La musaranya nòmada (Sorex vagrans) és una musaranya nord-americana de mida mitjana. Anteriorment es creia que la musaranya fosca (S. monticolus) formava part de la mateixa espècie que aquest animal.
Després d'una gestació de 20 dies, les cries neixen entre el març i el maig en nius fets de matèria vegetal.[3] Hi pot haver un segon període de naixements a l'agost i el setembre. Els joves són deslletats 16–20 dies després del naixement. La longevitat és de 16 mesos, la qual cosa comporta que la majoria d'exemplars no pugui criar al segon any.[5]
Menja principalment invertebrats (insectes, cucs, caragols, llimacs i aranyes). També es nodreix de fongs, petits mamífers i plantes (incloent-hi arrels, brots tendres i, probablement també, llavors).[6]
Viu a les ribes de llacs i corrents d'aigua poblades per herbassars i salzes, i, també, als aiguamolls costaners.[3]
Es troba a l'oest de Nord-amèrica.[7]
Emet vocalitzacions d'alta freqüència (una mena d'ecolocalització) per orientar-se.[3]
La musaranya nòmada (Sorex vagrans) és una musaranya nord-americana de mida mitjana. Anteriorment es creia que la musaranya fosca (S. monticolus) formava part de la mateixa espècie que aquest animal.
The vagrant shrew (Sorex vagrans), also known as the wandering shrew, is a medium-sized North American shrew. At one time, the montane shrew and the Orizaba long-tailed shrew were considered to belong to the same species.
This animal inhabits open and wooded areas in western Canada and the United States west of the Continental Divide.[3] In Canada, it is found in southern British Columbia, including Vancouver Island, and as far east as extreme south-western Alberta. In the United States, it is found throughout most of Washington, Oregon, and Idaho, as far south as central California, in northern and central Nevada, northern Utah, and western Montana and Wyoming.[4]
Their preferred habitat appears to be wet grassland and meadows, ranging from alpine tundra to swampland, and they are often found close to rivers or other sources of water. They are also found in open coniferous forest, but only rarely in dense woodlands. Because they often use fallen logs as cover, they prefer areas with moderate amounts of woody debris,[4] and they may also prefer areas with more acidic soils than other local shrew species.[5] One subspecies is found only in salt marshes.[6]
There are three recognised subspecies:[4]
Pleistocene fossils attributed to the species have been reported from Arkansas, New Mexico, and Texas. However, such fossils can be difficult to distinguish at the species level, and may represent close relatives such as montane or Pacific shrews.[7]
Vagrant shrews are generally red brown in color with white or grey underparts, although coastal populations can be much darker, being almost black on the upper parts of the body. They have a long tail which is sometimes paler in color underneath, especially in juveniles. Although similar in appearance to other shrews found in the same area, it can be distinguished from the montane shrew by its smaller size and shorter tail, and by having a smaller number of friction pads on the hind feet. It can most readily be distinguished from Trowbridge's shrew by examining fine details of the shape of the skull, although the latter species also tends to have a more distinctly pale underside to the tail in adults.[4]
During winter, its fur is dark brown.[3] The fall molt occurs between September and October, beginning firstly on the rump and progressing forwards, and then, separately, on the snout, and moving backwards. The timing of the spring molt is much more variable, even in the same population, so that individuals with summer and winter coats can be found together for several months during the spring, and even into the early summer.[4]
Its body is about 10 centimetres (3.9 in) in total length, including a 4 centimetres (1.6 in) long tail. The adult body weight ranges from 4 to 8 grams (0.14 to 0.28 oz), with males being slightly larger than females.[3][4] The basal metabolic rate of vagrant shrews is 5.4 ml O2/g/h,[8] with no evidence of torpor in winter.[4]
They are referred to sometimes as wandering shrews.[9]
Vagrant shrews feed mainly on earthworms, spiders, insects, and other small invertebrates, but also eat some plant material. Because of their high metabolic rate, they have been reported to consume over 160% of their own body weight in food each day. Their primary predators include owls, and even bobcats.[4]
They are active throughout the day, typically for just five to ten minutes at a time before resting. They do, however, spend longer periods of time foraging at night than they do during the hours of daylight. They are generally solitary outside the spring breeding season, defending home ranges of around 1,000 m2 (11,000 sq ft), by squeaking and making short charges at intruders, although actual fighting is rare. During the spring, home ranges are much larger, especially for the males.[5]
Throughout most of the year, vagrant shrews construct shallow cup-shaped nests, up to 8 cm (3.1 in) across, from vegetation and animal hair. In winter, they cover the nests with a domed roof to provide shelter. Females also construct similar domed nests during the breeding season, in which to rear their young. These are, however, larger than the winter nests, and may reach as much as 24 cm (9.4 in) across and up to 6 cm (2.4 in) in height.[4] Vagrant shrews sometimes use echolocation to orient themselves in unfamiliar locations, although they are probably not able to use it to locate prey.[10]
It often uses runways created by voles.
Vagrant shrews primarily breed between April and June, although births may occur as early as February, or as late as September. Gestation lasts twenty days, and results in the birth of a litter of two to eight young.[6] A female may give birth to up to three litters each year.[4] The young are born hairless and blind, weighing less than 0.5 g (0.018 oz) each. They grow rapidly throughout the first few weeks of life, beginning to develop fur by two weeks, opening their eyes by three weeks, and being weaned between sixteen and twenty five days after birth.[6]
The average life expectancy of a vagrant shrew has been estimated at a little over six months. However, they can live much longer; although few survive for more than seventeen months, a few survive their second winter and reach two years of age.[4]
The vagrant shrew (Sorex vagrans), also known as the wandering shrew, is a medium-sized North American shrew. At one time, the montane shrew and the Orizaba long-tailed shrew were considered to belong to the same species.
Sorex vagrans Sorex generoko animalia da. Lehen Insectivora edo Soricomorpha deitzen zen taldearen barruan daude. Gaur egun Lipotyphla deitzen den taldearen barruko Soricinae azpifamilia eta Soricidae familian sailkatuta dago.
Sorex vagrans Sorex generoko animalia da. Lehen Insectivora edo Soricomorpha deitzen zen taldearen barruan daude. Gaur egun Lipotyphla deitzen den taldearen barruko Soricinae azpifamilia eta Soricidae familian sailkatuta dago.
Sorex vagrans
La Musaraigne errante (Sorex vagrans) est une espèce de mammifères de la famille des Soricidae. Elle a une taille moyenne comparativement aux autres musaraignes d'Amérique du Nord. Dans le passé, la musaraigne Sorex monticolus était considérée comme appartenant à la même espèce.
La Musaraigne errante, dont le poids avoisine les 6 g, est de couleur brun rougeâtre mais avec des colorations grises en dessous du corps. Son corps mesure environ 10 cm de long ce compris une queue de 4 cm.
La Musaraigne errante vit dans les zones ouvertes ou boisées situées à l'ouest du Continental Divide que ce soit au Canada ou aux États-Unis. Elle se nourrit d’insectes, de vers de terre, de salamandres, de petits mammifères et de certaines plantes. Ses prédateurs sont par exemple les rapaces nocturnes, les serpents et les mustelidés. Elle utilise parfois l'écholocation pour s’orienter.
L'animal est actif tout au long de l'année principalement durant les nuits. Il s'agit d'un animal solitaire sauf durant les périodes d'accouplement au printemps. Chaque année, les femelles peuvent avoir une à deux portées de trois à huit jeunes dans des abris situés sous une branche ou dans un tronc.
Sorex vagrans
La Musaraigne errante (Sorex vagrans) est une espèce de mammifères de la famille des Soricidae. Elle a une taille moyenne comparativement aux autres musaraignes d'Amérique du Nord. Dans le passé, la musaraigne Sorex monticolus était considérée comme appartenant à la même espèce.
De West-Amerikaanse spitsmuis (Sorex vagrans) is een zoogdier uit de familie van de spitsmuizen (Soricidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Baird in 1857.
De soort komt voor in Canada en de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesDe West-Amerikaanse spitsmuis (Sorex vagrans) is een zoogdier uit de familie van de spitsmuizen (Soricidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Baird in 1857.
Sorex vagrans[2][3][4][5][6][7][8] är en däggdjursart som beskrevs av Baird 1857. Sorex vagrans ingår i släktet Sorex och familjen näbbmöss.[9][10] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1]
Arten når en absolut längd av 85 till 126 mm, inklusive en 32 till 58 mm lång svans. Vikten varierar mellan 4 och 10 g, oftast 5 till 8 g. Sorex vagrans har 9 till 15 mm långa bakfötter och 4 till 10 mm långa öron.[11] På ovansidan förekommer grå till mörkbrun päls och hos populationer nära kusten kan den vara svartaktig. Undersidan är täckt av ljusgrå, ljusbrun eller vit päls. Svansen är uppdelad i en brun ovansida och en vit undersida. Gränsen mellan båda färgen är hos vuxna exemplar inte lika tydlig som hos Sorex trowbridgii. För att artbestämma individer behövs jämförelser av skallens, tändernas och fotsulornas konstruktion.[12]
Denna näbbmus förekommer i västra Nordamerika från centrala Kalifornien till södra Alberta och södra British Columbia (Kanada). Arten vistas ofta nära vattenansamlingar eller i fuktiga skogar. Den bygger sin bo av gräs och äter främst insekter och deras larver samt daggmaskar. Kanske ingår även mindre groddjur i födan. Individerna håller ingen vinterdvala. De kan vara aktiva på dagen och på natten beroende på årstid.[1]
Sorex vagrans lever vanligen i låglandet men den hittas ibland vid 2130 meter över havet. Den har bra förmåga att klättra i växtligheten och den använder svansen för att hålla balansen samt i viss mån som gripverktyg. Fortplantningstiden sträcker sig från mars eller april till augusti eller september och honor kan ha upp till tre kullar per år. Dräktigheten varar cirka 20 dagar och sedan föds 1 till 9 ungar, oftast 4 till 6. Kort efter födelsen parar sig honan igen. Ungarna är i början nakna och nästan blinda. Ögonen öppnas helt vid början av tredje levnadsveckan och modern slutar med digivning vid slutet av tredje veckan. Fem veckor efter födelsen lämnar ungarna honans näste. Vissa honor som föds under våren kan ha en egen kull under sensommaren. Unga hannar parar sig efter första vintern.[11]
Liksom flera andra näbbmöss har Sorex vagrans en kroppslukt som är avskräckande för de flesta fiender. Arten faller bara offer för ugglor och ormar samt i sällsynta fall för rödlo och tamkatt. De flesta individer lever 6 till 7 månader. Några exemplar lever 16 till 17 månader och enskilda individer blev 24 till 26 månader gamla.[11]
Individerna är främst aggressiva mot varandra som ungdjur utanför parningstiden.[11]
Arten delas in i följande underarter:[9]
Wikimedia Commons har media som rör Sorex vagrans.
Wikispecies har information om Sorex vagrans.
Sorex vagrans är en däggdjursart som beskrevs av Baird 1857. Sorex vagrans ingår i släktet Sorex och familjen näbbmöss. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.
Канада (Британська Колумбія), США (Каліфорнія, Айдахо, Невада, Орегон, Юта, Вашингтон). Живуть у вологих місцях проживання і часто зустрічаються по берегах озер, струмків, а також у прибережних солончаках. Вони також зустрічаються в лісі.
Хутро червоно-коричневого кольору з сірими низом. Хвіст довгий, який іноді блідішого кольору внизу. У зимовий період, хутро темно-коричневого кольору. Довжина тіла близько 10 см, включаючи 4 сантиметрів, довгий хвіст. Важить близько 6 грам.
У першу їжею є комахи (яйця, личинки, лялечки і дорослі), слимаки, дощові хробаки та інші безхребетні. Іноді вживає саламандр та інших невеликих хребетних. Активні протягом усього року, найбільш активні вночі. Навесні, денна активність зростає. Ця тварина іноді використовує ехолокацію, щоб орієнтуватися в незнайомих місцях. Хижаки: сови, змії, куницеві.
Розмноження в основному відбувається навесні. У самиці буває 1 або 2 приплоди, в кожному від 3 до 8 дитинчат, які народжуються в гнізді в пні або під колодою.
Sorex vagrans là một loài động vật có vú trong họ Chuột chù, bộ Soricomorpha. Loài này được Baird mô tả năm 1857.[2]
Phương tiện liên quan tới Sorex vagrans tại Wikimedia Commons
Bài viết liên quan đến họ Chuột chù này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Sorex vagrans là một loài động vật có vú trong họ Chuột chù, bộ Soricomorpha. Loài này được Baird mô tả năm 1857.
방랑뒤쥐(Sorex vagrans)는 중간 크기의 북아메리카 땃쥐류의 일종이다.[2] 한때는 검은빛뒤쥐, 오리사바긴꼬리뒤쥐와 같은 종으로 간주하기도 했다.
방랑뒤쥐는 3개 아종을 포함하고 있다.
