TheTasmanian Blue Gum,Southern Blue GumorBlue Gum, (Eucalyptus globulus) is anevergreentree, one of the most widely cultivated trees native toAustralia. They typically grow from 30 to 55 m (98 to 180ft) tall. The tallest currently known specimen in Tasmania is 90.7 m tall (297 ft).There are historical claims of even taller trees, the tallest being 101m (330ft).The natural distribution of the species includesTasmaniaand southernVictoria(particularly theOtway Rangesandsouthern Gippsland). There are also isolated occurrences onKing IslandandFlinders Islandin Bass Strait and on the summit of theYou YangsnearGeelong. There are naturalized non-native occurrences in southernEurope(Galicia,Akamas, Cyprus, andPortugal), southernAfrica,New Zealand, westernUnited States(California),HawaiiandMacaronesia, Caucasus (WesternGeorgia).
El ocalitu blancu,[1] ocalitu común o ocalitu azul. Eucalyptus globulus ye una especie arbórea de la familia de les mirtacees, orixinaria del sureste d'Australia y Tasmania.
Ye natural d'Australia. El xéneru ye unu de los árboles más conocíos de la flora australiana yá que pol so rápidu crecedera estendióse por tol mundu pal so aprovechamientu industrial.
Prefier suelos llixeramente acedos y zones fresques y húmedes. Nun aguanta'l fríu intenso y ye un pocu sensible a les seques enllargaes. Cultivóse intensamente pa esaniciar el mugor en zones pantanoses. Floria en septiembre - ochobre. Hábitat: Ye natural d'Australia y de Tasmania, onde pueden atopase más de 300 especies del xéneru Eucalyptus. Pola rapidez de crecedera, puede atopase cultiváu en munches rexones del mundu pa la producción de madera, fabricación de magaya de papel y llogru d'aceite esencial. Foi especialmente utilizáu pa saniar zones pantanoses al esaniciar el mugor de les mesmes cola consiguiente erradicación de les sos plagues d'inseutos, principalmente mosquitos, y de les enfermedaes que tresmiten. El so usu supunxo una gran ayuda pal control del paludismu en munches zones d'Asia, América del sur y el sur d'Europa. Per otra parte, esta capacidá d'absorción de l'agua, convierte a los ocalitos n'especies bien agresives pal mediu ambiente al tresformar los ecosistemes por desecación de la tierra onde se llanten. Utilízase llargamente como árbol de xardín.
L'ocalitu suel ser bien toleráu, y namái n'ocasiones especiales puede producir reacciones adverses. Estes pueden ser: dixestives (estomagaes, vultures o fories), neurolóxiques / psicolóxiques. Puede ser neurotóxico por acelerar el metabolismu hepáticu de dellos anestésicos, analxésicos y tranquilizantes. El so aceite esencial nun puede ser aplicáu direutamente sobre la cara de neños pequeños o lactantes. Considérase que la ingestión de 30 ml del so aceite esencial ye letal. Los síntomes tóxicos son rápidos: dolor abdominal, vultures bonales, problemes respiratorios, depresión respiratoria, taquicardia, convulsiones y deliriu. Nun s'encamienta tomalo mientres l'embaranzu y la lactancia.
Por cuenta del so aceite esencial: - puede amenorgar l'efectu d'otres melecines - ta contraindicáu en casu d'inflamaciones gastrointestinales, de les víes biliares o insuficiencia hepática - puede aguiyar les enzimes hepátiques del fetu, por eso nun s'aconseya mientres l'embaranzu nin la lactancia ensin supervisión médica.[2]
El Eucalyptus globulus describir por primer vegada'l botánicu francés Jacques Labillardière nes sos publicaciones Relation du Voyage à la Recherche de la Pérouse (1800) y Novae Hollandiae Plantarum Specimen (1804).[3][4] L'autor recoyó esti y otros especímenes na Badea de la Recherche mientres la espedición de d'Entrecasteaux nel añu 1792.[5]
Eucalyptus: nome xenéricu que provién del griegu antiguu: eû = "bien, xustamente" y kalyptós = "cubiertu, qu'anubre". En Eucalyptus L'Hér., los pétalos, soldaos ente sigo y dacuando tamién colos sépalos los, formen parte del opérculu, perfectamente afechu al hipanto, que s'esprende a la del floriamientu.[6]
globulus: epítetu llatín que significa "arrondáu", refiriéndose probablemente a la flor o al frutu.[7]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. El ocalitu blancu, ocalitu común o ocalitu azul. Eucalyptus globulus ye una especie arbórea de la familia de les mirtacees, orixinaria del sureste d'Australia y Tasmania.
Girdə evkalipt (lat. Eucalyptus globulus) — mərsinkimilər fəsiləsinin evkalipt cinsinə aid bitki növü.
Təbii halda Avstraliyanın Viktoriya, Yeni Cənubi Uels ştatları, Tasmaniya, Yeni Zelandiya, Cənubi Amerika, Kaliforniya və Çinin cənubunda yayılmışdır.
Hündürlüyü 70 m-ə çatan, bozumtul və ya mavi-ağ rəngli, hamar gövdəli ağacdır. Gövdənin aşağı hissəsi istisna olmaqla qalan hissəsində qabığı uzun, nazik, lentşəkilli qopub tökülür. Cavan zoğlarında yarpaqlar üzbəüz, oturaq, boz və ya külvari-ağ rəngli, ürək və ya yumurtavari formalı, ucu daralmış olub, 7-16 sm uzunluqdadır. Yetkin yarpaqları isə növbəli düzülüşlü, saplaqlı və dərivari, cavan yarpaqlardan iki dəfə qalın və dörd dəfə uzundur. Rəngi tünd yaşıl olub, neştərvari və ya qılıncvari, 15-30 sm uzunluqda və 3-4 sm enindədir. Ağımtıl və ya qırmızı çiçəkləri tək və ya 2-3-ü bir yerdə olmaqla, oturaq və ya qısa ayaqcıq üzərində yerləşir. Çiçək yatağı və qapağı tükcüklü, üzəri mavi-ağ rəngli, muma oxşar təbəqə ilə örtülüdür. Meyvələri oturaq, şarvari və ya enli boruvari, tükcüklü, dördhissəli, 10-15 mm uzunluqda və 13-30 mm enindədir.
Abşeronun torpaq-iqlim şəraitinə - istiyə, soyuğadavamlı, rütubətə tələbkar ağacdır. Yerüstü hissəsi şaxtadan məhv olarsa, yazda pöhrələr vasitəsi ilə bərpa olur.
Quru-subtropik zonalarda, o cümlədən Lənkəranda becərilir, park və bağlarda yaşıllaşdırmada rast gəlinir.
Nektarlı bitkidir. Yaşıllaşdırmada istifadə üçün əlverişlidir.
Girdə evkalipt (lat. Eucalyptus globulus) — mərsinkimilər fəsiləsinin evkalipt cinsinə aid bitki növü.
L'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus)[2] és un arbre de la família de les mirtàcies originari del sud-est d'Austràlia, tot i que, actualment, es cultiva extensament fora de la seva regió original, ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblació forestal. En català, l'eucaliptus es coneix també amb els noms d'eucaliptus blau de Tasmània, arbre de la salut, eucaliptus de llei o eucaliptus ver.
L'Eucalyptus globulus és originari d'Austràlia i Tasmània però la seva distribució s'ha estès per Amèrica del Sud, Europa, Àfrica, Estats Units, Nova Zelanda i Àsia[1] on arriba a competir ecològicament amb les espècies autòctones.
Fora del seu hàbitat original, la reforestació monocultural amb eucaliptus blau va adverar-se problemàtica pel seu efecte negatiu sobre la biodiversitat. Tot i créixer molt ràpidament, empobreix el terra i el metabolisme hídric.[3] Als Països Catalans són principalment les suredes tradicionals que són amenaçades.[4]
Es distribueix per tota la conca mediterrània. A Catalunya, les plantacions d'eucaliptus es concentren al Baix Empordà, el Delta de l'Ebre, el Gironès i la Selva.
Prefereix sòls lleugerament àcids i zones fresques i humides. No resisteix el fred intens i és una mica sensible a les sequeres perllongades. S'ha cultivat intensament per eliminar la humitat en zones pantanoses. Floreix al setembre - octubre.
Eucalyptus, prové del grec eû = ben i kalyptós = cobrir, que fa referència a l'opercle que tanca el calze en la flor.[5] Globulus significa arrodonit, referint-se probablement a la flor o al fruit.
És un arbre monoic, de 30 a 35 metres d'alçada que pot arribar a mesurar 100 m en el seu hàbitat natural.[6] Rel axonomorfa amb les tiges blanquinoses. Els eucaliptus tenen una escorça (ritidoma) que es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Les fulles presenten dimorfisme, són coriàcies, falciformes i perennes. La seva forma varia segons l'edat de la branca. Per una banda, les fulles de les branques joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris-blavós, d'uns 7-16 cm de longitud per 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les fulles de branques adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes o ovalades, rarament erectes. Mesuren uns 10-13 cm de longitud i 3-4 cm d'ample. La seva textura és una mica coriàcies, són de color verd fosc, amb la nervació marcada, i pèndules (miren avall). Les fulles es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum de manera igual pels dos costats i no s'hi pot distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les característiques glàndules secretores en el mesòfil, que són visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les branques superiors. Les flors són hermafrodites, solitàries sobre un peduncle curt. Són grans (fins a 3 cm de diàmetre), sense sèpals. Els pètals estan soldats (gamosèpals) formant una estructura semiesfèrica que es desprèn deixant al descobert nombrosos estams torts cap a l'interior. El calze i corol·la es troben fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. L'androceu està constituït per nombrosos estams molt sobresortits i d'un color vermell intens. Gineceu amb ovari ínfer o seminífer. Els fruits són càpsules llenyoses, incrustades en el calze, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són d'aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors, tot i que només en maduren una o dues de cada valva, són petites i de diferents formes i colors.
És una espècie que pel despreniment d'escorça, branques i fulles altament inflamables suposa un alt rics d'incendis forestals, especialment en èpoques de l'any seques.[7] Aquest risc pot ser previngut mitjançant la mesura i monitoratge d'un índex per a la prevenció d'incendis forestals.[8]
A més, els efectes dels seus incendis impliquen "no solament la modificació de l'estructura i composició de la vegetació sinó que també poden arribar a afectar als processos ecosistèmics.[9]
Quan una zona d'eucaliptus incendiada és replantada d'eucaliptus es provoca que els incendis posteriors siguen amb més probabilitat més intensos per la menor taxa de descomposició del fullatge i altres elements fàcilment inflamables.[10]
L'ús de proveïment de fusta és típic en aquesta espècie.[9] El seu creixement i regeneració presenta una taxa molt alta després de la plantació posterior als incendis forestals sempre que es done una gran quantitat d'aigua.[10]
La droga (Eucalypti folium) està formada per les fulles de les branques adultes i els fruits (olis essencials).
L'eucaliptus acostuma a ser ben tolerat, i només en ocasions especials pot produir reaccions adverses. Aquestes poden ser: digestives (nàusees, vòmits o diarrees), neurològiques/psicològiques. Pot ser neurotòxic per accelerar el metabolisme hepàtic d'alguns anestèsics, analgèsics i tranquil·litzants. El seu oli essencial no pot ser aplicat directament sobre la cara de nens petits o lactants. Es considera que la ingestió de 30 ml del seu oli essencial és letal. Els símptomes tòxics són ràpids: dolor abdominal, vòmits espontanis, problemes respiratoris, depressió respiratòria, taquicàrdia, convulsions i deliri. No es recomana prendre'l durant l'embaràs i la lactància.
Degudes al seu oli essencial:
Els colons australians el van anomenar "arbre de la goma blava", perquè segrega una substància resinosa. L'eucaliptus va ser descobert a la costa sud-est de Tasmània el 1792-93 per Jacques-Julien Houton Labillardière (1755-1834) i descrit per ell el 1799. El 27 de novembre de 1962 va ser proclamat com a emblema floral de Tasmània.
La seva introducció en la medicina va ser deguda al baró Ferdinand von Müller, director del jardí botànic de Melbourne (1857-1873). Ell va suggerir que l'oli essencial de l'eucaliptus podia ser utilitzat com a desinfectant en les zones afectades per febres. S'ha utilitzat també per assecar la humitat del terra i així evitar la proliferació d'insectes nocius que produeixen la malària. Actualment, el seu cultiu extensiu presenta fins i tot problemes ecològics, ja que el seu ràpid creixement pot arribar a alterar la flora autòctona.
Aspecte general
Aspecte general
Detall Fruit
Detall Fruit
Detall flors i fulles
L'eucaliptus blau (Eucalyptus globulus) és un arbre de la família de les mirtàcies originari del sud-est d'Austràlia, tot i que, actualment, es cultiva extensament fora de la seva regió original, ja que ha estat exportat per a la jardineria i la repoblació forestal. En català, l'eucaliptus es coneix també amb els noms d'eucaliptus blau de Tasmània, arbre de la salut, eucaliptus de llei o eucaliptus ver.
Coeden blodeuol deugotyledon o Awstralia yw Ewcalyptws glas sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Myrtaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Eucalyptus globulus a'r enw Saesneg yw Southern blue-gum.[1]
Ei huchder cyfartalog yw 30–55 m (98–180 tr), ond ceir enghreifftiau prin o rai sydd wedi tyfu i uchder o 100 metr. Mae'n perthyn yn agos i'r llawryf.
Coeden blodeuol deugotyledon o Awstralia yw Ewcalyptws glas sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Myrtaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Eucalyptus globulus a'r enw Saesneg yw Southern blue-gum.
Ei huchder cyfartalog yw 30–55 m (98–180 tr), ond ceir enghreifftiau prin o rai sydd wedi tyfu i uchder o 100 metr. Mae'n perthyn yn agos i'r llawryf.
Blahovičník kulatoplodý[1] (Eucalyptus globulus), také nazývaný blahovičník australský,[2] je neopadavý listnatý strom pocházející z Austrálie.
Blahovičník kulatoplodý je velmi rychle rostoucí strom (roční přírůstek 3 - 10 metrů)[1]. V Austrálii dosahuje výšky až 65 metrů, v Evropě pak maximálně 45 metrů.[1] Mladé exempláře mají kuželovitou korunu, starší mají kulový tvar, přičemž celek tvoří několik jednotlivých podkorun.[1] Kmen je většinou rovný a vysoký. Hladká kůra se samovolně odlupuje v dlouhých pruzích a tím zapříčiňuje, že kmen a všechny větve jsou poseté bělavými nebo barevnými skvrnami.[1] Větve jsou velmi křehké, u mladších jedinců jsou odstávající, u starších pak jsou strmě vztyčené.[1]
Jedním ze základních znaků eukalyptu jsou listy, které v průběhu růstu mění svůj vzhled. U mladých stromů blahovičníku kulatoplodého jsou podlouhle oválné, vstřícné, zakončené do špičky, 10-15 cm dlouhé,[1] modrozelené a na povrchu ojíněné, neboť jsou potažené vrstvičkou vosků. U starších stromů jsou úzké, střídavé, dlouhé až 30 cm, tmavozelené a kožovité.[1]
Květy jsou umístěny na stromě jednotlivě, dle podmínek kvetou od října do listopadu.[2] Mají miskovitý tvar. Tyčinky květu jsou bílé nebo načervenalé. Plody jsou polokulovité tobolky až 3 cm velké.[2]
Domovinou blahovičníku kulatoplodého je jihovýchodní Austrálie a také ostrov Tasmánie[2]. Dnes je hojně vysazován například ve Středomoří[1], kde je používán k vysoušení vlhkých a bažinatých ploch.[2] Hojně je také pěstován jako pokojová rostlina.
Nemá větší nároky na půdu[2], ale nemůže být pěstován v oblastech s chladnějšími zimami.[2]
Blahovičník kulatoplodý má v listech podobně jako jiné dřeviny z čeledi myrtovitých éterické oleje,[1][2] které jsou využívány ve farmaceutickém průmyslu.[1] Dřevo se používá ve stavebnictví[1] a také v papírenském průmyslu.[1]
Rod blahovičník má více než 800 druhů[3] a množství poddruhů a různých kultivarů. Na světě se mu málo dřevin může v tomto směru vyrovnat.
Listy a květenství
Opadané plody
Vzhled stromu
Obrázky, zvuky či videa k tématu blahovičník kulatoplodý ve Wikimedia Commons
Blahovičník kulatoplodý (Eucalyptus globulus), také nazývaný blahovičník australský, je neopadavý listnatý strom pocházející z Austrálie.
Der Blaue Eukalyptus (Eucalyptus globulus), auch Gewöhnlicher Eukalyptus, Tasmanischer Blaugummibaum (engl. „Tasmanian Blue Gum“ oder „Blue Gum Eucalyptus“) oder Fieberbaum[1] genannt, ist eine Pflanzenart der Gattung Eucalyptus innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet ist nur Tasmanien und das südliche Victoria. Der Blaue Eukalyptus gehört zu den am meisten angebauten und bekanntesten Pflanzenarten, deren Heimat der Australische Kontinent ist.
Eucalyptus globulus wächst als immergrüner Baum, der Wuchshöhen von bis über 60 Meter erreicht. Der Stammdurchmesser erreicht bis zu 2 Meter. Die Borke ist glatt oder verbleibt manchmal am unteren Teil des Stammes grau mit weißlichen Flecken oder grau-gelb und fasrig-schuppig. Sie besitzt Drüsen. Im Mark sind ebenfalls Öldrüsen vorhanden. Die Keimblätter sind nierenförmig.[2]
Bei Eucalyptus globulus liegt Heterophyllie vor. Die gegenständig angeordneten Laubblätter an mittelalten Exemplaren sind kreisrund oder eiförmig, ganzrandig, matt grau-grün und besitzen keine Blattstiele. Die wechselständigen, einfarbigen, glänzend grünen Laubblätter an erwachsenen Exemplaren sind in Blattstiel und -spreite gegliedert. Ihre Blattstiele besitzen einen schmal-abgeflachten oder kanalförmigen Querschnitt. Die dicke, einfache Blattspreite ist schmal-lanzettlich oder lanzettlich mit bespitztem oberen Ende und spitz zulaufender Spreitenbasis. Die Seitennerven sind erhaben.[2]
Seitenständig auf einem im Querschnitt breit abgeflachten Blütenstandsschaft steht ein einfacher Blütenstand, der eine bis drei Blüten enthält.[2]
Die Blütenknospe ist kreiselförmig und blau-grün bemehlt oder bereift. Die zwittrige Blüte ist radiärsymmetrisch mit doppelter Blütenhülle. Die Kelchblätter bilden eine Calyptra, die früh abfällt. Die Calyptra ist konisch, so lang und so breit wie der Blütenbecher (Hypanthium). Blütenbecher und Calyptra sind gerippt oder faltig. Die Blüten sind weiß oder cremefarben.[2]
Die Kapselfrucht ist kugelig oder muschelförmig. Der Diskus ist flach oder erhaben. Die Fruchtfächer sind auf dem Niveau des Randes oder stehen hervor.[2]
Der Blaue Eukalyptus kommt natürlich nur in Tasmanien, im Süden und Osten des Bundesstaates Victoria und im südöstlichen New South Wales vor.[3] Allerdings ist er heute durch den Menschen in fast jedem Land und jeder Gegend mit geeignetem Klima verbreitet, wo er oft in großen Plantagen angebaut wird. Im Galicien/Nordwestspanien wird der Eukalyptus globulus aufgrund seiner hohen Rohdichte in Plantage angebaut und zu verleimten Fensterkanteln verarbeitet.[4]
Die Erstbeschreibung von Eucalyptus globulus erfolgte 1800 durch den französischen Botaniker Jacques Julien Houtou de Labillardière in Relation du Voyage à la Recherche de la Pérouse, Volume 1, S. 153.[5]
Von Eucalyptus globulus gibt es vier Unterarten:[6][5]
Der Blaue Eukalyptus macht 65 Prozent der gepflanzten Bäume in Australien aus. Zurzeit sind etwa 45.000 ha als Plantagen bepflanzt. Der Blaue Eukalyptus wächst zunächst schnell, etwa 60 bis 70 % des Höhenwachstums (Standortabhängig zum Beispiel 25 m) wird in den ersten zehn Jahren erreicht. In dem nachfolgenden Jahrzehnt lässt das Wachstum nach.[8]
Das Holz hat eine hell- bis rotbraune Färbung und ist anfällig für Termiten sowie bestimmte Pilzarten. Das reife Holz des Blauen Eukalyptus hat eine Rohdichte von circa 900 kg/m³ und verfügt über gute Resistenz gegen Witterungseinflüsse (1-2 in der Resistenzklassen nach DIN 68364 (11-1979)).[9]
Das Holz jüngerer Exemplare kann als Industrieholz oder Brennholz Verwendung finden. Als Holzkohle verbrennt es sauber und hinterlässt wenig Asche. Bei älteren Exemplaren nimmt die Holzqualität zu, so dass das Holz dann auch als Sägeholz Verwendung finden kann.[8] Europäischer Eucalyptus globulus aus Galicien/Nordwestspanien ist seit 2007 für die Herstellung von RAL-gütegesicherten Holzfenstern und Holzhaustüren zugelassen. Diese Zulassung gilt ausschließlich für den europäischen Eucalyptus globulus aus Galicien/Nordwestspanien. Aufgrund seiner Härte eignet sich europäischer Eucalyptus globulus hervorragend für die Herstellung von einbruchhemmenden Fenstern und Haustüren.[10][11]
Eukalyptusblätter werden als Droge eher selten gebraucht. Sehr viel häufiger verwendet man das reine ätherische Öl der Pflanze, das in den Blättern zu 0,5–3,5 % enthalten ist. Das Eukalyptusöl ist eine farblose, kampferartig riechende Flüssigkeit mit dem Hauptbestandteil Cineol. Phellandren und Piperidon dürfen als Schleimhaut reizende Substanzen nur in Spuren enthalten sein.[12][13]
Nach Einnahme wird es zum Teil über die Lunge wieder ausgeschieden und wirkt dort schleimlösend, schwach krampflösend und antibakteriell. Eingesetzt wird es bei Erkältungskrankheiten und Asthma auch in Form von Inhalationen, in Nasensalben, Einreibungen und Badekonzentraten. Letztere wegen der lokal durchblutungsfördernden Wirkung auch gegen rheumatische Beschwerden.[12][13]
In höheren Dosen kann das ätherische Öl bei externer Anwendung auf der Haut heftig juckende Exantheme hervorrufen.[12][13]
Insgesamt gilt Eucalyptus globulus aber als wenig giftig.[12][13]
Der Blaue Eukalyptus (Eucalyptus globulus), auch Gewöhnlicher Eukalyptus, Tasmanischer Blaugummibaum (engl. „Tasmanian Blue Gum“ oder „Blue Gum Eucalyptus“) oder Fieberbaum genannt, ist eine Pflanzenart der Gattung Eucalyptus innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet ist nur Tasmanien und das südliche Victoria. Der Blaue Eukalyptus gehört zu den am meisten angebauten und bekanntesten Pflanzenarten, deren Heimat der Australische Kontinent ist.
Kalitus (Isem usnan: Eucalyptus globulus) d talmest n yemɣi seg twacult n myrtaceae 
. Jacques-Julien Houtou de La Billardière d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1800. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest ur tettwaggez.
Kalitus (Isem usnan: Eucalyptus globulus) d talmest n yemɣi seg twacult n myrtaceae . Jacques-Julien Houtou de La Billardière d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1800. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest ur tettwaggez.
Urqu kalistu icha Anqas kalistu (Eucalyptus globulus) nisqaqa huk Awstralyapi wiñaq laya kalistu sach'am. Urin Awya Yalaman (Buliwya) apamusqam.
tuktup mukmun
Commons nisqaqa multimidya kapuyninkunayuqmi kay hawa: Urqu kalistu.
Wikispecies nisqaqa qillqasqa p'anqayuqmi kay hawa: Urqu kalistu
Urqu kalistu icha Anqas kalistu (Eucalyptus globulus) nisqaqa huk Awstralyapi wiñaq laya kalistu sach'am. Urin Awya Yalaman (Buliwya) apamusqam.
Ο Ευκάλυπτος ο σφαιρικός (Eucalyptus globulus) είναι ένα είδος ευκαλύπτου που φτάνει σε ύψος τα 80 μέτρα. Είναι αειθαλές δέντρο με ξερό φλοιό που μαδάει βγάζοντας μακριές ταινίες αφήνοντας τον κορμό λείο και το χρώμα του σταχτίλευκο. Ο ευκάλυπτος ο σφαιρικός κατάγεται από την Αυστραλία και την Τασμανία, αλλά έχει εγκλιματιστεί και απαντάται στη φύση στην Ευρώπη, στη Νότια Αφρική, στη Νέα Ζηλανδία, στην Καλιφόρνια και στη Χαβάη.[1] Εισήχθη στην Ελλάδα από τον βοτανολόγο και λόγιο Θεόδωρο Ορφανίδη το 1862. Καλλιεργείται κυρίως στη νότια Ελλάδα και στη Χαλκιδική και βρίσκεται σε δάση και κήπους.
Έχει μέτριο με μεγάλο ύψος που φτάνει τα 90 μέτρα υπό ευνοϊκές συνθήκες, αν και τα περισσότερα άτομα του είδους έχουν ύψος 15 με 25 μέτρα. Σε δυσμενείς συνθήκες, ο ευκάλυπτος ο σφαιρικός έχειν θαμνώδη εμφάνιση. Έχει σκληρό, γκριζωπό κορμό ο οποίος αποβάλλει κομμάτια που έχουν σχήμα λωρίδας. Τα άνθη του είναι λευκά και όταν γονιμοποιηθούν γίνονται γκρίζες κάψες με 3 έως 6 εγκοπές. Τα φύλλα του είναι γλαυκόχρωμα και επιμήκη. Αναπτύσσεται γρήγορα.[2]
Μερικοί τον φυτεύουν στον κήπο του σπιτιού τους αφού εκτός της σκιάς και της δροσιάς που παρέχει έχει τη δυνατότητα να απομακρύνει και τα κουνούπια, αυτός είναι και ο λόγος που εισήχθη στην Ελλάδα εξ αρχής, όπως αναφέρεται στην εισαγωγή. Έτσι απαλλάχθηκαν από την ελονοσία τα λουτρά Κυλλήνης, όπου οι σιδηρόδρομοι Πελοποννήσου δημιούργησαν ευκαλυπτοφυτεία[3] Από τα φύλλα του εξάγεται ένα αιθέριο έλαιο, το ευκαλυπτέλαιο, με βασικό συστατικό την ευκαλυπτόλη( ή κινεόλη). Το έλαιο ή μόνον η κινεόλη, έχει φαρμακευτικές χρήσεις σε σταγόνες και εισπνοές ως αντισηπτικό για τους πνεύμονες, ιδίως σε βρογχίτιδες, σε ρινικά και στοματικά σκευάσματα.[4] Γνωστές είναι οι καραμέλλες ευκαλύπτου. Επίσης το αιθέριο έλαιο χρησιμοποιείται στην αρωματοποιία και τη σαπωνοποιία.
Το επίθετο globulus σημαίνει κυριολεκτικά σφαιρούλα και το όνομα του ευκάλυπτου του σφαιρικού [5][6] αναφέρεται στο σχήμα της κάψας του καρπού του φυτού.[2] Αναφέρεται και ως ευκάλυπτος ο σφαιριόκαρπος.[7]
Ο Ευκάλυπτος ο σφαιρικός (Eucalyptus globulus) είναι ένα είδος ευκαλύπτου που φτάνει σε ύψος τα 80 μέτρα. Είναι αειθαλές δέντρο με ξερό φλοιό που μαδάει βγάζοντας μακριές ταινίες αφήνοντας τον κορμό λείο και το χρώμα του σταχτίλευκο. Ο ευκάλυπτος ο σφαιρικός κατάγεται από την Αυστραλία και την Τασμανία, αλλά έχει εγκλιματιστεί και απαντάται στη φύση στην Ευρώπη, στη Νότια Αφρική, στη Νέα Ζηλανδία, στην Καλιφόρνια και στη Χαβάη. Εισήχθη στην Ελλάδα από τον βοτανολόγο και λόγιο Θεόδωρο Ορφανίδη το 1862. Καλλιεργείται κυρίως στη νότια Ελλάδα και στη Χαλκιδική και βρίσκεται σε δάση και κήπους.
ଇଉକାଲିପଟାସ (Tasmanian Blue Gum, Southern Blue Gum ବା Blue Gum, ଉଦ୍ଭିଦିକ ନାମ Eucalyptus globulus) ହେଉଛି ଏକ ଚିରହରିତ ଦ୍ରୁମ । ଏହା ପୃଥିବୀର ସବୁ ଜଳବାୟୁରେ ବଢ଼ିପାରେ। ଏହାର ଉତ୍ପତ୍ତିସ୍ଥଳ ହେଉଛି ଅଷ୍ଟ୍ରେଲିଆ । ଏହା ୩୦ରୁ ୫୫ ମିଟର (୯୮ରୁ ୧୮୦ ଫୁଟ) ଉଚ୍ଚ ହୋଇଥାଏ। ସବୁଠାରୁ ଉଚ୍ଚ (୯୦.୭ ମିଟର) ଇଉକାଲିପଟାସ ତାସମାନିଆରେ ଦେଖାଯାଇଛି ।[୧] ଆଗରୁ ତାସମାନିଆରେ ଏହାଠାରୁ ଉଚ୍ଚ ୧୦୧ ମିଟରର ଗଛ ଥିଲା ବୋଲି କେହି କେହି କହିଥାନ୍ତି ।[୨] ତାସମାନିଆ ଓ ଅଷ୍ଟ୍ରେଲିଆ ଛଡ଼ା ଏହା ଇଉରୋପ, ପର୍ତୁଗାଲ, ଦକ୍ଷିଣ ଆଫ୍ରିକା, ନିଉଜିଲାଣ୍ଡ, ଆମେରିକା, ହାୱାଇ, ମାକାରୋନେସିଆ ଓ କକେସସ ଆଦି ସ୍ଥାନରେ ମଧ୍ୟ ଦେଖିବାକୁ ମିଳେ । [୩][୪]
ଏହି ଗଛରୁ ବାରମ୍ବର ଫଡ଼ା ଫଡ଼ା ହୋଇ ବଳ୍କଳ ବାହାରିଥାଏ। ପତ୍ର ଗୁଡ଼ିକ ବିପରୀତ ଆବର୍ତୀ, ଅଠାଳିଆ ଓ ଏହାର ଲମ୍ବ ୬ରୁ ୧୫ ସେ.ମି. ହୋଇଥାଏ। ପାକଳ ପତ୍ର ଗାଢ଼ ସବୁଜ ରଙ୍ଗର ହୋଇଥାଏ। ଏହାକୁ ଦଳିଲେ ଏକପ୍ରକାର ସୁଗନ୍ଧ ବାହାରେ। ଏହାର କଢ଼ ଗୁଡ଼ିକ ନଟୁ ଆକାରର ଏବଂ ଏହାର କଢ଼ ଅଗରେ ଏକ ଟୋପି ରହିଥାଏ। ଲହୁଣୀ ରଙ୍ଗର ଫୁଲଗୁଡ଼ିକ ଗୋଟି ଗୋଟି ହୋଇ ଫୁଟିଥାଏ ଓ ଏଥିରୁ ଅତି ସୁଗନ୍ଧଯୁକ୍ତ ମହୁ ଜାତ ହୋଇଥାଏ। ଫଳ ଗୁଡ଼ିକୁ ଟାଣୁଆ ଓ ୧.୫ରୁ ୨.୫ ସେ.ମି. ବ୍ୟାସଯୁକ୍ତ ହୋଇଥାଏ। ଗୋଟିଏ ଫଳରେ ୩ରୁ ୬ ଗୋଟି ମଂଜି ରହିଥାଏ। ଏହାର ଚେର ମାଟି ଭିତରେ ବହୁତ ଗଭୀରତାକୁ ଯାଇଥାଏ।
ଫରାସୀ ଉଦ୍ଭିଦ ବିଜ୍ଞାନୀ ଜ୍ୟାକସ ଲାବିଲାରଡେରେ (Jacques Labillardière) ଏହି ଗଛକୁ ପ୍ରଥମେ ଚିହ୍ନଟ କରିଥିଲେ। (Eucalyptus globulus)(id = 6643)[୫] ସେ ଏହି ଗଛକୁ ରେଚେର୍ଚେ ଉପସାଗରୀୟ ଅଂଚଳରୁ ଆବିଷ୍କାର କରିଥିଲେ।
ଇଉକାଲିପଟାସ ଗଛର କାଠ ହଳଦିଆ ବାଦାମୀ ମିଶା ରଙ୍ଗର ଓ ଓଜନିଆ, ଏହାକୁ ପ୍ରକ୍ରିୟାକରଣ କରିବା ସହଜସାଧ୍ୟ ନୁହେଁ। [୬] ଏହା ସେତେ ଶକ୍ତ ନ ହେଲେବି ବିଭିନ୍ନ କାଠ କାମ, ବାଡ଼, ଖୁଣ୍ଟ ଇତ୍ୟାଦିରେ ବ୍ୟବହାର କରାଯାଇଥାଏ। [୭]
ଏହାର ପତ୍ରରୁ ରାସାୟନିକ ପଦ୍ଧତିରେ ଗନ୍ଧତୈଳ (ଇଉକାଲିପଟାସ ତୈଳ ବା ନୀଳଗିରି ତେଲ) ପ୍ରସ୍ତୁତ କରାଯାଏ। ନୀଳଗିରି ତେଲ ଉତ୍ପାଦନରେ ଚୀନ ସବୁଠାରୁ ଆଗୁଆ। [୮][୯]
ଏହି ତୈଳର ବିଭିନ୍ନ ଚିକିତ୍ସୀୟ ଉପଯୋଗ ରହିଛି। ଏହାଛଡ଼ା ଏହା ସୁଗନ୍ଧ ତେଲ, ଜୈବ-କୀଟନାଶକ ଓ ଜୀବାଣୁ ନାଶକ ଗୁଣ ମଧ୍ୟ ରହିଛି। [୧୦][୧୧][୧୨][୧୩]
ତାସମାନିଆରେ ଏହାର ପତ୍ରରୁ ଚା ପ୍ରସ୍ତୁତ କରି ପିଆଯାଏ। [୧୪]
ଇଉକାଲିପଟାସ ତେଲରୁ ମହୁମାଛିମାନେ ମକରନ୍ଦ ସଂଗ୍ରହ କରି ଯେଉଁ ମହୁ ତିଆରି କରନ୍ତି ତାହା ଗୁଣକାରୀ ଓ ସୁଗନ୍ଧଯୁକ୍ତ ହୋଇଥାଏ।
ଅନେକ ଉଦ୍ଭିଦ ବିଜ୍ଞାନୀଙ୍କ ମତରେ ଇ ଗ୍ଲୋବୁଲସ ବର୍ଗ ଭିତରେ ନିମ୍ନ ଲିଖିତ ଉପବର୍ଗ ଆସିଥାନ୍ତି।
ଏହାକୁ ମେଲବୋର୍ଣର ଉଦ୍ଭିଦ ଉଦ୍ୟାନ [୧୫] ତାସମାନୀୟ ଗୁଳ୍ମ ବଗିଚା [୧୬] ମାନିଥାନ୍ତି କିନ୍ତୁ ରାଜକୀୟ ଉଦ୍ଭିଦ ଉଦ୍ୟାନ ସିଡ଼ନୀ [୧୭] ଏହା ମାନେନାହିଁ। ଏଠାରେ ଏଇ ଚାରିଗୋଟି ଉପବର୍ଗକୁ ଅଲଗା ଅଲଗା ବର୍ଗ ବୋଲି ଧରାଯାଏ।
ବକଳ ଝଡ଼ିବାର ବେଳ
କଢ଼
ଫୁଲ ଓ ପତ୍ର
ଫଳ
କୋଲ୍ହରଙ୍କ ଔଷଧୀୟ ଗଛ (Köhler's Medicinal Plants) (1887) ଅନ୍ତର୍ଗତ ଏକ ଛପା ।
ଇଉକାଲିପଟାସ (Tasmanian Blue Gum, Southern Blue Gum ବା Blue Gum, ଉଦ୍ଭିଦିକ ନାମ Eucalyptus globulus) ହେଉଛି ଏକ ଚିରହରିତ ଦ୍ରୁମ । ଏହା ପୃଥିବୀର ସବୁ ଜଳବାୟୁରେ ବଢ଼ିପାରେ। ଏହାର ଉତ୍ପତ୍ତିସ୍ଥଳ ହେଉଛି ଅଷ୍ଟ୍ରେଲିଆ । ଏହା ୩୦ରୁ ୫୫ ମିଟର (୯୮ରୁ ୧୮୦ ଫୁଟ) ଉଚ୍ଚ ହୋଇଥାଏ। ସବୁଠାରୁ ଉଚ୍ଚ (୯୦.୭ ମିଟର) ଇଉକାଲିପଟାସ ତାସମାନିଆରେ ଦେଖାଯାଇଛି । ଆଗରୁ ତାସମାନିଆରେ ଏହାଠାରୁ ଉଚ୍ଚ ୧୦୧ ମିଟରର ଗଛ ଥିଲା ବୋଲି କେହି କେହି କହିଥାନ୍ତି । ତାସମାନିଆ ଓ ଅଷ୍ଟ୍ରେଲିଆ ଛଡ଼ା ଏହା ଇଉରୋପ, ପର୍ତୁଗାଲ, ଦକ୍ଷିଣ ଆଫ୍ରିକା, ନିଉଜିଲାଣ୍ଡ, ଆମେରିକା, ହାୱାଇ, ମାକାରୋନେସିଆ ଓ କକେସସ ଆଦି ସ୍ଥାନରେ ମଧ୍ୟ ଦେଖିବାକୁ ମିଳେ ।
యుకలిప్టస్ గ్లోబ్బ్యులస్ వృక్షం పుష్పించే జాతికి చెందినది
బేరడు పెద్ద కుట్టూలులో పీలింగ్ తరచుగా రాలుతుంది. చదరపు కాండం మీద విస్తారంగా బాల్య ఆకులు సరసన జంటగా పుడుతుంటాయి. ఇది 6–15 cm ల పొడవు వుంటుంది. సాదారణ పేరు నీలంగం .దీని యొక్క మూలం.
ఇది ఒక నీలం బూడిద, మైనం వికసించినతో కప్పబడి ఉంటాయి. ముదురు కొడవలి ఆకారంలో, కృష్ణ మెరుస్తూ ఆకు పచ్చ, సంకుచితమైన గుండ్రని కాండం పొడవు 15-35 సెంమీ నుండి శ్రేణి వారు ప్రథమ్నాయంగా ఏర్పాటుచేస్తారు. మొగ్గలు టాప్ ఆకారంలో, రిబ్ద్ ఆకారంలో, వార్టి ఆకారంలో చదునైన అవయవపు మూత కేంద్ర నాబ్ గానే ఉన్నాయి.
క్రీం రంగు పువ్వులు ఆకు యాక్సిల్స్ లో ఒక్కొక్కటిగా కలిగే, బలమైన రుచి తేనె వస్తుంది. విపరీతంగా దీనినుండి తేనె ఉత్పత్తి చేస్తారు. పండ్లు వుడీ, వ్యాసం 1.5-2.5 సెం.మీ నుండి ఉంటాయి. అనేక చిన్న విత్తనాలు పండు పైన తెరచి కవాటాలగుండా ఉంటాయి.
వృక్షాలు
పువ్వు
Shedding bark.
Flower bud.
Flowers and leaves
An illustration from Köhler's Medicinal Plants (1887).
Eucalyptus globulus, commonly known as southern blue gum[2] or blue gum, is a species of flowering plant in the family Myrtaceae. It is a tall, evergreen tree endemic to southeastern Australia. This Eucalyptus species has mostly smooth bark, juvenile leaves that are whitish and waxy on the lower surface, glossy green, lance-shaped adult leaves, glaucous, ribbed flower buds arranged singly or in groups of three or seven in leaf axils, white flowers and woody fruit.
There are four subspecies, each with a different distribution across Australia, occurring in New South Wales, Victoria and Tasmania. The subspecies are the Victorian blue gum, Tasmanian blue gum, Maiden's gum, and Victorian eurabbie.
Eucalyptus globulus is a tree that typically grows to a height of 45 m (148 ft) but may sometimes only be a stunted shrub, or alternatively under ideal conditions can grow as tall as 90–100 m (300–330 ft), and forms a lignotuber. The bark is usually smooth, white to cream-coloured but there are sometimes slabs of persistent, unshed bark at the base. Young plants, often several metres tall, and coppice regrowth have stems that are more or less square in cross-section with a prominent wing on each corner. Juvenile leaves are mostly arranged in opposite pairs, sessile, glaucous elliptic to egg-shaped, up to 150 mm (5.9 in) long and 105 mm (4.1 in) wide. Adult leaves are arranged alternately, the same glossy to dark green on both sides, lance-shaped or curved, 150–300 mm (5.9–11.8 in) long and 17–30 mm (0.67–1.18 in) wide on a petiole 1.5–6 mm (0.059–0.236 in) long. The flower buds are arranged singly or in groups of three or seven in leaf axils, sometimes sessile or on a short thick peduncle. The individual buds are also usually sessile, sometimes on a pedicel up to 5 mm (0.20 in) long. Mature buds are top-shaped to conical, glaucous or green, with a flattened hemispherical, warty operculum with a central knob. Flowering time varies with subspecies and distribution but the flowers are always white. The fruit is a woody conical or hemispherical capsule with the valves close to rim level.[2][3][4][5][6][7][8]
Eucalyptus globulus was first formally described in 1800 by the French botanist Jacques Labillardière in his book, Relation du Voyage à la Recherche de la Pérouse.[9][10][11] Labillardière collected specimens at Recherche Bay during the d'Entrecasteaux expedition in 1792.[12]
The d'Entrecasteaux expedition made immediate use of the species when they discovered it, the timber being used to improve their oared boats.[12] The Tasmanian blue gum was proclaimed as the floral emblem of Tasmania on 27 November 1962. The species name is from the Latin globulus, a little ball or small sphere,[13] referring to the shape of the fruit.[3]
In 1974, James Barrie Kirkpatrick described four subspecies and the names have been accepted by the Australian Plant Census.[14] Each subspecies has a characteristic arrangement of its flower buds:[15]
Blue gum grows in forests in New South Wales, Victoria and Tasmania, including some of the Bass Strait Islands. Subspecies bicostata occurs in montane and tableland areas between the Carrai Plateau in northern New South Wales and the Pyrenees in Victoria. Subspecies globulus is mainly found in lowland parts of Tasmania, but is also found on some Bass Strait islands including King Island, and in the extreme south-west of Victoria. Subspecies maidenii occurs on near-coastal ranges of south-eastern New South Wales and eastern Victoria. Subspecies pseudoglobulus is mostly distributed in eastern Gippsland but there are isolated populations further inland and in the Nadgee Nature Reserve in south-eastern New South Wales.[3]
There are naturalised non-native occurrences in Spain and Portugal, and other parts of southern Europe incl. Cyprus, southern Africa, New Zealand, western United States (California), Hawaii, Macaronesia,[20]
They typically grow from 30–55 m (98–180 ft) tall. There are historical claims of even taller trees with Robert Edwards Carter Stearns claiming that when he was alive, they were capable of growing to 400 feet.[21] While this claim is often regarded as being exaggerated, the environmentalist Jared Diamond argues in favor of this claim, stating that such trees were likely cut down during the colonization of Australia by the English.[22] Tasmanian D. W. Lewin claimed that the tallest was 101 m (331 ft).[23]
Blue gum is one of the most extensively planted eucalypts. Its rapid growth and adaptability to a range of conditions is responsible for its popularity. It is especially well-suited to countries with a Mediterranean-type climate, but also grows well in high altitudes in the tropics.[24]
It comprises 65% of all plantation hardwood in Australia with approximately 4,500 km2 (1,100,000 acres) planted.[25]
In about 1860 Francis Cook planted the tree on Monserrate Palace, his property at Sintra in Portugal and within twenty years it had attained the height of 100 m and a circumference of 5 m.By 1878 the tree ″had spread from one end of Portugal to the other″. In 1878 the tree was also planted, partly on Cook's recommendation, in Galway, Ireland to reclaim ″useless bog land″.[26]
E. globulus begun to be planted as plantations in Los Lagos and Los Ríos regions of Chile in the 1990s.[27] However at these latitudes around the 40th parallel south the tree is at the southern border of the climatic conditions where it can grow, hence good growth in this part of southern Chile requires good site selection such as sunny north-facing slopes.[27] Some of these plantations grow on red clay soil.[27]
Blue gum timber is yellow-brown, fairly heavy, with an interlocked grain, and is difficult to season.[28] It has poor lumber qualities due to growth stress problems, but can be used in construction, fence posts and poles.[29]
The leaves are steam distilled to extract eucalyptus oil. E. globulus is the primary source of global eucalyptus oil production, with China being the largest commercial producer.[30][31] The oil has therapeutic, perfumery, flavoring, antimicrobial and biopesticide properties.[32][33][34] Oil yield ranges from 1.0-2.4% (fresh weight), with cineole being the major isolate. E. globulus oil has established itself internationally because it is virtually phellandrene free, a necessary characteristic for internal pharmaceutical use.[35] In 1870, Cloez identified and ascribed the name "eucalyptol" — now more often called cineole — to the dominant portion of E. globulus oil.[36]
Tasmanian blue gum leaves are used as a herbal tea.[37]
E. globulus bark contains quinic, dihydroxyphenylacetic and caffeic acids, bis(hexahydroxydiphenoyl (HHDP))-glucose, galloyl-bis(HHDP)-glucose, galloyl-HHDP-glucose, isorhamentin-hexoside, quercetin-hexoside, methylellagic acid (EA)-pentose conjugate, myricetin-rhamnoside, isorhamnetin-rhamnoside, mearnsetin, phloridzin, mearnsetin-hexoside, luteolin and a proanthocyanidin B-type dimer, digalloylglucose and catechin.[38] The hydrolyzable tannins tellimagrandin I, eucalbanin C, 2-O-digalloyl-1,3,4-tri-O-galloyl-β-D-glucose, 6-O-digalloyl-1,2,3-tri-O-galloyl-β-D-glucose, as well as gallic acid and (+)-catechin can also be isolated.[39] Tricetin is a rare flavone aglycone found in the pollen of members of the Myrtaceae, subfamily Leptospermoideae, such as E. globulus.[40]
Flower buds of subsp. bicostata
Fruit of subsp. bicostata Eucalyptus globulus, commonly known as southern blue gum or blue gum, is a species of flowering plant in the family Myrtaceae. It is a tall, evergreen tree endemic to southeastern Australia. This Eucalyptus species has mostly smooth bark, juvenile leaves that are whitish and waxy on the lower surface, glossy green, lance-shaped adult leaves, glaucous, ribbed flower buds arranged singly or in groups of three or seven in leaf axils, white flowers and woody fruit.
There are four subspecies, each with a different distribution across Australia, occurring in New South Wales, Victoria and Tasmania. The subspecies are the Victorian blue gum, Tasmanian blue gum, Maiden's gum, and Victorian eurabbie.
El eucalipto blanco,[2] eucalipto común o eucalipto azul (Eucalyptus globulus) es una especie arbórea de la familia de las mirtáceas, originaria del sureste de Australia y Tasmania.
Estos árboles crecen generalmente hasta 30 o 55 metros de altura. Los mayores ejemplares de esta especie están en la isla de Tasmania y miden 90,7 metros. Hay registros antiguos de árboles aún más altos, llegando a 101 metros. El Avó de Chavín (Viveiro), con cerca de 7,6 metros de circunferencia en la base y 61,8 metros de altura, es el eucalipto blanco más alto de la península ibérica y uno de los más altos de Europa.
Es natural de Australia. El género es uno de los árboles más conocidos de la flora australiana ya que por su rápido crecimiento se ha extendido por todo el mundo para su aprovechamiento industrial.
Prefiere suelos ligeramente ácidos y zonas frescas y húmedas. No resiste el frío intenso y es un poco sensible a las sequías prolongadas. Se ha cultivado intensamente para eliminar la humedad en zonas pantanosas. Florece en septiembre - octubre.
Es natural de Australia y de Tasmania, donde se pueden encontrar más de 300 especies del género Eucalyptus. Por la rapidez de crecimiento, se puede encontrar cultivado en muchas regiones del mundo para la producción de madera, fabricación de pulpa de papel y obtención de aceite esencial. Ha sido especialmente utilizado para sanear zonas pantanosas al eliminar la humedad de las mismas con la consiguiente erradicación de sus plagas de insectos, principalmente mosquitos, y de las enfermedades que transmiten. Su uso ha supuesto una gran ayuda para el control del paludismo en muchas zonas de Asia, América del Sur y el sur de Europa.
Por otra parte, esta capacidad de absorción del agua, convierte a los eucaliptos en especies muy agresivas para el medio ambiente al transformar los ecosistemas por desecación de la tierra donde se plantan.[cita requerida] Se utiliza ampliamente como árbol de jardín.
El Eucalyptus globulus lo describió por primera vez el botánico francés Jacques Labillardière en sus publicaciones Relation du Voyage à la Recherche de la Pérouse (1800) y Novae Hollandiae Plantarum Specimen (1804).[3][4] El autor recogió este y otros especímenes en la Bahía de la Recherche durante la expedición de d'Entrecasteaux en el año 1792.[5]
Eucalyptus: nombre genérico que proviene del griego antiguo: eû = "bien, justamente" y kalyptós = "cubierto, que recubre". En Eucalyptus L'Hér., los pétalos, soldados entre sí y a veces también con los sépalos, forman parte del opérculo, perfectamente ajustado al hipanto, que se desprende a la hora de la floración.[6]
globulus: epíteto latíno que significa "redondeado", refiriéndose probablemente a la flor o al fruto.[7]
El eucalipto suele ser bien tolerado, y sólo en ocasiones especiales puede producir reacciones adversas. Estas pueden ser: digestivas (náuseas, vómitos o diarreas), neurológicas / psicológicas. Puede ser neurotóxico por acelerar el metabolismo hepático de algunos anestésicos, analgésicos y tranquilizantes. Su aceite esencial no puede ser aplicado directamente sobre la cara de niños pequeños o lactantes. Se considera que la ingestión de 30 ml de su aceite esencial es letal. Los síntomas tóxicos son rápidos: dolor abdominal, vómitos espontáneos, problemas respiratorios, depresión respiratoria, taquicardia, convulsiones y delirio. No se recomienda tomarlo durante el embarazo y la lactancia.
Debido a su aceite esencial: - puede reducir el efecto de otros medicamentos - está contraindicado en caso de inflamaciones gastrointestinales, de las vías biliares o insuficiencia hepática - puede estimular las enzimas hepáticas del feto, por eso no se aconseja durante el embarazo ni la lactancia sin supervisión médica.[12]
El eucalipto blanco en España es una especie introducida desde el siglo XIX y a día de hoy se distribuye entre las provincias costeras de Galicia; Asturias, Cantabria y Vizcaya, en el norte del país, y la Provincia de Huelva, en Andalucía.[13]
Se dice que fue Rosendo Salvado (1814-1900), que evangelizó Australia, quien trajo el árbol a Galicia a mediados del siglo XIX,[14] si bien otras fuentes aseguran que fueron importadas desde Portugal. No hay coincidencia en la fecha exacta de su introducción: Silva Pando afirma que comenzó a plantarse en Galicia en 1845-1855; el edafólogo Francisco Díaz-Fierros da como primera cita en Galicia la de 1863; en Asturias la de 1865; en Cantabria, 1866 y en el País Vasco, 1867.[15] Pablo Ramil Rego asegura que Rosendo Salvado envió las semillas en 1886.[16]
En un principio se cultivó como árbol ornamental pero se acabó extendiendo por toda la Cornisa Cantábrica para su aprovechamiento maderero, dado su rápido crecimiento y la facilidad de cultivo gracias al clima oceánico de la región. A mediados de los años 1960 el eucalipto ocupaba unos pocos cientos de hectáreas en el norte del país.[17] En el siglo XXI, las masas puras y mixtas de eucalipto blanco han llegado a ocupar 325.000 hectáreas en España.
Los diversos autores coinciden en que el verdadero problema de la especie fue la reforestación masiva con eucaliptos llevada a cabo en el tardofranquismo. En ese momento se cedió el monocultivo del pino para comenzar a subvencionar el eucalipto. Estas ayudas, junto con el alto precio que pagaron las empresas contenedoras en un primer momento, una alta productividad (que podría llegar a los 40 metros cúbicos por hectárea por año) y el abandono de las zonas rurales en esos tiempos de auge de la industrialización, hicieron que muchas tierras que se dedicaban anteriormente a otros cultivos pasaran a ser sembradas de eucaliptos.
El eucalipto puede ser considerado como la especie de árbol más controvertida de España,[cita requerida] con partidarios y detractores no siempre se tienen en cuenta los datos científicos. Se ha dicho que los efectos negativos fueron más una consecuencia de las plantaciones masivas que se hicieron desde el último tercio del siglo XX, como con cualquier monocultivo pero agravados en este caso por las características peculiares de esta especie.
La introducción masiva de esta especie (y hoy en día hay una práctica unanimidad al respecto) fue una de las iniciativas forestales más lamentables de nuestra historia.
Entre los aspectos positivos, cabe destacar la industrialización y la reforestación del medio rural. Propietarios, rematantes, maderistas y fábricas de pasta y papel de Andalucía, Galicia, Asturias, Cantabria y Euskadi, así como en Portugal, son claves en el tejido industrial y también en la dinamización del medio rural y el sector forestal.
Entre los factores negativos están principalmente las consecuencias ecológicas. Las plantaciones siguen siendo un problema para la conservación de la fauna y la flora, para la conservación del recurso suelo, para la gestión de los recursos hídricos, para los espacios protegidos y para la correcta ordenación del territorio.[18]
También se le atribuye la capacidad de reducir la biodiversidad asociada al sotobosque,[cita requerida] y facilita la propagación de incendios forestales[cita requerida] al ser una especie pirófita, que aprovecha los incendios para la colonización del espacio.
Un bosque de eucaliptos puede crear problemas de incendios incontrolables debido a la gran altura que alcanzan estos árboles en un corto período de tiempo y la fácil combustión de su madera.[cita requerida]
El eucalipto blanco, eucalipto común o eucalipto azul (Eucalyptus globulus) es una especie arbórea de la familia de las mirtáceas, originaria del sureste de Australia y Tasmania.
Sinine eukalüpt[2] (Eucalyptus globulus) on eukalüpti perekonda kuuluv igihaljas puu.
Sinine eukalüpt võib kasvada 30–55 m kõrguseks, mõned eukalüptipuud on Californias kasvanud ka 80 m kõrguseks. Kasvab enamasti tiheda monokultuurina.
Jäiklehised lehed kasvavad 10–30 cm pikkuseks.
Õied asetsevad okstel kas ühekaupa või sarikas. Õisi tolmeldavad putukad ja koolibrid.
Vili on 6–25 mm diameetriga kupar, kupar avaneb küpsenult kiirelt ja rohked seemned kantakse tuulega uutesee kasvukohtadesse. Seemne kupar on peaaegu tulekindel.
Seemnete idanemine on epigeiline.
Sinine eukalüpt ei kasvata peajuurt, vaid juurestiku.
Sinine eukalüpt on puu. Raunkiæri eluvormiliigituses on tema eluvormiks fanerofüüt.
Sinisel eukalüptil liigitatakse neli alamliiki:
Nende puude kodumaa on Tasmaania ja Austraalia kaguosa. Californiasse ja Hawaiile isutati need puud vastavalt 1856. ja 1865. aastal.
Lisaks sugulisele paljunemisele on sinine eukalüpt äärmiselt fertiilne ka peaaegu mistahes taimeosa sattumisel vähegi vastuvõtlikumasse pinnasesse või ka puu enese küljes – tüvel, moondunud juurekaelal jne.
Pikemalt artiklis Eukalüptiõli
Eukalüpti eeterlikku õli (Eucalypti aetheroleum) saadakse värskete või osaliselt kuivatatud lehtede ja noorte varte destilleerimisel veeauruga.[6]
Suure õlisisalduse tõttu äärmiselt tuleohtlik ja elumajade lähedusse ei soovitata kasvama panna[7], kuid see ei tähenda et sinine eukalüpt tule tagajärjel tulesurma sureks, puu taastub ja sureb üksnes harva.
Eukalipto urdina (Eucalyptus globulus) mirtazeoen familiako eta eukaliptoen generoko zuhaitza da, jatorriz Australia eta Tasmaniakoak.
Hosto iraunkorreko zuhaitz handia da eukaliptoa: 40 m garai izan daiteke.
Enborra lodia eta zuzena da, eta azala leuna eta gris-berdexka ─zerrendatan askatzen da kanpoko geruza─.
Eukaliptoaren hosto gazteak aurkakoak eta eseriak dira; eta helduak, berriz, txandakatuak, peziolodunak, larrukarak eta lantza formakoak. Oso usaintsuak dira hosto guztiak.
Neguan loratzen da eukaliptoa. Loreak ─zurixkak─ ginbail bakanetan sortzen dira.
Fruitua kono formakoa da; berde-urdinxka hasieran, eta arrea heltzean.
Jatorriz, Australiakoa eta Tasmaniakoa da eukaliptoa. Klima epela eta hezea behar du eukaliptoak, eta kostaldean kultibatzen da Euskal Herrian.
Erleek eukaliptoen loreen nektarra biltzen dute eztia sortzeko. Eukaliptoaren zura horixka da, eta parketa fabrikatzeko erabiltzen da. Papera ere ekoizten da eukaliptoaren egurrarekin.
Hosto eta fruituen infusioak arnas aparatuko hanturak arintzeko erabiltzen dira. Zingiretan, garrantzi handia izaten dute eukaliptoek: inguruaren hezetasuna txikitu egiten dute ─ur asko behar dute eukaliptoek─, eta, horrela, intsektuen populazioak murriztu egiten dira, eta, bide batez, haiek sortutako gaixotasunak, malaria, kasu.
Eukalipto urdina (Eucalyptus globulus) mirtazeoen familiako eta eukaliptoen generoko zuhaitza da, jatorriz Australia eta Tasmaniakoak.
Kuumepuu eli kuume-eukalyptus[1] (Eucalyptus globulus) on nopeakasvuinen ikivihreä puu.
Puu voi kasvaa hyvissä oloissa 70 metriä korkeaksi ja sen rungon halkaisija voi olla kaksi metriä. Nuoret lehdet ovat 6–15 cm pitkiä ja siniharmaan vahan peittämiä. Vanhat lehdet ovat 15–35 cm pitkiä, tummanvihreitä ja kiiltäviä.[2]
Kuumepuu kasvaa luonnonvaraisena Tasmaniassa ja Australian eteläkärjessä. Koska se on nopeakasvuinen, suorarunkoinen ja sopeutuvainen, sitä on istutettu ympäri maailmaa moniin tarkoituksiin: puutavaraksi, tuulensuojaksi ja isojen tilojen koristepuuksi. Sitä on myös käytetty kuivattamaan soita, joissa moskiittohyttyset lisääntyvät.[2]
Kuumepuun lehdistä ja nuorista oksista saadaan aromaattista öljyä, jota on käytetty kuumeen, malarian ja monien vaivojen hoitoon.[3]
Se on Tasmanian kansallispuu.[2]
Kuumepuu eli kuume-eukalyptus (Eucalyptus globulus) on nopeakasvuinen ikivihreä puu.
Puu voi kasvaa hyvissä oloissa 70 metriä korkeaksi ja sen rungon halkaisija voi olla kaksi metriä. Nuoret lehdet ovat 6–15 cm pitkiä ja siniharmaan vahan peittämiä. Vanhat lehdet ovat 15–35 cm pitkiä, tummanvihreitä ja kiiltäviä.
Kuumepuu kasvaa luonnonvaraisena Tasmaniassa ja Australian eteläkärjessä. Koska se on nopeakasvuinen, suorarunkoinen ja sopeutuvainen, sitä on istutettu ympäri maailmaa moniin tarkoituksiin: puutavaraksi, tuulensuojaksi ja isojen tilojen koristepuuksi. Sitä on myös käytetty kuivattamaan soita, joissa moskiittohyttyset lisääntyvät.
Kuumepuun lehdistä ja nuorista oksista saadaan aromaattista öljyä, jota on käytetty kuumeen, malarian ja monien vaivojen hoitoon.
Se on Tasmanian kansallispuu.
L’Eucalyptus commun ou Gommier bleu (Eucalyptus globulus) est un arbre sempervirent de la famille des Myrtaceae originaire d'Australie. Il est largement cultivé et peut croître jusqu'à 92 m de haut.
Eucalyptus bleu, arbre à fièvre.
L'écorce du gommier bleu pèle en larges bandes. Les feuilles des arbres juvéniles apparaissent par paires sur des tiges carrées. Elles mesurent de 6 à 15 cm de long et sont couvertes d'une pruine cireuse bleu-gris, qui est à l'origine du nom de « gommier bleu ». Les feuilles des arbres matures sont alternes, étroites, en forme de faux et d'un vert foncé luisant. Elles poussent sur des tiges cylindriques et mesurent de 15 à 35 cm de long. Les boutons floraux en forme de toupie sont côtelés et recouverts d'un opercule aplati portant un bouton central. Les fleurs couleur crème sont solitaires à l'aisselle des feuilles et produisent un abondant nectar que les abeilles transforment en un miel à saveur prononcée. Les fruits ligneux mesurent de 1,5 à 2,5 cm de diamètre, ils ont une capsule très dure. De nombreuses petites graines s'échappent par des valves qui s'ouvrent sur le dessus du fruit.
Cet arbre à croissance rapide se développe mieux avec des grandes quantités d'eau qu'il va chercher en profondeur (permettant ainsi le développement d'autres essences) mais sait se contenter d'une faible humidité du sol.
L'aire de répartition naturelle de cette espèce inclut la Tasmanie et le sud de l'État de Victoria. On en retrouve aussi des groupes isolés sur l'île de King dans le détroit de Bass et au sommet des You Yangs. Elle s'est bien acclimatée dans d'autres parties du monde.
En Europe méridionale, l'eucalyptus bleu a été abondamment planté pour la production de pâte à papier, du fait de sa croissance prolifique. Mais les résultats escomptés ne sont pas durables.
Huiles essentielles (eucalyptol, etc.), aldéhydes, hydrocarbures, pinène, camphrène, azulène, tanin, résine.
On lui prête[Qui ?] des propriétés hypoglycémiantes (pour faire diminuer la concentration en sucre) et antiseptiques. Ses feuilles sont toujours utilisées en pharmacie (extrait liquide, teinture, essence). On lui prêtait[Qui ?] le pouvoir de guérir le paludisme.[réf. nécessaire]
Le gommier bleu a été proclamé emblème floral de Tasmanie le 27 novembre 1962. Le nom latin de l'espèce, « globulus », fait référence à la forme de l'opercule du fruit.
Feuilles et fleurs.
Dessin des feuilles, fleurs et fruits.
L’Eucalyptus commun ou Gommier bleu (Eucalyptus globulus) est un arbre sempervirent de la famille des Myrtaceae originaire d'Australie. Il est largement cultivé et peut croître jusqu'à 92 m de haut.
Módry eukalyptowc (Eucalyptus globulus) je štom ze swójby myrtowych rostlinow (Myrtaceae).
Módry eukalyptowc (Eucalyptus globulus) je štom ze swójby myrtowych rostlinow (Myrtaceae).
Blágúmmítré (fræðiheiti: Eucalyptus globulus), einnig kallað fenjagleypir og sóttvarnartré, er hraðvaxta tré af brúðarlaufætt (Myrtacee). Það er upprunnið í Ástralíu og Tasmaníu en ræktað víða meðal annars í Portúgal, Brasilíu og Kaliforníu. Tréð er nytjaviður og er viðurinn gulleitur og þéttur og hentar til pappírsgerðar og úr honum er eimuð olía. Tréð þarf mikið vatn til vaxtar og hefur verið notað á heittempruðum svæðum til að þurrka upp mýrar en við það hverfa að miklu leyti moskítóflugur og aðrar flugur sem valda sjúkdómum.
L'eucalipto propriamente detto (nome scientifico Eucalyptus globulus (Labill., 1800)) è un albero sempreverde appartenente alla famiglia delle Myrtaceae, originaria dell'Australia meridionale[2].
L'eucalipto globulus è un albero di ragguardevoli dimensioni: nelle zone di origine può raggiungere anche i 70-80 metri, ma in genere ha altezze di 40-55 metri. Il fusto può raggiungere i 2 metri di diametro. In Italia ha uno sviluppo più contenuto e in genere non supera i 20-25 metri di altezza. Il fusto è diritto con corteccia azzurrognola o giallo-rossastra e ritidoma che si distacca in placche longitudinali, spesso di considerevole lunghezza.
Le foglie hanno aspetto differente secondo l'età della pianta o dei ricacci. Nei polloni e nelle piante giovani l'habitus è tipicamente giovanile, con foglie amplessicauli (cioè che abbracciano un po' il rametto nel punto di intersezione), sessili, opposte e decussate, quasi sempre saldate fra loro alla base, glabre e di colore verde chiaro ma con riflessi variabili dall'azzurrognolo all'argenteo al bianco-cinereo per il rivestimento pruinoso grigio-azzurrognolo. La lamina è lunga 5–15 cm, di forma ovata o ovato-lanceolata e con apice acuto e margine intero. La consistenza è erbaceo-coriacea. Nelle piante adulte le foglie sono picciolate e alterne, glabre, prive di rivestimento pruinoso, di colore verde carico. La lamina è lunga 15–20 cm, eccezionalmente anche fino a 35 cm, di forma lanceolata e falcata con apice lungamente acuminato. La base è asimmetrica rispetto alla nervatura centrale, con una parte più larga dell'altra. La consistenza è coriacea. Le foglie e i giovani germogli emanano un forte aroma che diventa particolarmente intenso e pungente se stropicciate per l'abbondante presenza di olio essenziale.
I fiori sono solitari, portati all'ascella delle foglie, piuttosto vistosi. Il calice è conformato a coppa percorso da costole e sormontato da un opercolo che si distacca al momento della fioritura. La corolla è assente. L'androceo è formato da numerosissimi stami, dai filamenti lunghi e di colore bianco-crema che conferiscono al fiore un aspetto vistoso e una forma globosa. L'ovario è infero.
Il frutto è una capsula deiscente di consistenza legnosa, di colore grigiastro e di 1,5-2,5 cm di diametro. La forma irregolarmente conica riprende quella del calice. A maturità la capsula si apre con fenditure nella parte superiore lasciando fuoriuscire i semi di piccolissime dimensioni.
L'areale di origine dell'Eucalyptus globulus comprende la Tasmania e la zona costiera del sud dello stato di Victoria. La specie è tuttavia coltivata diffusamente negli ambienti a clima mediterraneo. In Italia si rinviene al Centro, al Sud e nelle Isole ma meno frequente rispetto all'eucalipto camaldulense.
È una specie eliofila e termofila, abbastanza rustica ma più esigente del camaldulense in umidità. Non ha particolari esigenze pedologiche e si adatta anche a suoli poveri e poco profondi, tuttavia manifesta il suo notevole potenziale vegetativo nei terreni argillosi e profondi e sufficientemente umidi anche in condizioni di ristagni prolungati.
In erboristeria è utilizzato prevalentemente l'olio essenziale, estratto per distillazione in corrente di vapore della foglia fresca di Eucalyptus globulus per il trattamento delle affezioni a carico dell'apparato respiratorio (tosse, raffreddore, ecc.). È composto per circa il 70% da cineolo (o eucaliptolo). Si ipotizza oltre agli effetti secretolitici ed espettoranti già confermati, anche degli effetti battericidi e virostatici di altri ingredienti presenti nell'olio essenziale.
(secondo la Commissione E del Ministero tedesco per la salute)
Il fiore di eucalipto è l'emblema floreale dello Stato australiano della Tasmania[3].
L'eucalipto propriamente detto (nome scientifico Eucalyptus globulus (Labill., 1800)) è un albero sempreverde appartenente alla famiglia delle Myrtaceae, originaria dell'Australia meridionale.
Rutulinis eukaliptas (lot. Eucalyptus globulus sin. Eucalyptus maidenii subsp. globulus (Labill.) J.B.Kirkp., angl. Tasmanian Blue Gum) – mirtinių šeimos, eukaliptų genties augalų rūšis.
Savaime auga Australijos žemyno pietryčiuose – Tasmanijos saloje bei Viktorijos valstijos pietinėje dalyje.
Vėliau rutulinis eukaliptas buvo išplatintas ir už arealo ribų. Plačiai išplito Pietų Europoje (Galisijoje, Portugalijoje, Kipre), vakarų Gruzijoje, dalyje Makaronezijos salų, Indijoje, Afrikos pietuose, JAV (Kalifornijoje), Pietų Amerikoje (Čilės ir Argentinos dalyse), Havajuose, Naujojoje Zelandijoje.
Tai greitai augantis medis. Aukščiausi užauga augantys slėniuose gerai pralaidžiam dirvožemyje. Įprastai auga 30-55 m, rečiau pasitaiko iki 70 m ar dar aukštesnių šios rūšies medžių. O aukščiausias žinomas pavadinimais kaip „Neeminah Loggorale Meena (Mother & Daughter)“ yra 90,7 m aukščio ir 233 m³ tūrio auga Tasmanijoje. Istoriniuose archivuose yra duomenu apie augusius 101 m aukščio šios rūšies medžius. Prie gerų augimo sąlygų kamieno skersmuo gali siekti 2 m.
Pirmą kartą rutulinis eukaliptas buvo apibūdintas prancūzų kilmės botanisto Jacques-Julien Houton de Labillardiere gyvenusio 1755–1834 metais.
Šio eukalipto kamienas tiesus, pilkšvai baltas, jo žievė dažnai lupasi dideliais skiautais. Jauni lapeliai platoki ir apie 6-15 cm ilgio. Subrendę lapai pailgi, siauri, tamsiai žali ir blizgantys 15-35 cm ilgio. Žydi pakankamai reguliarei kas metai ir pradeda žydėti anksti vasarą (natūralaus paplitimo areale) Žiedai kremo spalvos išsidėstę po vieną ant tų pačių medžio šakelių ant kurių auga lapai. Žiedai gausūs nektaro ko pasekoje bičių sunešamas gausus medaus derlius. Sumedėjęs vaisius 1,5-2,5 cm skersmens.
Rutulinis eukaliptas 1962 lapkričio 27 d. buvo išrinktas kaip Tasmanijos augalijos simbolis. Anksčiau buvo sodinamas miestų gatvėse, bet dėl greito augimo ir masyvumo buvo nustota sodinti. Dėl šių pačių priežasčių taip pat netinkamas sodinti mažuose miestų soduose ar kituose mažuose žemės sklipuose. Bet sodinamas miesto parkuose, dideliuose privačiuose soduose. Mediena kieta ir patvari, naudojant tiek žemėje, tiek vandenyje, tad šalyse kur plačiai auginamas turi didelę ekonominę reikšmę. Australijoje sudaro 65 proc. nuo bendro kiekio visų kietmedžio plantacijų. Gausiai naudojamas madienos masės gamyboje iš ko daromas popierius bei dirbtinis šilkas. Taip pat mediena naudojama geležinkelio pabėgiams, stulpams, ileidžiamiems poliams (įskaitant uostų prieplaukose), tiltams tiesti bei malkoms. Rutulinio eukalipto žiedai gausus nektaro ir žiedadulkių šaltinis bitėms. Iš rutulinio eukalipto lapų gaminamas eterinis aliejus bei jie naudojami gydomajai žolelių arbatai gaminti.
Rutulinio eukalipto žiedpumpuris
Rutulinio eukalipto vaisius
Rutulinių eukaliptų kamienų žievė dažniausiai lupasi]]
Rutulinis eukaliptas (lot. Eucalyptus globulus sin. Eucalyptus maidenii subsp. globulus (Labill.) J.B.Kirkp., angl. Tasmanian Blue Gum) – mirtinių šeimos, eukaliptų genties augalų rūšis.
De blauwe gomboom (Eucalyptus globulus) is een boom uit de mirtefamilie (Myrtaceae). De hoge, snelgroeiende, groenblijvende boom stamt uit Zuid-Australië. Op vorstvrije plaatsen in Europa wordt de boom aangeplant voor de sier. De hoogte kan 40 m bedragen.
De kroon is kegel- of koepelvormig, hoog en dicht. De boom heeft een rechte, cilindrische stam. De boomschors is afbladderend in grote, grijsbruine stroken. Daaronder is het wit, bruin- of grijsachtig.
De bladeren zijn sikkelvormig en 10-30 cm × 3-8 cm groot. Ze zijn glimmend donker blauwgroen en zijn voorzien van kliertjes. De jonge bladeren zijn langwerpig, tegenoverstaand en stengelomvattend.
De bloemen zijn witachtig en hebben een doorsnede van circa 4 cm. Ze zijn alleenstaand. De bloemknop heeft een dekseltje (operculum). Als de knop opengaat, gaat dat dekseltje eraf en komen er veel meeldraden tevoorschijn. Deze staan rondom de stijl.
Na de bloei ontwikkelen zich de 1-1,5 × 1,5-3 cm grote doosvruchten. Ze zijn zwartachtig van kleur en openen met een dekseltje dat grijsblauw van kleur is.
De eucalyptusolie uit de bladeren wordt gebruikt als geneesmiddel. Het is een van de soorten eucalyptusbladeren die een koala eet.
Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Eucalyptus globulus op Wikimedia Commons. De blauwe gomboom (Eucalyptus globulus) is een boom uit de mirtefamilie (Myrtaceae). De hoge, snelgroeiende, groenblijvende boom stamt uit Zuid-Australië. Op vorstvrije plaatsen in Europa wordt de boom aangeplant voor de sier. De hoogte kan 40 m bedragen.
De kroon is kegel- of koepelvormig, hoog en dicht. De boom heeft een rechte, cilindrische stam. De boomschors is afbladderend in grote, grijsbruine stroken. Daaronder is het wit, bruin- of grijsachtig.
De bladeren zijn sikkelvormig en 10-30 cm × 3-8 cm groot. Ze zijn glimmend donker blauwgroen en zijn voorzien van kliertjes. De jonge bladeren zijn langwerpig, tegenoverstaand en stengelomvattend.
De bloemen zijn witachtig en hebben een doorsnede van circa 4 cm. Ze zijn alleenstaand. De bloemknop heeft een dekseltje (operculum). Als de knop opengaat, gaat dat dekseltje eraf en komen er veel meeldraden tevoorschijn. Deze staan rondom de stijl.
Na de bloei ontwikkelen zich de 1-1,5 × 1,5-3 cm grote doosvruchten. Ze zijn zwartachtig van kleur en openen met een dekseltje dat grijsblauw van kleur is.
Costo artìcol a l'é mach në sbòss. Da finì.
Da finì.
Da finì.
Costo artìcol a l'é mach në sbòss. Da finì.
DistribussionDa finì.
NotissieDa finì.
Eukaliptus gałkowy (Eucalyptus globulus Labill.), zwany też eukaliptusem właściwym lub rozdrębem gałkowym – gatunek drzewa należący do rodziny mirtowatych. Pochodzi z południowej Australii i Tasmanii, ale rozprzestrzeniony został również w Afryce, Azji, Ameryce Północnej, Europie, na Hawajach i Makaronezji[2].
Drewno ma zastosowanie w konstrukcji okrętów, wagonów i budowli wodnych. Wytwarza się z niego także papier. Jest bardzo odporne na gnicie. Kora zawiera garbniki.
Eukaliptus gałkowy (Eucalyptus globulus Labill.), zwany też eukaliptusem właściwym lub rozdrębem gałkowym – gatunek drzewa należący do rodziny mirtowatych. Pochodzi z południowej Australii i Tasmanii, ale rozprzestrzeniony został również w Afryce, Azji, Ameryce Północnej, Europie, na Hawajach i Makaronezji.
Eucalyptus globulus Labill. (do latim globulus, um pequeno botão, referência à forma do opérculo do fruto), conhecido por eucalipto-comum ou eucalipto-da-Tasmânia, é uma espécie florestal de folha perene pertencente ao género Eucalyptus, de crescimento rápido, capaz de produzir árvores de 30 a 55 m de altura (um exemplar existente na Tasmânia tem 90,7 m de altura[2]). Originária da Austrália, a espécie é hoje uma das árvores mais amplamente cultivada em florestas de produção, principalmente para fabrico de pasta de papel e para queima, e a mais expandida das cerca de 600 espécies que integram o género Eucalyptus. A área de ocorrência natural da espécie inclui a Tasmânia e o sul do Estado de Victoria (Austrália). Ocorre ainda em manchas isoladas na ilhas King e Flinders, ambas no Estreito de Bass, e nos cumes do You Yangs. A flor do E. globulus foi proclamada a 27 de Novembro de 1962 como emblema floral do estado da Tasmânia.
O E. globulus é uma árvore de grande dimensões (30 a 55 m de altura, mas podendo ocasionalmente ultrapassar os 90 m de altura), de tronco erecto e esguio, com ramificação apenas na parte terminal, formando uma canópia esparsa e irregular a grande altura. O tronco é recoberto por um ritidoma cinzento-claro, liso, que tende a soltar-se espontaneamente libertando longas tiras que ao secar ficam acastanhadas e se enrolam sobre si, ficando pendentes dos troncos por largos períodos.
A madeira é esbranquiçada, com pouco cerne, muito rica em água quando verde, formada por longas fibras esbranquiçadas, fissurando e contorcendo-se durante a secagem. Ao quebrar produz longas falhas aguçadas, ligadas entre si por fortes fibras relativamente flexíveis.
Quando cortada a planta regenera rapidamente a partir da toiça, produzindo fortes turiões recobertos por folhas juvenis que quando desbastados rapidamente reconstituem a árvore. As plantações de eucalipto podem assim ser repetidamente cortadas sem necessidade de replante.
A espécie apresenta marcada heteroblastia, com as plantas juvenis e os rebentos basais e de toiça a apresentarem um tipo de folha diferente das plantas adultas: as folhas juvenis são sésseis, oblolanceoladas, com 6–15 cm de comprimento, e recobertas por um tegumento ceroso de cor azulada, surgindo em pares alternados (dando à planta juvenil características de alternifólia) em caules de secção quadrangular. A folhas das árvores adultas são estreitas, falciformes a siculares (isto é alongadas e contorcidas em forma de foice), com 15–35 cm de comprimento, com tegumento verde acinzentado (particularmente na página inferior), surgindo alternadamente ao longo de caules arredondados.
Os botões são oblongos, mais largos na parte distal, rodeados por uma bordadura irregular recoberta por protuberâncias, terminando num opérculo aplanado (topo do botão floral) com uma protuberância central. As flores são esbranquiçadas ou cremosas, instaladas nas axilas das folhas, produzindo um copioso néctar que quando utilizado por colmeias produz um mel com sabor e cheiro característicos. Floresce nos meses de Setembro e Outubro.
Os frutos são cápsulas lenhosas com 1.5 a 2.5 cm de diâmetro, reproduzindo a forma do botão da flor. Cada fruto contem numerosas sementes minúsculas, que são libertadas através de 3 a 6 valvas que se abrem no topo do fruto aquando da maturação.
O eucalipto-comum produz um extenso sistema radicular, que em solos bem drenados se pode estender por muitas dezenas de metros em torno da árvore, penetrando profundamente no perfil atingindo nalguns casos mais de 10 m de profundidade. A planta adulta não tem raiz apical, desenvolvendo um sistema radicular que se distribui radialmente em torno da árvore sem qualquer elemento aprumado.
A planta é uma planta vivaz e resistente, preferido os solos ligeiramente ácidos e as zonas frescas e húmidas. Contudo, tolera bem a secura, sendo extremamente eficaz na absorção de água do solo. Não resiste aos frios intensos, aos nevoeiros persistentes e às secas prolongadas.
O eucalipto-comum é a espécie florestal mais plantada para fins comerciais na Austrália, onde ocupa cerca de 4 500 km² de território (65% da área florestada para produção de madeiras rijas).[3] A árvore é também extensamente cultivada em outras regiões de clima temperado, entre as quais a região mediterrânica da Europa, sendo também a espécie florestal mais cultivada em Portugal, onde fornece a maior parte da matéria-prima utilizada para produção de pasta de papel.
Para além da sua utilização para produção de pasta de papel, uso em que as suas longas fibras produzem papel de grande qualidade, a sua madeira é também utilizada como elemento estrutural em construções, embora tenda a fender e retorcer com a secagem, e para lenha, produzindo um biocombustível de boa qualidade.
As folhas de eucalipto são utilizadas para a confecção de infusões terapêuticas, especialmente para afecções do sistema respiratório superior. Os óleos essenciais extraídos das suas folhas, comercializados sob a designação de cineol (cineole ou eucaliptol), são utilizados em confeitaria, produzindo um efeito refrescante e dilatador dos brônquios semelhante ao mentol. A República Popular da China é o maior produtor mundial de cineol.[4][5]
Recentes estudos de biologia molecular levam a crer que o E. globulus e as espécies com ele estreitamente aparentadas constituem um complexo de subespécies enquadráveis numa única espécie.[6] Nesta acepção, mais alargada e ignorando pequenas variações morfológicas, a espécie E. globulus inclui as seguintes subespécies:
A inclusão numa única espécie dos diferentes taxons atrás citados é apoiada por outros autores e entidades, como o Tasmanian Herbarium[7] e o Royal Botanic Gardens, Melbourne, mas não pelo Royal Botanic Gardens, Sydney,[8] no qual os quatro taxa são considerados espécies distintas.
O E. globulus foi introduzido na Califórnia em meados do século XIX, estando presente em muitos dos parques citadinos de San Francisco e noutras cidades do litoral daquele estado. A partir do seu uso como ornamental, naturalizou-se, sendo hoje considerado uma espécie invasora devido à sua capacidade para se implantar rapidamente nos habitats de clima mediterrânico da região, substituindo a vegetação endémica, porém a flora nativa para o território onde a Califórna está localizada não tem nenhuma importância económica e cultural, ao contrário do E. globulus nativo da Austrália, a vegetação nativa da Califórnia possui somente importância ambiental.[9] Nesse sentido, tem-se vindo a proceder na Califórnia à sua completa erradicação do solo.
Também em Portugal esta árvore se comporta como uma espécie invasora embora nenhuma medida de erradicação tenha sido levada a cabo sobretudo devido ao valor económico da espécie. Contudo, dado que o eucalipto consegues absorver grandes quantidades de água no verão, apresenta vantagem competitiva sobre as demais espécies vegetais, com consequências nefastas para a biodiversidade das florestas. Outra polémica em torno desta espécie prende-se com os fogos florestais, um flagelo recorrente em Portugal na época de verão. E assim, o Governo português começou a estabelecer limites para as de eucalipto no país a fim de conter a expansão da espécie e incentivar o plantio de espécies de árvores nativas europeias, porém não nativas de Portugal, que também possuem importância económica e cultural quanto a espécie invasora possui, mesmo assim a medida se baseou na controversa da plantação de Eucalyptus globulus e das outras espécies de eucalipto em Portugal.[10]
Descasque espontâneo (libertação do ritidoma externo).
Árvore adulta.
Flor em botão.
Fruto.
Eucalyptus globulus Labill. (do latim globulus, um pequeno botão, referência à forma do opérculo do fruto), conhecido por eucalipto-comum ou eucalipto-da-Tasmânia, é uma espécie florestal de folha perene pertencente ao género Eucalyptus, de crescimento rápido, capaz de produzir árvores de 30 a 55 m de altura (um exemplar existente na Tasmânia tem 90,7 m de altura). Originária da Austrália, a espécie é hoje uma das árvores mais amplamente cultivada em florestas de produção, principalmente para fabrico de pasta de papel e para queima, e a mais expandida das cerca de 600 espécies que integram o género Eucalyptus. A área de ocorrência natural da espécie inclui a Tasmânia e o sul do Estado de Victoria (Austrália). Ocorre ainda em manchas isoladas na ilhas King e Flinders, ambas no Estreito de Bass, e nos cumes do You Yangs. A flor do E. globulus foi proclamada a 27 de Novembro de 1962 como emblema floral do estado da Tasmânia.
Eucaliptul albastru (Eucalyptus globulus) albastrul Tasmanian,[1] guma albastră de sud[2] sau guma albastră, este un arbore veșnic verde, unul dintre cei mai cultivați copaci din Australia. Ei cresc de obicei de la 30 la 55m înălțime. Cel mai înalt specimen cunoscut în prezent în Tasmania este de 90,7 m înălțime.[3] Există revendicări istorice de copaci chiar mai înalți, cel mai înalt fiind de 101m.[4] Distribuția naturală a speciei include Tasmania și sudul Victoria (în special Parcul Național Otway și sudul Gippsland-ului). Există, de asemenea, apariții izolate pe insula King și Insula Flinders din strâmtoarea Bass și pe vârful You Yangs-ului de lângă Geelong.
Există întâlniri non-native naturalizate în Spania și Portugalia și în alte părți din sudul Europei, inclusiv Cipru, Africa de Sud, Noua Zeelandă, vestul Statelor Unite (California), Hawaii, Macaronesia[5] și Caucazul (Georgia de Vest).[6]
Coaja, albăstie ca și frunzele, se desprinde la sfârșit de sezon în fâșii lungi. Este cultivat pentru ca se maturizeaza repede si are lemnul de esenta tare.
|df= ignorat (ajutor)
Eucaliptul albastru (Eucalyptus globulus) albastrul Tasmanian, guma albastră de sud sau guma albastră, este un arbore veșnic verde, unul dintre cei mai cultivați copaci din Australia. Ei cresc de obicei de la 30 la 55m înălțime. Cel mai înalt specimen cunoscut în prezent în Tasmania este de 90,7 m înălțime. Există revendicări istorice de copaci chiar mai înalți, cel mai înalt fiind de 101m. Distribuția naturală a speciei include Tasmania și sudul Victoria (în special Parcul Național Otway și sudul Gippsland-ului). Există, de asemenea, apariții izolate pe insula King și Insula Flinders din strâmtoarea Bass și pe vârful You Yangs-ului de lângă Geelong.
Există întâlniri non-native naturalizate în Spania și Portugalia și în alte părți din sudul Europei, inclusiv Cipru, Africa de Sud, Noua Zeelandă, vestul Statelor Unite (California), Hawaii, Macaronesia și Caucazul (Georgia de Vest).
Coaja, albăstie ca și frunzele, se desprinde la sfârșit de sezon în fâșii lungi. Este cultivat pentru ca se maturizeaza repede si are lemnul de esenta tare.
Feberträd (Eucalyptus globulus) är en art i familjen myrtenväxter. Arten kommer ursprungligen från sydöstra Australien och Tasmanien. I Sverige används arten som ettårig utplanteringsväxt, krukväxt och snittgrönt. Andra namn på trädet är eukalyptus och blågummiträd.
Eukalyptus kan bli cirka 100 meter hög[1] men vanligen 30-55 meter[2] och har dimorfologiska blad.[3][1] De unga bladen är runda till formen, blågröna och något vaxiga. De äldre bladen har korta bladskaft och är lieformade och mer grågröna till färgen.[3] De äldre grenarna bär blommor[1], som sitter i bladvecken[4] som består av fyra foderblad med en vaxig karaktär.[3] Blomman har sedan fyra kronblad som tillsammans med foderbladen bildar en urnformad struktur. Då trädet kommer i blomning kommer locket, bestående av kronbladen att lossna, och ett stort antal ståndare framträder ur blomman, vilka är vita till färgen.[3] Frukterna omges av ett träigt yttre och innehåller många mindre frön.
Man trodde på 1800-talet att eukalyptus kunde ersätta användandet av kinabarken mot malaria. Senare visade det sig att detta inte var sant, då E. globulus inte har några antimalariaegenskaper.[1] Eukalyptus har även använts mot frossa, difteri, åkommor i andningsorgan och urinorganen och som smärtstillande vid neuroallergier. Detta med invärtes och utvärtes bruk.[4] Eukalyptusträdet används i sin helhet idag för att torka ut sumpmarker, så att marken blir brukbar.[1] Träet från Eucalyptus spp. används vanligen till byggnader och bränsle i Australien, av barken görs det papper. Idag används eukalyptolen och bladen från plantan till att smaksätta livsmedel. Även den eteriska oljan används som den är och även i honungsproduktionen.[5]
Den eteriska eukalyptusoljan, eucalypti aetheroleum, är svagt gul eller färglös[4] och beskrivs lukta något som kamfer.[1] Oljan tas fram med hjälp av ångdestillation då man använder blad och unga grenar som är rika på 1-8 cineol.[6] Utbytet av den eteriska oljan kan vara mellan 5-35 ml/kg.[3] Smältpunkten på oljan är -1 °C.[4]
Förutom 1-8 cineol innehåller E. globulus även många andra substanser, bland annat i grupperna:
E. globulus använder sig av tanninerna för att avskräcka insekter från att äta trädets blad. Alkanoaterna har även visats ha en mycket liten variation i mängd från träd till träd inom arten. Alkanoaten benzyl n-tetraconsanoate fungerar avskräckande för insekten M. privata då den vid närvaro av alkanoaten inte vill lägga ägg i E. globulus, detta på grund av dess xenobiotiska effekt.[7]
Dessa fall är vid oralt intag av oljan eucalypti aethtoleum:
Den eteriska oljans letala dos 50 (LD50) är beräknad till 353±64 mg/kg (n=10) för möss.[8] Den dödliga dosen för möss i ett annat fall är då beräknad till 1,7 ml/kg.[3]
Vid ett intag av 10 ml eucalypti aetheroleum hos en tre år gammal pojke gavs de toxiska symptomen magbränna, illamående och kräkningar. Efter magpumpning var han helt återställd efter 24 timmar. Konvulsioner (kramper) kan även inträffa hos barn, men är mindre vanligt hos vuxna. Normal toxiska dos för en vuxen människa är 30 ml, men toxicitet har inträffat vid lägre intag.[9]
Eukalyptusbladen kan placeras topikalt (på huden) mot smärta, och neuropatisk smärta.[10] Oljan används även mot luftrörskatarr och reumatiska sjukdomar.[1]
Många livsmedel idag har namn med eukalyptus i. Dock är det svårt att avgöra om produkten verkligen innehåller eukalyptus, då smaktillsatsen ofta benämns som aromämnen under innehållsförteckningen.
Wikimedia Commons har media som rör Feberträd.
Feberträd (Eucalyptus globulus) är en art i familjen myrtenväxter. Arten kommer ursprungligen från sydöstra Australien och Tasmanien. I Sverige används arten som ettårig utplanteringsväxt, krukväxt och snittgrönt. Andra namn på trädet är eukalyptus och blågummiträd.
Вічнозелене дерево, до 45–55(70) м заввишки. Дерево виробляє велику кореневу систему, що в добре дренованих ґрунтах може продовжуватися на кілька десятків метрів навколо дерева, і досягаючи в деяких випадках глибин більш ніж 10 м. Кора лущиться на великі смуги. Широкі листки молодих рослин мають довжину близько 6–15 см і покриті сіро-блакитним, восковим нальотом. Листки зрілих рослин вузькі, серповиді, блискучі й темно-зелені 15–35 см у довжину. Кремові квітки поодиноко розташовані в пазухах листків і виробляють рясний нектар, який дає сильно ароматизований мед. Плоди деревні, 1.5–2.5 см у діаметрі. Численне дрібне насіння опадає через клапани (від 3 до 6 на плід), які відкриваються на вершині плода.
Австралія – Вікторія, Тасманія, Новий Південний Уельс. Чужоземне поширення в Середземномор'ї та Європі: Франція, Ірландія, Іспанія [вкл. Балеарські острови, Канарські острови], Італія [вкл. Сардинія, Сицилія], Португалія [вкл. Мадейра, Азорські острови], Марокко, Мальта, Закавказзя (Азербайджан, Вірменія і Грузія). Також рослини інтродуковані в південній частині Африки, Новій Зеландії, США (Каліфорнія, Гаваї).
Надає перевагу дещо кислим ґрунтам і водно-болотним угіддям. Проте, добре переносить посуху, будучи надзвичайно ефективним при поглинанні води в ґрунті. Вид уразливий до сильного холоду, постійних туманів і тривалої посухи.
Використовується для виробництва товарів із паперової маси. Листя евкаліпта використовуються для виготовлення настоянок, особливо для лікування розладів верхніх дихальних шляхів. Ефірні олії, витягнуті з листя, використовуються в кондитерській промисловості, виробляючи освіжаючий ефект, схожий на ментол.
Загальний вигляд
Листя молодої рослини
Квіти і листя
Квітка
Плоди
Bạch đàn xanh hay khuynh diệp cầu (danh pháp hai phần: Eucalyptus globulus) là loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Labill. mô tả khoa học đầu tiên năm 1800.[1] Đây là là một loại cây thường xanh, một trong những cây được trồng rộng rãi nhất bản địa Úc. Chúng thường cao từ 30–55 m. Mẫu vật cao nhất hiện nay ở Tasmania cao 90,7 m.[2] Có những tuyên bố lịch sử về những cây cao hơn, cao nhất là 101 m.[3] Sự phân bố tự nhiên của các loài bao gồm Tasmania và phía nam Victoria (đặc biệt là dãy Otway và miền Nam Gippsland). Cũng có những sự kiện biệt lập trên Đảo King và Đảo Flinders ở Eo biển Bass và trên đỉnh của sông Yang gần Geelong. Có những sự kiện tự nhiên không xuất xứ ở Tây Ban Nha và Bồ Đào Nha, và các phần khác của Nam Âu bao gồm Síp, Nam Châu Phi, New Zealand, Tây Hoa Kỳ (California), Hawaii, Macaronesia,[4] và Kavkaz (Tây Gruzia).[5]
Cuộc thám hiểm d'Entrecasteaux đã khiến người sử dụng ngay lập tức các loài khi chúng phát hiện ra nó, gỗ được sử dụng để nâng cấp thuyền của họ.[6] Hoa loài bạch đàn xanh này được tuyên bố là hoa biểu tượng của Tasmania vào ngày 27 tháng 11 năm 1962.
.jpg)
Bài viết tông thực vật Eucalypteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Bạch đàn xanh hay khuynh diệp cầu (danh pháp hai phần: Eucalyptus globulus) là loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Labill. mô tả khoa học đầu tiên năm 1800. Đây là là một loại cây thường xanh, một trong những cây được trồng rộng rãi nhất bản địa Úc. Chúng thường cao từ 30–55 m. Mẫu vật cao nhất hiện nay ở Tasmania cao 90,7 m. Có những tuyên bố lịch sử về những cây cao hơn, cao nhất là 101 m. Sự phân bố tự nhiên của các loài bao gồm Tasmania và phía nam Victoria (đặc biệt là dãy Otway và miền Nam Gippsland). Cũng có những sự kiện biệt lập trên Đảo King và Đảo Flinders ở Eo biển Bass và trên đỉnh của sông Yang gần Geelong. Có những sự kiện tự nhiên không xuất xứ ở Tây Ban Nha và Bồ Đào Nha, và các phần khác của Nam Âu bao gồm Síp, Nam Châu Phi, New Zealand, Tây Hoa Kỳ (California), Hawaii, Macaronesia, và Kavkaz (Tây Gruzia).
Cuộc thám hiểm d'Entrecasteaux đã khiến người sử dụng ngay lập tức các loài khi chúng phát hiện ra nó, gỗ được sử dụng để nâng cấp thuyền của họ. Hoa loài bạch đàn xanh này được tuyên bố là hoa biểu tượng của Tasmania vào ngày 27 tháng 11 năm 1962.
Eucalyptus globulus Labill., 1861
Синонимы
Распространение
Эвкали́пт шарови́дный[2], или Эвкалипт кле́йкий[2], или Эвкалипт ша́риковый, или Эвкалипт голубо́й[3], или Бессты́дница (лат. Eucalýptus globúlus) — вечнозелёное дерево, вид рода Эвкалипт (Eucalyptus) семейства Миртовые (Myrtaceae).
Растение было описано французским ботаником Жаком-Жюльеном де Лабилльярдьером в его публикациях Relation du Voyage à la Recherche de la Pérouse (1800) и Novae Hollandiae Plantarum Specimen (1804)[4][5]. Автор собрал экземпляры в Решерш-Бей[en] (англ. Recherche Bay) во время экспедиции Брюни Д’Антркасто в 1792 году[6].
Вечнозелёное быстрорастущее дерево, с мощной корневой системой и прочной древесиной, высотой до 60—80 м и диаметром ствола 1—2 м. Молодые побеги четырёхгранные, ребристые, покрытые, как и листья, восковым налётом, ярко-сизого цвета с голубым оттенком.
Кора ствола и ветвей гладкая, беловато-серая или голубоватая, глубоко бороздчатая, с отслаивающимся наружным слоем, из-за чего на ветвях и в верхней части ствола всегда висят остатки старой коры.
Молодые листья супротивные, в значительном числе пар, от сидячих до стеблеобъемлющих, ярко-сизые, сердцевидные, яйцевидные или широко ланцетовидные, кожистые, длиной 7—16 см и шириной 1—9 см. Взрослые листья очерёдные, на черешках, тёмно-зелёные, блестящие, ланцетные или серповидно-ланцетные, заострённые, длиной 10—30 см и шириной 3—4 см, цельнокрайние, плотные. Листья более старых растений располагаются ребром к солнечным лучам. В мякоти листьев в особых просвечивающихся вместилищах содержится эфирное масло; вместилища крупные и часто занимают больше половины толщины листа.
Цветки обычно одиночные, пазушные, сидячие или располагающиеся на короткой цветоножке, кубарчатые, четырёхгранные, бородавчатые, иногда на концах веток зонтики трёхцветковые. Крышечка чашевидная, с куполовидным отростком, бородавчатая. Чашечка трубчатая, сросшаяся с завязью, деревянистая, зеленовато-сизая. Пыльники обратнояйцевидные, открывающиеся широкими параллельными щелями, желёзка шаровидная.
Плод состоит из коробочки, сросшейся с чашечкой. Коробочка сидячая, сжато-шаровидная или широко трубковидная, бородавчатая, длиной 10—15 см, шириной 15—30 мм, с несколькими рёбрами. В каждом гнезде коробочки развивается по одному или по нескольку семян, которые созревают через полтора—два года.
Цветёт в октябре, на третьем — пятом году развития растения.
В диком виде растёт в Австралии в штатах Виктория, Новый Южный Уэльс и на острове Тасмания. Культивируется в Африке, Америке, Европе. Один из первых видов эвкалипта, ввезённых на Черноморское побережье Кавказа[7].
На родине растёт на влажных, хорошо дренированных, песчаных почвах в защищённых низменностях, невысоко над уровнем моря. Лучше развивается на лёгких и глубоких аллювиальных и краснозёмных почвах с умеренной влажностью. В этих условиях вырастает до размеров высокого лесного дерева. На сухих глинисто-каменистых склонах чаще кустообразен.
Относится к группе эвкалиптов средней морозостойкости. Выдерживает морозы −7… −8 °C, при понижении температуры до −9… −10 °C сильно повреждается или отмерзает от корня.
Один из наиболее быстрорастущих видов эвкалипта. В Аджарии отдельные экземпляры за первые 15 лет вырастали до высоты в 30—37 м при диаметре ствола в 50—65 см. За 40—45 лет максимально вырастали до 47—50 высоты при диаметре ствола 1—1,3 м. В Абхазии в возрасте 40—45 лет деревья достигали 25—30 м при диаметре ствола 70—80 см.
Листья содержат эфирное (эвкалиптовое) масло (0,7-2 %) сложного состава: цинеол (58—80 %), пинен, эвкалиптол, дубильные вещества, горечи, смолы, терпеновые соединения, альдегиды, кетоны, свободные и эстерифицированные спирты и карбониловые соединения.
Листья, кроме того, содержат:
Макроэлементы
Элемент К Са Mg Fe Содержание, мг/г 14,1 16,1 2,4 0,3Микроэлементы
Элемент Mn Cu Zn Со Мо Cr Al Ва Se Ni Sr Pb В Содержание, мг/г 4,16 0,81 0,66 0,11 0,27 0,3 0,31 0,68 7,5 0,73 1,34 0,12—0,25 7,6Древесина светлая, твёрдая, прочная и устойчива против гниения, поэтому её используют в кораблестроении, вагоностроении, для внутренней отделки домов, изготовления столбов, свай и шпал. Из неё так же вырабатывают древесный спирт и уксусную кислоту.
Из листьев получают дубильные вещества, которые идут на выделку кожи, применяют их и в лакокрасочной промышленности.
Из ветвей плетут корзины.
Выращивают как декоративное растение, в парках, в садах и в рощах.
Препараты из листьев эвкалипта обладают противовоспалительным, антисептическим и отхаркивающим действием, способны возбуждать аппетит. Они активны в отношении грамположительных, грамотрицательных микроорганизмов, губительно действуют на грибы и простейшие.
Настой, отвар и масло растения используют для лечения воспалительных заболеваний носоглотки в виде ингаляций и полосканий. Свежеприготовленный настой широко применяют как отхаркивающее и противовоспалительное средство при острых бронхитах, воспалении лёгких и кашле.
Отвар и настой эвкалипта рекомендуют для стимуляции недостаточной продукции слюны и желудочного сока при гастритах с пониженной секрецией, промываний гнойных ран и хронических язв при маститах, абсцессах, флегмонах, фурункулах, обморожениях и ожогах. Препаратами лечат воспалительные заболевания женских половых органов (спринцевания, тампоны). В глазной практике отвар растения нашёл применение для лечения конъюнктивитов и других воспалительных заболеваний глаз.
Эвкалиптовое масло используют наружно как болеутоляющее и отвлекающее средство при люмбаго, невралгиях и ревматизме, а также для отпугивания насекомых — комаров, москитов, муравьёв и др.
Лист эвкалипта шарикового входит в бактерицидный препарат «Хлорофиллипт»[8].
Эвкалипт шаровидный был объявлен цветочной эмблемой штата Тасмании 27 ноября 1962 года.
Растение было изображёно на почтовой марке номиналом 15 центов, выпущенной 10 июля 1968 года, как часть набора из шести марок, изображающих цветочные эмблемы штатов Австралии.
В рамках вида выделяют ряд подвидов[9]:
Вид Эвкалипт шаровидный входит в род Эвкалипт (Eucalyptus) подсемейства Myrtoideae семейства Миртовые (Myrtaceae) порядка Миртоцветные (Myrtales).
Эвкали́пт шарови́дный, или Эвкалипт кле́йкий, или Эвкалипт ша́риковый, или Эвкалипт голубо́й, или Бессты́дница (лат. Eucalýptus globúlus) — вечнозелёное дерево, вид рода Эвкалипт (Eucalyptus) семейства Миртовые (Myrtaceae).
Растение было описано французским ботаником Жаком-Жюльеном де Лабилльярдьером в его публикациях Relation du Voyage à la Recherche de la Pérouse (1800) и Novae Hollandiae Plantarum Specimen (1804). Автор собрал экземпляры в Решерш-Бей[en] (англ. Recherche Bay) во время экспедиции Брюни Д’Антркасто в 1792 году.
蓝桉（学名：Eucalyptus globulus）为桃金娘科桉属下的一个种[1]，是澳大利亞栽培最廣泛的樹種之一。一般可長到30～50米（98～164英尺）。歷史記錄中最高可達101米（331英尺）[2]。自然分佈範圍包括塔斯馬尼亞和維多利亞州南部。在金島和弗林德斯島上也有孤立的藍桉。在西南歐、馬卡羅尼西亞、非州南部、新西蘭、美國西部、夏威夷和高加索地區有栽培種。[3]
这是一篇桃金孃科小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 蓝桉（学名：Eucalyptus globulus）为桃金娘科桉属下的一个种，是澳大利亞栽培最廣泛的樹種之一。一般可長到30～50米（98～164英尺）。歷史記錄中最高可達101米（331英尺）。自然分佈範圍包括塔斯馬尼亞和維多利亞州南部。在金島和弗林德斯島上也有孤立的藍桉。在西南歐、馬卡羅尼西亞、非州南部、新西蘭、美國西部、夏威夷和高加索地區有栽培種。
유칼립투스(Eucalyptus globulus, 또는 Tasmanian bluegum)는 호주에서 가장 널리 재배되는 나무 중 하나인 도금양과의 상록 교목이다. 일반적으로 30–55 m (98–180 ft)의 높이로 자란다. 현재 태즈메이니아에서 가장 큰 표본은 90.7 m (298 ft)이다.[1] 역사적으로 가장 키 큰 나무의 높이는 101 m (331 ft)였다.[2]
잎은 길이 30cm나 되는 피침형으로 혁질이고 전체가 흰 분으로 덮여 있으며 향기를 낸다. 3~11월에 크림색의 꽃이 피고 열매는 반구형이다. 꽃은 많은 수술을 가지는데, 이들은 꽃 밖으로 뻗어나와 있으며, 꽃받침통의 밑부분에는 잘 발달된 꽃턱이 있다. 열매는 이 꽃턱이 발달된 것이며, 씨는 열매의 팬 홈에 만들어지게 된다. 오스트레일리아가 원산지로, 잎에서는 유칼리유(油)를 짜낸다.
코알라의 주식이며, 잠이 들게 하는 성분이 있어 코알라가 많이자는 것이다.
크리스마스에 유칼립투스 나무 아래에서 키스하며 고백하면 사랑이 이루어진다고 한다. 그 사랑은 오래오래 간다고 한다.
유칼립투스(Eucalyptus globulus, 또는 Tasmanian bluegum)는 호주에서 가장 널리 재배되는 나무 중 하나인 도금양과의 상록 교목이다. 일반적으로 30–55 m (98–180 ft)의 높이로 자란다. 현재 태즈메이니아에서 가장 큰 표본은 90.7 m (298 ft)이다. 역사적으로 가장 키 큰 나무의 높이는 101 m (331 ft)였다.
잎은 길이 30cm나 되는 피침형으로 혁질이고 전체가 흰 분으로 덮여 있으며 향기를 낸다. 3~11월에 크림색의 꽃이 피고 열매는 반구형이다. 꽃은 많은 수술을 가지는데, 이들은 꽃 밖으로 뻗어나와 있으며, 꽃받침통의 밑부분에는 잘 발달된 꽃턱이 있다. 열매는 이 꽃턱이 발달된 것이며, 씨는 열매의 팬 홈에 만들어지게 된다. 오스트레일리아가 원산지로, 잎에서는 유칼리유(油)를 짜낸다.
코알라의 주식이며, 잠이 들게 하는 성분이 있어 코알라가 많이자는 것이다.
