Yerfındığı (lat. Arachis)[1] – paxlakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]
Yerfındığı (lat. Arachis) – paxlakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Arachis és un gènere de plantes amb flors dins la família de les fabàcies. Consta d'unes 70 espècies. Són originàries d'Amèrica del sud. La més coneguda és el cacauet (Arachis hypogaea) cultivada per l'alimentació humana i el residu d'obtenir-ne oli de cacauet es dóna als animals.[1]
Les espècies del gènere Arachis poden ser anuals o perennes, herbàcies amb arrel pivotant gruixuda o rizoma.[2]
Arachis és un gènere de plantes amb flors dins la família de les fabàcies. Consta d'unes 70 espècies. Són originàries d'Amèrica del sud. La més coneguda és el cacauet (Arachis hypogaea) cultivada per l'alimentació humana i el residu d'obtenir-ne oli de cacauet es dóna als animals.
Podzemnice (Arachis) je rod rostlin z čeledi bobovité. Jsou to jednoleté byliny se žlutými květy, pocházející z tropické Ameriky. Je známo asi 22 druhů podzemnic. V teplých písčitých oblastech celého světa se pěstuje podzemnice olejná, poskytující známé burské oříšky.
Podzemnice jsou jednoleté byliny se sudozpeřenými listy složenými nejčastěji ze 2 párů vstřícných, téměř přisedlých lístků. Palisty jsou velké, částečně přirostlé k řapíku. Květy jsou žluté, žlutobílé nebo oranžové, někdy červeně žíhané, jednotlivé úžlabní nebo v chudých úžlabních svazečcích či hroznech, s dlouhým hypanthiem. Kalich je pětičetný, s tenkou kališní trubkou která se za plodu prodlužuje a připomíná květní stopku. Horní 4 zuby kalicha jsou srostlé, spodní zub je volný. Pavéza je téměř okrouhlá, krátce nehetnatá, křídla jsou podlouhlá a ouškatá, člunek je zahnutý a na konci slabě zobanitý. Tyčinek je 10 nebo 9 a jsou jednobratré. Semeník je téměř přisedlý, nese nitkovitou čnělku zakončenou vrcholovou bliznou a obsahuje 2 až 7 vajíček. Báze semeníku (gynofor) se za plodu prodlužuje, ohýbá a zanořuje plody pod povrch země. Plody jsou podlouhlé, tlustostěnné, na povrchu síťnaté, nepukavé a obsahují 1 až 6 semen.[1][2]
Rod podzemnice zahrnuje asi 22 druhů, které jsou přirozeně rozšířeny v tropické Americe od Amazonie přes Brazílii, Bolívii, Paraguay, Uruguay po severní Argentinu. Podzemnice olejná (Arachis hypogaea) je pěstována v teplých písčitých oblastech tropů a subtropů celého světa.[1][2]
Květy podzemnice olejné jsou samosprašné, po opylení se báze semeníku prodlužuje a zanořuje se pod povrch půdy, kde plody dozrávají.[3]
Podzemnice olejná (Arachis hypogaea) poskytuje známé burské oříšky. Burské oříšky se konzumují pražené, mimo to je z nich získáván kvalitní olej, kterého obsahují asi 50 až 55%. Podzemnice olejná byla pěstována indiány v oblasti Brazílie a Peru již asi 1000 let před naším letopočtem. Pochází pravděpodobně z oblasti Mato Grosso. V současnosti je pěstována v teplých písčitých oblastech celého světa.[2][3] Mimo potravy je podzemnice olejná využívána i jako zelené hnojivo a krmivo, v kosmetice a výrobě mýdla a dokonce i při výrobě papíru.[1] Některé další druhy podzemnice mají význam jako krmivo. Arachis glabrata se pěstuje spolu s trávami na jihoamerických pastvinách. Přirozeně zde rostou také druhy A. marginata a A. villosa a rovněž zvyšují hodnotu píce.[4]
Podzemnice (Arachis) je rod rostlin z čeledi bobovité. Jsou to jednoleté byliny se žlutými květy, pocházející z tropické Ameriky. Je známo asi 22 druhů podzemnic. V teplých písčitých oblastech celého světa se pěstuje podzemnice olejná, poskytující známé burské oříšky.
Die Erdnüsse (Arachis) sind eine Pflanzengattung in der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler (Faboideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae). Die etwa 80 Arten sind nur in der Neotropis beheimatet. Neben der weltweit genutzten Art Erdnuss (Arachis hypogaea) werden auch wenige andere Arten angebaut.
Die Arachis-Arten wachsen als einjährige bis ausdauernde krautige Pflanzen. Der Stängel ist selbständig aufrecht bis kriechend.
Die wechselständig angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Die paarig gefiederte Blattspreite besitzt meist zwei Paare sich an der Rhachis gegenständig gegenüberstehende fast sitzende Fiederblättchen. Die großen, häutigen Nebenblätter sind teilweise mit dem Blattstiel verwachsen, Nebenblätter der Fiederblättchen sind keine vorhanden.
Die seitenständigen, ährigen Blütenstände können zwei bis sieben Blüten enthalten, aber meist sind sie bis auf eine Blüte reduziert. Die Tragblätter sind häutig, wobei das unterste zwei Spitzen aufweist.
Die mehr oder weniger ungestielten, zwittrigen Blüten sind zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Von den fünf häutigen, schmalen Kelchblätter sind vier verwachsen und das fünfte ist frei; sie vergrößern sich bis zur Fruchtbildung. Die Krone besitzt den typischen Aufbau der Schmetterlingsblütler. Die fünf Kronblätter sind gelb, manchmal mit roten Streifen. Die Fahne ist fast kreisförmig und an der Basis nur kurz genagelt. Die zwei freien Flügel sind länglich und geöhrt. Das Schiffchen ist geschnäbelt und nach innen eingebogen. Von den ursprünglich zehn Staubblättern fehlen oft ein oder zwei. Alle Staubfäden sind untereinander verwachsen. Es gibt zwei Formen bei den Staubbeuteln, lange und kurze wechseln sich ab. Das einzelne fast sitzende Fruchtblatt besitzt meist zwei oder drei, selten bis zu sechs Samenanlagen. Die „Gynophor“ genannte Basis des Fruchtblattes verlängert und krümmt sich nach der Befruchtung – so gelangt die Frucht unter die Erde. Der schnell vergängliche, sehr lange, dünne Griffel endet in einer winzigen Narbe.
Die länglichen Hülsenfrüchte enthalten einen bis fünf, selten bis zu sechs Samen und sind zwischen ihnen etwas eingeschnürt. Diese unterirdischen Hülsenfrüchte öffnen sich nicht selbstständig. Die dicken Fruchtwände besitzen eine netzartige Oberfläche. Der eiförmige oder längliche Same besitzt zwei reichlich ölhaltige Keimblätter (Kotyledonen).
Bei Arachis betragen die Chromosomenzahlen bei den diploiden Arten 2n = 20 und den tetraploiden Arten 2n = 40.
Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet der etwa 80 Arten liegt hauptsächlich im östlichen bis zentralen Südamerika, reicht aber südlich bis Paraguay und Uruguay.
Die Erstveröffentlichung des Gattungsnamens Arachis erfolgte 1753 durch Carl von Linné mit der Typusart Arachis hypogaea L. in Species Plantarum, 2, S. 741.[1] Bei Krapovickas & Gregory 1994 werden 69 Arten aufgelistet und bei Valls & Simpson 2005 kamen 11 Arten dazu. Die Gattung Arachis gehört zur Tribus Dalbergieae in der Unterfamilie der Faboideae innerhalb der Familie der Fabaceae.[2]
Die Gattung Arachis wird in neun Sektionen mit etwa 80 Arten[3] gegliedert:[2]
Neben der bekannten Art Erdnuss (Arachis hypogaea) werden auch wenige andere Arten angebaut, beispielsweise Arachis pintoi[4], Arachis glabrata und Arachis sylvestris. An den kultivierten Formen der Erdnuss (Arachis hypogaea) sind mehrere Arten beteiligt. Aus den Samen wird Speiseöl sowie Erdnussbutter produziert und Bestandteile sind heute in vielen Produkten der Lebensmittelindustrie enthalten. Die Samen („Erdnusskerne“) werden geröstet gegessen.
Arachis repens wird auch als Zierpflanze verwendet.
Die Erdnüsse (Arachis) sind eine Pflanzengattung in der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler (Faboideae) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae). Die etwa 80 Arten sind nur in der Neotropis beheimatet. Neben der weltweit genutzten Art Erdnuss (Arachis hypogaea) werden auch wenige andere Arten angebaut.
అరాచిస్ (లాటిన్ Arachis) పుష్పించే మొక్కలలో ఫాబేసి కుటుంబానికి చెందిన ప్రజాతి.
Arachis is a genus of about 70 species of annual and perennial flowering plants in the family (Fabaceae), native to South America, and was recently assigned to the informal monophyletic Pterocarpus clade of the Dalbergieae.[1][2] At least one species, the peanut (Arachis hypogaea), is a major food crop species of global importance; some of the other species are cultivated for food to a small extent in South America. Other species such as A. pintoi are cultivated worldwide as forage and soil conditioner plants, with the leaves providing high-protein feed for grazing livestock and a nitrogen source in agroforestry and permaculture systems.
Arachis species, including the peanut, are used as food plants by some Lepidoptera species, including the flame shoulder, nutmeg, and turnip moth.[3]
Arachis comprises the following sections and species:[4][5]
Arachis is a genus of about 70 species of annual and perennial flowering plants in the family (Fabaceae), native to South America, and was recently assigned to the informal monophyletic Pterocarpus clade of the Dalbergieae. At least one species, the peanut (Arachis hypogaea), is a major food crop species of global importance; some of the other species are cultivated for food to a small extent in South America. Other species such as A. pintoi are cultivated worldwide as forage and soil conditioner plants, with the leaves providing high-protein feed for grazing livestock and a nitrogen source in agroforestry and permaculture systems.
Arachis species, including the peanut, are used as food plants by some Lepidoptera species, including the flame shoulder, nutmeg, and turnip moth.
La arakido (Arachis) estas neotropisa genro de 22 specioj de herboj el Sudameriko. Ĝia plej konata reprezentanto estas la ternukso aŭ ordinara arakido (Arachis hypogea), ankaŭ nomata simple arakido. Vaste kulturata en tropika kaj subtropikaj landoj, malalta unujara herbo kun 3-folieraj folioj kaj flavaj aŭ flavruĝaj floroj 1- ĝis 4-ope akselaj. Post fekundiĝo de la floro la pedunklo de la guŝo longiĝas kaj kurbiĝas malsupren enterigante la junan guŝon, kiu poste subtere ekkreskas. Tial la planto havas la nomon ternukso, kvankam botanike la frukto ne estas nukso.
Arachis es un género de cerca de 70 especies de fanerógamas anuales o perennes de la familia de las leguminosas (Fabaceae), nativas de Sudamérica. Al menos una especie, el maní o cacahuete (Arachis hypogaea), es la especie cultivada de mayor importancia global; se cultiva por las semillas, comestibles después de tostadas, y por el aceite, que contienen en gran cantidad y se destina a uso industrial y a la cocina. El desperdicio o bagazo que queda después de la extracción del aceite se usa como alimento de los animales.[1]
El maní no es tan significante para la alimentación humana, como lo son algunas de las otras leguminosas de grano principales; pero en algunas áreas de África y Asia, el maní constituye una parte importante de la dieta.[2] Algunas de las otras especies se cultivan en pequeñas extensiones en Sudamérica.
Las especies de Arachis, incluyendo al maní, son comidas por algunas especies de lepidópteros incluyendo a Ochropleura plecta, Discestra trifolii y Agrotis segetum.
Las especies de Arachis pueden ser anuales o perennes, son herbáceas, con pivote grueso o rizomas viajeros.[3]
Hojas paripinadas biyugas, rara vez trifoliadas, inflorescencias axilares sésiles en forma de espiguillas bracteadas 1-4 floras; flores hermafroditas.[4]
Tallo principal ortótropo, los laterales, que aparecen ya en las cosas esas
Cáliz campanulado, profundamente bilabiado; corola amarillo dorada con quilla aguda; tubo estaminal cerrado, anteras 8-10 (una o dos atrofiadas), dimorfas; ovario en el fondo del tubo receptacular, estilo largo y fino, pubescente cerca del estigma; receptáculo floral tubuloso, filiforme, de varios centímetros de longitud simulando un pedúnculo, pero caduco junto con la flor después de la antesis.[4] El gineceo consta en cualquier caso de un solo carpelo, que al madurar se convierte en el fruto, seco o carnoso e indehiscente, con varias semillas o con una sola.[5]
Los pétalos se diferencian en que el posterior es grande y erguido, y forma el estandarte que se solapa parcialmente sobre dos pétalos más pequeños llamados alas, los cuales yacen a cada lado de la quilla, que está formada por fusión de los pétalos anteriores. Dentro de la quilla están encerrados los estambres diadelfos.[6]
Fruto hipogeo, que se desarrolla únicamente bajo tierra cuando ha sido llevado allí por el desarrollo postfloral de un pedúnculo (llamado ginecóforo o carpopodio), geotrópicamente positivo, engrosado, que lleva el diminuto ovario en su ápice y está provisto de pelos absorbentes en la parte enterrada. Pericarpio esponjoso y pajizo, reticulado, bivalvo, indehiscente; fruto 1-multiseminado, en las especies silvestres con 1-2 artejos, separados, cuando hay más de uno, por un istmo filiforme; en la especie cultivada vaina indehiscente con 1 a varias semillas no separadas por tabiques; semillas exalbuminadas ovales, muy oleaginosas, tegumento tenue, radícula recta.[4]
Las semillas se diseminan de distinta manera; tienen los cotiledones ricos en proteínas o en almidón. Los granos de almidón observados al microscopio revelan forma ovoidal con hilo central ramificado.[5]
Es único entre las leguminosas a causa de la asociación de tres caracteres: frutos subterráneos que se originan de flores aéreas con un hipanto tubular y cuyas características reproductivas son únicas porque la semilla se desarrolla bajo la superficie del suelo, distintos tipos de anteras en la misma flor y un delicado tegumento seminal.[7]
Este género ha evolucionado en algunos nichos ecológicos diferentes, incluyendo zonas semiáridas, pantanos de tierras bajas y muchos ambientes intermedios. Su biología floral presenta una flor papilionácea que generalmente se autopoliniza, pero puede presentarse polinización cruzada por acción de diversas especies de abejas. El fruto geocárpico de Arachis, que es inusual, aparta el género de la mayoría de los demás grupos taxonómicos y hace que la recuperación de las semillas sea más difícil. Se reconoce que hay variabilidad en las características reproductivas de este grupo taxonómico. Es factible la propagación vegetativa de varias especies, y esto ha resultado útil. La apomixis es la producción de semilla sin fertilización o, dicho de otra manera, la reproducción sin recombinación sexual; es una posible manera de reproducción para algunos tipos de Arachis en ciertas condiciones, pero la regla general para especies que producen semilla es la reproducción sexual; ésta permite la recombinación y, por lo tanto, el intercambio genético.[8]
Las enfermedades y los insectos son limitaciones importantes para la producción de maní cultivado (Arachis hypogaea). Hay registros de ataques de las tres enfermedades de mayor incidencia económica en el maní cultivado a escala mundial en algunas especies de Arachis; éstas son dos manchas foliares (causadas por Cercospora arachidicola y Cercosporidium personatum) y la roya (Puccinia arachidis). Pero no existen casos documentados de enfermedades e insectos de importancia económica en especies de Arachis silvestre. Hay informes de que varias especies de Arachis confieren mayores niveles de resistencia a varias enfermedades e insectos que el maní cultivado.[9]
Los hongos Fusarium (F. solani y F. oxysporum) también son patógenos importantes del maní, que causan pudriciones de las vainas en el trópico. El virus roseta del maní es quizás el problema más grave en África, al sur del Sahara, siendo el virus transmitido por áfidos. El hongo Aspergillus flavus ataca las semillas antes y después de la cosecha, causando considerables pérdidas. Estas pérdidas se hacen aún más graves debido a la producción de aflatoxinas, que son altamente tóxicas al ganado y a los humanos.[2]
En un futuro cercano se deben considerar las siguientes áreas de investigación: 1. Estudiar y documentar las enfermedades de especies de Arachis. 2. Hacer un seguimiento a la enfermedad en parcelas de evaluación y en parcelas de producción de semilla. 3. Estandarizar métodos y coordinar esfuerzos.[10]
Los objetivos de los programas de mejoramiento son el aumento del rendimiento y del contenido de aceite, resistencia a sequía a enfermedades e insectos.[2]
El maní es originario de América del Sur, probablemente Brasil o Perú. De allí, fue llevado a otras áreas de América, África y Asia por los españoles y portugueses. La mayor parte se cultiva entre 40º N y S del Ecuador. Está especialmente adaptado a las regiones tropicales semiáridas.[2]
El género está restringido naturalmente a Brasil (más de 60 especies silvestres), a Bolivia (15), a Paraguay (14), a Argentina (6) y a Uruguay (2). Cerca de 60 de las 80 especies que probablemente existen son endémicas de alguno de los países anteriores. La distribución geográfica de las poblaciones silvestres tiende a ser de pequeñas comunidades dispersas que no tienen casi ningún flujo de genes entre ellas.[11]
Arachis hipogaea presenta una gran variación, visible en las características de la vaina y de la semilla; es poca, en cambio, la variación de sus estructuras subterráneas y de las características vegetativas de su parte aérea. Las especies silvestres, por su parte, presentan gran variación en todas las partes de la planta.
La asociación de características morfológicas y reproductivas ha permitido la agrupación taxonómica de las especies en secciones y series. Entre las características generalmente aceptadas como importantes para asignar una especie a las diferentes secciones están las siguientes: raíces axonomórficas o tuberosas, presencia o ausencia de estolones o rizomas, posición de vertical a horizontal de la "clavija" (desarrollo del tubo polínico) a medida que el ovario se introduce en el suelo, y detalles de la morfología floral como las diferentes marcas estándar. Dentro de las secciones un complemento cromosómico diploide o tetraploide, un ciclo de vida anual o perenne y el número de folíolos determinan la ubicación de la especie en una u otra serie.
La subdivisión taxonómica en secciones y series ha evolucionado por varias razones: 1) la observación atenta de las cada vez más numerosas accesiones y especies recolectadas, 2) la intensiva investigación citogenética de ese germoplasma, 3) el reconocimiento de que algunas secciones anteriormente establecidas contienen materiales divergentes, y 4) la solución esporádica de problemas tradicionales al interpretar circunscripciones específicas.[12]
Las leguminosas tienen un valor biológico elevado y brindan grandes beneficios al ecosistema, son los tubérculos de las raíces, debidos a la presencia de la bacteria Rhizobiun leguminosarum, ya que fijan nitrógeno del aire y adicionan al suelo una materia orgánica de alto valor biológico; además, mejoran la estructura y reciclan nutrientes de capas profundas del suelo, sitios hasta los que las raíces de las gramíneas no llegan.[13] Por esta condición las leguminosas son un apreciado abono y muchas veces se utilizan como tal después de la recolección de los frutos.
La producción comercial se realiza a partir de semilla. Se necesita una buena distribución de la precipitación durante el ciclo de producción, pero es importante tener condiciones secas durante la cosecha.[2]
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 741. 1753.[14] La especie tipo es: Arachis hypogaea L.
Arachis es un género de cerca de 70 especies de fanerógamas anuales o perennes de la familia de las leguminosas (Fabaceae), nativas de Sudamérica. Al menos una especie, el maní o cacahuete (Arachis hypogaea), es la especie cultivada de mayor importancia global; se cultiva por las semillas, comestibles después de tostadas, y por el aceite, que contienen en gran cantidad y se destina a uso industrial y a la cocina. El desperdicio o bagazo que queda después de la extracción del aceite se usa como alimento de los animales.
El maní no es tan significante para la alimentación humana, como lo son algunas de las otras leguminosas de grano principales; pero en algunas áreas de África y Asia, el maní constituye una parte importante de la dieta. Algunas de las otras especies se cultivan en pequeñas extensiones en Sudamérica.
Las especies de Arachis, incluyendo al maní, son comidas por algunas especies de lepidópteros incluyendo a Ochropleura plecta, Discestra trifolii y Agrotis segetum.
Maapähkel (Arachis) on liblikõieliste sugukonda kuuluv taimeperekond.
Perekonda kuulub umbes 70 liiki üheaastaseid ja mitmeaastaseid rohttaimi. Perekonna levilaks on Lõuna-Ameerika.
Perekonna tuntuim esindaja on harilik maapähkel, mille seemneid maapähkleid tarvitatakse laialdaselt toiduks.
Arachis Fabaceae familiako landareen generoa da, Hego Amerikan jatorria duena. Barnean 70 espezie inguru ditu, ezagunena kakahuete izanik.
Arachis Fabaceae familiako landareen generoa da, Hego Amerikan jatorria duena. Barnean 70 espezie inguru ditu, ezagunena kakahuete izanik.
Maapähkinät (Arachis) on suku hernekasvien heimossa. Siihen kuuluu noin 80 lajia.[1] Suvun tunnetuin laji on maapähkinä (Arachis hypogaea), jota viljellään ravintokasvina maailmanlaajuisesti trooppisella, subtrooppisella ja lauhkealla vyöhykkeellä. Se on yksivuotinen ruoho, jonka palot kehittyvät kukinnan jälkeen kypsiksi maan alla. Maapähkinä ei ole kasvitieteellisesti pähkinä vaan palkokasvi.[2]
Maapähkinät (Arachis) on suku hernekasvien heimossa. Siihen kuuluu noin 80 lajia. Suvun tunnetuin laji on maapähkinä (Arachis hypogaea), jota viljellään ravintokasvina maailmanlaajuisesti trooppisella, subtrooppisella ja lauhkealla vyöhykkeellä. Se on yksivuotinen ruoho, jonka palot kehittyvät kukinnan jälkeen kypsiksi maan alla. Maapähkinä ei ole kasvitieteellisesti pähkinä vaan palkokasvi.
Arachis est un genre de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Amérique du Sud, qui compte 70 espèces annuelles ou vivaces.
Au moins une espèce, l'arachide ou cacahuète (Arachis hypogaea), est une plante vivrière d'importance mondiale. D'autres espèces sont cultivées pour la nourriture à plus petite échelle en Amérique du Sud. D'autres encore, comme Arachis pintoi, sont cultivées mondialement comme plantes fourragères ou comme conditionneur de sol ; les feuilles fournissant des aliments à haute valeur protéique pour le bétail et une source d'azote en sylviculture et en permaculture. Les espèces du genre Arachis, dont la cacahuète, sont les plantes-hôtes de certaines espèces de lépidoptères comme Ochropleura plecta, Discestra trifolii, et Agrotis segetum.
L'aire de répartition originelle du genre Arachis s'étend en Amérique du Sud, dans les cinq pays suivants : Argentine, Bolivie, Brésil, Paraguay et Uruguay. On considère que le centre d'origine du genre se situe dans la vallée du Paraguay dans la région du Mato Grosso[2].
Selon The Plant List (6 juillet 2018)[3] :
Arachis est un genre de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Amérique du Sud, qui compte 70 espèces annuelles ou vivaces.
Au moins une espèce, l'arachide ou cacahuète (Arachis hypogaea), est une plante vivrière d'importance mondiale. D'autres espèces sont cultivées pour la nourriture à plus petite échelle en Amérique du Sud. D'autres encore, comme Arachis pintoi, sont cultivées mondialement comme plantes fourragères ou comme conditionneur de sol ; les feuilles fournissant des aliments à haute valeur protéique pour le bétail et une source d'azote en sylviculture et en permaculture. Les espèces du genre Arachis, dont la cacahuète, sont les plantes-hôtes de certaines espèces de lépidoptères comme Ochropleura plecta, Discestra trifolii, et Agrotis segetum.
Arachis L., 1753 è un genere di piante della famiglia delle Fabacee (o Leguminose)[1] proprie del Sudamerica. La specie più nota, Arachis hypogaea, è largamente coltivata in tutto il mondo.
Le specie di questo genere sono tutte erbacee, annuali o perenni.
Le foglie sono composte, paripennate o eccezionalmente trifogliate.
I fiori, che hanno il tipico aspetto dei fiori delle leguminose (corolla "papilionacea"), sono riuniti in piccole infiorescenze sessili ascellari. Il colore è tipicamente giallo vivo.
I frutti sono legumi contenenti di solito soltanto uno o due semi e hanno la particolarità di essere frutti ipogei, nel senso che si conficcano nel terreno e qui maturano.
Il genere comprende circa 70 specie.
Riportiamo l'elenco delle specie accettate dal Catalogue of Life 2010[2]:
Arachis hypogaea (l'arachide in senso proprio, detta anche nocciolina americana) è largamente coltivata in tutto il mondo, nei climi caldi e tropicali.
La coltivazione di Arachis pintoi si è diffusa anche fuori del Sudamerica come pianta per foraggio.
Altre specie sono coltivate localmente in Sudamerica.
Arachis L., 1753 è un genere di piante della famiglia delle Fabacee (o Leguminose) proprie del Sudamerica. La specie più nota, Arachis hypogaea, è largamente coltivata in tutto il mondo.
Arachis (nomen a Linnaeo anno 1753 statutum) est genus circa septuaginta specierum plantarum florentium annuarum perenniumque familiae Fabacearum, in America Australi endemicarum.
Arachis (nomen a Linnaeo anno 1753 statutum) est genus circa septuaginta specierum plantarum florentium annuarum perenniumque familiae Fabacearum, in America Australi endemicarum.
Arachis is een geslacht uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae). Het geslacht telt ongeveer tachtig soorten die voorkomen in Zuid-Amerika. De landen Paraguay en Uruguay vormen de zuidgrens van het verspreidingsgebied van de soorten. Een bekende soort uit dit geslacht is de pindaplant.
Arachis is een geslacht uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae). Het geslacht telt ongeveer tachtig soorten die voorkomen in Zuid-Amerika. De landen Paraguay en Uruguay vormen de zuidgrens van het verspreidingsgebied van de soorten. Een bekende soort uit dit geslacht is de pindaplant.
Peanøtter (Arachis) er ei planteslekt med omkring 80 arter av urter og stauder i erteblomstfamilien. Peanøtter er opprinnelig viltvoksende i Sør-Amerika. Peanøtt (Arachis hypogaea) er en viktig matplante av global betydning; andre arter i slekten dyrkes også, men i langt mindre grad, i Sør-Amerika.
Peanøtter (Arachis) er ei planteslekt med omkring 80 arter av urter og stauder i erteblomstfamilien. Peanøtter er opprinnelig viltvoksende i Sør-Amerika. Peanøtt (Arachis hypogaea) er en viktig matplante av global betydning; andre arter i slekten dyrkes også, men i langt mindre grad, i Sør-Amerika.
Orzacha (Arachis L.) – rodzaj roślin należący do rodziny bobowatych. Gatunkiem typowym jest Arachis hypogaea L.[2].
Arachidna Boehmer in C. G. Ludwig, Mundubi Adans.
Jeden z rodzajów podrodziny bobowatych właściwych Faboideae w rzędzie bobowatych Fabaceae s.l.[1]. W obrębie podrodziny należy do plemienia Dalbergieae[3].
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa różowe (Rosidae Takht.), nadrząd Fabanae R. Dahlgren ex Reveal, rząd bobowce (Fabales Bromhead), rodzina bobowate (Fabaceae Lindl.), rodzaj orzacha (Arachis L.)[4].
Orzacha (Arachis L.) – rodzaj roślin należący do rodziny bobowatych. Gatunkiem typowym jest Arachis hypogaea L..
Arachis é um género botânico contendo cerca de 70 espécies de Angiospermas anuais e perenes, pertencente à família Fabaceae.[1] Nativo da América do Sul, pelo menos uma espécie, o amendoim (Arachis hypogaea), é um produto alimentar de grande importância, cultivado globalmente; algumas das outras espécies são cultivadas em pequena escala para alimentação na América do Sul. Outras espécies, como a A. pintoi, são cultivadas em todo o mundo como forragem animal e como condicionadoras do solo, com as folhas fornecendo alimentação altamente proteica para a criação de pasto e uma fonte de nitrogênio na agrossilvicultura e em sistemas de permacultura.
Arachis é um género botânico contendo cerca de 70 espécies de Angiospermas anuais e perenes, pertencente à família Fabaceae. Nativo da América do Sul, pelo menos uma espécie, o amendoim (Arachis hypogaea), é um produto alimentar de grande importância, cultivado globalmente; algumas das outras espécies são cultivadas em pequena escala para alimentação na América do Sul. Outras espécies, como a A. pintoi, são cultivadas em todo o mundo como forragem animal e como condicionadoras do solo, com as folhas fornecendo alimentação altamente proteica para a criação de pasto e uma fonte de nitrogênio na agrossilvicultura e em sistemas de permacultura.
Arachis este un gen de plante din familia Fabaceae.
Cuprinde peste 10 specii:
Jordnötssläktet (Arachis)[1][2] är ett släkte i familjen ärtväxter,[1] med cirka 70 arter. De förekommer naturligt i Sydamerika. Den enda arten med ekonomiskt värde är jordnöten (A. hypogaea).
Släktet innehåller ettåriga eller fleråriga örter som kan vara upprätta eller krypande. Bladen består av 3-4 delblad. Blomställningen består av en ensam blomma eller 2-7 i ett ax, de är gula, ibland med röda streck. Frukten är en baljkapsel med 1-6 frön.
Jordnötssläktet (Arachis) är ett släkte i familjen ärtväxter, med cirka 70 arter. De förekommer naturligt i Sydamerika. Den enda arten med ekonomiskt värde är jordnöten (A. hypogaea).
Släktet innehåller ettåriga eller fleråriga örter som kan vara upprätta eller krypande. Bladen består av 3-4 delblad. Blomställningen består av en ensam blomma eller 2-7 i ett ax, de är gula, ibland med röda streck. Frukten är en baljkapsel med 1-6 frön.
Chi Lạc (danh pháp khoa học: Arachis) là một chi của khoảng 70 loài thực vật có hoa sống một năm và lâu năm trong họ Đậu (Fabaceae) và có nguồn gốc từ khu vực Nam Mỹ. Ít nhất có một loài với tên gọi là lạc (Arachis hypogaea), có giá trị như một loài cây cung cung lương thực có tầm quan trọng toàn cầu; một vài loài khác được trồng với quy mô nhỏ tại Nam Mỹ.
Các loài trong chi Arachis, bao gồm cả lạc, bị ấu trùng của một số loài côn trùng thuộc bộ Cánh vẩy (Lepidoptera) phá hoại, bao gồm Ochropleura plecta, Discestra trifolii và Agrotis segetum.
Chi Lạc (danh pháp khoa học: Arachis) là một chi của khoảng 70 loài thực vật có hoa sống một năm và lâu năm trong họ Đậu (Fabaceae) và có nguồn gốc từ khu vực Nam Mỹ. Ít nhất có một loài với tên gọi là lạc (Arachis hypogaea), có giá trị như một loài cây cung cung lương thực có tầm quan trọng toàn cầu; một vài loài khác được trồng với quy mô nhỏ tại Nam Mỹ.
Các loài trong chi Arachis, bao gồm cả lạc, bị ấu trùng của một số loài côn trùng thuộc bộ Cánh vẩy (Lepidoptera) phá hoại, bao gồm Ochropleura plecta, Discestra trifolii và Agrotis segetum.
Ара́хис (лат. Árachis) — род цветковых растений семейства Бобовые (Fabaceae).
Название «арахис» происходит, вероятно, от греч. αράχνη — паук, по сходству сетчатого рисунка плодов с паутиной[источник не указан 369 дней].
Из весьма многочисленных видов этого рода, растущих в основном в Бразилии, один только Арахис культурный, или земляной орех (Arachis hypogaea), хорошо известен и вне родины, и культивируется довольно обширно в тропических странах Америки, Азии и Африки, а в Европе — в Италии, Испании, на Украине и на юге Франции. Средняя урожайность арахиса культурного 40 ц/га, максимальная урожайность в Израиле составляет 70 ц/га.
Кроме арахиса культурного, только один вид Арахис Пинто (Arachis pintoi) разводят за пределами Южной Америки. Несколько видов разводят в небольших масштабах в Южной Америке. Большинство видов — дикорастущие. Все они — травянистые растения с парноперистосложными листьями. Ряд видов обладают закрытоцветущими цветками, после оплодотворения образующиеся из них завязи погружаются в землю.
По информации базы данных The Plant List, род включает 81 вид[2]:
Ара́хис (лат. Árachis) — род цветковых растений семейства Бобовые (Fabaceae).
Название «арахис» происходит, вероятно, от греч. αράχνη — паук, по сходству сетчатого рисунка плодов с паутиной[источник не указан 369 дней].
Из весьма многочисленных видов этого рода, растущих в основном в Бразилии, один только Арахис культурный, или земляной орех (Arachis hypogaea), хорошо известен и вне родины, и культивируется довольно обширно в тропических странах Америки, Азии и Африки, а в Европе — в Италии, Испании, на Украине и на юге Франции. Средняя урожайность арахиса культурного 40 ц/га, максимальная урожайность в Израиле составляет 70 ц/га.
Кроме арахиса культурного, только один вид Арахис Пинто (Arachis pintoi) разводят за пределами Южной Америки. Несколько видов разводят в небольших масштабах в Южной Америке. Большинство видов — дикорастущие. Все они — травянистые растения с парноперистосложными листьями. Ряд видов обладают закрытоцветущими цветками, после оплодотворения образующиеся из них завязи погружаются в землю.