dcsimg

Distribution ( шпански; кастиљски )

добавил IABIN
Chile Central
лиценца
cc-by-nc-sa-3.0
авторски права
Universidad de Santiago de Chile
автор
Pablo Gutierrez
соработничко мреж. место
IABIN

İrimeyvəli ardıc ( азерски )

добавил wikipedia AZ

İrimeyvəli ardıc (lat. Juniperus macrocarpa) — sərvkimilər fəsiləsinin ardıc cinsinə aid bitki növü.

Mənbə


Blue Pine (Pinus wallichiana) at Bhandakthathaatch (8000 ft) I IMG 7363.jpg İynəyarpaqlılar ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Etdiyiniz redaktələri mənbə və istinadlarla əsaslandırmağı unutmayın.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

İrimeyvəli ardıc: Brief Summary ( азерски )

добавил wikipedia AZ

İrimeyvəli ardıc (lat. Juniperus macrocarpa) — sərvkimilər fəsiləsinin ardıc cinsinə aid bitki növü.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Juniperus macrocarpa ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA
 src=
Vista general
 src=
Al seu hàbitat
 src=
Detall de la planta

Juniperus macrocarpa és una espècie d'arbust de la família de les cupressàcies.

Descripció

Aquesta espècie mesura uns 1-3 m, i les seves fulles mesuren de 20-25 x 2-2,5 mm, essent triverticilades, aciculars, rígides, d'àpex punxant, amb dues franges blanques al feix separades per un nervi verd més estret.

Els cons són gruixuts, ovoides, de 1,2-1,5 cm, al principi de color blavós, i en madurar d'un color marró fosc i amb la superfície mat. Els cons masculins són axil·lars, de fins a 6 mm, globosos o ovoides, subsèssils, marró-vermellosos, formats per esquames subpeltades de disposició verticilada, portant cadascuna de 3 a 7 sacs pol·línics en la seva cara inferior. Els cons femenins són també axil·lars, de fins a 3 mm, de subglobosos a ovoides, truncats a l'àpex, subsèssils, verdosos, formats per esquames triverticilades, sent només fèrtils generalment les tres superiors. La floració té lloc a la tardor-hivern. Els exemplars masculins presenten estròbils bru-rogencs clarament visibles. Els femenins tenen estròbils verdosos i poc perceptibles. En general, ambdós tipus d'estròbils tendeixen a disposar-se en les ramificacions perifèriques per afavorir tant com sigui possible la seva pol·linització anemòfila. La fructificació és primaveral, produint-se la maduració dels cons el segon any. El nombre de llavors més freqüent varia de 2 a 3, encara que poden trobar-se des d'1 fins a 7(9).[1][2]

Distribució i hàbitat

La seva àrea geogràfica s'estén a la regió mediterrània i oest d'Àsia, fins a Síria, incloent el nord d'Àfrica. A la Península Ibèrica s'estén per Mallorca i les costes de València i d'Andalusia (Cadis i Huelva),[2] tot i que sembla trobar-se també en alguns punts de l'interior de les Serres Bètiques.[3] Es caracteritza per habitar a dunes i arenals marítims, rarament en sòls litorals descarnats (sobre roques).

Taxonomia

Juniperus macrocarpa va ser descrita per Sm. i publicada a Florae Graecae Prodromus 2: 263, l'any 1913.[4]

Etimologia

  • Juniperus: nom genèric que procedeix del llatí iuniperus.[5]
  • macrocarpa: epítet llatí que significa "amb un gran fruit".[6]

Sinonímia

  • Juniperus attica Orph.
  • Juniperus biasolettii Link
  • Juniperus communis var. macrocarpa (Sm.) Spach
  • Juniperus elliptica Carrière
  • Juniperus lobelii Guss.
  • Juniperus macrocarpa var. ellipsoidea Neilr.
  • Juniperus macrocarpa var. globosa Neilr.
  • Juniperus macrocarpa var. lobelii (Guss.) Parl.
  • Juniperus major Dioscorides ex Bubani
  • Juniperus neaboriensis Lawson ex Gordon
  • Juniperus oblongata Guss.
  • Juniperus oxycedrus var. globosa (Neilr.) Rouy
  • Juniperus oxycedrus var. lobelii (Parl.) Rouy
  • Juniperus oxycedrus var. macrocarpa (Sm.) Silba
  • Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Neilr.
  • Juniperus sphaerocarpa Antoine
  • Juniperus umbilicata Godr.
  • Juniperus willkommii Antoine
  • Sabina phoenicea var. lobelii (Guss.) Antoine[7]


Referències

  1. Junta de Andalucía. «Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball, J. Linn. Soc. London (Bot.) 16: 670 (1878». Libro Rojo de la Flora Silvestre Amenazada de Andalucía. Tomo I: Especies en Peligro de Extinción, 1999.
  2. 2,0 2,1 López González, Ginés A. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. 3ª. Madrid:Mundiprensa, 2007. ISBN 10: 84-8476-312-9.
  3. Nieto Ojeda, R. Guía práctica para la identificación de árboles y arbustos ibéricos. 2ª. Jaén:RNO, 2006. ISBN 84-611-1887-1.
  4. «Juniperus macrocarpa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 30 novembre 2014].
  5. Juniperus a Flora de Canarias
  6. macrocarpa a Epítetos Botánicos
  7. «Juniperus macrocarpa a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 11 juliol 2017].

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juniperus macrocarpa Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Juniperus macrocarpa: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA
 src= Vista general  src= Al seu hàbitat  src= Detall de la planta

Juniperus macrocarpa és una espècie d'arbust de la família de les cupressàcies.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Juniperus macrocarpa ( германски )

добавил wikipedia DE

Juniperus macrocarpa ist eine Pflanzenart, die zur Gattung Wacholder aus der Familie der Zypressengewächse (Cupressaceae) gehört. Sie kommt im Mittelmeerraum und um das Schwarze Meer vor und trägt unter anderem den deutschen Trivialnamen Großfrüchtiger Wacholder.

Beschreibung

 src=
Blätter und Samenzapfen des Juniperus macrocarpa in Langeri auf der griechischen Insel Paros

Juniperus macrocarpa wächst als immergrüner Baum mit einer Wuchshöhe bis zu 14 Meter. Die sich in Streifen ablösende Stammrinde ist bräunlich rot. Die Äste stehen aufrecht. Die 12 bis 20 Millimeter langen und 2 bis 2,5 Millimeter breiten nadelförmigen Blätter stehen in Wirteln zu dritt. Die adaxiale Oberseite trägt zwei ausgeprägte stomatale Bänder; die abaxiale Unterseite ist gekielt.

Juniperus macrocarpa ist zweihäusig getrenntgeschlechtig (diözisch). Der Pollenflug erfolgt im Winter. Die im reifen Zustand purpurroten, 12 bis 18 Millimeter langen Samenzapfen sind beerenähnlich und kugelförmig. Sie reifen in zwei Jahren und tragen normalerweise drei Samen pro Zapfen.

Vorkommen

Der Lebensraum von Juniperus macrocarpa erstreckt sich entlang der Mittelmeer- und Schwarzmeerküsten in Nordwestafrika, Süd- und Osteuropa sowie Kleinasien.[1] Die Verbreitung wird mit vom südlichen Portugal ostwärts bis Zypern reichend beziehungsweise mit Bulgarien, Ukraine und der Türkei[2] angegeben.

Systematik

Juniperus macrocarpa wurde 1816 von James Edward Smith auf Grundlage der Unterlagen des 1796 verstorbenen John Sibthorp im Werk Florae Graecae Prodromus, einem Vorläufer des Hauptwerkes Flora Graeca, beschrieben.[3] Diese Art wird in den meisten anderen Quellen als Unterart Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball behandelt.[1] Robert P. Adams erkennt den Artstatus an und stellt diese Wacholderart in eine geographische Gruppe der „Wacholder Europas, der Kanarischen Inseln, der Azoren, von Kleinasien und Afrika“. Sie wird innerhalb der Gattung Juniperus der Untergattung oder auch Sektion Juniperus zugeordnet. Als Synonyme werden neben weiteren Juniperus lobelii Guss., Juniperus biasolettii Link, Juniperus umbilicata Godr., Juniperus willkommii Antoine, Juniperus sphaerocarpa Antoine und Juniperus major Dioscorides ex Bubani genannt.

Gefährdung und Schutzmaßnahmen

Juniperus macrocarpa ist weitverbreitet in den Mittelmeer-Küstenregionen und scheint nicht gefährdet zu sein. Mit der Fauna-Flora-Habitat-Richtlinie Nr. 92/43/EWG in der aktualisierten Fassung vom 1. Januar 2007 der Europäischen Union (FFH-RL) Anhang 1[4] werden Schutzgebietausweisungen für Lebensraumtypen, denen auch Juniperus macrocarpa angehört, gefordert.

Quellen

Literatur

  • Robert P. Adams: Junipers of the World: The genus Juniperus. 2. Auflage. Trafford Publishing Co., Vancouver 2008, ISBN 978-1-4251-6880-3, S. 84 und 213–214.

Einzelnachweise

  1. a b Christopher J. Earle: Juniperus oxycedrus. In: The Gymnosperm Database. 14. Januar 2011, abgerufen am 19. Februar 2011 (englisch, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa).
  2. GRIN Taxonomy for Plants. Taxon: Juniperus macrocarpa Sm. In: Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture – Agricultural Research Service, Beltsville Area, abgerufen am 20. Februar 2011 (englisch).
  3. John Sibthorp, James Edward Smith: Florae Graecae Prodromus. Band 2. Richard Taylor, London 1816, S. 263 (Digitalisat bei Biodiversity Heritage Library).
  4. . Anhang I, S. 17, 19. In: ABl. L 206, 22. Juli 1992, S. 7.

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Juniperus macrocarpa: Brief Summary ( германски )

добавил wikipedia DE

Juniperus macrocarpa ist eine Pflanzenart, die zur Gattung Wacholder aus der Familie der Zypressengewächse (Cupressaceae) gehört. Sie kommt im Mittelmeerraum und um das Schwarze Meer vor und trägt unter anderem den deutschen Trivialnamen Großfrüchtiger Wacholder.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Juniperus macrocarpa ( удмуртски )

добавил wikipedia emerging languages
 src=
Juniperus macrocarpa
 src=
Juniperus macrocarpa

Juniperus macrocarpa (лат. Juniperus macrocarpa ) – Cupressaceae семьяысь уйпал Mediterranean Regoion-ын будӥсь сусыпу. Ӝуждалаез ог 2-5 м.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia emerging languages

Juniperus macrocarpa ( англиски )

добавил wikipedia EN

Juniperus macrocarpa (large-fruited juniper, syn. J. oxycedrus subsp. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Ball) is a species of juniper, native across the northern Mediterranean region from southwestern Spain[1] east to western Turkey and Cyprus, growing on coastal sand dunes from sea level up to 75 metres (246 feet) in altitude.[2][3]

Foliage and immature cones, Paros Island, Greece

It is a spreading shrub 2–5 m (6+1216+12 ft) tall, rarely a small tree up to 14 m (46 ft) tall. The leaves are broad lanceolate, produced in whorls of three, green, 12–20 millimetres (1234 in) long and 2–3 mm broad, with a double white stomatal band split by a green midrib on the inner surface. It is dioecious, with separate male and female plants. The seed cones are berry-like, green ripening in 18 months to orange-red with a variable pink waxy coating; they are spherical, 12–18 mm diameter, and have six fused scales in two whorls, three of the scales with a single seed. The seeds are dispersed when birds eat the cones, digesting the fleshy scales and passing the hard seeds in their droppings. The pollen cones are yellow, 2–3 mm long, and fall soon after shedding their pollen in late winter.[2][3][4]

Despite its distinct morphology with large cones and broad leaves more like those of Juniperus drupacea, it has often been treated as a subspecies of Juniperus oxycedrus,[3] though recent genetic studies[2][5][6] have shown its DNA is distinct from that of J. oxycedrus.

References

  1. ^ Muñoz-Reinoso, José Carlos (6 May 2004). "Diversity of maritime juniper woodlands". Forest Ecology and Management. 192 (2–3): 267–276. doi:10.1016/j.foreco.2004.01.039.
  2. ^ a b c Adams, R. P. (2004). Junipers of the World. Trafford. ISBN 1-4120-4250-X
  3. ^ a b c Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
  4. ^ Arboretum de Villardebelle: photos of cones and shoots
  5. ^ Adams, R. P. (2000). Systematics of Juniperus section Juniperus based on leaf essential oils and RAPD DNA fingerprinting. Biochem. Syst. Ecol. 28: 515-528. available online (pdf file) Archived 2011-07-21 at the Wayback Machine
  6. ^ Adams, R. P., Morris, J. A., Pandey, R. N., & Schwarzbach, A. E. (2005). Cryptic speciation between Juniperus deltoides and J. oxycedrus (Cupressaceae) in the Mediterranean. Biochem. Syst. Ecol. 33: 771-787. available online (pdf file)

Media related to Juniperus macrocarpa at Wikimedia Commons

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Juniperus macrocarpa: Brief Summary ( англиски )

добавил wikipedia EN

Juniperus macrocarpa (large-fruited juniper, syn. J. oxycedrus subsp. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Ball) is a species of juniper, native across the northern Mediterranean region from southwestern Spain east to western Turkey and Cyprus, growing on coastal sand dunes from sea level up to 75 metres (246 feet) in altitude.

Foliage and immature cones, Paros Island, Greece

It is a spreading shrub 2–5 m (6+1⁄2–16+1⁄2 ft) tall, rarely a small tree up to 14 m (46 ft) tall. The leaves are broad lanceolate, produced in whorls of three, green, 12–20 millimetres (1⁄2–3⁄4 in) long and 2–3 mm broad, with a double white stomatal band split by a green midrib on the inner surface. It is dioecious, with separate male and female plants. The seed cones are berry-like, green ripening in 18 months to orange-red with a variable pink waxy coating; they are spherical, 12–18 mm diameter, and have six fused scales in two whorls, three of the scales with a single seed. The seeds are dispersed when birds eat the cones, digesting the fleshy scales and passing the hard seeds in their droppings. The pollen cones are yellow, 2–3 mm long, and fall soon after shedding their pollen in late winter.

Despite its distinct morphology with large cones and broad leaves more like those of Juniperus drupacea, it has often been treated as a subspecies of Juniperus oxycedrus, though recent genetic studies have shown its DNA is distinct from that of J. oxycedrus.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Juniperus macrocarpa ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

El enebro marítimo (Juniperus macrocarpa o sinónimo Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa) es un arbusto de la familia de las cupresáceas.

 src=
Vista del árbol
 src=
Hábitat
 src=
Detalle

Descripción

Mide 1-3 m y tiene las arcéstidas gruesas, ovoides, de 1,2-1,5 cm, al principio de color azulado, y al madurar de un color pardo oscuro y con la superficie mate; Hojas de 20-25 x 2-2.5 mm, triverticiladas, aciculares, rígidas, de ápice punzante, con dos franjas blancas en el haz separadas por un nervio verde más estrecho. Las hojas son también más anchas que las de Juniperus oxycedrus de 2-2,5 mm de anchura. Conos masculinos axilares, de hasta 6 mm, globosos u ovoideos, subsésiles, pardo-rojizos, formados por escamas subpeltadas de disposición verticilada, portando cada una de tres a siete sacos polínicos en su cara inferior. Conos femeninos axilares, de hasta 3 mm, de subglobosos a ovoideos, truncados en el ápice, subsésiles, verdosos, formados por escamas triverticiladas, siendo sólo fértiles generalmente las tres superiores. La floración tiene lugar en otoño invierno. Los ejemplares masculinos presentan estróbilos pardo-rojizos claramente visibles. Los femeninos tienen estróbilos verdosos y poco perceptibles. En general, ambos tipos de estróbilos tienden a disponerse en las ramificaciones periféricas para favorecer en lo posible su polinización anemófila. La fructificación es primaveral, produciéndose la maduración de las gálbulas al segundo año. El número de semillas más frecuente varía de 2 a 3, aunque pueden encontrarse desde 1 hasta 7 (-9).[1][2]

Hábitat

Dunas y arenales marítimos, raramente en suelos litorales descarnados (sobre rocas).

Distribución

Su área geográfica se extiende por la región mediterránea y oeste de Asia, hasta Siria. Se localiza en el norte de África, en la península ibérica, en España en Mallorca y costas de Valencia y Andalucía ( Cádiz y Huelva),[2]​ aunque parece encontrarse también en algunos puntos del interior de las Sierras Béticas.[3]

Observaciones

Está protegido por ley en Andalucía y en Valencia, pero no en Baleares. Se conocen varias poblaciones de distinta importancia (5.213 individuos en Ca’n Pica Fort, Mallorca y 9 en Puig des Sabinar, Ibiza). En algunas zonas como El Saler (Valencia) el censo de las poblaciones originales resulta difícil por las reintroducciones recientes.[4]​ Andalucía es la región española con mayores efectivos, contando con unos 9.000 ejemplares. de estos cerca de 5.000 se encuentran en Doñana y unos 3.000 en el parque natural de La Breña y Marismas del Barbate. Este taxón se presenta en las zonas costeras no penetrando más de unos cientos de metros hacia el interior. Aparece como integrante de asociaciones termomediterráneas litorales, con ombroclima que varía de seco a subhúmedo, sometido a la brisa marina y formando parte, en su etapa madura, de un enebral con sabinas que constituye en Andalucía la geoserie Rhamno-Junipereto macrocarpae. En zonas más protegidas y estables, como pueden ser las dunas del Parque nacional de Doñana, esta geoserie lleva como orla la comunidad de camariñas (Rubio longifoliae-Coremetum albi), sustituida en las depresiones y valles interdunares por un matorral abierto (Artemisio-Armerietum pungentis) adaptado también a esta influencia aerohalina. En los claros del matorral se instalan comunidades de pequeños terófitos efímeros (Linarion pedunculatae). Los factores que más influyen en la presencia de este taxón son el tipo de suelo y la incidencia aerohalina. Las raíces están bien adaptadas a suelos arenosos inestables y contribuyen a la fijación de dunas costeras. Al estabilizarse los suelos, ir aumentando la materia orgánica acumulada y disminuir el efecto aerohalino, van surgiendo especies del matorral y bosque mediterráneos con la consiguiente regresión e incluso desaparición del enebro.[1]​En la Comunidad Valenciana está presente en las tres provincias, donde se conocían un total de seis poblaciones: parque natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, en Castellón, Dehesa de la Albufera, en Valencia, Cova Tallada, Cap Prim, Cap Negre y Serra Gelada en Alicante. Las nuevas poblaciones localizadas son las de Oropesa Vieja (Oropesa del Mar), sobre acantilados calizos, playa del Serradal en Alcalá de Chivert, sobre cordón de cantos, playa de la Barraca-El Portichol (Jávea) sobre acantilados calizo-margosos, y Cala de la Barra (Jávea)también sobre acantilados calizo-margosos.[5]​ En la Región de Murcia, por crónicas históricas, se conoce la existencia de este tipo de enebros en las dunas de La Manga del Mar Menor, así en una crónica de 1573 se menciona la presencia de "ginebros" (enebros) y "çabinas" (sabinas de las dunas) donde se emboscaban los piratas berberiscos. En la actualidad, la especie se encuentra totalmente extinguida en la zona.

Taxonomía

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa fue descrita por Sibth. & Sm. y publicado en Florae Graecae Prodromus 2: 263. 1913.[6]

Etimología

Juniperus: nombre genérico que procede del latín iuniperus, que es el nombre del enebro.[7]

macrocarpa: epíteto latíno que significa "con un gran fruto"[8]

Sinonimia
  • Juniperus attica Orph.
  • Juniperus biasolettii Link
  • Juniperus communis var. macrocarpa (Sm.) Spach
  • Juniperus elliptica Carrière
  • Juniperus lobelii Guss.
  • Juniperus major Dioscorides ex Bubani
  • Juniperus neaboriensis Lawson ex Gordon
  • Juniperus oblongata Guss.
  • Juniperus oxycedrus var. globosa (Neilr.) Rouy
  • Juniperus oxycedrus var. lobelii (Parl.) Rouy
  • Juniperus oxycedrus var. macrocarpa (Sm.) Silba
  • Juniperus sphaerocarpa Antoine
  • Juniperus umbilicata Godr.
  • Juniperus willkommii Antoine
  • Sabina phoenicea var. lobelii (Guss.) Antoine[9][10]

Nombres comunes

  • Castellano: càdec de mar, enebro marino, enebro marítimo.[11]

Referencias

  1. a b Junta de Andalucía (1999). «Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball, J. Linn. Soc. London (Bot.) 16: 670 (1878». Libro Rojo de la Flora Silvestre Amenazada de Andalucía. Tomo I: Especies en Peligro de Extinción.
  2. a b López González, Ginés A (2007). Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares (3ª edición). Madrid:Mundiprensa. ISBN 10: 84-8476-312-9.
  3. Nieto Ojeda, R (2006). Guía práctica para la identificación de árboles y arbustos ibéricos (2ª edición). Jaén:RNO. ISBN 84-611-1887-1.
  4. «Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball». Atlas y Libro Rojo de la flora Vascular Amenazada en España publicado por el MMA.
  5. Mayoral García-Berlanga Olga; Gómez Serrano Miguel Ángel (2003). «Nuevas poblaciones de Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa (Sm.) Ball en la Comunidad Valenciana». Flora Montiberica 25:34-41 (XII-2003).
  6. «Juniperus macrocarpa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 30 de noviembre de 2014.
  7. Juniperus en Flora de Canarias
  8. En Epítetos Botánicos
  9. «Juniperus macrocarpa». The Plant List. Consultado el 30 de noviembre de 2014.
  10. «Juniperus macrocarpa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 30 de noviembre de 2014.
  11. «Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 29 de septiembre de 2009.
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Juniperus macrocarpa: Brief Summary ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

El enebro marítimo (Juniperus macrocarpa o sinónimo Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa) es un arbusto de la familia de las cupresáceas.

 src= Vista del árbol  src= Hábitat  src= Detalle
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Juniperus macrocarpa ( фински )

добавил wikipedia FI

Meriokakataja (Juniperus macrocarpa) on katajiin kuuluva puulaji. Eräät tutkijat eivät hyväksy sitä omaksi lajikseen vaan pitävät sitä okakatajan (Juniperus oxycedrus) alalajina (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa). Ainakin okakatajan alalajina sille on myös annettu suomenkielinen nimi, meriokakataja.[2] Se kasvaa luonnonvaraisena Välimeren alueella lounaisesta Espanjasta läntiseen Turkkiin ja Kyprokselle. Kasvuympäristönä ovat rannikkojen hiekkadyynit. Kasvutapa on yleensä pensasmainen ja korkeus tavallisesti 2–5 metriä.

Lähteet

  1. Juniperus macrocarpa IUCN Red List of Threatened Species. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. (englanniksi)
  2. ONKI-ontologiapalvelu, Kassu
Käännös suomeksi
Tämä artikkeli tai sen osa on käännetty tai siihen on haettu tietoja muunkielisen Wikipedian artikkelista.
Alkuperäinen artikkeli: en:Juniperus macrocarpa
Tämä kasveihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Juniperus macrocarpa: Brief Summary ( фински )

добавил wikipedia FI

Meriokakataja (Juniperus macrocarpa) on katajiin kuuluva puulaji. Eräät tutkijat eivät hyväksy sitä omaksi lajikseen vaan pitävät sitä okakatajan (Juniperus oxycedrus) alalajina (Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa). Ainakin okakatajan alalajina sille on myös annettu suomenkielinen nimi, meriokakataja. Se kasvaa luonnonvaraisena Välimeren alueella lounaisesta Espanjasta läntiseen Turkkiin ja Kyprokselle. Kasvuympäristönä ovat rannikkojen hiekkadyynit. Kasvutapa on yleensä pensasmainen ja korkeus tavallisesti 2–5 metriä.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa ( француски )

добавил wikipedia FR

Genévrier oxycèdre à gros fruits, Genévrier à gros fruits

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, en français Genévrier oxycèdre à gros fruits ou Genévrier à gros fruits, est une sous-espèce de Juniperus oxycedrus, espèce de conifères de la famille des Cupressaceae et du genre Juniperus.

Taxonomie

La plante est d'abord considérée comme une espèce, décrite par James Edward Smith en 1813, qui la classe dans le genre Juniperus sous le nom binominal Juniperus macrocarpa (basionyme). John Ball l'abaisse au rang de sous-espèce en 1878, sous le nom correct Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa[1].

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa a pour synonymes :

  • Juniperus biasolettii Link, 1846[2]
  • Juniperus communis var. macrocarpa (Sibth. & Sm.) Spach, 1841[2]
  • Juniperus lobelii Guss., 1844[1],[2]
  • Juniperus macrocarpa sensu H.J.Coste, 1905[1]
  • Juniperus macrocarpa Sm., 1813[1]
  • Juniperus macrocarpa Sibth. & Sm., 1816[2]
  • Juniperus macrocarpa var. globosa Neilr., 1869[2]
  • Juniperus macrocarpa var. lobelii (Guss.) Parl., 1868[2]
  • Juniperus major Dioscorides ex Bubani, 1897[2]
  • Juniperus oxycedrus var. macrocarpa Neilr., 1868[2]
  • Juniperus umbilicata Godr., 1855[1],[2]
  • Juniperus sphaerocarpa Antoine, 1857[2]
  • Juniperus willkommii Antoine, 1857[2]
  • Sabina phoenicea var. lobelii (Guss.) Antoine, 1857[2]

Description

C'est un arbuste pouvant mesurer jusqu'à 12 m de haut, à port étalé, assez trapu, souvent prostré. Ses feuilles sont des aiguilles atténuées, pointues, longues de 15 à 22 mm, larges jusqu'à 2,5 mm, en verticilles de 3 ; il y a deux bandes étroites blanches sur la face supérieure ; elles sont de couleur vert grisâtre. L'écorce est brun gris à brun rougeâtre. Les fleurs sont jaune pâle, les fleurs mâles en petites grappes, les fleurs femelles solitaires à l'aisselle des feuilles ; les sépales sont linéaires-lancéolés. Le fruit est un cône de 8–15 mm, sessile, rond, bleu verdâtre devenant brun rougeâtre à maturité[3].

Le Genévrier à gros fruits diffère de la sous-espèce type par des feuilles plus larges, moins piquantes et des cônes plus gros[4].

La floraison a lieu en février, mars et avril[3].

Habitat et écologie

 src=
Fourrés sur dune de Genévriers à gros fruits.

Il pousse dans les dunes côtières, les fourrés dunaires. Il peut monopoliser l'espace et former ainsi des fourrés et matorrals arborescents. Il peut également pousser aux côtés du Pin parasol ou de l'Euphorbe arborescente[1].

Répartition

Le Genévrier à gros fruits a pour aire de répartition la région méditerranéenne. Il est particulièrement bien représenté en Espagne et en Corse[5].

Menaces et conservation

L'espèce est protégée en Corse et en Midi-Pyrénées[1].

Notes et références

  1. a b c d e f g et h MNHN & OFB [Ed]. 2003-présent. Inventaire national du patrimoine naturel (INPN), Site web : https://inpn.mnhn.fr, consulté le 7 février 2021
  2. a b c d e f g h i j k et l Bánki, O., Roskov, Y., Vandepitte, L., DeWalt, R. E., Remsen, D., Schalk, P., Orrell, T., Keping, M., Miller, J., Aalbu, R., Adlard, R., Adriaenssens, E., Aedo, C., Aescht, E., Akkari, N., Alonso-Zarazaga, M. A., Alvarez, B., Alvarez, F., Anderson, G., et al. (2021). Catalogue of Life Checklist (Version 2021-10-18). Catalogue of Life. https://doi.org/10.48580/d4t2, consulté le 7 février 2021
  3. a et b « Juniperus oxycedrus L. subsp. macrocarpa (SM.) BALL -- Prickly Juniper -- le Genévrier cade -- Ginepro ossicedro -- Enebro de la Miera », sur www.phrygana.eu (consulté le 7 février 2021)
  4. « FLOREALPES : Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa / Genévrier oxycèdre à gros fruits / Cupressaceae / Fiche détaillée Fleurs des Hautes-Alpes », sur www.florealpes.com (consulté le 7 février 2021)
  5. GBIF Secretariat. GBIF Backbone Taxonomy. Checklist dataset https://doi.org/10.15468/39omei accessed via GBIF.org, consulté le 7 février 2021

Voir aussi

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa: Brief Summary ( француски )

добавил wikipedia FR

Genévrier oxycèdre à gros fruits, Genévrier à gros fruits

Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, en français Genévrier oxycèdre à gros fruits ou Genévrier à gros fruits, est une sous-espèce de Juniperus oxycedrus, espèce de conifères de la famille des Cupressaceae et du genre Juniperus.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Pukinja ( хрватски )

добавил wikipedia hr Croatian

Pukinja (lat. Juniperus macrocarpa) je vrsta biljke iz roda Juniperus rasprostranjena diljem sjevernog dijela Mediterana.

Opis

Raste u obliku manjeg grma visokog 2-5 metara, poprilično rijetko kao stabalce visoko do 14 metara. Listovi su igličasti, dosta mekani, 12-20 milimetara dugi, a široki tek 2-3 milimetra. Češer je bobičast, mesnat, te dosta krupan. Promjera je 1.2-1.5 centimetara. Boja mu je crvenosmeđa ili tamno sivosmeđa, bez sjaja. Sastavljen je od tri do šest ljusaka. U bobičastom češeru nalaze se po tri sjemenke.

Pukinja je vrlo slična smriču, pa ju neki autori smatraju njezinom podvrstom,[1] iako nedavna genetička proučavanja pokazuju da se njihov DNK razlikuje.[2]

Stanište

Obično raste na obalnim područjima pješčanih sipina do 75 metara nadmorske visine.[3][1] Raste dosta sporo, te je osjetljivija na niske temperature od smriča, ali može podnositi veliku sušu.

U Hrvatskoj raste u vazdazelenim šumama hrasta crnike, znatno rjeđe u listopadnim šumama. Češća je u makijama dalmatinskih otoka nego na obalnom području. Može se naći i u Istri.

Sinonimi

  • Juniperus macrocarpa var. ellipsoidea Neilr.
  • Juniperus macrocarpa var. globosa Neilr.
  • Juniperus macrocarpa var. lobelii (Guss.) Parl.

Izvori

  1. 1,0 1,1 Farjon, A. (2005). Monograph of Cupressaceae and Sciadopitys. Royal Botanic Gardens, Kew. ISBN 1-84246-068-4
  2. Adams, R. P. (2000). Systematics of Juniperus section Juniperus based on leaf essential oils and RAPD DNA fingerprinting. Biochem. Syst. Ecol. 28: 515-528. available online (pdf file)
  3. Adams, R. P. (2004). Junipers of the World. Trafford. ISBN 1-4120-4250-X

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori i urednici Wikipedije
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia hr Croatian

Pukinja: Brief Summary ( хрватски )

добавил wikipedia hr Croatian

Pukinja (lat. Juniperus macrocarpa) je vrsta biljke iz roda Juniperus rasprostranjena diljem sjevernog dijela Mediterana.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori i urednici Wikipedije
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia hr Croatian

Büyük kozalaklı ardıç ( турски )

добавил wikipedia TR
 src=
Bu madde herhangi bir kaynak içermemektedir. Lütfen güvenilir kaynaklar ekleyerek bu maddenin geliştirilmesine yardımcı olunuz. Kaynaksız içerik itiraz konusu olabilir ve kaldırılabilir.

Büyük kozalaklı ardıç (Juniperus macrocarpa), servigiller (Cupressaceae) familyasından çoğunlukla çalı, ender olarak da 5-6 metre boylarında, dalları yukarıya yönelik bir ardıç türü.

İğne yapraklar sert değil, yumuşak ve elastikidir. Sürgünler belirgin biçimde üç köşelidir. Tüm doğal ardıç taksonları içinde tohumu ve kozalağı en büyük olanıdır.

Bir Akdeniz bitkisi olup, kozalak iri, 12–18 mm. çapında, mat, taze iken mavimsi üzeri dumanlı, olgunlaşınca kırmızı kahverengi ve siyahımsıdır.

İzmir ve Aydın çevrelerinde doğal olarak bulunur.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia yazarları ve editörleri
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia TR

Büyük kozalaklı ardıç: Brief Summary ( турски )

добавил wikipedia TR

Büyük kozalaklı ardıç (Juniperus macrocarpa), servigiller (Cupressaceae) familyasından çoğunlukla çalı, ender olarak da 5-6 metre boylarında, dalları yukarıya yönelik bir ardıç türü.

İğne yapraklar sert değil, yumuşak ve elastikidir. Sürgünler belirgin biçimde üç köşelidir. Tüm doğal ardıç taksonları içinde tohumu ve kozalağı en büyük olanıdır.

Bir Akdeniz bitkisi olup, kozalak iri, 12–18 mm. çapında, mat, taze iken mavimsi üzeri dumanlı, olgunlaşınca kırmızı kahverengi ve siyahımsıdır.

İzmir ve Aydın çevrelerinde doğal olarak bulunur.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia yazarları ve editörleri
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia TR

Juniperus macrocarpa ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Juniperus macrocarpa là một loài thực vật hạt trần trong họ Cupressaceae. Loài này được Sm. mô tả khoa học đầu tiên năm 1816.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Juniperus macrocarpa. Truy cập ngày 28 tháng 5 năm 2014.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết liên quan đến Bộ Thông này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Juniperus macrocarpa: Brief Summary ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Juniperus macrocarpa là một loài thực vật hạt trần trong họ Cupressaceae. Loài này được Sm. mô tả khoa học đầu tiên năm 1816.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Можжевельник крупноплодный ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Хвойные
Класс: Хвойные
Порядок: Сосновые
Семейство: Кипарисовые
Вид: Можжевельник крупноплодный
Международное научное название

Juniperus macrocarpa Sibth. & Sm.

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 822689NCBI 171237IPNI 262270-1TPL kew-2332684

Можжевельник крупноплодный (Juniperus macrocarpa) — вид растений рода Можжевельник семейства Кипарисовые.

Распространение

В естественных условиях растёт по всей северной части средиземноморского региона. Встречается от юго-восточной части Испании до западной Турции и Кипра.

Описание

Кустарники или деревья 2-5 м, редко небольшое дерево до 14 м высоту, двудомные. Шишки с тремя раздельными семенами; хвоинки с двумя устьичными линиями. Хвоя 2—2,5 см длиной и 2 мм шириной. Древесина дерева устойчива против гниения. В посадках весьма декоративен.


 src=
Foliage and immature cones

Ссылки


Дубовый лист Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её.  title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

Можжевельник крупноплодный: Brief Summary ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию

Можжевельник крупноплодный (Juniperus macrocarpa) — вид растений рода Можжевельник семейства Кипарисовые.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию