Nolina beldingii és una espècie de planta amb rizoma de la família de les Asparagàcies, essent originària de Nord-amèrica.
Nolina beldingii és com un arbre amb una mida de 3 a 6 m d'alçada. A la meitat superior de la tija es formen nombroses rosetes. Les fulles de color verd blavós brillants mesuren de 50 a 100 cm de longitud per 10-20 mm d'ample. Els marges de les fulles estan finament dentats. La inflorescència mesura d'1 a 2 m de longitud, amb nombroses ramificacions. Les flors són de color blanc cremós, poques vegades de color rosa, i de 2 mm de diàmetre. El període de floració s'estén de juliol a agost. El fruit és en forma de càpsula llenyoses de 5 a 10 mm de longitud i diàmetre. Les llavors esfèriques de color marró mesuren de 4-5 mm de diàmetre.
L'espècie és resistent a una temperatura de -10 °C.
És una espècie rara. Es troba a Mèxic a la Baixa Califòrnia, a altituds des dels 300 fins als 1500 metres i està associada amb Yucca capensis. És un endemisme de les regions muntanyoses de la regió del Cap de Baixa Califòrnia. S'assembla a Nolina nelsonii, encara que mostra diferències en l'estructura de les inflorescències i en les fulles que són clares.
Nolina beldingii va ser descrita per Townshend Stith Brandegee i publicada a Zoë 1: 305, l'any 1890.[1][2]
Nolina beldingii és una espècie de planta amb rizoma de la família de les Asparagàcies, essent originària de Nord-amèrica.
Nolina beldingii ist eine Pflanzenart der Gattung Nolina in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae). Das Epitheton ehrt den US-amerikanischen Ornithologen Lyman Belding (1829–1917), den Entdecker der Art. Ein englischer Trivialname ist „Belding’s Nolina“.
Nolina beldingii ist baumförmig mit einer Wuchshöhe von 3 bis 6 m. Sie formt in der oberen Hälfte des Stammes zahlreiche Rosetten. Die variablen bläulichen bis hellgrünen Laubblätter sind 50 bis 100 cm lang und 10 bis 20 mm breit. Die Blattränder sind fein gezahnt.
Der Blütenstand wird 1 bis 2 m hoch mit zahlreichen langen variablen, Verzweigungen. Die weißen, cremefarbenen, selten pinkfarbenen Blüten sind 2 mm lang und im Durchmesser. Die Blühperiode reicht von Juli bis August.
Die in der Reife holzigen gedrückten Kapselfrüchte sind 5 bis 10 mm lang und im Durchmesser. Die braunen, kugelförmigen bis länglichen Samen sind 4 bis 5 mm im Durchmesser.
Die Art ist frosthart bis minus 10 °C. Sie ist kaum bekannt.
Nolina beldingii ist selten. Sie ist in Mexiko in Baja California in Höhenlagen von 300 bis 1500 m verbreitet und ist mit Yucca capensis vergesellschaftet.
Nolina beldingii ist Mitglied der Sektion Arborescentes. Sie ist selten endemisch in den Gebirgsregionen der Cape Region von Baja California verbreitet. Sie ähnelt Nolina nelsonii jedoch werden Unterschiede in Blütenstand und Struktur der Blätter deutlich.
Die Erstbeschreibung erfolgte 1890 durch Townshend Stith Brandegee.[1]
Nolina beldingii ist eine Pflanzenart der Gattung Nolina in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae). Das Epitheton ehrt den US-amerikanischen Ornithologen Lyman Belding (1829–1917), den Entdecker der Art. Ein englischer Trivialname ist „Belding’s Nolina“.
Nolina beldingii is a species of perennial flowering plant in the family Asparagaceae known commonly as the Cape nolina or Belding's beargrass. It is an arborescent monocot growing up to 7 metres (23 ft) high, with fissured bark on a trunk topped with leaf rosettes. The narrow leaves are up to 1.15 m (3.8 ft) long, and are used as thatching by local peoples. This species is endemic to Baja California Sur in Mexico, where it grows only in the highest reaches of the Sierra de la Laguna. It is found primarily in oak forests at elevations over 1,000 m (3,300 ft) along rocky granite outcrops.[3]
This is an arborescent species of Nolina that grows 5–7 m (16–23 ft) in height with a trunk 50 cm (20 in) in diameter. The bark is fissured, forming rectangular blocks 10 to 25 cm (3.9 to 9.8 in) long with the ridges 5 cm (2.0 in) deep. The bark is colored gray but turns maroon with age. Topping the apex of the trunk(s) are 1 to 26 rosettes of leaves, each rosette 1–3 m (3.3–9.8 ft) in diameter. The rosettes retain persistent old leaves along the trunks. The leaves themselves are long and narrow, linear in shape, 0.75–1.15 m (2.5–3.8 ft) long, and 1.4–2.0 cm (0.55–0.79 in) wide at the middle. The leaves are colored dark green and are smooth, sometimes becoming reddish towards the back. The tip of the leaf is smooth on the sides, but the margins on the rest of the leaf are dentate with small teeth, 0.2 mm (0.0079 in) long.[3]
The inflorescence is paniculate, 2–3 m (6.6–9.8 ft) long and 20–70 cm (7.9–27.6 in) in diameter. The scape is 1 m (3.3 ft) tall, smooth, with linear-shaped bracts. The branches on the inflorescence are lax, loose, open, curved to undulate, and 23 cm (9.1 in) long, with branches towards the tip of the inflorescence 15 cm (5.9 in) long. The staminate flowers are shaped campanulate, 4–6 mm (0.16–0.24 in) in diameter on pedicels 2.5–3 mm (0.098–0.118 in) long. The pistillate flowers are also shaped campanulate, on pedicels 4–8 mm (0.16–0.31 in), colored light yellow to cream with a reddish midvein. The fruits are 1.4–1.5 cm (0.55–0.59 in) wide.[3]
This species was first discovered to Western science by Lyman Belding, a naturalist who made several ornithological expeditions to the Sierra de la Laguna. Townshend Stith Brandegee made the species description in 1890 as Nolina beldingi, naming it after Belding, who gave Brandegee the directions to find the plant. Brandegee noted that a local species of wasp frequently nested in the plant, which almost ended his attempts to gather fruit on a precarious cliff-side specimen. He also compared the similarity of this species to the Dracaena planted ornamentally in San Francisco.[4] Brandegee did not mention any type specimen in his description, meaning that a specimen collected in 1893 serves as the lectotype.[3]
This species is endemic to the Sierra de la Laguna, a mountain range in the Cape region of Baja California Sur, Mexico.[5] It grows on granitic outcrops at elevations from 1,000 m (3,300 ft) to 1,800 metres (5,900 ft), often in the highest reaches of the mountains. It is predominantly found on the steep slopes and cliffs of the local oak and pine forests, growing in association with Quercus tuberculata, Q. devia, Q. arizonica and Arbutus peninsularis.[3] It is also found growing with the rare Dudleya rigida.[6] Brandegee described this species as "the most striking part of the vegetation" amongst the oaks and pines.[4]
This leaves from this species are reportedly used as thatching by the local peoples.[3] Members of the genus Nolina are also utilized by indigenous peoples to make mats, basketry, and hats. In parts of Arizona, New Mexico, Sonora and Chihuahua, the leaves of Nolina species are used to make brooms.[7]
Nolina beldingii is a species of perennial flowering plant in the family Asparagaceae known commonly as the Cape nolina or Belding's beargrass. It is an arborescent monocot growing up to 7 metres (23 ft) high, with fissured bark on a trunk topped with leaf rosettes. The narrow leaves are up to 1.15 m (3.8 ft) long, and are used as thatching by local peoples. This species is endemic to Baja California Sur in Mexico, where it grows only in the highest reaches of the Sierra de la Laguna. It is found primarily in oak forests at elevations over 1,000 m (3,300 ft) along rocky granite outcrops.
Nolina beldingii es una especie de planta con rizoma perteneciente a la familia de las asparagáceas. Es originaria de Norteamérica.
Nolina beldingii es como un árbol con un tamaño de 3 a 6 m de altura. En la mitad superior del tallo se forman numerosas rosetas. Las hojas de color verde azulado brillantes son de 50 a 100 cm de largo por 10-20 mm de ancho. Los márgenes de las hojas están finamente dentados. La inflorescencia es de 1 a 2 m de largo, con numerosas ramificaciones. Las flores son de color blanco cremoso, rara vez de color rosa, y de 2 mm de diámetro. El período de floración se extiende de julio a agosto. El fruto es en forma de cápsulas leñosas de 5 a 10 mm de longitud y diámetro. Las semillas son esféricas de color marrón, de 4-5 mm de diámetro.
La especie es resistente a una temperatura de -10°C.
Nolina beldingii es una especie rara. Se encuentra en México en Baja California en altitudes desde 300 hasta 1500 metros y está asociada con Yucca capensis. Es un endemismo de las regiones montañosas de la región del Cabo de Baja California. Se asemeja a Nolina nelsonii aunque muestra diferencias en la estructura de las inflorescencias y en las hojas que son claras.
Nolina beldingii fue descrita por Townshend Stith Brandegee y publicado en Zoë 1: 305, en el año 1890.[1][2]
Nolina: nombre genérico otorgado en honor del botánico francés Abbé P. C. Nolin, coautor del trabajo publicado 1755 Essai sur l'agricultura moderne.
beldingii. epíteto que rinde homenaje al ornitólogo americano Lyman Belding (1829-1917), descubridor de la especie.
Nolina beldingii es una especie de planta con rizoma perteneciente a la familia de las asparagáceas. Es originaria de Norteamérica.
Nolina beldingii est une espèce végétale de la famille des Asparagaceae. Considérée comme vulnérable par l'IUCN[2], elle pousse en Basse-Californie du Sud, au Mexique[2].
Nolina beldingii est une espèce végétale de la famille des Asparagaceae. Considérée comme vulnérable par l'IUCN, elle pousse en Basse-Californie du Sud, au Mexique.
Nolina beldingii là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được Brandegee mô tả khoa học đầu tiên năm 1890.[1]
Bài viết liên quan phân họ thực vật Nolinoideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Nolina beldingii là một loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được Brandegee mô tả khoa học đầu tiên năm 1890.
