La llenega negra o mocosa negra (Hygrophorus latitabundus, del grec antic higrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatí latitabundus: 'molt amagat') és potser el bolet comestible més valorat i buscat a Catalunya, i especialment al Bages, Berguedà i Solsonès.
El capell, de 5-12 cm de diàmetre i amb el marge força enrotllat, és d'un color bru olivaci i llefiscós, produït per un mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu cilíndric i robust. Amb làmines blanques, espaiades, decurrents i gruixudes.[1] Es pot prestar a confusió amb Cortinarius trivialis; la carn és de color blanca i compacta, d'una olor suau.
Es poden trobar en boscs mixtos, a les pinedes de pi blanc, pi roig, però, sobretot, a les de pinassa. Surt en terrenys calcaris.
És un bolet culinàriament excel·lent, molt apreciat a les comarques centrals del Bages, Berguedà i Solsonès. Ideal per fer estofats i guisats.
La llenega negra o mocosa negra (Hygrophorus latitabundus, del grec antic higrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatí latitabundus: 'molt amagat') és potser el bolet comestible més valorat i buscat a Catalunya, i especialment al Bages, Berguedà i Solsonès.
