El llop de Kenai (Canis lupus alces) fou la subespècie de llop (Canis lupus) més grossa de Nord-amèrica abans de la seva extinció. Fou classificada com a tal el 1941 pel biòleg Edward Goldman utilitzant només restes òssies.[2][3]
S'alimentava principalment d'ants i d'altres grans ungulats.[3]
Es trobava a la Península de Kenai i àrees adjacents d'Alaska.[4][3]
Era molt abundant a la Península de Kenai fins a la dècada de 1890, però la febre de l'or esdevinguda a la regió hi va ocasionar tants canvis que cap al 1915 els llops foren gairebé exterminats mitjançant la caça i les trampes amb verí. Es va extingir oficialment l'any 1925.[3]
El llop de Kenai (Canis lupus alces) fou la subespècie de llop (Canis lupus) més grossa de Nord-amèrica abans de la seva extinció. Fou classificada com a tal el 1941 pel biòleg Edward Goldman utilitzant només restes òssies.
The Kenai Peninsula wolf (Canis lupus alces), also known as the Kenai Peninsula grey wolf,[5] is an extinct subspecies of the gray wolf that lived on the Kenai Peninsula in southern Alaska.[6]
The subspecies was classified in 1941 as one of the four in Alaska by Edward Alphonso Goldman.[3] It is recognized as a subspecies of Canis lupus in the taxonomic authority Mammal Species of the World (2005).[7]
Wolves were common on the Peninsula before 1900, however, gold was discovered there in 1895. Miners, fearing rabies, commenced poisoning, hunting and trapping the wolves and by 1915 they had been extirpated.[8][9][10] The Kenai Peninsula wolf was officially declared extinct in 1925.[2]
Re-population of wolves from other areas onto the peninsula did not occur until the 1960s. It has been shown through DNA studies that, at minimum, the current population of wolves on the Kenai Peninsula mated with other Alaskan subspecies, as the structure of the current wolf population's DNA is similar to other mainland Alaskan subspecies.[11][12]
The Kenai Peninsula wolf was dependent on the very large moose of the region (hence the trinomial alces, or moose) and Goldman proposed that its large size was an adaption to this.[13][14]
The Smithsonian Institution has a skull specimen of the Kenai Peninsula wolf, numbered as USNM 147471.[15]
The Kenai Peninsula wolf (Canis lupus alces), also known as the Kenai Peninsula grey wolf, is an extinct subspecies of the gray wolf that lived on the Kenai Peninsula in southern Alaska.
El lobo gigante de Kenai (Canis lupus alces) es una subespecie extinta de lobo gris (Canis lupus), un mamífero carnívoro de la familia de los cánidos, que habitaba en la península de Kenai en el sur de Alaska.[4][5]
Era una de las 4 subespecies que han sido clasificadas en Alaska. Se considera la subespecie de lobo gris más grande de cuantas han habitado y habitan en el planeta, recibiendo el apelativo de lobo gigante de Kenai pues los machos pesaban una media de 90 kilogramos en estado adulto, con una altura al hombro en ocasiones superior a los 110 centímetros y una longitud incluyendo la cola (50cm) de 220 cm. Este importante tamaño le obligaba a alimentarse con mayor frecuencia y le permitía cazar a su principal presa, el alce, de donde derivó su nombre trinomial científico.
Los primeros ejemplares fueron descritos por colonos llegados a finales del siglo XIX a la península de Kenai.[6] La caza excesiva y sobre todo el envenenamiento diezmaron la población, como resultado hacia 1925 se produjeron los últimos avistamientos probados de ejemplares lo que hace que se establezca esta fecha como la más cercana a su extinción. Tiempo después algunos habitantes creen haber visto ejemplares en la zona si bien hasta la década de los años 60 no se volvieron a constatar fehacientemente la presencia en la región de lobos, supuestamente pertenecientes a otras subespecies , aunque se tiene constancia por estudios de adn que algunos ejemplares de lobo de la Península de Kenai se cruzaron con ejemplares pertenecientes a otras subespecies.[7] Algunos expertos consideran que la falta de datos sobre su existencia tampoco garantiza su absoluta desaparición.
Datos: Q428078
Especies: Canis lupus alces
El lobo gigante de Kenai (Canis lupus alces) es una subespecie extinta de lobo gris (Canis lupus), un mamífero carnívoro de la familia de los cánidos, que habitaba en la península de Kenai en el sur de Alaska.
Era una de las 4 subespecies que han sido clasificadas en Alaska. Se considera la subespecie de lobo gris más grande de cuantas han habitado y habitan en el planeta, recibiendo el apelativo de lobo gigante de Kenai pues los machos pesaban una media de 90 kilogramos en estado adulto, con una altura al hombro en ocasiones superior a los 110 centímetros y una longitud incluyendo la cola (50cm) de 220 cm. Este importante tamaño le obligaba a alimentarse con mayor frecuencia y le permitía cazar a su principal presa, el alce, de donde derivó su nombre trinomial científico.
Los primeros ejemplares fueron descritos por colonos llegados a finales del siglo XIX a la península de Kenai. La caza excesiva y sobre todo el envenenamiento diezmaron la población, como resultado hacia 1925 se produjeron los últimos avistamientos probados de ejemplares lo que hace que se establezca esta fecha como la más cercana a su extinción. Tiempo después algunos habitantes creen haber visto ejemplares en la zona si bien hasta la década de los años 60 no se volvieron a constatar fehacientemente la presencia en la región de lobos, supuestamente pertenecientes a otras subespecies , aunque se tiene constancia por estudios de adn que algunos ejemplares de lobo de la Península de Kenai se cruzaron con ejemplares pertenecientes a otras subespecies. Algunos expertos consideran que la falta de datos sobre su existencia tampoco garantiza su absoluta desaparición.
Il lupo della Penisola di Kenai (Canis lupus alces Goldman, 1941), detto anche semplicemente lupo di Kenai,[3] era una sottospecie di lupo grigio (Canis lupus) che viveva nell'omonima penisola dell'Alaska meridionale.[4] Questa sottospecie raggiungeva i 210 cm di lunghezza, i 110 cm d'altezza e i 90 kg di peso, dimensioni che le consentivano di cacciare con più facilità i grandi alci che vivono nell'area. Questo lupo, una delle quattro sottospecie originarie dell'Alaska, venne classificato per la prima volta da Edward Goldman nel 1941.[5] Nonostante a Kenai vivano ancora oggi dei lupi, la mancanza di somiglianze genetiche con i membri della sottospecie alces ha portato gli studiosi a considerare ormai estinta questa varietà.
Il lupo di Kenai veniva spesso avvistato agli inizi degli anni '90 del XIX secolo, quando molti coloni raggiunsero la regione durante la corsa all'oro del Klondike. Tuttavia, già alla fine degli anni '10, la popolazione di lupi della penisola era già quasi completamente scomparsa a causa della caccia e dello sconsiderato utilizzo della stricnina.[5][6]
Nonostante alcuni avvistamenti di lupi nella penisola nel corso degli anni '40, il ritorno di questi animali a Kenai fu confermato solamente negli anni '60. Gli studiosi non sanno con certezza se i lupi che vivono attualmente a Kenai appartengano ad un'altra sottospecie dell'Alaska che ha colonizzato l'area o se siano i discendenti dei pochi lupi di Kenai sopravvissuti. Le ricerche sul DNA hanno dimostrato che, al massimo, si tratta di discendenti di lupi di Kenai accoppiatisi con altre sottospecie dell'Alaska, dato che la struttura del loro DNA è molto simile a quella di altre sottospecie dell'Alaska.[6][7]
Il lupo della Penisola di Kenai (Canis lupus alces Goldman, 1941), detto anche semplicemente lupo di Kenai, era una sottospecie di lupo grigio (Canis lupus) che viveva nell'omonima penisola dell'Alaska meridionale. Questa sottospecie raggiungeva i 210 cm di lunghezza, i 110 cm d'altezza e i 90 kg di peso, dimensioni che le consentivano di cacciare con più facilità i grandi alci che vivono nell'area. Questo lupo, una delle quattro sottospecie originarie dell'Alaska, venne classificato per la prima volta da Edward Goldman nel 1941. Nonostante a Kenai vivano ancora oggi dei lupi, la mancanza di somiglianze genetiche con i membri della sottospecie alces ha portato gli studiosi a considerare ormai estinta questa varietà.
Serigala Semenanjung Kenai (Canis lupus alces) ialah subspesies mungkin bagi serigala kelabu yang asli di Semenanjung Kenai. Ia pertama dikelaskan sebagai spesies tersendiri pada 1941 oleh Edward Goldman, yang memerihalkannya serupa dengan C. l. pambasileus, tetapi jauh lebih besar, mungkin yang terbesar di Amerika Utara, mungkin kerana adaptasi terhadap pemburuan moose Alaska.[2]
Setakat 2005[update],[3] ia dianggap sebagai subspesies sah oleh MSW3, tetapi ia dikelaskan sebagai sinonim bagi C. l. occidentalis oleh Perkhidmatan Ikan dan Hidupan Liar Amerika Syarikat.[4]
Serigala Semenanjung Kenai (Canis lupus alces) ialah subspesies mungkin bagi serigala kelabu yang asli di Semenanjung Kenai. Ia pertama dikelaskan sebagai spesies tersendiri pada 1941 oleh Edward Goldman, yang memerihalkannya serupa dengan C. l. pambasileus, tetapi jauh lebih besar, mungkin yang terbesar di Amerika Utara, mungkin kerana adaptasi terhadap pemburuan moose Alaska.
Setakat 2005[update], ia dianggap sebagai subspesies sah oleh MSW3, tetapi ia dikelaskan sebagai sinonim bagi C. l. occidentalis oleh Perkhidmatan Ikan dan Hidupan Liar Amerika Syarikat.
Canis lupus alces is een uitgestorven ondersoort van de wolf die leefde op het Kenai-schiereiland, een schiereiland in het zuiden van Alaska. Er wordt van deze uitgestorven ondersoort gezegd dat hij 210 centimeter lang en 110 centimeter hoog kon worden.[bron?] De soort kon 90 kg wegen. Dit formaat deed de ondersoort ten goede in de jacht op voornamelijk elanden die over het schiereiland zwierven. De ondersoort werd in 1944 door Edward Goldman geklasseerd als een van de vier ondersoorten in Alaska.
In de huidige wolvenpopulatie op het schiereiland is er geen genetische gelijkenis met de oorspronkelijke ondersoort. Dit heeft geresulteerd in de classificatie van de ondersoort als uitgestorven.
Canis lupus alces is een uitgestorven ondersoort van de wolf die leefde op het Kenai-schiereiland, een schiereiland in het zuiden van Alaska. Er wordt van deze uitgestorven ondersoort gezegd dat hij 210 centimeter lang en 110 centimeter hoog kon worden.[bron?] De soort kon 90 kg wegen. Dit formaat deed de ondersoort ten goede in de jacht op voornamelijk elanden die over het schiereiland zwierven. De ondersoort werd in 1944 door Edward Goldman geklasseerd als een van de vier ondersoorten in Alaska.
In de huidige wolvenpopulatie op het schiereiland is er geen genetische gelijkenis met de oorspronkelijke ondersoort. Dit heeft geresulteerd in de classificatie van de ondersoort als uitgestorven.
O Lobo da Península do Kenai (Canis lupus alces) é uma subespécie extinta de lobo, originária da América do Norte, que viveu na Península de Kenai, no sul do Alasca. Foi classificada em 1941 por Edward Alphonso Goldman e é reconhecida como uma das subespécies de Canis lupus pela Mammal Species of the World (2005).[1]
A presença dos lobos era comum na Península de Kenai antes de 1900, entretanto, houve a descoberta de vestígios do animal na região em 1895. Os mineiros, com medo da raiva, iniciaram a caça e envenenamento dos lobos e, até 1915, os animais haviam sido extirpados do local. O lobo da Península de Kenai foi declarado oficialmente extinto em 1925. Era uma das quatro subespécies existentes na região do Alasca.
Esta subespécie é considerada a maior que existiu de todas as subespécies do Lobo-cinzento, no continente norte-americano. Um macho de maior compleição poderia medir de comprimento entre os 150 e 200/210 cm. Com uma altura que variava dos 89 aos 111 cm. Pesar entre 68 a 91 kg. Tinha como presas principais os alces (derivando daí parte do nome cientifico), entre outros grandes ungulados.
Há estudos que apontam para cruzamentos desta subespécie com outras do continente. Hoje, o povoamento da nova e pequena população de lobos na Península resulta da introdução de exemplares de outras alcateias daquela região do Alasca. Porém, as suas características biológicas mostram um o lobo diferente, de porte menor e de comportamento mais errante. O p
próprio DNA evidencia que esse sequenciamento dificilmente estará associado à genética do Lobo original da Península do Kenai.
A prova da sua existência está exposta no Instituto Smithsonian, do Museu Nacional de História Natural, através do crânio de uma fêmea adulta, encontrado em 1904 na Baía de Kachemak.
O Lobo da Península do Kenai (Canis lupus alces) é uma subespécie extinta de lobo, originária da América do Norte, que viveu na Península de Kenai, no sul do Alasca. Foi classificada em 1941 por Edward Alphonso Goldman e é reconhecida como uma das subespécies de Canis lupus pela Mammal Species of the World (2005).
A presença dos lobos era comum na Península de Kenai antes de 1900, entretanto, houve a descoberta de vestígios do animal na região em 1895. Os mineiros, com medo da raiva, iniciaram a caça e envenenamento dos lobos e, até 1915, os animais haviam sido extirpados do local. O lobo da Península de Kenai foi declarado oficialmente extinto em 1925. Era uma das quatro subespécies existentes na região do Alasca.
Esta subespécie é considerada a maior que existiu de todas as subespécies do Lobo-cinzento, no continente norte-americano. Um macho de maior compleição poderia medir de comprimento entre os 150 e 200/210 cm. Com uma altura que variava dos 89 aos 111 cm. Pesar entre 68 a 91 kg. Tinha como presas principais os alces (derivando daí parte do nome cientifico), entre outros grandes ungulados.
Há estudos que apontam para cruzamentos desta subespécie com outras do continente. Hoje, o povoamento da nova e pequena população de lobos na Península resulta da introdução de exemplares de outras alcateias daquela região do Alasca. Porém, as suas características biológicas mostram um o lobo diferente, de porte menor e de comportamento mais errante. O p
próprio DNA evidencia que esse sequenciamento dificilmente estará associado à genética do Lobo original da Península do Kenai.
A prova da sua existência está exposta no Instituto Smithsonian, do Museu Nacional de História Natural, através do crânio de uma fêmea adulta, encontrado em 1904 na Baía de Kachemak.
Canis lupus alces Goldman, 1941
Canis lupus alces[1] (лат.) — вымерший подвид волка (Сanis lupus), некогда обитавший на территории полуострова Кенай, расположенного на южной Аляске[2]. Найденные останки позволяют сделать вывод, что животное было около 210 см длиной, не считая хвоста, которой достигал в длину 60 см. Большой рост (110 см) и вес (более 90 кг) помогали этому подвиду волка в охоте на лосей, населяющих полуостров. Считается, что это был крупнейший представитель псовых. C. l. alces был впервые описан в 1944 году американским зоологом Эдвардом Голдманом как один из четырёх подвидов Аляски[3].
C. l. alces регулярно наблюдали с начала 1890-х, когда в эти места прибыли поселенцы, движимые Золотой лихорадкой. В результате охоты и применения стрихнина к концу 1910-х популяция волка была практически полностью уничтожена[3][4].
Разрозненные сообщения о наблюдении волков на протяжении 1940-х не подтверждались до 1960-х. Однако неизвестно, были ли это новые группы волков, представляющие другие аляскинские подвиды, или это, возможно, потомки немногих выживших C. l. alces. Генетические исследования показали, что C. l. alces, как минимум, был связан с другими подвидами волков Аляски[4][5].
Canis lupus alces (лат.) — вымерший подвид волка (Сanis lupus), некогда обитавший на территории полуострова Кенай, расположенного на южной Аляске. Найденные останки позволяют сделать вывод, что животное было около 210 см длиной, не считая хвоста, которой достигал в длину 60 см. Большой рост (110 см) и вес (более 90 кг) помогали этому подвиду волка в охоте на лосей, населяющих полуостров. Считается, что это был крупнейший представитель псовых. C. l. alces был впервые описан в 1944 году американским зоологом Эдвардом Голдманом как один из четырёх подвидов Аляски.
C. l. alces регулярно наблюдали с начала 1890-х, когда в эти места прибыли поселенцы, движимые Золотой лихорадкой. В результате охоты и применения стрихнина к концу 1910-х популяция волка была практически полностью уничтожена.
Разрозненные сообщения о наблюдении волков на протяжении 1940-х не подтверждались до 1960-х. Однако неизвестно, были ли это новые группы волков, представляющие другие аляскинские подвиды, или это, возможно, потомки немногих выживших C. l. alces. Генетические исследования показали, что C. l. alces, как минимум, был связан с другими подвидами волков Аляски.
케나이반도늑대 (학명 : Canis lupus alces, 영어: Kenai Peninsula wolf), 케나이반도회색늑대[3]는 늑대의 아종 중 하나로 알래스카주의 케나이반도에 서식했던 늑대 아종이다.[4] 이 종은 1925년에 멸종했다.[5] 이 멸종한 종은 꼬리를 포함하지 않은 길이가 213cm이고, 꼬리만 약 22인치였던 것으로 추측한다. 높이는 약 114cm로 추정하며, 가장 잘 맞는 무게는 약 90.7kg~113.3kg으로 추측하며 큰 크기와 무게 덕분에 반도에서 사슴 등 대형 동물을 잘 사냥했을 것이라 추측한다. 이 아종은 늑대의 아종 중 가장 큰 종으로 알려져 있다. 이 종은 알래스카 주에 서식하는 늑대 4개 종 중 하나로 에드워드 알폰소 골드맨이 1944년 처음 분류했다.[6] 현재도 케나이 반도에 늑대가 서식하고 있지만, 이 종은 원래 서식하던 케나이반도늑대와 유전적 유사성이 거의 없다. 그렇기 때문에, 케나이반도늑대와 그의 아종은 모두 전멸한 것으로 추측한다.
케나이반도늑대는 1890년대 클론다이크 골드 러시로 인해 이 지역에 정착한 정착민이 종종 관찰했다. 그러나, 1910년 말에는 케나이반도늑대는 사냥과 스트리크닌 살충제 때문에 거의 전멸하였다.[6][7]
1940년대까지 이 지역 근방에서 늑대를 발견했다는 보고가 들어왔지만, 이 늑대의 재출현은 1960년대까지 확인되지 않았다. 기록상 가장 거대했던 늑대는 어깨 높이가 거의 136cm였다. 거대한 늑대가 계속 기록이나 목격되었다. 이것이 알래스카 다른 지역에 서식했던 늑대의 새로운 무리가 유입된 것인지, 케나이반도늑대의 후손인지는 불분명하다. 나중에 밝혀진 DNA 연구에서는 최소한 케나이반도늑대가 알래스카의 다른 늑대와 자손을 맺어 현재 늑대의 DNA 구조와는 다르고, 알래스카의 종과는 비슷한 것으로 나타났다.[7][8]
케나이반도늑대 (학명 : Canis lupus alces, 영어: Kenai Peninsula wolf), 케나이반도회색늑대는 늑대의 아종 중 하나로 알래스카주의 케나이반도에 서식했던 늑대 아종이다. 이 종은 1925년에 멸종했다. 이 멸종한 종은 꼬리를 포함하지 않은 길이가 213cm이고, 꼬리만 약 22인치였던 것으로 추측한다. 높이는 약 114cm로 추정하며, 가장 잘 맞는 무게는 약 90.7kg~113.3kg으로 추측하며 큰 크기와 무게 덕분에 반도에서 사슴 등 대형 동물을 잘 사냥했을 것이라 추측한다. 이 아종은 늑대의 아종 중 가장 큰 종으로 알려져 있다. 이 종은 알래스카 주에 서식하는 늑대 4개 종 중 하나로 에드워드 알폰소 골드맨이 1944년 처음 분류했다. 현재도 케나이 반도에 늑대가 서식하고 있지만, 이 종은 원래 서식하던 케나이반도늑대와 유전적 유사성이 거의 없다. 그렇기 때문에, 케나이반도늑대와 그의 아종은 모두 전멸한 것으로 추측한다.
