dcsimg

Richeria grandis ( астурски )

добавил wikipedia AST
 src=
Ron de Richeria grandis
 src=
Vista de la planta
 src=
Detalle

Richeria grandis ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia Phyllanthaceae. Ye orixinaria de les islles del Caribe

Descripción

Richeria grandis ye un árbol de fueya perenne cola corteza de color marrón y una corteza interior de color marrón-naranxa. Tien fueyes simples, alternes con un marxe enteru. Les fueyes son grandes,[1] xeneralmente de 10-20 centímetros de llargu[2] hasta 30 centímetros de llargu y 13 centímetros d'anchu.[1] La especie ye dioica, onde les flores masculín y femenín son producíes en plantes separaes. Les inflorescencies masculines miden 3.10 centímetros de llargu, con 3-7 flores; les inflorescencies femenines miden 5.3 centímetros de llargu. El frutu ye una cápsula, aprosimao de 1 centímetru de llargu.[2]

Ecoloxía

Richeria grandis ye una especie común nos montes montanos en partes del Caribe y América del Sur.[3][4] Ariel Llugo y los sos colegues informaron qu'estes especies sufrieron mayores niveles de dañu que la mayoría de los árboles dempués de qu'el huracán David azotara la isla de Dominica en 1979.[5] La especie ye un acumulador d'aluminiu y ye capaz d'atropar tantu como 15.000 ppm d'aluminiu nes sos fueyes.[4] La planta foi capaz de tolerar los niveles potencialmente tóxicos d'aluminiu principalmente por depositar el metal nes célules de les parés de les sos fueyes.[6]

Propiedaes

Richeria grandis ye una de delles especies, incluyendo Parinari campestris y Roupala montana que se conocen col nome común bois bandé, ye un potente afrodisiacu. Idealmente débese introducir en llicor de ron mientres delles selmanes y depués dar nel so consumu.[7]

Taxonomía

Richeria grandis describióse por Martin Vahl y espublizóse en Eclogae Americanae 1: 30, pl. 4. 1796.[8]

Variedá aceptada
Sinónimos
  • Amanoa divaricata Poepp.
  • Guarania laurifolia Baill.
  • Guarania ramiflora Wedd. ex Baill.
  • Richeria laurifolia (Baill.) Baill.
  • Richeria obovata (Müll.Arg.) Pax & K.Hoffm.
  • Richeria racemosa (Poepp. & Endl.) Pax & K. Hoffm.
  • Richeria submembranacea Steyerm.[8]
  • Amanoa purpurascens Poepp. ex Baill.
  • Amanoa racemosa Poepp.
  • Antidesma longifolium Decne. ex Baill.
  • Guarania purpurascens Wedd. ex Baill.
  • Guarania ramiflora Wedd. ex Baill.
  • Guarania spruceana Baill.
  • Richeria grandis var. divaricata (Poepp.) Müll.Arg.
  • Richeria grandis var. grandis
  • Richeria grandis var. laurifolia (Baill.) Müll.Arg.
  • Richeria grandis var. racemosa (Poepp.) Müll.Arg.
  • Richeria olivieri Philcox
  • Richeria purpurascens (Wedd. ex Baill.) Baill. ex Müll.Arg.
  • Richeria spruceana (Baill.) Baill. ex Müll.Arg.[9]

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 Marshall, R.C. (1939). Silviculture of the Trees of Trinidá and Tobago, British West Indies. London: Oxford University Press.
  2. 2,0 2,1 Macbride, J. Francis (1951). Flora of Peru. Field Museum Press, 48–49.
  3. Beard, John S. (1946). The Natural Vegetation of Trinidá. Oxford: The Clarendon Press.
  4. 4,0 4,1 «Aluminium tolerance in trees of a tropical cloud forest». Plant and Soil 125: pp. 169–175. 1990. doi:10.1007/bf00010654.
  5. «The impact of Hurricane David on the forests of Dominica». Canadian Journal of Forest Research 13 (2): pp. 201–211. 1983. doi:10.1139/x83-029.
  6. «Distribution of aluminium in accumulator plants by X-ray microanalysis of Richeria grandis Vahl leaves from a cloud forest in Venezuela». Plant, Cell and Environment 14: pp. 437–441. 1991. doi:10.1111/j.1365-3040.1991.tb00954.x.
  7. Winer, Lise (2009). Dictionary of the English/Creole of Trinidá & Tobago: On Historical Principles. Montreal: McGill-Queen's University Press.
  8. 8,0 8,1 «Richeria grandis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de payares de 2009.
  9. «Richeria grandis». The Plant List. Consultáu'l 25 de xineru de 2015.

Bibliografía

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Funk, V. A., P. Y. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
  3. Hokche, O., P. Y. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  4. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Caleyes Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  5. Jørgensen, P. M. & S. Llión-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  6. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744.
  7. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercáu, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  8. Macbride, J. F. 1951. Euphorbiaceae. 13(3A/1): 3–200. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST

Richeria grandis: Brief Summary ( астурски )

добавил wikipedia AST
Richeria grandis  src= Ron de Richeria grandis  src= Vista de la planta  src= Detalle

Richeria grandis ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia Phyllanthaceae. Ye orixinaria de les islles del Caribe

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AST