Els asèl·lids (Asellidae) constitueixen una família d'artròpodes pertanyent a l'ordre dels isòpodes.[2]
Es nodreixen de detritus i de fulles que cauen al riu, sempre adobades amb els fongs i bacteris que les descomponen.[3]
Viuen als rius en zones de substrat de sorres i argiles. Són més freqüents a les zones baixes, on els podem trobar associats als macròfits submergits o en vores arrecerades dels rius Fluvià i Ter, per exemple. També es troben a capçaleres temperades de muntanya, les quals pertanyen normalment a zones càrstiques. Tendeixen a ensorrar-se dins dels sediments de la llera dels rius, o, si més no, a restar mig coberts pels fragments de fulles i els detritus.[3]
Viuen a Nord-amèrica i Europa.[4][5][6] Als Països Catalans només n'hi ha una única espècie (Proasellus coxalis), la qual posseeix moltes subespècies descrites que diferencien poblacions més o menys aïllades des de fa temps.[3]
Poden tolerar contaminacions tèrmiques i orgàniques, i fortes reduccions del cabal. És aquesta resistència davant la pol·lució la que els treu qualsevol valor com a bioindicadors de la qualitat de les aigües dels rius.[3]
Els asèl·lids (Asellidae) constitueixen una família d'artròpodes pertanyent a l'ordre dels isòpodes.
