El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de cireretes de pastor, lligabosc, matagallina, ribes bordes o xuclamel pirinenc.[1]
És un arbust caducifoli, dret, amb aproximadament 1 metre d'alçada, glabre i amb les branques de color blanquinós i fràgils.
Les fulles són oposades, d'uns 2-4 cm, lanceolades, glabres i amb un pecíol molt curt.[2]
La floració té lloc entre els mesos de maig i octubre. Les seves flors són abundoses, de 12-20 mm, acampanades, de color blanc amb tons rosats i surten de 2 en 2. Tenen la corol·la en forma de campana, oberta en 5 puntes i amb 5 estams soldats a la corol·la.
Els fruits són baies, que surten de 2 en 2, de color roig ataronjat, de 5 mm, lliures o poc soldats a la base.[3]
Es pot trobar en muntanyes de la conca mediterrània occidental, meitat oriental de la península Ibèrica i les Balears on s'ha descrit la subespècie majoricensis (Gand) Browicz, que difereix pel fet de presentar fulles i flors de mida més grossa.[4]
L'epítet específic pyrenaica, al·ludeix aa la seva localització als Pirineus.
Habita en esquerdes i replans de roques calcàries a una altitud entre els 600 i els 2.400 metres. Rarament es pot trobar entre els 2.400 i els 2800 metres.[5][6]
El xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica) és un arbust caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de cireretes de pastor, lligabosc, matagallina, ribes bordes o xuclamel pirinenc.
Lonicera pyrenaica, commonly known as Pyrenean honeysuckle, is a species of honeysuckle native to the eastern Pyrenees and the Balearic Islands. It is widely cultivated as a garden plant.[1]
Lonicera pyrenaica, commonly known as Pyrenean honeysuckle, is a species of honeysuckle native to the eastern Pyrenees and the Balearic Islands. It is widely cultivated as a garden plant.
Lonicera pyrenaica es un arbusto de la familia de las caprifoliáceas.
Arbusto caducifolio, lampiño, de ramas grises y frágiles. Hojas de color verde apagado, ovales, enteras, opuestas, puntiagudas. Flores abundantes, de 12-20 mm, acampanadas, con los 5 lóbulos semejantes, de color blanco con tonalidades rosadas, en parejas, sujetas por pedúnculos menores, iguales o más largos que las flores. Corola con 5 lóbulos más cortos que el tubo. Estambres y estilo incluidos en el tubo corolino. Bayas de color rojo anaranjado, de 5 mm, libres o muy escasamente soldadas en la base.[1]
Grietas y repisas en roquedos calizos.[2]
Se distribuye por los principales sistemas montañosos del Mediterráneo occidental. En España, vive en la mitad oriental y en Baleares
Las bayas de Lonicera pyrenaica los frutos son unas bayas de color anaranjado, brillantes y algo translúcidas, como en casi todas las especies de la familia. Y como todas ellas, consideradas venenosas para el hombre, que son tóxicas. Se ha descrito en Baleares la subsp. majoricensis (Gand) Browicz, que difiere por presentar hojas y flores de mayor tamaño.[3]
Lonicera pyrenaica fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 174. 1753.[4]
Número de cromosomas de Lonicera pyrenaica (Fam. Caprifoliaceae) y taxones infraespecíficos: 2n=18[5]
Lonicer: nombre genérico otorgado en honor de Adam Lonitzer (1528-1586), un médico y botánico alemán, notable por su revisada versión de 1557 del herbario del famoso Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[6]
pyrenaica: epíteto geográfico que alude a su localización en los Pirineos.
|coautores= (ayuda) |coautores= (ayuda) Lonicera pyrenaica, le camérisier des Pyrénées Écouter ou chèvrefeuille des Pyrénées est un chèvrefeuille endémique des Pyrénées et des montagnes du nord de l'Espagne[1].
C'est un arbrisseau de 50 à 100 cm de haut fleurissant de mai à juillet[2].
Lonicera pyrenaica, le camérisier des Pyrénées Écouter ou chèvrefeuille des Pyrénées est un chèvrefeuille endémique des Pyrénées et des montagnes du nord de l'Espagne.
C'est un arbrisseau de 50 à 100 cm de haut fleurissant de mai à juillet.
Spansktry (Lonicera pyrenaicum) är en art i familjen kaprifolväxter från Pyrenéerna, nordöstra Spanien och Balearerna. Den växer på kalkstensklippor och blommar i maj-juni. Arten kan odlas som trädgårdsväxt i södra Sverige och klarar -15°C.
Bildar en kvistig bladfällande buske till 100 cm hög. Blommorna blir 12–20 mm långa. Frukten är ett rött bär. Bären är giftiga och ger kräkningar, ansiktsrodnad, överdriven törst och vidgade pupiller[1].
Två varieteter erkänns:
subsp. pyrenaicum
subsp. majoricensis (Gand.) Browicz
Spansktry (Lonicera pyrenaicum) är en art i familjen kaprifolväxter från Pyrenéerna, nordöstra Spanien och Balearerna. Den växer på kalkstensklippor och blommar i maj-juni. Arten kan odlas som trädgårdsväxt i södra Sverige och klarar -15°C.
Bildar en kvistig bladfällande buske till 100 cm hög. Blommorna blir 12–20 mm långa. Frukten är ett rött bär. Bären är giftiga och ger kräkningar, ansiktsrodnad, överdriven törst och vidgade pupiller.
Två varieteter erkänns:
subsp. pyrenaicum - har blommor som blir 12–15 mm långa. subsp. majoricensis - har större blommor, till 20 mm långa.
