Els estrepsípters (Strepsiptera, gr. "ales retorçades") són un ordre d'insectes que conté unes 600 espècies distribuïdes en deu famílies. Excepte pel seu estadi larval inicial i la dels imagos mascles que són de vida lliure, passen la seva vida com a endoparàsits d'altres insectes com ara abelles, vespes, peixets de plata i paneroles.[1]
Els mascles adults semblen mosques però normalment sense les parts bucals de les mosques veritables. Tenen ales, potes, ulls i antenes. Les seva boca està en gran part modificada en estructures sensorials. Els mascles adults viuen només poques hores i no s'alimenten. Totes les femelles conegudes (excepte en la família Mengenillidae) no abandonen mai els seus hostes i no tenen ales ni potes. Les larves sí que tenen potes i cerquen activament nous hostes.[2] Els seus hostes inclouen els membres dels ordres Zygentoma, Orthoptera, Blattodea, Mantodea, Heteroptera, Hymenoptera, i Diptera. En la família Strepsipterana Myrmecolacidae, els mascles parasiten formigues i en canvi les femelles ho fan amb els ortòpters.[1]
Stylopidia
?Mengenillidae
Posició filogenètica suggerida dels Strepsiptera.[3]
Els estrepsípters es subdivideixen en dos grups principals: Stylopidia i Mengenillidia. Mengenillidia inclou tres famílies extingides (Cretostylopidae, Protoxenidae i Mengeidae) i dues d'actuals (Bahiaxenidae i Mengenillidae; però aquesta darrera no és monofilètica. Aquest grup es considera més primitiu.[1]
L'altre grup, Stylopidia, inclou set famílies: Corioxenidae, Halictophagidae, Callipharixenidae, Bohartillidae, Elenchidae, Myrmecolacidae i Stylopidae. Tots els Stylopidia tenen femelles endoparàsites.[1]
Els estrepsípters (Strepsiptera, gr. "ales retorçades") són un ordre d'insectes que conté unes 600 espècies distribuïdes en deu famílies. Excepte pel seu estadi larval inicial i la dels imagos mascles que són de vida lliure, passen la seva vida com a endoparàsits d'altres insectes com ara abelles, vespes, peixets de plata i paneroles.
