Eucalyptus pauciflora (lat. Eucalyptus pauciflora) — mərsinkimilər fəsiləsinin evkalipt cinsinə aid bitki növü.
Eucalyptus pauciflora (lat. Eucalyptus pauciflora) — mərsinkimilər fəsiləsinin evkalipt cinsinə aid bitki növü.
L'Eucalyptus pauciflora (en anglès:Snow Gum en referència al fet que creix a gran altitud). L'epítet específic pauciflora vol dir que té poques flors, és un arbre de mida petita o un arbust alt natiu de l'est d'Austràlia.
Normalment es troba en hàbitat subalpins de l'est d'Austràlia on forma el límit arbori de la zona. En llocs de poca altitud pot arribar a fer 20 m d'alt. Es troba principalment en el Parc Nacional de Kosciuszko.
La seva escorça és suau i blanca o lleugerament grisa. Les fulles adultes són normalment lanceolades amb venes laterals No perd les seves fulles a l'hivern sinó que progressivament les fulles s'adapten al pes de la neu.
E. pauciflora es troba en arbredes obertes entre 1.300 m i 1.800 m d'altitud a Victoria, Tasmània i Nova Gal·les del Sud on forma el límit arbori. En les terres baixes es troba a la frontera entre Queensland i Austràlia del Sud. Hi ha pocs arbres d'aquesta espècie a les terres baixes.
Es regeneren per llavors, brots epicòrnics sota l'escorça i lignotúbers. Es tracta de l'espècie d'eucaliptus més tolerant al fred amb la subespècie niphophila que sobreviu a temperatures per sota de -18°C. Ha estat introduït a Noruega.[1]
A Tasmània E. pauciflora s'hibrida amb Eucalyptus coccifera i Eucalyptus amygdalina[2]
L'Eucalyptus pauciflora (en anglès:Snow Gum en referència al fet que creix a gran altitud). L'epítet específic pauciflora vol dir que té poques flors, és un arbre de mida petita o un arbust alt natiu de l'est d'Austràlia.
Der Schnee-Eukalyptus (Eucalyptus pauciflora, Syn.: Eucalyptus coriacea Cunn. ex Schauer) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eukalypten (Eucalyptus) innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Sie trägt die englischen Trivialnamen „Snow Gum“ und „White Sallee“.
Eucalyptus pauciflora wächst als immergrüner Baum oder Strauch. In subalpinen Gebieten erreicht er oft nur Wuchshöhen von 8 bis 10 Metern und in den Flachlandgebieten erreicht er Wuchshöhen von 20 bis 30 Metern. Er kann Frost bis −20 °C ertragen. Die glatte und weiße bis hellgrau glänzende, manchmal aber auch rot-braune Borke löst sich in Streifen vom Stamm. Die Laubblätter erscheinen oft weißlich-grün.
Die Blütezeit von Eucalyptus pauciflora reicht in Australien von Dezember bis Februar.
Eucalyptus pauciflora kommt im südöstlichen Australien vor. Subalpine Gebiete werden besiedelt beispielsweise die Snowy Mountains. Die Flachlandgebiete seines Verbreitungsgebietes liegen in New South Wales, Victoria und Tasmanien. Das Verbreitungsgebiet reicht vom südöstlichen Queensland bis Tasmanien.[1]
Der Schnee-Eukalyptus tritt sowohl in geschlossenen Wäldern, als auch in offenerem Gelände und in kleinen Gruppen auf und wächst in Höhenlagen von 1300 bis 1800 Meter, wo sie die absolute Wachstumsgrenze für Bäume dominieren.
Durch die Flurbereinigung wurden große Bestände von Eucalyptus pauciflora in den Flachlandlagen von Victoria und Queensland dezimiert und man versucht nun die noch vorhandenen Bestände zu erhalten.
Die Erstbeschreibung von Eucalyptus pauciflora erfolgte 1827 durch Franz Wilhelm Sieber in Anton Sprengel: Systema vegetabilium, ed. 16. Auflage, 4 (2, Cur. Post.), Seite 195.
Von Eucalyptus pauciflora gibt es einige Unterarten (Stand 2008):[1]
Der Schnee-Eukalyptus (Eucalyptus pauciflora, Syn.: Eucalyptus coriacea Cunn. ex Schauer) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Eukalypten (Eucalyptus) innerhalb der Familie der Myrtengewächse (Myrtaceae). Sie trägt die englischen Trivialnamen „Snow Gum“ und „White Sallee“.
Eucalyptus pauciflora, commonly known as snow gum, cabbage gum or white sally,[2] is a species of tree or mallee that is native to eastern Australia. It has smooth bark, lance-shaped to elliptical leaves, flower buds in clusters of between seven and fifteen, white flowers and cup-shaped, conical or hemispherical fruit. It is widespread and locally common in woodland in cold sites above 700 m (2,300 ft) altitude.
Eucalyptus pauciflora is a tree or mallee, that typically grows to a height of 20–30 m (66–98 ft) and forms a lignotuber. It has smooth white, grey or yellow bark that is shed in ribbons and sometimes has insect scribbles. Young plants and coppice regrowth have dull, bluish green or glaucous, broadly lance-shaped to egg-shaped leaves that are 44–170 mm (1.7–6.7 in) long and 20–85 mm (0.79–3.35 in) wide. Adult leaves are the same shade of glossy green on both sides, lance-shaped to curved or elliptical, 60–200 mm (2.4–7.9 in) long and 12–50 mm (0.47–1.97 in) wide, tapering to a petiole 8–33 mm (0.31–1.30 in) long. The flower buds are arranged in leaf axils in cluster of between seven and fifteen, sometimes more, on an unbranched peduncle 3–15 mm (0.12–0.59 in) long, the individual buds on pedicels up to 6 mm (0.24 in) long. Mature buds are oval, 4–8 mm (0.16–0.31 in) long and 3–5 mm (0.12–0.20 in) wide with a conical to rounded operculum. Flowering occurs from October to February and the flowers are white. The fruit is a woody, cup-shaped, conical or hemispherical capsule 5–11 mm (0.20–0.43 in) long and wide.[2][3][4][5]
Eucalyptus pauciflora was first formally described in 1827 by Kurt Polycarp Joachim Sprengel from an unpublished description by Franz Sieber. Sprengel published the description in Systema Vegetabilium.[6][7] The specific epithet pauciflora is from the Latin pauciflorus meaning "few-flowered".[8][9] The term pauciflora (few-flowered) is a misnomer, and may originate in an early collected specimen losing its buds in transit.[10]
Six subspecies are recognised by the Australian Plant Census as at 30 November 2019:
Snow gum grows in woodland along the ranges and tablelands, in flat, cold sites above 700 m (2,300 ft) from the far south-east of Queensland, through New South Wales, the Australian Capital Territory, and Victoria, to near Mount Gambier in South Australia and Tasmania.[16]
In Tasmania the species hybridises with Eucalyptus coccifera and Eucalyptus amygdalina.[17]
Snow gum is amongst the hardiest of all eucalyptus species, surviving the severe winter temperatures of the Australian Alps.[10] The species regenerates from seed, by epicormic shoots below the bark, and from lignotubers. It is the most cold-tolerant species of eucalyptus, with E. pauciflora subsp. niphophila surviving temperatures down to −23 °C (−9 °F) and year-round frosts. It has been introduced to Norway.[18]
At altitudes where stands of snow gum coincide with seasonal snowfall above an altitude of about 1,500 m (4,900 ft), the trees have been shown to increase snowpack accumulation and moderate melt, making snow gum critically important to the hydrology and water resources of southeast Australia. Contrary to characteristics of needle-leaf forests, snow gums don't frequently intercept large quantities of snowfall on branches and leaves where it increased evaporation or sublimation can occur.[19] As a result, snow accumulation is greater in living snow gum forests than burned forests or unforested areas.[19]
Bushfire impact on snow gums alters these effects and leads to reduced snowpack longevity and greater evaporation/sublimation processes, in turn reducing snowpack runoff available for ecosystem and human use.[20][21] It is estimated that the 2019-2020 bushfires impacted 462 km2 (33%) of mapped snow gum forest that regularly has seasonal snowpack, which would equate to a reduction in annual snowpack runoff of 63.3 gigalitres (about 25,320 olympic swimming pools).[19]
In cultivation in the UK, Eucalyptus pauciflora subsp. niphophila[22] and Eucalyptus pauciflora subsp. debeuzevillei[23] have gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.
A snowgum at Perisher in New South Wales
Image showing the tree's ability to survive in deep snow
Image showing how the branches bend rather than break with the weight of the snow and how this causes snow to be lost from the leaves
Snow gum woodland below the tree line
Trunk in Kosciuszko National Park 
Flower buds and flowers Eucalyptus pauciflora, commonly known as snow gum, cabbage gum or white sally, is a species of tree or mallee that is native to eastern Australia. It has smooth bark, lance-shaped to elliptical leaves, flower buds in clusters of between seven and fifteen, white flowers and cup-shaped, conical or hemispherical fruit. It is widespread and locally common in woodland in cold sites above 700 m (2,300 ft) altitude.
Eucalyptus pauciflora, el eucalipto de nieve, es un árbol típico del grupo mallee del género Eucalyptus.
Se le encuentra usualmente en los hábitats subalpinos del este de Australia. Los Eucaliptos de Nieve también habitan tierras bajas donde pueden alcanzar alturas de 20 metros. El Eucalipto de Nieve de las tierras bajas es conocido también como Sallee Blanco, Eucalipto Col (Cabbage Gum) o Fresno Col (Cabbage Ash). Especies similares pero menos conocidas son el Eucalipto Wolgan de Nieve (Eucalyptus gregsoniana) y el Eucalipto de Nieve Llorón (Eucalyptus lacrimans).
Los eucaliptos de nieve se desarrollan tanto en bosques cerrados como abiertos en alturas entre los 1300 y 1800 msnm en Victoria, Tasmania y Nueva Gales del Sur, donde forman el límite altitudinal de la línea arbórea. La distribución de la variedad de tierras bajas se extiende por un pequeño espacio entre Queensland y Australia Meridional. Debido al clareo de bosques quedan pocos eucaliptos de nieve de tierras bajas, por lo que actualmente se dedican recursos considerables para conservarlos.
La corteza del Eucalyptus pauciflora es lisa y blanca a verde claro y a veces roja-café, mudándola en pedazos o tiras para darle una apariencia moteada. Las hojas adultas son usualmente lanceoladas a ampliamente lanceoladas con venas laterales bien delineadas, pero pueden ser algo ovadas.
En vez de perder sus hojas en invierno, el árbol se adapta al peso de la nieve al inclinar sus ramas progresivamente para que las más exteriores se extiendan verticalmente hacia abajo y la nieve se desprenda de sus hojas.
Eucalyptus pauciflora fue descrita por Sieber ex Spreng. y publicado en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 4(2): 195. 1827.[1]
Eucalyptus: nombre genérico que proviene del griego antiguo: eû = "bien, justamente" y kalyptós = "cubierto, que recubre". En Eucalyptus L'Hér., los pétalos, soldados entre sí y a veces también con los sépalos, forman parte del opérculo, perfectamente ajustado al hipanto, que se desprende a la hora de la floración.[2]
pauciflora: epíteto latíno que significa "con pocas flores".[3]
Tres subespecies son reconocidas, tratadas como especies por algunos botánicos:
Los eucaliptos de nieve se regeneran por semilla, por brotes epicórmicos abajo de la corteza y por lignotúberes. Es la más tolerante al frío de las especies de Eucalyptus, con la subsp. niphophila sobreviviendo temperaturas de hasta -18 °C. Ha sido introducido en Noruega.[5]
subsp. pauciflora
subsp. acerina Rule
subsp. debeuzevillei (Maiden) L.A.S.Johnson & Blaxell
subsp. hedraia Rule
subsp. niphophila (Maiden & Blakely) L.A.S.Johnson & Blaxell
Eucalyptus pauciflora, el eucalipto de nieve, es un árbol típico del grupo mallee del género Eucalyptus.
Eucalyptus pauciflora (snow gum « Gommier des neiges ») est une espèce d'eucalyptus de type mallee poussant dans les régions sub-alpines de l'est de l'Australie. En plaine, ils peuvent atteindre une hauteur de 20 mètres.
Il en existe trois sous espèces :
L'écorce d’Eucalyptus pauciflora est lisse; blanche à gris clair, quelquefois d'un rouge-brun, tombant par plaques pour donner au tronc un aspect tacheté. les feuilles sont généralement lancéolées parfois presqu'ovales. Les fleurs blanches apparaissent d'octobre à janvier.
L'arbre ne perd pas ses feuilles en hiver mais sous la neige, les branches ploient et se débarrassent ainsi de leur fardeau.
On le trouve surtout en montagne, entre 1300 et 1 800 mètres d'altitude, à la limite de la végétation arborée, au Victoria, au Queensland et en Tasmanie mais à cause de la déforestation, son existence est menacée et des mesures de protection ont dû être prises.
Il se reproduit par graines ou par pousses épicormiques. Il supporte bien le froid et la sous espèce niphophila peut supporter jusqu'à −18 °C.
Détail de l'écorce
Renouvellement de l'écorce
Jeunes feuilles orangées
Eucalyptus pauciflora (snow gum « Gommier des neiges ») est une espèce d'eucalyptus de type mallee poussant dans les régions sub-alpines de l'est de l'Australie. En plaine, ils peuvent atteindre une hauteur de 20 mètres.
Snöeukalyptus (Eucalyptus pauciflora) är en art i familjen myrtenväxter. Arten kommer ursprungligen från östra och södra Australien. I Sverige används arten som utplanteringsväxt och som krukväxt. Arten är den härdigaste av alla eukalyptus.
Artepitetet pauciflora (latin) betyder fåblommig.
Snöeukalyptus är mycket mångformig och fem underarter erkänns:
subsp. pauciflora
subsp. acerina Rule
subsp. debeuzevillei (Maiden) L.A.S.Johnson & Blaxell
subsp. hedraia Rule
subsp. niphophila (Maiden & Blakely) L.A.S.Johnson & Blaxell
Wikimedia Commons har media som rör Snöeukalyptus.
Snöeukalyptus (Eucalyptus pauciflora) är en art i familjen myrtenväxter. Arten kommer ursprungligen från östra och södra Australien. I Sverige används arten som utplanteringsväxt och som krukväxt. Arten är den härdigaste av alla eukalyptus.
Artepitetet pauciflora (latin) betyder fåblommig.
Eucalyptus pauciflora là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Sieber ex Spreng. mô tả khoa học đầu tiên năm 1827.[1]
Bài viết tông thực vật Eucalypteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Eucalyptus pauciflora là một loài thực vật có hoa trong Họ Đào kim nương. Loài này được Sieber ex Spreng. mô tả khoa học đầu tiên năm 1827.
Eucalyptus pauciflora Sieber ex Spreng.
Синонимы Дочерние таксоны
Эвкали́пт малоцветко́вый (лат. Eucalyptus pauciflora) — вечнозеленое дерево, вид рода Эвкалипт (Eucalyptus) семейства Миртовые (Myrtaceae).
Дико произрастет на юго-востоке Австралии в Тасмании, горах Нового Южного Уэльса и на побережье штата Виктории. Поднимается на высоты от 600 до 1800 м над уровнем моря. Широко введён в культуру в тропических и субтропических областях. На Черноморском побережье Кавказа с 70-х годов XIX века.
За 10 лет вырастает до 7—10 м, отдельные деревья до 12 м высотой.
Выдерживает кратковременные морозы в -12 °C, при продолжительных морозах в -12… -10 °C полностью вымерзает.
Крупное или среднее дерево высотой 6—15 м, с искривлённым, реже прямостоячим стволом.
Кора гладкая, только при основании немного грубая, белая, пепельно-серая или с белыми полосками.
Молодые листья супротивные, в числе 3—5 пар, короткочерешковые, округлые или широко ланцетовидные, длиной 10—19 см, шириной 10—14 см, сизые, кожистые, плотные, с косым жилкованием. Промежуточные и взрослые очерёдные, черешковые; первые — ланцетные или широко ланцетные, длиной до 15 см, шириной около 3 см; вторые — узко или широко ланцетные, длиной 10—15 см, шириной 1,5—2 см, заострённые, тонко-кожистые, сверху зелёные или тёмно-зелёные, снизу более светлые, блестящие, с продольным жилкованием.
Зонтики пазушные, 5—12-цветковые, общий цветонос округлый или сплюснутый, длиной 7—15 см. Бутоны булавовидные, остроконечные, желтовые, гладкие, блестящие, длиной 5—7 мм, диаметром 4—5 мм, на цветножках; крышечка полушаровидная или коническая, тупая; пыльники почковидные, открывающиеся широкими щелями.
Плоды грушевидные или полушаровидные, длиной 5—6 мм, диаметром 6—7 мм, на коротких ножках.
На родине цветёт в октябре — декабре, на Черноморском побережье Кавказа в апреле — июне, иногда в декабре — марте.
Древесина светлая, используется на столбы и как топливо.
Листья содержат эфирное (эвкалиптовое) масло (1,2—1,8 %), в составе которого фелландрен, пинен, пиперитон, эвдесмол, цинеол и сесквитерпены.
В рамках вида выделяют ряд подвидов[2][3]:
Вид Эвкалипт малоцветковый входит в род Эвкалипт (Eucalyptus) подсемейства Myrtoideae семейства Миртовые (Myrtaceae) порядка Миртоцветные (Myrtales).
Эвкали́пт малоцветко́вый (лат. Eucalyptus pauciflora) — вечнозеленое дерево, вид рода Эвкалипт (Eucalyptus) семейства Миртовые (Myrtaceae).
