Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics.[1] És un gènere àmpliament distribuït que conté unes 14 espècies.[2]
Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).
L'enciam n'és molt susceptible.
S. borealis
S. homoeocarpa
S. minor
S. ricini
S. sclerotiorum
S. spermophila
S. trifoliorum
Com que aquests fongs colonitzen teixits vegetals produeixen una lesió de color marró pàl·lid a marró gris. La degradació severa del teixit dóna lloc a una podridura tova. En el cas de S. minor el patogen destruiex la corona de la planta i aquesta es marceix i es col·lapsa.
Les flors senescents resulten ideals per a la colonització d'aquests fongs per això, per exemple, s'aconsella treure-les dels fruits de carbassó en creixement.
Els esclerocis i micelis d'aquests fongs sobreviuen en el sòl o sobre els residus de teixits de les plantes hoste respectivament. En condicions seques els esclerocis arriben a sobreviure viables durant 10 anys. El control es fa amb una combinació de mitjans de cultiu i de fungicides. l'activitat d'aquests patògens es veu afavorida per l'alta humitat del sòl i de l'aire i les temperatures fresques. El reg gota a gota (que localitza les zones humides) en redueix la incidència, també ho fa la rotació de conreus.
Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics. És un gènere àmpliament distribuït que conté unes 14 espècies.
Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).
L'enciam n'és molt susceptible.
