Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics.[1] És un gènere àmpliament distribuït que conté unes 14 espècies.[2]
Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).
L'enciam n'és molt susceptible.
S. borealis
S. homoeocarpa
S. minor
S. ricini
S. sclerotiorum
S. spermophila
S. trifoliorum
Com que aquests fongs colonitzen teixits vegetals produeixen una lesió de color marró pàl·lid a marró gris. La degradació severa del teixit dóna lloc a una podridura tova. En el cas de S. minor el patogen destruiex la corona de la planta i aquesta es marceix i es col·lapsa.
Les flors senescents resulten ideals per a la colonització d'aquests fongs per això, per exemple, s'aconsella treure-les dels fruits de carbassó en creixement.
Els esclerocis i micelis d'aquests fongs sobreviuen en el sòl o sobre els residus de teixits de les plantes hoste respectivament. En condicions seques els esclerocis arriben a sobreviure viables durant 10 anys. El control es fa amb una combinació de mitjans de cultiu i de fungicides. l'activitat d'aquests patògens es veu afavorida per l'alta humitat del sòl i de l'aire i les temperatures fresques. El reg gota a gota (que localitza les zones humides) en redueix la incidència, també ho fa la rotació de conreus.
Sclerotinia és un gènere de fongs ascomicets, fitopatògens, necrotròfics. És un gènere àmpliament distribuït que conté unes 14 espècies.
Els més comuns que causen malalties a les plantes inclouen les espècies Sclerotinia sclerotiorum amb un ampli rang de plantes cultivades i Sclerotinia minor amb un rang de plantes més restringit. Tant una com l'altra espècie produeixen una capa densa cotonosa blanca de micelis en la superfície de la planta hoste i en la superfície adjacent del sòl. Dins aquesta capa densa hi creixeran els cossos fructífers durs del fong anomenats esclerocis que donen nom a aquest gènere i que actuen com llavors per a la reproducció. Els esclerocis en aquestes dues espècies fan de 0,5 (S. minor) fins a 10 mm de diàmetre (S. sclerotiorum).
L'enciam n'és molt susceptible.
Die Sklerotienbecherlinge (Sclerotinia) bilden eine Pilzgattung aus der Ordnung der Helotiales mit einigen wirtschaftlich bedeutsamen Pflanzenschädlingen wie Sclerotinia sclerotiorum, dem Erreger der Weißstängeligkeit.
Sclerotinia-Arten leben parasitisch auf Pflanzen und bilden gestielte becherförmige Fruchtkörper, die Apothecien, die immer einem Sklerotium entspringen. Das Sklerotium enthält keine Pflanzenteile und wird oft ohne die Wirtspflanze gefunden.[1] Die Apothecien sind zimt- bis erdbraun, wobei der Rand oft dunkler und 2 bis 10 mm breit ist.
Das Sklerotium besteht aus anfangs hyalinen Hyphen mit gelatinisierten 2–3 μm dicken Zellwänden (textura intricata). Das äußere Excipulum besteht aus kugeligen brandwandigen Zellen, der textura prismatica. Kugelige hyaline Mikrokonidien werden sowohl einzeln als auch in Gruppen aus flaschenförmigen Konidiophoren gebildet.[1] Die Asci sind unitunicat, am Grund verschmälert und besitzen acht Sporen, die in einer Reihe liegen. Die Ascus-Pore blaut mit Jod. Die Paraphysen sind fädig und unverzweigt. Die elliptischen Ascosporen sind hyalin, einzellig glatt und besitzen zwei Öltropfen.
Sclerotinia-Arten leben parasitisch auf einer Vielzahl krautiger Pflanzen. Darunter befinden sich wichtige Pflanzenschädlinge wie Sclerotinia sclerotiorum, der Erreger der Weißstängeligkeit oder Sclerotinia trifoliorum, der Erreger des Kleekrebses. Ersterer besitzt ein sehr großes Wirtsspektrum mit über 350 Arten aus 60 Pflanzenfamilien und richtet vor allem bei Raps Schäden an. Auch Sclerotinia minor hat ein weites Artenspektrum, während Sclerotinia trifoliorum auf Hülsenfrüchtler beschränkt ist. Sie kommen weltweit vor.[1] Apothecien werden vor allem bei kühlem feuchten Wetter ausgebildet, die aus dem feuchten Sklerotium entspringen. Dieses entwickelt sich auf verfaulten Pflanzenresten im feuchtnassen Boden. In gemäßigten Breiten werden die Fruchtkörper je nach Art im Frühling, Sommer oder Herbst gebildet. In den Tropen ist deren Entwicklung an die Regenzeit gekoppelt.[1] Sclerotinia homoeocarpa ist der Verursacher der Dollarflecken-Krankheit auf Straußgräsern.[2]
Die Mykologin Linda M. Kohn zählte in ihrer Monographie nur noch drei Arten zu Sclerotinia sensu stricto. Kirk et al. listet 14 Arten.[3]
Leopold Fuckel beschrieb die Gattung schon 1870 und zählte alle Becherlinge dazu, die entweder ein Stroma oder ein Sklerotium ausbildeten. Herbert Hice Whetzel beschränkte 1945 die Gattung auf Arten, die ein echtes Sklerotium ohne Wirtsgewebe ausbildeten, kein Konidienstadium besitzen und hyaline Sporen produzieren. Damit wurden unter anderem Arten wie die Grauschimmelfäule (Botryotinia fuckeliana) in die eigene Gattung Botryotinia gestellt. 1947 stellte Buchwald Arten, die Mikrokonidien ausbildeten und auf Binsengewächsen und Sauergräsern wachsen, in die Gattung Myriosclerotinia. 1979 schränkte Linda Kohn die Gattung noch mehr auf nur mehr drei Arten ein.
Die Sklerotienbecherlinge (Sclerotinia) bilden eine Pilzgattung aus der Ordnung der Helotiales mit einigen wirtschaftlich bedeutsamen Pflanzenschädlingen wie Sclerotinia sclerotiorum, dem Erreger der Weißstängeligkeit.
Sclerotinia is a genus of fungi in the family Sclerotiniaceae.[1] The widely distributed genus contains 14 species.[2]
A number of species previously assigned to Sclerotinia are now considered to be members of the closely related genus, Botrytis.
Selected species include:
Sclerotinia borealis
Sclerotinia bulborum (Wakker) Sacc.
Sclerotinia homoeocarpa F.T. Benn.
Sclerotinia minor Jagger
Sclerotinia ricini
Sclerotinia sclerotiorum (Lib.) de Bary
Sclerotinia spermophila Noble
Sclerotinia sulcata (Roberge ex Desm.) Whetzel
Sclerotinia trifoliorum Erikss.
Sclerotinia veratri
Sclerotinia is a genus of fungi in the family Sclerotiniaceae. The widely distributed genus contains 14 species.
Sclerotinia es un género de hongos en la familia Sclerotiniaceae.[1]
Sclerotinia es un género de hongos en la familia Sclerotiniaceae.
Mügarliudik (Sclerotinia) on tiksikulaadsete seltsi kuuluv seeneperekond.[1]
Mügarliudikute seeneperekonda klassifitseeritakse Eesti eElurikkuses järgmised seeneliigid:
Mügarliudikud on üsna laialt levinud seenpatogeenid, põhjustades näiteks sibulatel ja küüslaukudel valgemädanikku.
Selles artiklis on kasutatud ingliskeelset artiklit en:Sclerotinia seisuga 11.05.2014.
Mügarliudik (Sclerotinia) on tiksikulaadsete seltsi kuuluv seeneperekond.
Sclerotinia est un genre de champignon ascomycètes de la famille des Sclerotiniaceae. Certaines des espèces du genre sont des phytopathogènes à l'origine de la Pourriture blanche qui peut affecter l'agriculture. Le sclérote représente la forme de conservation des espèces de ce genre.
Les espèces du genre Sclerotinia produisent des apothécies sous forme de réceptacles cupulés présentant un long pied généralement brun, leurs asques bleuissent au sommet sous l’action de l’iode et ils naissent à partir d’un sclérote, c’est-à-dire une sorte de concentration mycélienne coriace riche en substances nutritives permettant aux champignons de subsister pendant les périodes défavorables[1],[2].
Sclerotinia sclerotiorum est l'espèce type du genre Sclerotinia créé par Leopold Fuckel en 1870. Il s'agit d'un ennemi de nombreuses cultures : chou, haricot, agrumes, melon, tomate, tournesol parmi plus de 400 plantes qui peuvent être attaquée par la Pourriture blanche, mycélium de ce champignon[2].
Il existe de nombreuses autres espèces dont le substrat est un des principaux critères d’identification : Sclerotinia trifoliorum cause la maladie de la sclérotiniose qui provoque de sérieux dégâts aux légumineuses comme la luzerne et les Trèfles. Dans endroits humides, Sclerotinia capillipes pousse sur le Jonc des crapauds, Sclerotinia menieri se rencontre sous les feuilles vivantes de la Baldingère faux-roseau, Sclerotinia glacialis sous les basales de la Renoncule des glaciers et Sclerotinia aconitincola sur la tige sèche de d'Aconits [2],[3],[4],[1].
De nombreuses espèces ont été classées dans ce genre puis recombinées ailleurs comme Dumontinia tuberosa, parasite de quelques Anémones et unique espèce de son genre, Ciborinia candolleana qui se rencontre sur feuilles de chênes ou de châtaignier et Ciborinia bresadolae sur les branches et feuilles de châtaignier, Myriosclerotinia curreyana qui croît sur les tiges mortes de joncs, Myriosclerotinia sulcata, parasite de Laîches[3].
Liste des espèces selon GBIF (15 mai 2022)[5] :
Sclerotinia est un genre de champignon ascomycètes de la famille des Sclerotiniaceae. Certaines des espèces du genre sont des phytopathogènes à l'origine de la Pourriture blanche qui peut affecter l'agriculture. Le sclérote représente la forme de conservation des espèces de ce genre.
Sclerotinia Fuckel, 1870 è un genere di funghi ascomiceti della famiglia Sclerotiniaceae. Comprende diverse specie parassite di piante.
Sclerotinia Fuckel, 1870 è un genere di funghi ascomiceti della famiglia Sclerotiniaceae. Comprende diverse specie parassite di piante.
Sclerotinia Fuckel (twardnica) – rodzaj grzybów z rodziny Sclerotiniaceae[1].
Pozycja w klasyfikacji według Index Fungorum: Sclerotiniaceae, Helotiales, Leotiomycetidae, Leotiomycetes, Pezizomycotina, Ascomycota, Fungi[1].
Synonim: Whetzelinia Korf & Dumont[2].
Nazwa polska na podstawie opracowania A. Chmiel[3].
Nazwy naukowe na podstawie Index Fungorum[1]. Wybór gatunków na podstawie opracowania A. Chmiel[3].
Sclerotinia Fuckel (twardnica) – rodzaj grzybów z rodziny Sclerotiniaceae.
Sclerotinia Fuckel, 1870
Склероти́ния (лат. Sclerotinia) — род сумчатых грибов, входящих в группу дискомицеты. Порядок: Гелоциевые (Helotiales). Склеротинии в процессе своего развития проходят две стадии: во время первой (склероциальной) стадии образует покоящиеся структуры — склероции (например, S. libertiana образует шаровидные чёрные склероции), во время второй (сумчатой) стадии — мицелий или плодовые тела — апотеции в форме бокала или блюдца, где развиваются цилиндрические сумки с аскоспорами. Размножение у большинства видов конидиями (конидиальная стадия), и в зависимости от способа спороношения их относят к одному из двух родов несовершенных грибов — монилии (Monilia) или ботритис (Botrytis).
Наибольший вред сельскому хозяйству причиняют
Они поражают, в частности, такие культуры, как подсолнечник, топинамбур, картофель, капуста, морковь, фасоль, горох, плоды фруктовых растений (виноград). Склеротиния также поражает и другие культурные и дикорастущие растения (например, её жертвами становятся брусника, клюква, черника, берёза).
Склероти́ния (лат. Sclerotinia) — род сумчатых грибов, входящих в группу дискомицеты. Порядок: Гелоциевые (Helotiales). Склеротинии в процессе своего развития проходят две стадии: во время первой (склероциальной) стадии образует покоящиеся структуры — склероции (например, S. libertiana образует шаровидные чёрные склероции), во время второй (сумчатой) стадии — мицелий или плодовые тела — апотеции в форме бокала или блюдца, где развиваются цилиндрические сумки с аскоспорами. Размножение у большинства видов конидиями (конидиальная стадия), и в зависимости от способа спороношения их относят к одному из двух родов несовершенных грибов — монилии (Monilia) или ботритис (Botrytis).
Наибольший вред сельскому хозяйству причиняют
Sclerotinia sclerotiorum (S. libertiana) Sclerotinia fuckeliana Sclerotinia cinerea Sclerotinia fructigenaОни поражают, в частности, такие культуры, как подсолнечник, топинамбур, картофель, капуста, морковь, фасоль, горох, плоды фруктовых растений (виноград). Склеротиния также поражает и другие культурные и дикорастущие растения (например, её жертвами становятся брусника, клюква, черника, берёза).