La lleterola de peu pelut (Lactarius atlanticus) és una espècie de fong pertanyent a la família de les russulàcies.[3]
Del llatí lactarius (que té llet) i del grec Atlantikós (de l'Atles).[4]
Prefereix els boscos temperats de clima mediterrani i amb alzinars i suredes barrejats amb Pinus pinaster (pi marítim) i Pinus halepensis (pi blanc).[5] Apareix al final de l'estiu, durant tota la tardor[4] i principis de l'hivern.[6]
Capell de 2 a 8 cm de diàmetre, convex al principi i aplanat a la fi, amb el marge aprimat i ondulat. Cutícula seca i mat, pruïnosa i suaument rugosa, de coloració molt uniforme d'un bru ferruginós en temps humit i ataronjat en temps sec.[4]
Làmines primes, bifurcades, adnades o amb tendència a ésser decurrents, de color ocre al principi que s'enfosqueixen i enrogeixen amb el temps. Espores globuloses, de 7-8,5 x 6,5-8 micròmetres, cristades i reticulades amb les berrugues formant crestes que conformen un reticle gairebé complet. Basidis rabassuts, de 35-50 x 11-15 micròmetres.[4][7]
Carn escassa però ferma, de color crema o brunenc, més fosca a la base del peu, amb olor intensa i característica de xinxa de camp. Làtex aquós, primer de gust suau i després amarg.[4]
Peu de 2-8 x 0,5-1,2 cm, cilíndric, de vegades irregular i bonyegut, llis, pruïnós, amb la base del peu eriçada de pèls blanquinosos, molts o pocs, de color semblant al del barret o una mica més clar, sobretot a la part superior.[4]
Es troba freqüentment als alzinars de Mallorca i Menorca,[8] a la Serralada Litoral Catalana[9] i a Grècia.[10]
Els lactaris de la secció Olentes, com la lleterola de peu pelut, es caracteritzen per la seua peculiar olor de xinxa, de xicoira torrada o de fulles d'heura, i pel seu làtex aquós.[4]
La lleterola d'olor de xinxa -Lactarius cimicarius (Batsch) Gillet, 1876- fa l'olor típica dels bolets d'aquest grup, que recorden la d'un bernat pudent. Té un barret de 2-6 cm, de coloració uniforme, d'un bru fosc, i un peu esvelt tort cap a la base, del mateix color del barret però més clar, ocraci a la part de dalt de tot. Surt a terra baixa i a l'estatge montà en els boscos de planifolis, des de l'estiu fins als primers freds de l'hivern.[4]
Potser el bolet més representatiu del grup és la lleterola camforada -Lactarius camphoratus (Bull.) Fr., 1838- de mida petita, amb un barret de 2 a 5 cm de diàmetre, de coloració fosca, d'un bru ferruginós igual en el barret que en el peu. Làmines denses brunenques o rosades amb làtex blanquinós abundant. La seua persistent olor de xicoira torrada es manté fins i tot en exemplars secs i en mostres d'herbari. Viu en boscos de planifolis de terra baixa i de l'estatge montà, a la tardor.[4]
Sense cap interès culinari, encara que no és tòxica.[4][11]
La lleterola de peu pelut (Lactarius atlanticus) és una espècie de fong pertanyent a la família de les russulàcies.