noms dans le fil d’Ariane
Asphodelus aestivus (que en català rep els noms comuns de caramuixa, porrassera, albó, albó estival, albó microcarp, armuto, asfòdel, canyamussa, caramuixa, cebollí, esclareu, gamó, porrassa, porrassina o porrina),[2] és una espècie de planta de la família de les asfodelòidies que es distribueix per la regió mediterrània. És una planta herbàcia que habita en prats eixuts, garrigues i llocs rocosos. És una espècie que s'usa per a la construcció i les eines.
És una planta resistent, alta, glabra i de color verd blavós. Té un rizoma envoltat de fibres, amb arrels tuberoses fusiformes. Assoleixen fins i tot els 1,5 m i són ramificats. Totes les fulles són basals i punxegudes, de fins a 40 x 2 cm, planes, amb marge llis, amb forma de "V" i amb un nervi central que sobresurt en el revés. Floreix a l'hemisferi boreal de gener a abril produint unes inflorescències multiflors denses, amb bràctees de 3-6 mm en l'antesi, allargant-se fins a 5-10 mm i més curtes que els pedicels en la fructificació. Els pedicels són de 7-12 mm en la fructificació, i són articulats fins a l'inferior, rares vegades cap a la meitat. Té sis pètals blancs amb nervi mitjà de bru, de 10-15 x 2-4 mm ovatoel·líptics o oblongs, obtusos. Les anteres són grogues i fan entre 2-2,5 mm. El fruit és de tipus capsular, de 5,5-7,5 mm obovats, rares vegades gairebé esfèrics, dins del qual hi ha llavors grises amb papil·les blanques.
Asphodelus aestivus (que en català rep els noms comuns de caramuixa, porrassera, albó, albó estival, albó microcarp, armuto, asfòdel, canyamussa, caramuixa, cebollí, esclareu, gamó, porrassa, porrassina o porrina), és una espècie de planta de la família de les asfodelòidies que es distribueix per la regió mediterrània. És una planta herbàcia que habita en prats eixuts, garrigues i llocs rocosos. És una espècie que s'usa per a la construcció i les eines.
És una planta resistent, alta, glabra i de color verd blavós. Té un rizoma envoltat de fibres, amb arrels tuberoses fusiformes. Assoleixen fins i tot els 1,5 m i són ramificats. Totes les fulles són basals i punxegudes, de fins a 40 x 2 cm, planes, amb marge llis, amb forma de "V" i amb un nervi central que sobresurt en el revés. Floreix a l'hemisferi boreal de gener a abril produint unes inflorescències multiflors denses, amb bràctees de 3-6 mm en l'antesi, allargant-se fins a 5-10 mm i més curtes que els pedicels en la fructificació. Els pedicels són de 7-12 mm en la fructificació, i són articulats fins a l'inferior, rares vegades cap a la meitat. Té sis pètals blancs amb nervi mitjà de bru, de 10-15 x 2-4 mm ovatoel·líptics o oblongs, obtusos. Les anteres són grogues i fan entre 2-2,5 mm. El fruit és de tipus capsular, de 5,5-7,5 mm obovats, rares vegades gairebé esfèrics, dins del qual hi ha llavors grises amb papil·les blanques.
Asphodelus aestivus, the summer asphodel, is a species of asphodel, a common Western Mediterranean geophyte with a short vertical rhizome and basal leaves. Its flowers are actinomorphic, pinkish-white, with six perianth segments, 14–19 mm long and six stamens of the same length, in two whorls. Its distribution is limited to the Western Mediterranean, mainly found in Portugal and Spain on the European mainland.[2][3] There has been a lot of confusion over the nomenclature and taxonomy of the species, owing to its similarity to Asphodelus ramosus.[4][5] It grows in dry grasslands, phrygana and on rocky or sandy ground.[1]
The Asphodelus aestivus is a geophyte, having an underground storage organ which enables the plant to survive adverse conditions, such as excessive heat and drought. Its leaves, growing to a height of 60 centimetres (24 in)–80 centimetres (31 in), contain alkaloids that are harmful to sheep and goats in the wet, winter months, but during the summer when their leaves dry out, they lose their toxicity.[6][7] In the Iberian Peninsula it flowers from June to September, although in the Algarve (SW Portugal) it may flower in May or at the end of April. There, the leaves are already withered by the time the plants flower.[8]
Some traditional folk usages of the plant (could refer to several species of Asphodelus) have been to make a glue from the plant's root. A remedy against warts is also derived from its root.[7] According to Dioscorides, a concoction made from its roots (mixed with wine) induces vomiting.[9] Formerly, the entire plant was used in treating poisonous snake bites (its efficacy yet to be proven scientifically).
The flower of the Asphodelus aestivus
Asphodelus aestivus, the summer asphodel, is a species of asphodel, a common Western Mediterranean geophyte with a short vertical rhizome and basal leaves. Its flowers are actinomorphic, pinkish-white, with six perianth segments, 14–19 mm long and six stamens of the same length, in two whorls. Its distribution is limited to the Western Mediterranean, mainly found in Portugal and Spain on the European mainland. There has been a lot of confusion over the nomenclature and taxonomy of the species, owing to its similarity to Asphodelus ramosus. It grows in dry grasslands, phrygana and on rocky or sandy ground.
Asphodelus aestivus es una planta conocida como gamón común, especie del género Asphodelus.
Planta resistente, alta, glabra y de color verde azulado. Posee un rizoma rodeado de fibras, con raíces tuberosas fusiformes. Los escapos alcanzan hasta los 1,5 m y son ramificados. Todas las hojas son basales y puntiagudas, de hasta 40 x 2 cm, planas, con margen liso, con forma de “V” y con un nervio central que sobresale en el envés.
Las inflorescencias multifloras densas, presentan unas brácteas de 3-6 mm en la antesis, alargándose hasta 5-10 mm y más cortas que los pedicelos en la fructificación. Los pedicelos son de 7-12 mm en la fructificación, y están articulados hasta el ⅓ inferior, rara vez hacia la mitad. Posee seis tépalos blancos con nervio medio pardo, de 10-15 x 2-4 mm ovado-elípticos u oblongos, obtusos. Las anteras son de 2-2,5 mm amarillas.
El fruto es tipo capsular, de 5,5-7,5 mm obovados, rara vez casi esféricos, dentro del cual encontramos semillas grises con papilas blancas.
Florece (en el hemisferio boreal) de enero a abril.
Esta planta es nativa de África y de la mayoría de las costas mediterráneas, lo que incluye:
Pero se usa en jardinería, por lo que podemos encontrarla en muchas partes del globo.
Asphodelus aestivus fue descrita por Félix de Avelar Brotero y publicado en Fl. Lusit. 1: 525 1804.[1]
Asphodelus: nombre genérico que deriva del griego antiguo:[2] a = "no", sphodos = "cenizas" y elos = valle: quiere decir "el valle que no es ceniza" (por causa del fuego). El nombre está asociado al hecho de que los rizomas subterráneos de esta planta no se ven muy afectados por el fuego, por lo que la planta puede "revivir" tras un incendio.
Además, el nombre puede tener origen griego, ya que los asfodelos se plantaban cerca de las tumbas, para que los muertos pudiesen alimentarse de ellas, como se hace referencia de ello en muchos poemas. El nombre derivaría de la palabra griega ἀσφόδελος, que significa cetro. En griego la leyenda del asfodelo es una de las más famosas de las plantas relacionadas con los muertos y el mundo subterráneo. Homero la describe como que cubre la gran pradera ( ἀσφόδελος λειμών ), la guarida de los muertos. Fue plantado en tumbas , y con frecuencia se relaciona con Perséfone, que aparece coronada con una guirnalda de asfódelos. Su conexión general con la muerte se debe sin duda al color grisáceo de sus hojas y sus flores amarillentas, que sugieren la oscuridad del inframundo y la palidez de la muerte.
aestivus: epíteto latino que hace referencia al estío, relacionado con el verano.
.jpg)
|url= incorrecta con autorreferencia (ayuda). Tela Botánica. Consultado el 23 de diciembre de 2009. Asphodelus aestivus es una planta conocida como gamón común, especie del género Asphodelus.
Гола і блакитно-зелена рослина. Має бульбове коріння. Висота: 0,5-1,2 м. Листки загострені, до 40 х 2 см, плоскі, з гладким краєм. Соковите листя отруйне для овець, але в літню спеку, коли листя стає сухим, втрачає свою отруйність. Квітка має шість білих пелюсток з блідо-коричневими жилами, 10-15 х 2-4 мм еліптичні або довгасто-яйцеподібні, тупі. Пильовики жовті 2-2,5 мм. Квіти з січня по квітень. Плоди майже кулясті 5,5-7,5 мм оберненояйцевидні. Насіння сіре з білими бутонами.
Вид можна знайти в Середземномор'ї: Португалії, Гібралтарі, Іспанії, Франції, Італії, Греції, Туреччині та в Ізраїлі. Він росте в сухих луках і на скелястому або піщаному ґрунті.
.jpg)
Це незавершена стаття про Ксантореєві.Asphodelus aestivus là một loài thực vật có hoa trong họ Thích diệp thụ. Loài này được Brot. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1804.[1]
Bài viết chủ đề Họ Thích diệp thụ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Asphodelus aestivus là một loài thực vật có hoa trong họ Thích diệp thụ. Loài này được Brot. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1804.
Asphodelus aestivus Brot., 1804
Asphodelus aestivus (лат.) — вид растений семейства Ксанторреевые (Xanthorrhoeaceae).
Голое, голубовато-зелёное растение. Имеет клубневое корни[неизвестный термин]. Высота: 0,5-1,2 м. Листья заострённые, до 40 х 2 см, плоские, с гладким краем. Сочные листья ядовиты для овец, но в жаркие летние месяцы, когда листья становятся сухими, они теряют свою ядовитость. Цветок имеет шесть белых лепестков с бледно-коричневыми жилами, 10-15 х 2-4 мм эллиптические или продолговато-яйцевидные, тупые. Пыльники жёлтые 2-2,5 мм. Цветёт с января по апрель. Плоды почти шаровидные 5,5-7,5 мм обратнояйцевидные. Семена серые с белыми бутонами.
Вид можно найти в Средиземноморье: Португалии, Гибралтаре, Испании, Франции, Италии, Греции, Турции и в Израиле. Он растёт на сухих лугах и на скалистом или песчаном грунте.
.jpg)
Asphodelus aestivus (лат.) — вид растений семейства Ксанторреевые (Xanthorrhoeaceae).
Голое, голубовато-зелёное растение. Имеет клубневое корни[неизвестный термин]. Высота: 0,5-1,2 м. Листья заострённые, до 40 х 2 см, плоские, с гладким краем. Сочные листья ядовиты для овец, но в жаркие летние месяцы, когда листья становятся сухими, они теряют свою ядовитость. Цветок имеет шесть белых лепестков с бледно-коричневыми жилами, 10-15 х 2-4 мм эллиптические или продолговато-яйцевидные, тупые. Пыльники жёлтые 2-2,5 мм. Цветёт с января по апрель. Плоды почти шаровидные 5,5-7,5 мм обратнояйцевидные. Семена серые с белыми бутонами.
Вид можно найти в Средиземноморье: Португалии, Гибралтаре, Испании, Франции, Италии, Греции, Турции и в Израиле. Он растёт на сухих лугах и на скалистом или песчаном грунте.
