A member of the family Apiaceae (Umbellifera), it is commonly known as dong quai or "female ginseng," and is common in traditional Chinese medicine. It commonly prescribed by traditional herbalists for gynocological ailments such aspremenstrual syndrome, or for treating the side effcts of menopause. However it is not recomended for use during pregnancy and is believed to increase chances of miscarriage and there are concerns about other adverse health effects it may have.
It is an antioxident.
Angelica sinensis, comúnmente conocida como "dong quai", "dang gui" o ginseng fema ye una planta de la familia de les Apiaceae, procedente de China.
Ye una planta perenne, qu'algama un tamañu de 0.4-1 m d'altor. Tien un raigañu cilíndricu, ramificada, con munches raicillas, ensundiosa, bien arumosa. Tarmu verde violáceo, acanaláu, ramificáu enriba. Pecíolus basales ya inferiores de 5-20 cm, vaines verdes y violetes, ovaes, con marxe membranosu-; fueyes ovaes de 10-30 × 12-25 cm, 2-3-ternada-pinnaes, pinnas 3-4 pares, pinnas proximales y medies llargu peciolulaes, con foliolos ovaos o ováu-llanceolaos, 2-3.5 × 0.8-2.5 cm, 2-3-lobáu. Les inflorescencies en pedúnculos de 8-20 cm, pubescentes o subglabros; bráctees ausentes o 2, lliniales, los rayos 10-30, desiguales, escabrosos; bracteoles 2-4, linear, de 3-5 mm; umbelulas con 13-36 flores; con pedicelos delgaos. Pétalos blancos, coloraos raramente violáceo. Frutu elipsoide o suborbiculares, 4-6 × 3-4 mm, costielles dorsales filiformes, costielles prominentes, llaterales llargamente delgaes nales, ales tan anches como o más anches que'l cuerpu. Fl. Jun-Jul, fr. Julio-setiembre[2]
Especie montesa o cultivada en montes, carbes arbustivos, a una altitú de 2500-3000 metros, en Gansu, Hubei, Shaanxi, Sichuan y Yunnan en China.
El so raigañu desecada conozse comúnmente en chinu como Radix Angelicae Sinensis, o Angelica china (chinu tradicional: 當歸, chinu simplificáu: 当归, pinyin: dāngguī) y ye llargamente usada na medicina tradicional china pa tratar males xinecolóxicos, aballa, anemia leve y presión sanguínea alta. La Angelica china tien la distinción de tar ente les bien poques fontes calidable non animales de vitamina B12, conxuntamente con delles variedaes de lleldu y microalgas como la espirulina.[3][4] Tien un efeutu analxésicu, antiinflamatoriu, antiespasmódico y efeutos sedativos. Los fitoquímicos de la planta consisten en cumarines, fitoesteroles, polisacáridus, ferulato de sodiu o flavonoides.
Tamién ye usada como afrodisiacu.
La A. sinensis tamién ye usada na medicina tradicional coreana, onde ye llamada danggwi (Hangul: 당귀, Hanja: 當歸).
La raís d'Anxélica ye d'utilidá nel control de la amenorrea y la dismenorrea (menstruación irregular y/o doliosa)pola so aición a nivel de musculatura llisa y sobre el sistema hematopoyético del sangre. Anque se cree que podría tener dalgún efeutu sobre la regulación hormonal, nun hai evidencies científiques al respeutu. Ye usáu de cutiu en fórmules tantu pa síndrome premenstrual como pal menopausal. Agora bien, según información emitida pola Organización Mundial de la Salú (WHO), dosis de 4,5 g del raigañu al día, mientres 24 selmanes, nun sollivien síntomes de la menopausia tales como los afuegos.
Según la monografía de la WHO, el raigañu d'Anxélica esta contraindicada en casu de foria y enfermedaes hemorráxiques. Por cuenta de falta d'información debidamente oldeada, nun s'encamienta'l so usu en neños y tien de ser utilizada con precuru mientres la lactación. Tamién ta contraindicada mientres l'embaranzu por cuenta de les sos propiedaes espasmolíticas y anticoagulantes que pueden dar llugar a albuertu(ensin demostrar clínicamente) y riesgu de hipermenorrea. Dong Quai consideróse tradicionalmente una planta con capacidá p'aniciar albuertu bonal.[5]
Angelica sinensis describióse por (Oliv.) Diels y espublizóse en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 29(3–4): 500. 1900.[6]
Angelica: nome xenéricu que remanez del llatín pa "anxelical", en referencia a les propiedaes melecinales de la planta, que se diz que foi reveláu a un monxu por un ánxel que-y dixo que yera una cura pa una plaga.[7]
sinensis: epítetu xeográficu que significa "de China".[8]
Angelica sinensis, comúnmente conocida como "dong quai", "dang gui" o ginseng fema ye una planta de la familia de les Apiaceae, procedente de China.
Preparáu pa la so vienta comercialAngelica sinensis (lat. Angelica sinensis) - çətirkimilər fəsiləsinin tütəkotu cinsinə aid bitki növü.
Angelica sinensis (lat. Angelica sinensis) - çətirkimilər fəsiləsinin tütəkotu cinsinə aid bitki növü.
L’angèlica de la Xina (Angelica sinensis), comunament coneguda com a "dong quai" o "ginseng femella", és una herba de la família de les apiàcies, procedent de la Xina.[1]
Els fitoquímics de la planta consisteixen en cumarines, fitoesterols, polisacàrids i flavonoides. [cal citació]
La seva arrel dessecada es coneix comunament en xinès com RADIX Angelicae sinensis o Angelica Xina (xinès tradicional:当归, xinès simplificat: 当归, pinyin: dāngguī) i és molt usada en la medicina tradicional xinesa per tractar mals ginecològics, cansament, anèmia lleu i hipertensió arterial. Aquesta espècie també és una de les que es pot obtenir vitamina B12, conjuntament amb algunes varietats de llevats i microalgues com l'espirulina. Té un efecte notable com analgèsic, antiinflamatori, antiespasmòdic i sedant. Tradicionalment també és utilitzada com afrodisíac. [cal citació]
L'herba és usada per herbolaris xinesos per al sistema reproductiu femení, i es creu que és un tònic uterí i un regulador hormonal. És usat sovint en fórmules tant per la síndrome premenstrual com per la menopausa. De totes maneres, aquesta herba no està recomanada durant l'embaràs a causa de possibles efectes anticoagulants i antiplaquetaries. La investigació amb animals ha establert efectes tòxics en l'úter, amb intervals tant d'estimulació com de relaxació que fan incrementar el risc d'avortament espontani. [cal citació]
L’angèlica de la Xina (Angelica sinensis), comunament coneguda com a "dong quai" o "ginseng femella", és una herba de la família de les apiàcies, procedent de la Xina.
Die Chinesische Engelwurz (Angelica sinensis 当归) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Engelwurzen (Angelica) innerhalb der Familie Doldenblütler (Apiaceae). Diese Heilpflanze stammt aus China.[1]
Die Chinesische Engelwurz wächst als ausdauernde krautige Pflanze und erreicht Wuchshöhen von 0,4 bis 1 Metern. Die zylindrische Hauptwurzel verzweigt sich in viele sukkulente Seitenwurzeln und alle Wurzeln sind stark aromatisch. Der purpurfarben-grüne, gestreifte Stängel ist im oberen Bereich verzweigt.[1]
Die wechselständig am Stängel angeordneten Laubblätter sind in Blattscheide, Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Bei den Grundblättern und den unteren Stängelblättern sind die Blattstiele 5 bis 20 Zentimeter lang.[1]
Die Blütezeit reicht in China von Juni bis Juli. Im endständigen, doppeldoldigen Blütenstand stehen viele Blüten zusammen.[1]
Die Früchte reifen in China zwischen Juli und September. Die Doppelachäne zerfällt in zwei Teilfrüchte, die bei einer Länge von 4 bis 6 Millimetern sowie einem Durchmesser von 3 bis 4 Millimetern ellipsoid oder fast kreisförmig sind.[1]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 22.[2]
Die zwei Varietäten gedeihen wild oder kultiviert in Wäldern und im Gebüsch in Höhenlagen von 2500 bis 3000 Metern in den chinesischen Provinzen Sichuan, Gansu, Hubei, Shanxi und Yunnan.[1]
Schon im ältesten chinesischen Heilpflanzenbuch, dem Shennong ben cao jing, wurden die Wurzeln der Chinesischen Engelwurz (当归) prominent behandelt. Als Hauptwirkung wurde der Aufbau und die Harmonisierung des Blutes (补血活血) angegeben. Dadurch sollte vor allem die weibliche Fruchtbarkeit positiv beeinflusst werden.[3][4]
Die aktuell gültigen chinesischen Arzneibücher empfehlen die Droge bei folgenden Erkrankungen: Welk-gelbe Gesichtsfarbe bei Blut-Leere, Schwindel und Herzklopfen, Menstruationsbeschwerden, Ausbleiben der Regelblutung, Leere-Kälte-Bauchschmerz, Darm-Trockenheits-Stuhlverstopfung, Wind-Feuchtigkeits-Rheuma, Unfallverletzungen, Geschwüre.[5] Die Einnahme der chinesischen Heilpflanze erfolgt meistens in Form von Tee oder Kapseln.
Die Chinesische Engelwurz wurde im 18. Jh. durch den Jesuitenmissionar und Sinologen Jean-Baptiste Du Halde in Europa bekannt gemacht.[6][7]
Unter dem Namen «Eumenol» vertrieb die Darmstädter Firma E. Merck von 1899 bis 1962 Drogenauszüge aus der Wurzel der Chinesischen Engelwurz als „ungiftiges Emmenagogum“. 1899–1959 als «Eumenol-Flüssigkeit» (Fluidextrakt), 1914–1962 als «Eumenol-Tabletten». Als Indikationen des «Eumenol» wurden angegeben: zu seltene Menstruationsblutung, zu schwache Menstruationsblutung, Ausbleiben der Menstruationsblutung und Menstruationsbeschwerden. Von 1899 bis 1910 wurden vier klinische Fallstudien veröffentlicht, in denen über die Wirkung der Gabe von dreimal täglich 5 ml eines Fluidextrakts der Wurzel von Angelica sinensis («Eumenol») bei Menstruationsstörungen berichtet wurde.[8][9][10][11][12][13]
Nach 1960 wurden Hormone zur Behandlung der Krankheiten eingesetzt, für die von 1899 bis 1962 das «Eumenol» verschrieben wurde.[14]
In einer randomisierten, doppelblinden, placebokontrollierten klinischen Studie zeigten Dang-gui-Extrakte bei der Behandlung von Hitzewallungen in der Menopause keine besseren Resultate als Placebo.[15] Andererseits werden die Östrogen- und Serotonin-Aktivitäten von Zubereitungen aus Dang gui kontrovers diskutiert.[16] Dang gui enthält eine Butylidenephthalide genannte Verbindung, die in vitro krampflösend wirkt und die Krämpfe der Gebärmuttermuskulatur lösen könnte.[17] Diese Vermutung muss noch durch klinische Versuche überprüft werden.
Die Chinesische Engelwurz (Angelica sinensis 当归) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Engelwurzen (Angelica) innerhalb der Familie Doldenblütler (Apiaceae). Diese Heilpflanze stammt aus China.
Angelica sinensis, commonly known as dong quai (simplified Chinese: 当归; traditional Chinese: 當歸; pinyin: dāngguī; Jyutping: dong1 gwai1; Pe̍h-ōe-jī: tong-kui) or female ginseng, is a herb belonging to the family Apiaceae, indigenous to China. Angelica sinensis grows in cool high altitude mountains in East Asia. The yellowish brown root of the plant is harvested in the fall and is a well-known Chinese medicine which has been used for thousands of years.[3]
Angelica is hardy to 5 °C (41 °F)[4] and can be cultivated at elevations of 1,500 to 3,000 metres (5,000–10,000 ft). Seedlings need to be kept out of direct sunlight, but the mature plant can withstand it. Angelica requires deep moist fertile soil and is perennial if prevented from going to seed.[4]
The dried root of A. sinensis – commonly known as Chinese angelica (Chinese: 當歸; pinyin: dāngguī; Pe̍h-ōe-jī: tong-kui) – is widely used in traditional Chinese medicine, although there is insufficient evidence that it has any medicinal effect.[5]
There is evidence that A. sinensis may affect the muscles of the uterus. Women who are pregnant or planning on becoming pregnant should not use A. sinensis, because it may induce a miscarriage.[5] Taking A. sinensis can cause skin to become extra sensitive to the sun, leading to a greater risk for skin cancer.[5]
A. sinensis may increase the anticoagulant effects of the drug warfarin (as it contains coumarins[6]) and consequently increase the risk of bleeding.[7]
Due to the antiplatelet and anticoagulant effects of A. sinensis, it should be taken with caution with herbs or supplements (such as ginkgo, garlic, and ginger) that may slow blood clotting to reduce the possible risk of bleeding and bruising.[5][8]
The plant's chemical constituents include phytosterols, polysaccharides, ligustilide, butylphthalide, cnidilide, isocnidilide, p-cymene, ferulate, and flavonoids.[9]
Angelica sinensis, commonly known as dong quai (simplified Chinese: 当归; traditional Chinese: 當歸; pinyin: dāngguī; Jyutping: dong1 gwai1; Pe̍h-ōe-jī: tong-kui) or female ginseng, is a herb belonging to the family Apiaceae, indigenous to China. Angelica sinensis grows in cool high altitude mountains in East Asia. The yellowish brown root of the plant is harvested in the fall and is a well-known Chinese medicine which has been used for thousands of years.
Angelica sinensis, comúnmente conocida como dong quai, dang gui o ginseng hembra es una planta de la familia Apiaceae, procedente de China.
Es una planta perenne, que alcanza un tamaño de 0.4-1 m de altura. Tiene una raíz cilíndrica, ramificada, con muchas raicillas, suculenta, muy aromática. Tallo verde violáceo, acanalado, ramificado arriba. Pecíolos basales e inferiores de 5-20 cm, vainas verdes y violetas, ovadas, con margen membranoso-; hojas ovadas de 10-30 × 12-25 cm, 2-3-ternada-pinnadas, pinnas 3-4 pares, pinnas proximales y medias largo pecioluladas, con foliolos ovados o ovado-lanceolados, 2-3.5 × 0.8-2.5 cm, 2-3-lobado. Las inflorescencias en pedúnculos de 8-20 cm, pubescentes o subglabros; brácteas ausentes o 2, lineales, los rayos 10-30, desiguales, escabrosos; bracteolas 2-4, linear, de 3-5 mm; umbelulas con 13-36 flores; con pedicelos delgados. Pétalos blancos, rojos raramente violáceo. Fruto elipsoide o suborbiculares, 4-6 × 3-4 mm, costillas dorsales filiformes, costillas prominentes, laterales ampliamente delgadas alas, alas tan anchas como o más anchas que el cuerpo. Fl. Jun-Jul, fr. Julio-septiembre[2]
Especie silvestre o cultivada en bosques, matorrales arbustivos, a una altitud de 2500-3000 metros, en Gansu, Hubei, Shaanxi, Sichuan y Yunnan en China.
Su raíz desecada se conoce comúnmente en chino como Radix Angelicae Sinensis, o Angelica china (en chino tradicional, 當歸; en chino simplificado, 当归; pinyin, dāngguī) y es ampliamente usada en la medicina tradicional china para tratar males ginecológicos, fatiga, anemia leve y presión sanguínea alta. La Angélica china posee la distinción de estar entre las muy pocas fuentes de calidad no animales de vitamina B12, conjuntamente con algunas variedades de levadura y microalgas como la espirulina.[3][4] Tiene un efecto analgésico, antiinflamatorio, antiespasmódico y efectos sedativos. Los fitoquímicos de la planta consisten en cumarinas, fitoesteroles, polisacáridos, ferulato de sodio u flavonoides.
También es usada como afrodisíaco.
La A. sinensis también es usada en la medicina tradicional coreana, donde es llamada danggwi (Hangul: 당귀, Hanja: 當歸).
La raíz de Angélica es de utilidad en el control de la amenorrea y la dismenorrea (menstruación irregular y/o dolorosa)por su acción a nivel de musculatura lisa y sobre el sistema hematopoyético de la sangre. Aunque se cree que podría tener algún efecto sobre la regulación hormonal, no hay evidencias científicas al respecto. Es usado a menudo en fórmulas tanto para síndrome premenstrual como para el menopausal. Ahora bien, según información emitida por la Organización Mundial de la Salud (WHO), dosis de 4,5 g de la raíz al día, durante 24 semanas, no alivian síntomas de la menopausia tales como los sofocos.
Según la monografía de la WHO, la raíz de Angélica está contraindicada en caso de diarrea y enfermedades hemorrágicas. Debido a falta de información debidamente contrastada, no se recomienda su uso en niños y debe ser utilizada con precaución durante la lactación. También está contraindicada durante el embarazo debido a sus propiedades espasmolíticas y anticoagulantes que pueden dar lugar a aborto(sin demostrar clínicamente) y riesgo de hipermenorrea. Dong Quai se ha considerado tradicionalmente una planta con capacidad para originar aborto espontáneo.[5]
Angelica sinensis fue descrita por (Oliv.) Diels y publicado en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie 29(3–4): 500. 1900.[6]
Ver: Angelica
sinensis: epíteto geográfico que significa "de China".[7]
Angelica sinensis, comúnmente conocida como dong quai, dang gui o ginseng hembra es una planta de la familia Apiaceae, procedente de China.
Preparado para su venta comercialAngelica sinensis
L'angélique de Chine (Angelica sinensis) est une plante herbacée de la famille des Apiaceae, utilisée comme plante médicinale en Asie Orientale depuis l'Antiquité.
Son nom chinois est (pinyin) danggui 当归 / 當歸. La transcription Dong Quai ou Tang Kuei est aussi utilisée.
L'angélique de Chine est une plante vivace de 40 à 100 cm de haut, à la racine cylindrique se prolongeant en plusieurs branches, succulente et très aromatique.
Les feuilles sont bi- ou tri-pennées, de 10-30 cm × 12-25 cm, portées par un pétiole engainant vert pourpré.
Les pédoncules de 8-20 cm, axillaires, portent des ombelles de 10-30 ombellules à 13-36 fleurs blanches (parfois rosées).
Elle se rencontre en forêts ou dans les bosquets, en altitude (2500-3000 m).
On la trouve en Chine centrale (Gansu, Hubei, Shaanxi, Sichuan, Yunnan).
L'huile essentielle[2] de la racine est formée à 45 % par de la Z-ligustilide et d'acide férulique, de n-butylidenephthalide et d'angélicide, un dimère de ligustilide.
Les constituants non volatils sont la bréfeldine A, des coumarines (6-méthoxy--7-hydroxycoumarine), des stérols végétaux (β-sitostérol, stigmastérol, glucoside de β-sitostérol), des polysaccharides, des flavonoïdes ainsi que de la vitamine A et E.
Médecine traditionnelle chinoise
La plante est connue en Chine sous le nom de danggui 当归/當歸 et fait l'objet d'un usage largement répandu dans la médecine chinoise traditionnelle.
Sa racine est utilisée comme drogue sous le nom Radix Angelicae Sinensis[3].
Elle a des affinités avec le foie et la rate.
Ses indications sont les maladies gynécologiques (aménorrhée, règles anormales, douloureuses, syndrome prémenstruel comme les seins gonflés et douloureux, les sautes d'humeur), les troubles de la ménopause (bouffées de chaleur), la fatigue, les anémies légères et l'hypertension.
Elle a des effets analgésiques, anti-inflammatoires, antispasmodiques et sédatifs.
Le danggui est la plante la plus fréquemment utilisée en médecine chinoise traditionnelle, devant même le ginseng et la réglisse. Comme c'est la plante par excellence des désordres menstruels de la femme, elle a été surnommée[4] "la panacée gynécologique" (fuke shengyao 妇科圣药).
Études pharmacologiques[5] :
Le danggui a deux effets opposés sur l'utérus. Des extraits aqueux de Radix Angelicae Sinensis administrés en intraveineuses au chien, stimulent les muscles lisses de la vessie, de l'intestin et de l'utérus. Le constituent actif responsable de cette action est un composé non volatil inconnu.
Inversement, la ligustilide, le constituant principal de l'huile essentielle (volatile) inhibe les contraction de l'utérus.
Une étude clinique en double aveugle, de Hirata et collaborateurs[6] a échoué à montrer le moindre bénéfice pour les femmes recevant journellement 4,5 g de danggui comparé à un placebo vis-à-vis du soulagement des bouffées de chaleur et des autres symptômes de la ménopause.
Il a été montré que lors d'infections in vitro et in vivo, l'acide férulique pouvait diminuer l'interleukine-8 (IL-8) chez la souris.
Histoire
L'usage médicinal de l'angélique de Chine remonte à l'antiquité puisqu'on trouve la plante mentionnée dans le premier ouvrage chinois de matière médicale, le shennong bencao jing, compilé au début de notre ère sous les Han. La racine y été indiquée pour les "problèmes de la femme".
Le succès de cette drogue est attesté par la mention de 27 formules le contenant dans le grand classique de la pharmacologie Bencao gangmu de Li Shizhen (1596).
Angelica sinensis
L'angélique de Chine (Angelica sinensis) est une plante herbacée de la famille des Apiaceae, utilisée comme plante médicinale en Asie Orientale depuis l'Antiquité.
Son nom chinois est (pinyin) danggui 当归 / 當歸. La transcription Dong Quai ou Tang Kuei est aussi utilisée.
L'Angelica cinese (Angelica sinensis (Oliv.) Diels) nota comunemente come "dong quai" o "ginseng femminile", è un'erba della famiglia delle Apiaceae, endemica della Cina.
La radice essiccata è nota comunemente in cinese come Radix Angelicae Sinensis, o angelica cinese ed è ampiamente diffusa in medicina tradizionale cinese per trattare disturbi ginecologici, fatica, anemia lieve e ipertensione. Ha effetti analgesici, antinfiammatori, antispasmodici e sedativi. Il fitocomplesso della pianta è costituito da cumarine, fitosteroli (beta-sitostesrolo), polisaccaridi, ferulati e flavonoidi.[1] Ha attività antiossidante.[2]
È anche utilizzata come afrodisiaco.
La A. sinensis viene anche impiegata nella medicina tradizionale coreana col nome di danggwi (Hangŭl: 당귀, Hanja: 當歸).
Quest'erba viene utilizzata dagli erboristi per il sistema riproduttivo femminile, in quanto viene ritenuta un tonico uterino e un regolatore ormonale. Viene spesso impiegata in composizioni per la sindrome premestruale nonché in composizioni per i disturbi della menopausa. Quest'erba tuttavia non è raccomandata durante la gravidanza a causa dei possibili effetti ormonali, anticoagulanti e antiaggreganti piastrinici. La ricerca su animali ha evidenziato effetti contraddittori sulla muscolatura uterina, sia in senso stimolatorio che rilassante. La Dong quai viene tradizionalmente considerata una pianta che aumenta il rischio di aborto spontaneo.[3]
Esiste un case report di un uomo che ha sviluppato ginecomastia in seguito all'assunzione di pastiglie di polvere di radice di dong quai.[4]
Prolunga il tempo di protrombina.
La Dong quai aumenta gli effetti anticoagulanti del farmaco warfarina e di conseguenza aumenta il rischio di emorragie.[5]
L'Angelica cinese (Angelica sinensis (Oliv.) Diels) nota comunemente come "dong quai" o "ginseng femminile", è un'erba della famiglia delle Apiaceae, endemica della Cina.
Angelica sinensis bekend als "dong quai" of "vrouwelijke ginseng" is een kruid uit de familie Apiaceae en komt voor in China. Aan de gedroogde wortel van de dong quai worden in de Chinese geneeskunst tal van gynaecologische effecten toegeschreven. Gebruik tijdens zwangerschap wordt afgeraden in verband met verhoogd risico op een miskraam.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesDzięgiel chiński (Angelica sinesis) – gatunek rośliny z rodziny selerowatych (Apiaceae). Występuje naturalnie w Chinach (prowincje: Gansu, Hubei, Shaanxi, Syczuan, Junnan)[2].
Dzięgiel chiński (Angelica sinesis) – gatunek rośliny z rodziny selerowatych (Apiaceae). Występuje naturalnie w Chinach (prowincje: Gansu, Hubei, Shaanxi, Syczuan, Junnan).
Kinakvanne (Angelica sinensis) även känd som Dong quai är en ört i familjen flockblommiga växter. Kinakvannen förekommer naturligt i Kina, och används där flitigt inom traditionell kinesisk medicin. På kinesiska heter den 当归 (dāngguī) och örten som medicin kallas därför även danggui. Arten odlas ibland som prydnadsväxt i Sverige.
Två varieteter kan urskiljas:
Kinakvanne (Angelica sinensis) även känd som Dong quai är en ört i familjen flockblommiga växter. Kinakvannen förekommer naturligt i Kina, och används där flitigt inom traditionell kinesisk medicin. På kinesiska heter den 当归 (dāngguī) och örten som medicin kallas därför även danggui. Arten odlas ibland som prydnadsväxt i Sverige.
Đương quy (tên khoa học: Angelica sinensis) là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa tán. Loài này được (Oliv.) Diels mô tả khoa học đầu tiên năm 1900.[2]
Đương quy (tên khoa học: Angelica sinensis) là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa tán. Loài này được (Oliv.) Diels mô tả khoa học đầu tiên năm 1900.
当归(学名:Angelica sinensis),属伞形科的一种植物。一般作为药用。
多年生草本植物,高0.4~1米。茎直立,有纵直槽纹,无毛。二或三回三出式羽状复叶,小叶卵形,浅裂或有缺刻。开白色花,复伞状花序,顶生。矩圆形双悬果,侧棱有宽翅,边缘为淡紫色。花期6~7月,果期7~8月。[1]
在中国分布于甘肃、云南、四川、青海、陕西、湖南、湖北、贵州等地,各地均有栽培,以甘肅岷縣出產的最佳[2]。当归的根可入药,是最常用的中药之一。
当归一名首见于《本经》,又名薜、山蕲、白蕲(《尔雅》),文无(崔豹《古今注》)。[1]
当归的根可入药。一般需培育3年才可采收。药材为干燥的根,可分为3部:根头称“归头”,主根为“归身”,支根及根梢为“归尾”。岷县当归、东当归、粉绿当归和欧当归在部分地区也作当归入药。[1]
根部含挥發油,挥發油的主要成分有亚丁基苯酞、邻羧基苯正戊酮、二氢酞酐以及维生素B12、蔗糖、维生素A、棕榈酸、硬脂酸、肉豆蔻酸、不饱和油酸、亚油酸、β-谷甾醇等。[1]
当归的炮制方法是除去杂质,洗净,润透,切薄片,晒干或低温干燥。
當歸酒的炮制方法是取净当归片,照酒炙法炒干。为类圆形或不规则薄片,切面有浅棕色环纹,质柔韧,深黄色,略有焦斑。味甘、微苦,香气浓厚,有酒香气。
甘、辛,温。归肝、心、脾经。
补血活血,调经止痛,润肠通便。
用于血虚萎黄、眩晕心悸、月经不调、经闭痛经、虚寒腹痛、肠燥便秘、风湿痹痛、跌扑损伤、痈疽疮疡。酒当归活血通经,用于经闭痛经、风湿痹痛、跌扑损伤。
应用于方剂四物汤、补中益气汤、当归芍药散、当归苦参丸、当归补血汤、当归六黄汤等。
可作為溫和的鎮靜劑、緩瀉劑、利尿劑、抗痙攣劑和減輕疼痛、改善血液、強化生殖系統,幫助身體利用賀爾蒙。用來治療婦女疾病,如:熱潮紅和其他更年期的症狀、經前症候群及陰道乾燥。
《神农本草经》等中医学典籍把当归列为无毒的上品药。实验表明,当归含有雌激素活性成分,能够显著地刺激乳腺癌细胞的增殖,乳腺癌患者应避免用当归“进补”。当归能使男子的乳房肥大,哺乳期妇女服用当归后使母子均出现高血压。当归能与抗凝血剂发生反应,增加出血的风险。[3]
花蓮在地生產的新鮮當歸話說「當歸」的由來,民間有很多則傳說,其中有則很感人的故事,相傳在很久以前,有對十分恩愛的夫妻,過著快樂幸福的日子,但妻子不幸罹患重病,多年來各處求醫均無效,丈夫發誓要治好妻子的病,便親自到人跡罕至的深山裏採藥,臨行對妻子說,若經過三年未返,一定是死於他鄉,你便可以改嫁他人。時光飛逝,三年匆匆流過,丈夫果然未回家,妻子因生活所迫,只得改嫁他人。但世事難料,改嫁不久,前夫竟採得藥草歸來,妻子深覺愧對前夫,便服下前夫送來的草藥,意欲自盡謝罪,結果反而把病治好。後來,人們就把該草藥,取名為「當歸」。李時珍在《本草綱目》中,寫道:「當歸本非芹類,特以花葉似芹故得芹名,古人娶妻為嗣續也,當歸調血為女人要藥,有恩夫之意,故有當歸之名」。