dcsimg

Description ( anglais )

fourni par eFloras
Subshrubs. Branches densely stellate tomentulose. Leaves clustered at branch bases, widely spaced apically, narrowly lanceolate to linear, 2-4 cm × 2-5 mm, densely stellate tomentulose, base attenuate to petiole, margin entire and revolute, apex obtuse to acute. Verticillasters 4-6-flowered, lax, 7 or 8 in a terminally interrupted 15-25 cm pedunculate spike; peduncle 17-30 cm; bracts linear, almost as long as corolla; bracteoles linear, shorter than calyx. Calyx tubular, straight, 5-6 mm, densely stellate tomentose, 13-veined, 5-toothed; posterior tooth conspicuously larger than other 4 inconspicuous teeth. Corolla 1-1.1 cm, densely tomentose; upper lip straight, with lobes divaricate almost at a right angle, ovate, apically obtuse; lobes of lower lip subcircular. Fl. Jun-Jul.
licence
cc-by-nc-sa-3.0
droit d’auteur
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citation bibliographique
Flora of China Vol. 17: 104 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
rédacteur
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
projet
eFloras.org
original
visiter la source
site partenaire
eFloras

Habitat & Distribution ( anglais )

fourni par eFloras
Occasionally cultivated in China [Africa, Europe].
licence
cc-by-nc-sa-3.0
droit d’auteur
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citation bibliographique
Flora of China Vol. 17: 104 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
source
Flora of China @ eFloras.org
rédacteur
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
projet
eFloras.org
original
visiter la source
site partenaire
eFloras

Lavandula latifolia ( asturien )

fourni par wikipedia AST

Lavandula latifolia ye un parrotal de la familia de les lamiacees (Lamiaceae).

 src=
Vista de la planta
 src=
Flores
 src=
Como planta ornamental
 src=
Nel so hábitat

Distribución

Ta presente n'España, el sur d'Inglaterra, y Francia, sobremanera en comunidaes de zones montascoses, en carbaes. Tamién puede atopase nos Pirineos y nes montes que dixebren Valencia d'Aragón y de Cataluña, onde conviven Lavandula latifolia y Lavandula spica, abriendo les primeres flores L. latifolia, y L. spica acabando'l floriamientu.

L'arume de Lavandula latifolia ye desagradable, y el de L. spica bien bonu; por esta razón cultivar en campos separaos.

Descripción

Lavandula latifolia ye un parrotal perenne en forma de matu. Algama los 80 cm d'altor. Les fueyes son lliniales-oblongues, d'unos 10 cm de llargor. Les flores (les cualos son polinizaes por distintes inseutos) son arumaes, hermafrodites y de color azul o violeta; apaecen n'agostu y prodúcense n'espigues terminales. Tola planta esprende un golor alcanforáu.

Composición química

La esencia de Lavandula latifolia contién linalol, alcanfor y 1,8-cineol como constiuyentes principales.[1]

Usos melecinales

  • La lavanda Lavandula latifolia tien carauterístiques melecinales similares a la lavanda común (Lavandula angustifolia). Produz tamién un aceite esencial, anque d'inferior calidá. L'aceite esencial llográu de les flores ye albortivu, antibacteriano y antisépticu, y puede ser utilizáu con fines de aromaterapia.
  • Ye utilizada vía tópica pa tratar feríes, quemadures, picadures, etc. Tamién puede ser utilizada pa tratar desordes dixestivos y del sistema inmunitario.
  • Tien de recordase que les esencies pueden producir gastritis y úlcera péptica, reacciones alérxiques y, en dosis elevaes, dolor de cabeza, estomagaes, vultures y somnolencia; razón pola cual, pal so usu, tien de tenese conseyu médicu o farmacéuticu.

Taxonomía

Lavandula latifolia describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 2. 1768.[2]

Etimoloxía

Lavandula: nome xenéricu que se cree que remanez del francés antiguu lavandre y n'última instancia del llatín llavara (llavar), refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes.[3] El nome botánicu Lavandula como l'usáu por Linneo considérase deriváu d'este y otros nomes comunes europeos pa les plantes. Sicasí, suxúrese qu'esta esplicación puede ser apócrifa, y que'l nome en realidá puede ser deriváu del llatín livere, "azuláu".[4]

latifolia: epítetu llatín que significa "con fueyes anches".[5]

Sinonimia
  • Lavandula spica subsp. latifolia Bonnier y Layens [1894]
  • Lavandula latifolia var. tomentosa Briq. [1895]
  • Lavandula latifolia var. erigens (Jord. y Fourr.) Rouy [1909]
  • Lavandula interrupta Jord. y Fourr. [1868]
  • Lavandula inclinans Jord. y Fourr. [1868]
  • Lavandula guinandii Gand. [1875]
  • Lavandula decipiens Gand. [1875]
  • Lavandula cladophora Gand.[6]
  • Lavandula spica var. vulgaris Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826), nom. inval.
  • Lavandula major Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 330 (1764), opus utique oppr.
  • Lavandula spica var. ramosa Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826).
  • Lavandula ovata Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 17 (1841).
  • Lavandula erigens Jord. y Fourr., Brev. Pl. Nov. 2: 88 (1868).
  • Lavandula hybrida Y.Rev. ex Briq., Lab. Alp. Mar.: 469 (1895).[7]

Nome común

  • Castellán: ahucema, ahusema, alfazema, alhucema (22), alhusema, alucema, ancema, árnica de monte, aucema, azucema, barbayo, boja esplieguera, ehpliegu, espigola, espigolina (2), espigón, espilego, esplego, espliegu (39), espliegu machu, espligo (4), esprego, espriego, espígol (2), espígola, jalveo, jucema, jucena, lavanda (9), lavanda machu, lavandín, lavándula (2), lucema (2), madreselva, respliego (2), sielva, sielva esplieguera, sielva negra, sielva negral, sierva, sierva esplieguera, ucema, yerba coneyera. Los númberos ente paréntesis correspuenden a la frecuencia d'usu del vocablu n'España. [8]

Ver tamién

Notes y referencies

  1. (1992) Aceites esenciales de les lavandulas ibériques. Ensayu de la quimiotaxonomía, 75.
  2. «Lavandula latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 29 de xunetu de 2013.
  3. Concise Oxford Dictionary
  4. The alternative derivation of the name lavender from Latin livere and medieval Latin lavindula is given in Upson and Andrews, where it is presented as a conjecture. The problems with the standard derivation are also described; such as that there is non knowledge of the common use of lavender for washing by Greeks and Romans.
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Sinonimia en Tela Botánico.
  7. «Lavandula latifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'abril de 2010.
  8. «Lavandula latifolia». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2015.

Referencies bibliográfiques

  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission Y Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Meleru G, Mariña-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AST

Lavandula latifolia: Brief Summary ( asturien )

fourni par wikipedia AST
Lavandula latifolia

Lavandula latifolia ye un parrotal de la familia de les lamiacees (Lamiaceae).

 src= Vista de la planta  src= Flores  src= Como planta ornamental  src= Nel so hábitat
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AST

Enliyarpaq lavanda ( azéri )

fourni par wikipedia AZ

Enliyarpaq lavanda (lat. Lavandula latifolia)[1] - dalamazkimilər fəsiləsinin lavanda cinsinə aid bitki növü.[2]

Mənbə

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.
Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AZ

Enliyarpaq lavanda: Brief Summary ( azéri )

fourni par wikipedia AZ

Enliyarpaq lavanda (lat. Lavandula latifolia) - dalamazkimilər fəsiləsinin lavanda cinsinə aid bitki növü.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AZ

Lavand-bras ( breton )

fourni par wikipedia BR


Lavand-bras (Lavandula latifolia) a zo plant eus ar c'herentiad Liamaceae.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia BR

Barballó ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
 src=
Lavandula latifolia. Dibuix de la planta

L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a la península Ibèrica, al sud d'Anglaterra i a l'estat francès, sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.

El trobem a la riba nord de la Meditèrrània.[1] A Catalunya i al País Valencià està àmpliament distribuït i és comú, però rareja o desapareix cap als Pirineus.[2]

L'aroma de la Lavandula latifòlia dona males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó les cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ampla, espígol mascle i espigoler.

Ecologia

Es cria en pasturatges camefítics (o sigui, formats per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrànies i a la muntanya mitjana submediterrània.[2] A la península Ibèrica es troba als vessants de terra baixa, als matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sòls calcaris de la meitat oriental de la península; s'enrareix ràpidament fins a desaparèixer gairebé per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funció del temps.

Descripció

Camèfit perenne en forma de mata. Fa al voltant dels 0,35 cm i és imperible i robust. Les flors perfumades són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins) i és pol·linitzada per diferents insectes. S'observa per atraure fauna. Aquesta lavàndula que pot estar en flor des de l'hivern fins a l'estiu té la tija quadrada i és fàcil de reconèixer per les fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga té al seu damunt un fascicle de bractèoles de color violat (la funció de les bràctees, que poden aparèixer o no en el més alt de la inflorescència, és atreure els insectes polinitzadors). Les flors tenen els pètals soldats en tub. Són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes, amb 5 dents curtes i un apèndix més llarg que ample o romboïdal a la part superior. La corol·la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobulat. Tenen quatre estams i l'ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranúcula. És un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades a l'interior del tub del calze.

Composició química

  • d-alcanfor (36%)
  • 1-8 cineol (33%)
  • d-borneol (4%) (substància terpènica coneguda com a càmfora de Borneo, de fórmula C10H18O)
  • alpha Pineno (4%)
  • beta pineno (3%)
  • cariofileno (2%)
  • d-canfeno (2%)
  • azulenol 2%.
  • Lineol
  • geraniol

Usos medicinals

La lavanda latifolia té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (angustifolia del L.). Produeix oli essencial però de qualitat inferior. L'oli essencial obtingut de les flors és abortiu, antibacterià, antisèptic, antiespasmòdic i carminatiu. Pot ser utilitzat fins i tot en aromateràpia.

Posologia

  • D'ús intern:

Infusió: 1 cullerada per a postres per tassa/10 minuts/2-3 tasses al dia/després dels àpats.

  • D'ús extern:

Infusió: rentats o comprimits.

Accions farmacològiques

  • Antibacterià: s'utilitza externament per a tractar ferides, cremades, picades, etc. També pot ser utilitzat per a tractar trastorns digestius i per al sistema immunitari.

Toxicitat

És necessari recordar que les essències poden produir-ne, si més no, gastritis i úlcera pèptica, reaccions al·lèrgiques i, en dosis elevades, mals de cap, nàusees, vòmits i somnolència; per això s'ha de demanar consell a personal facultatiu.

Referències

  1. Oyen, L.P.A; Xuan Dung, Nguyen. Plant Resources of South-East Esia vol.19, Essential-oil Plants (en anglès). Yayasan Obor Indonesia, 1999, p.118. ISBN 9792624449.
  2. 2,0 2,1 Bolòs, Oriol de [et al]. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al.. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.

Viccionari

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Barballó: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
 src= Lavandula latifolia. Dibuix de la planta

L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a la península Ibèrica, al sud d'Anglaterra i a l'estat francès, sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.

El trobem a la riba nord de la Meditèrrània. A Catalunya i al País Valencià està àmpliament distribuït i és comú, però rareja o desapareix cap als Pirineus.

L'aroma de la Lavandula latifòlia dona males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó les cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ampla, espígol mascle i espigoler.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Breitblättriger Lavendel ( allemand )

fourni par wikipedia DE

Der Breitblättrige Lavendel (Lavandula latifolia; Synonym: Lavandula spica L.[1]), auch Großer Speik, Spanischer Lavendel, Speik-Lavendel oder Gewürz-Lavendel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lavendel (Lavandula) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).

Beschreibung

Der Breitblättrige Lavendel ist ein aromatischer, weißfilziger, immergrüner Strauch, der Wuchshöhen bis 80 Zentimeter erreicht. Die gegenständigen Laubblätter sind länglich bis schmal elliptisch, 2 bis 5 Zentimeter lang und bis 2 bis 9 Millimeter breit. Sie sind am Rand leicht umgerollt, jung kurz und dicht weißfilzig, später graugrün und weniger filzig.

In 8 bis 25 Zentimeter langen, oft kürzeren, mehr oder weniger lockeren und sehr lang gestielten (Stiel 17 bis 30 cm) ährigen Blütenständen sind sieben bis acht Scheinquirle angeordnet. Jeweils sechs bis zehn Blüten stehen in den Scheinquirlen zusammen. Die linealischen, einnervigen und graugrünen Tragblätter haben eine Länge von bis zu 8 Millimeter. Der Blütenstiel ist sehr kurz. Die Vorblätter sind pfriemlich und 2 bis 3 Millimeter lang. Die zwittrigen Blüten sind zygomorph. Der Kelch ist kurz graufilzig, ungefähr 5 bis 6 mm Millimeter lang, mehr oder weniger zylindrisch und kurz fünfzähnig, der obere Zahn hat ein verkehrt herzförmiges Anhängsel. Die violett gefärbte Krone ist 1 bis 1,1 cm Zentimeter lang, fünflappig, sehr undeutlich zweilippig und außen weißfilzig. Es sind vier Staubblätter vorhanden, von denen 2 kürzer sind und nicht herausragen.

Die Blütezeit reicht von Juni bis September.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 48, 50 oder 54.[2]

Vorkommen

 src=
Breitblättriger Lavendel

Der Breitblättrige Lavendel kommt vom westlichen und zentralen Mittelmeergebiet östlich bis Jugoslawien vor. Sein ursprüngliches Verbreitungsgebiet liegt in Spanien, den Balearen, in Frankreich und in Italien.[3] Er wächst auf trockenen, sonnigen Hängen.

Synonyme

Es gibt einige Synonyme von Lavandula latifolia Medik.: Lavandula angustifolia Moench, Lavandula hybrida E.Rev. ex Briq., Lavandula spica Cav. nom. illeg., Lavandula spica DC.

Nutzung

Blätter und Blüten werden als Gewürz eingesetzt. Eine medizinische Wirkung ist bekannt. Blätter und Blüten werden als Repellent eingesetzt. Auch in Blütenpotpourri verwendet man Pflanzenteile dieser Art.[4] Speik-Lavendelöl wird vielfältig verwendet. Jedoch ist der Duft schwächer als der des Echten Lavendels. Heute wird auf den Lavendelfeldern in der Provence hauptsächlich eine natürliche Hybride von Echtem Lavendel und Breitblättrigem Lavendel, Lavandin (Lavandula ×intermedia), angebaut. Diese ist sehr häufig die Basis für preiswerte Lavendelprodukte.

Belege

Literatur

  • Ehrentraud Bayer, Karl-Peter Buttler, Xaver Finkenzeller, Jürke Grau: Pflanzen des Mittelmeerraums (Die farbigen Naturführer). Mosaik, München 1986, ISBN 3-576-01347-4.
  • Xi-wen Li, Ian C. Hedge: Lavandula. In: Wu Zheng-yi, Peter H. Raven (Hrsg.): Flora of China. Volume 17: Verbenaceae through Solanaceae. Science Press/Missouri Botanical Garden Press, Beijing/St. Louis 1994, ISBN 0-915279-24-X, S. 104 (englisch, online).

Einzelnachweise

  1. Vgl. auch Otto Zekert (Hrsg.): Dispensatorium pro pharmacopoeis Viennensibus in Austria 1570. Hrsg. vom österreichischen Apothekerverein und der Gesellschaft für Geschichte der Pharmazie. Deutscher Apotheker-Verlag Hans Hösel, Berlin 1938, S. 152 (Pseudonardus: Lavandula spica L., Speiklavendel) und 156 (Spica lavendulata: Speiklavendel).
  2. Lavandula latifolia bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  3. Rafaël Govaerts (Hrsg.): Lavandula latifolia. In: World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) – The Board of Trustees of the Royal Botanic Gardens, Kew, abgerufen am 6. Januar 2018.
  4. Lavandula latifolia bei Plants For A Future

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
  • Thomas Meyer, Michael Hassler: Mittelmeer- und Alpenflora. [1]
 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia DE

Breitblättriger Lavendel: Brief Summary ( allemand )

fourni par wikipedia DE

Der Breitblättrige Lavendel (Lavandula latifolia; Synonym: Lavandula spica L.), auch Großer Speik, Spanischer Lavendel, Speik-Lavendel oder Gewürz-Lavendel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lavendel (Lavandula) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia DE

Lavandula latifolia ( anglais )

fourni par wikipedia EN

Lavandula latifolia.

Lavandula latifolia, known as broadleaved lavender,[2] spike lavender, aspic lavender or Portuguese lavender, is a flowering plant in the family Lamiaceae, native to the western Mediterranean region, from central Portugal to northern Italy (Liguria) through Spain and southern France. Hybridization can occur in the wild with English lavender (Lavandula angustifolia).

The scent of Lavandula latifolia is stronger, with more camphor, and more pungent than Lavandula angustifolia scent. For this reason the two varieties are grown in separate fields.

Description

Lavandula latifolia is a strongly aromatic shrub growing to 30–80 cm tall. The leaves are evergreen, 3–6 cm long and 5–8 mm broad.

The flowers are pale lilac, produced on spikes 2–5 cm long at the top of slender, leafless stems 20–50 cm long. Flowers from June to September, depending on weather.

The fruit is a nut, indehiscent, monosperm of hardened pericarp. It consists of 4 small nuts which often remain locked inside the calyx tube. Grows from 0 to 1,700 m amsl.[3]

Etymology

The species name latifolia is Latin for "broadleaf". The genus name Lavandula simply means lavender.

Chemical composition

Uses

Lavandula latifolia can be used in aromatherapy.[5]

References

  1. ^ "Sinonimia en Tela Botánica". Archived from the original on 2011-07-19. Retrieved 2011-01-17.
  2. ^ USDA, NRCS (n.d.). "Lavandula latifolia". The PLANTS Database (plants.usda.gov). Greensboro, North Carolina: National Plant Data Team. Retrieved 23 January 2016.
  3. ^ Bolòs and Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
  4. ^ a b c d e f g h Salido et al. 2004, pp. 206–210. sfn error: no target: CITEREFSalidoAltarejosNoguerasSánchez2004 (help)
  5. ^ "Lavandula latifolia Spike Lavender, Broadleaved lavender PFAF Plant Database". pfaf.org. Retrieved 2020-10-06.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EN

Lavandula latifolia: Brief Summary ( anglais )

fourni par wikipedia EN
Lavandula latifolia.

Lavandula latifolia, known as broadleaved lavender, spike lavender, aspic lavender or Portuguese lavender, is a flowering plant in the family Lamiaceae, native to the western Mediterranean region, from central Portugal to northern Italy (Liguria) through Spain and southern France. Hybridization can occur in the wild with English lavender (Lavandula angustifolia).

The scent of Lavandula latifolia is stronger, with more camphor, and more pungent than Lavandula angustifolia scent. For this reason the two varieties are grown in separate fields.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EN

Lavandula latifolia ( espagnol ; castillan )

fourni par wikipedia ES

Lavandula latifolia es un arbusto de la familia de las lamiáceas (Lamiaceae).

 src=
Vista de la planta
 src=
Flores
 src=
Como planta ornamental
 src=
En su hábitat

Distribución

Está presente en comunidades de zonas montañosas en matorrales del sur de Inglaterra, Francia y España (Pirineos y en las montañas que separan Valencia de Aragón y de Cataluña), donde conviven Lavandula latifolia y Lavandula spica, abriendo las primeras flores L. latifolia, y L. spica acabando la floración.

El aroma de Lavandula latifolia es desagradable, y el de L. spica muy bueno; por esta razón se las cultiva en campos separados.

Descripción

Lavandula latifolia es un arbusto perenne en forma de mata. Alcanza los 80 cm de altura. Las hojas son lineales-oblongas, de unos 10 cm de longitud. Las flores (las cuales son polinizadas por diferentes insectos) son perfumadas, hermafroditas y de color azul o violeta; aparecen en agosto y se producen en espigas terminales. Toda la planta desprende un olor alcanforado.

Composición química

La esencia de Lavandula latifolia contiene linalol, alcanfor y 1,8-cineol como constiuyentes principales.[1]

Usos medicinales

  • La lavanda Lavandula latifolia tiene características medicinales similares a la lavanda común (Lavandula angustifolia). Produce también un aceite esencial, aunque de inferior calidad. El aceite esencial obtenido de las flores es abortivo, antibacteriano y antiséptico, y puede ser utilizado con fines de aromaterapia.
  • Es utilizada vía tópica para tratar heridas, quemaduras, picaduras, etc. También puede ser utilizada para tratar desórdenes digestivos y del sistema inmunitario.
  • Se debe recordar que las esencias pueden producir gastritis y úlcera péptica, reacciones alérgicas y, en dosis elevadas, dolor de cabeza, náuseas, vómitos y somnolencia; razón por la cual, para su uso, se debe tener consejo médico o farmacéutico.

Taxonomía

Lavandula latifolia fue descrita por Philip Miller y publicado en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.[2]

Etimología

Lavandula: nombre genérico que se cree que deriva del francés antiguo lavandre y en última instancia del latín lavare (lavar), refiriéndose al uso de infusiones de las plantas.[3]​ El nombre botánico Lavandula como el usado por Linneo se considera derivado de este y otros nombres comunes europeos para las plantas. Sin embargo, se sugiere que esta explicación puede ser apócrifa, y que el nombre en realidad puede ser derivado del latín livere, "azulado".[4]

latifolia: epíteto latíno que significa "con hojas anchas".[5]

Sinonimia
  • Lavandula spica subsp. latifolia Bonnier y Layens [1894]
  • Lavandula latifolia var. tomentosa Briq. [1895]
  • Lavandula latifolia var. erigens (Jord. y Fourr.) Rouy [1909]
  • Lavandula interrupta Jord. y Fourr. [1868]
  • Lavandula inclinans Jord. y Fourr. [1868]
  • Lavandula guinandii Gand. [1875]
  • Lavandula decipiens Gand. [1875]
  • Lavandula cladophora Gand.[6]
  • Lavandula spica var. vulgaris Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826), nom. inval.
  • Lavandula major Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 330 (1764), opus utique oppr.
  • Lavandula spica var. ramosa Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826).
  • Lavandula ovata Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 17 (1841).
  • Lavandula erigens Jord. y Fourr., Brev. Pl. Nov. 2: 88 (1868).
  • Lavandula hybrida E.Rev. ex Briq., Lab. Alp. Mar.: 469 (1895).[7]

Nombre común

  • Castellano: ahucema, ahusema, alfazema, alhucema (22), alhusema, alucema, ancema, árnica de monte, aucema, azucema, barbayo, boja esplieguera, ehpliegu, espigola, espigolina (2), espigón, espilego, esplego, espliego (39), espliego macho, espligo (4), esprego, espriego, espígol (2), espígola, jalveo, jucema, jucena, lavanda (9), lavanda macho, lavandín, lavándula (2), lucema (2), madreselva, respliego (2), sielva, sielva esplieguera, sielva negra, sielva negral, sierva, sierva esplieguera, ucema, yerba conejera. Los números entre paréntesis corresponden a la frecuencia de uso del vocablo en España. [8]

Notas y referencias

  1. García Vallejo, María Isabel (1992). «Aceites esenciales de las lavandulas ibéricas. Ensayo de la quimiotaxonomía». Tesis Doctoral en la Universidad Complutense de Madrid. p. 75.
  2. «Lavandula latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 29 de julio de 2013.
  3. Concise Oxford Dictionary
  4. The alternative derivation of the name lavender from Latin livere and medieval Latin lavindula is given in Upson and Andrews, where it is presented as a conjecture. The problems with the standard derivation are also described; such as that there is no knowledge of the common use of lavender for washing by Greeks and Romans.
  5. En Epítetos Botánicos
  6. Sinonimia en Tela Botánica.
  7. «Lavandula latifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 6 de abril de 2010.
  8. «Lavandula latifolia». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 22 de octubre de 2015.

Referencias bibliográficas

  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores y editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ES

Lavandula latifolia: Brief Summary ( espagnol ; castillan )

fourni par wikipedia ES

Lavandula latifolia es un arbusto de la familia de las lamiáceas (Lamiaceae).

 src= Vista de la planta  src= Flores  src= Como planta ornamental  src= En su hábitat
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores y editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ES

Astaizpiliku ( basque )

fourni par wikipedia EU

Astaizpilikua (Lavandula latifolia) izpiliku gisa ezagutzen den landareetako bat da, Lamiaceae familiakoa. Mediterraneoko mendebaldekoak dira jatorriz, Portugalgo erdialdetik Italiako iparraldera, Iberiar penintsula eta Frantziako hegoaldean barrena. izpiliku finarekin hibridazioa gerta daiteke.

Astaizpilikuaren usaina indartsuagoa da, alkanfor gehiagorekin. Horregatik bi barietate hauek bereizita landatu ohi dira.

Hosto zabalak ditu, zurixkak, lore mordo txikiak, kolore argidunak. Izpilikuarena baino usain sarkorragoa darie. Mediterraneoko mendebaldean hazten da karraskiloetan eta toki irekietan. Izpilikua bezala erabiltzen da sendagai.[1]

Konposizio kimikoa

Erreferentziak

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EU

Astaizpiliku: Brief Summary ( basque )

fourni par wikipedia EU

Astaizpilikua (Lavandula latifolia) izpiliku gisa ezagutzen den landareetako bat da, Lamiaceae familiakoa. Mediterraneoko mendebaldekoak dira jatorriz, Portugalgo erdialdetik Italiako iparraldera, Iberiar penintsula eta Frantziako hegoaldean barrena. izpiliku finarekin hibridazioa gerta daiteke.

Astaizpilikuaren usaina indartsuagoa da, alkanfor gehiagorekin. Horregatik bi barietate hauek bereizita landatu ohi dira.

Hosto zabalak ditu, zurixkak, lore mordo txikiak, kolore argidunak. Izpilikuarena baino usain sarkorragoa darie. Mediterraneoko mendebaldean hazten da karraskiloetan eta toki irekietan. Izpilikua bezala erabiltzen da sendagai.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EU

Lavandula latifolia

fourni par wikipedia FR

La Lavande aspic ou Lavande à larges feuilles Lavandula latifolia, anciennement L. spica, est un arbrisseau de la famille des Lamiaceae, présent en Espagne, en France et dans le Sud de l’Angleterre. Il affectionne les zones de petite montagne, au climat méditerranéen, où il pousse en buissons. On le trouve également dans les Pyrénées, dans les montagnes séparant la province de Valence de l’Aragon et en Catalogne.

Cette lavande, peu appréciée en parfumerie, entre dans la composition du baume du tigre.

Description

C'est un arbrisseau buissonnant pouvant atteindre 80 cm de hauteur[réf. nécessaire]. Les feuilles, linéaires et oblongues, ont une longueur atteignant 10 cm[réf. nécessaire].

Les fleurs apparaissent en août sur des épis. De couleur bleue ou violette, elles sont parfumées et dégagent une odeur camphrée. Elles sont pollinisées par différents insectes.

Lavandula latifolia contient 2n= 50 chromosomes alors que Lavandula angustifolia en contient 2n= 48, raison pour laquelle leur hybride appelé Lavandin est stérile.

Composition chimique de l’huile essentielle

Utilisations

  • L'huile d'aspic (une huile essentielle produite à partir de Lavandula latifolia) a été utilisée comme dissolvant en peinture[1].
  • La lavande aspic a les mêmes caractéristiques médicinales que la lavande vraie (L. angustifolia). L’huile essentielle extraite des fleurs a des caractéristiques abortives, antibactériennes et antiseptiques. C'est aussi une exceptionnelle antivirale[2]. Elle peut être utilisée pour l'aromathérapie.
  • Comme antibactérien, l’huile permet par usage externe de soigner plaies, brûlures et piqûres. Elle constitue un traitement d'appoint contre la dermatite atopique (eczéma). Absorbée en tisane, la plante est utilisée pour traiter des désordres de la digestion ou du système immunitaire.
  • A contrario, les essences peuvent produire de l’ulcère, des réactions allergiques et, à forte dose, des maux de tête, des nausées, des vomissements et de la somnolence. Pour ces motifs, leur utilisation doit se faire sous conseil médical.

Autres dénominations

  • Lavandula spica subsp. latifolia Bonnier & Layens [1894]
  • Lavandula latifolia var. tomentosa Briq. [1895]
  • Lavandula latifolia var. erigens (Jord. & Fourr.) Rouy [1909]
  • Lavandula interrupta Jord. & Fourr. [1868]
  • Lavandula inclinans Jord. & Fourr. [1868]
  • Lavandula guinandii Gand. [1875]
  • Lavandula erigens Jord. & Fourr. [1868]
  • Lavandula decipiens Gand. [1875]
  • Lavandula cladophora Gand.
  • Nard rustique, italien Panckoucke, Dictionnaire des sciences médicales, vol. 35 [1819]
  • Noms vernaculaires selon tela-botanica

Références

  • (es) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en espagnol intitulé .
  1. J.M. Morisot, Tableaux détaillés des prix de tous les ouvrages du bâtiment. Vocabulaire des arts et métiers en ce qui concerne les constructions (Peinture dorure), Carilian, 1814 (lire en ligne)
  2. Danièle Festy, Tout vient du ventre : ou presque, Paris, Leduc.s Éditions, 2010, 242 p. (ISBN 978-2-84899-374-4 et 978-2-84899-860-2, lire en ligne), p. 110.

Voir aussi

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia FR

Lavandula latifolia: Brief Summary

fourni par wikipedia FR

La Lavande aspic ou Lavande à larges feuilles Lavandula latifolia, anciennement L. spica, est un arbrisseau de la famille des Lamiaceae, présent en Espagne, en France et dans le Sud de l’Angleterre. Il affectionne les zones de petite montagne, au climat méditerranéen, où il pousse en buissons. On le trouve également dans les Pyrénées, dans les montagnes séparant la province de Valence de l’Aragon et en Catalogne.

Cette lavande, peu appréciée en parfumerie, entre dans la composition du baume du tigre.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia FR

Lavandula latifolia ( galicien )

fourni par wikipedia gl Galician

 src=
Ilustración.

A Lavandula latifolia é un arbusto da familia das lamiáceas (Lamiaceae), presente en España, o sur de Inglaterra, e Francia, sobre todo en comunidades de zonas montañosas, en matogueiras. Tamén pode encontrarse nos Pireneos e nas montañas que separan Valencia de Aragón e de Cataluña, onde conviven Lavandula latifolia e Lavandula angustifolia, abrindo as primeiras flores L. latifolia, e L. angustifolia acabando a floración.

O aroma de Lavandula latifolia é desagradable, e o de L. angustifolia moi bo.

Descrición

A Lavandula latifolia é un arbusto perenne en forma de mata. Alcanza os 80 cm de altura. As follas son lineares-oblongas, duns 10 cm de lonxitude. As flores (as cales son polinizadas por diferentes insectos) son perfumadas, hermafroditas e de cor azul ou violeta; aparecen en agosto e prodúcense en espigas terminais. Toda a planta desprende un olor alcanforado.

Composición química

  • d-alcanfor (36%)
  • 1-8 cineol (33%)
  • d-borneol (4%) (substancia coñecida como alcanfor de Borneo, de fórmula C10H18O)
  • alfa Pineno (4%)
  • beta pineno (3%)
  • cariofileno (2%)
  • d-canfeno (2%)
  • azulenol 2%
  • lineol
  • xeraniol

Usos medicinais

  • A lavanda Lavandula latifolia ten características medicinais similares á Lavandula angustifolia. Produce tamén un aceite esencial, aínda que de inferior calidade. O aceite esencial obtido das flores é abortivo, antibacteriano e antiséptico, e pode ser utilizado con fins de aromaterapia.
  • É utilizada vía tópica para tratar feridas, queimaduras, picaduras etc. Tamén pode ser utilizada para tratar desordes dixestivas e do sistema inmunitario.
  • Débese lembrar que as esencias poden producir gastrite e úlcera péptica, reaccións alérxicas e, en doses elevadas, dores de cabeza, náuseas, vómitos e somnolencia; razón pola cal, para o seu uso, débese ter asesoramento médico ou farmacéutico.

Sinónimos

  • Lavandula spica subsp. latifolia Bonnier e Layens [1894]
  • Lavandula latifolia var. tomentosa Briq. [1895]
  • Lavandula latifolia var. erigens (Jord. e Fourr.) Rouy [1909]
  • Lavandula interrupta Jord. e Fourr. [1868]
  • Lavandula inclinans Jord. e Fourr. [1868]
  • Lavandula guinandii Gand. [1875]
  • Lavandula decipiens Gand. [1875]
  • Lavandula cladophora Gand.[1]
  • Lavandula spica var. vulgaris Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826), nom. inval.
  • Lavandula major Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 330 (1764), opus utique oppr.
  • Lavandula spica var. ramosa Ging., Hist. Nat. Lavand.: 154 (1826).
  • Lavandula ovata Steud., Nomencl. Bot., ed. 2, 2: 17 (1841).
  • Lavandula erigens Jord. e Fourr., Brev. Pl. Nov. 2: 88 (1868).
  • Lavandula hybrida E.Rev. ex Briq., Lab. Alp. Mar.: 469 (1895).[2]

Notas

  1. "Sinonimia en Tela Botánica.". Arquivado dende o orixinal o 19 de xullo de 2011. Consultado o 01 de decembro de 2013.
  2. "Lavandula latifolia". Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado o 6 de abril de 2010.

Véxase tamén

Bibliografía

  • Blumenthal M, Goldberg A, Brinckmann J. Herbal Medicine, Expanded Commission E Monographs. Integrative Medicine Communications, Newton. First Edition, 2000.
  • Grases F, Melero G, Costa-Bauza A et al. Urolithiasis and phytotherapy. Int Urol Nephrol 1994; 26(5): 507-11.
  • Paris RR, Moyse H. Matière Médicale. Masson & Cia., Paris; 1971. Tome.
  • PDR for Herbal Medicines. Medical Economics Company, Montvale. Second Edition, 2000.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores e editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia gl Galician

Lavandula latifolia: Brief Summary ( galicien )

fourni par wikipedia gl Galician
 src= Ilustración.

A Lavandula latifolia é un arbusto da familia das lamiáceas (Lamiaceae), presente en España, o sur de Inglaterra, e Francia, sobre todo en comunidades de zonas montañosas, en matogueiras. Tamén pode encontrarse nos Pireneos e nas montañas que separan Valencia de Aragón e de Cataluña, onde conviven Lavandula latifolia e Lavandula angustifolia, abrindo as primeiras flores L. latifolia, e L. angustifolia acabando a floración.

O aroma de Lavandula latifolia é desagradable, e o de L. angustifolia moi bo.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores e editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia gl Galician

Lavandula latifolia ( italien )

fourni par wikipedia IT

La lavanda latifolia (nome scientifico Lavandula latifolia Medik., 1783) è una pianta suffruticosa sempreverde della famiglia delle Lamiaceae.[1] si distingue dalla lavanda officinale perché quest'ultima possiede foglie più strette.

Etimologia

Il nome comune "lavanda" con il quale siamo abituati a chiamare queste piante (ma anche quello scientifico del genere Lavandula) è stato recepito nella lingua italiana dal gerundio latino "lavare" ( = che deve essere lavato) per alludere al fatto che queste specie erano molto utilizzate nell'antichità (soprattutto nel Medioevo) per detergere il corpo.[2] L'epiteto specifico (latifolia) fa riferimento alle larghe foglie di questa specie.[3][4]

Il nome scientifico è stato definito per la prima volta dal botanico e fisico tedesco Friedrich Kasimir Medikus (Grambach, 1736 – Grambach, 8 luglio 1808) nella pubblicazione "Beobachtungen auf Reisen nach dem Riesengebirge. Dresden." (Beobacht. (1783) 135; Vill. Hist. Pl. Dauph. ii. 363; Ehrh. Beitr. vii. 55.) del 1783.[5]

Descrizione

 src=
Il portamento
 src=
Infiorescenza

Queste piante possono arrivare fino 3 – 8 cm di altezza. La forma biologica è nano-fanerofite (NP), sono piante perenni e legnose, con gemme svernanti poste ad un'altezza dal suolo tra i 30 cm e i 2 metri. Hanno quindi un portamento arbustivo o subarbustivo o cespitoso-arbustivo. Sono inoltre fortemente aromatiche. L'indumento è grigio-tomentoso (per peli stellati).[6][7][8][9][10][11][12]

Radici

Le radici sono secondarie da rizoma.

Fusto

La parte aerea del fusto è legnosa, eretta con superficie pubescente. La parte alta è ramosa con i giovani rami di tipo erbaceo.

Foglie

Le foglie lungo il fusto sono disposte in modo opposto (addensate alla base e distanziate verso l'apice). La lamina è intera con contorno spatolato; la base è attenuata verso il picciolo; l'apice varia da ottuso a acuto; i margini sono revoluti. Le foglie sono profumate e persistenti. All'ascella delle foglie sono inseriti ciuffi di foglie più piccole. Dimensione delle foglie: larghezza 2 – 5 mm.

Infiorescenza

Le infiorescenze sono delle spighe di 3 – 8 cm. I fiori sono disposti a verticilli (da 6 - 12 fiori) e sono più o meno lungamente pedicellati e distanziati. Nell'infiorescenza sono presenti delle brattee a consistenza erbacea con forme da lineari a lanceolate con una sola nervatura centrale. Non è presente un ciuffo di brattee sterili. Dimensione delle brattee: larghezza 3 – 4 mm; lunghezza 6 – 8 mm. Le bratteole sono lineari e lunghe 2 – 3 mm.

Fiore

I fiori sono ermafroditi, zigomorfi, tetrameri (4-ciclici), ossia con quattro verticilli (calicecorolla - androceogineceo) e pentameri (5-meri: la corolla e il calice sono a 5 parti).

  • Formula fiorale. Per la famiglia di queste piante viene indicata la seguente formula fiorale:
X, K (5), [C (2+3), A 2+2] G (2), (supero), drupa, 4 nucule[8][10]
  • Calice: il calice gamosepalo è del tipo da attinomorfo a subattinomorfo. La parte iniziale tubolare ha delle forme ovoidi-cilindriche ed è percorso da 13 o 15 nervature. Termina debolmente bilabiato: il labbro superiore è intero, quello inferiore ha 4 denti. Il calice è persistente e si dilata leggermente alla fruttificazione. Lunghezza del calice: 4 – 5 mm.
  • Corolla: la corolla gamopetala è debolmente bilabiata con lobi di varie forme divaricati quasi ad angolo retto. Il portamento dei lobi in genere è patente (diritto e/o diffuso). Il tubo della corolla o è appena eccedente il calice oppure può essere 3 volte più lungo ed è comunque dilatato alle fauci. I colori variano da purpureo a violaceo. Lunghezza della corolla 8 – 10 mm.
  • Androceo: gli stami sono quattro didinami (il paio anteriore è più lungo), sono declinanti e inclusi nel tubo corollino. I filamenti sono glabri. Le antere sono reniformi e sono confluenti. Il disco del nettare normalmente è formato da 4 lobi. I granuli pollinici sono del tipo tricolpato o esacolpato.
  • Gineceo: l'ovario è supero formato da due carpelli saldati (ovario bicarpellare) ed è 4-loculare per la presenza di falsi setti divisori all'interno dei due carpelli. La placentazione è assile. Gli ovuli sono 4 (uno per ogni presunto loculo), hanno un tegumento e sono tenuinucellati (con la nocella, stadio primordiale dell'ovulo, ridotta a poche cellule).[13] Lo stilo inserito alla base dell'ovario (stilo ginobasico) è del tipo filiforme. Lo stigma è bilobato o privo di lobi e capitato.
  • Fioritura: da giugno a settembre.

Frutti

Il frutto è uno schizocarpo composto da 4 nucule glabre e lisce. Le nucule sono provviste di areole ed hanno delle varie forme, dimensioni e colori. La deiscenza è basale o laterale.

Riproduzione

  • Impollinazione: l'impollinazione avviene tramite insetti tipo ditteri e imenotteri (impollinazione entomogama).[8][14] In particolare la pianta è bottinata dalle api.
  • Riproduzione: la fecondazione avviene fondamentalmente tramite l'impollinazione dei fiori (vedi sopra).
  • Dispersione: i semi cadendo a terra (dopo essere stati trasportati per alcuni metri dal vento – disseminazione anemocora) sono successivamente dispersi soprattutto da insetti tipo formiche (disseminazione mirmecoria). I semi hanno una appendice oleosa (elaisomi, sostanze ricche di grassi, proteine e zuccheri) che attrae le formiche durante i loro spostamenti alla ricerca di cibo.[15]

Distribuzione e habitat

 src=
Distribuzione della pianta
(Distribuzione regionale[16] – Distribuzione alpina[17])

Fitosociologia

Dal punto di vista fitosociologico alpino la specie di questa voce appartiene alla seguente comunità vegetale:[17]

  • Formazione: comunità delle lande di arbusti nani e delle torbiere
  • Classe: Rosmarinetea
  • Ordine: Rosmarinetalia
  • Alleanza: Rosmarino-Ericion

Tassonomia

La famiglia di appartenenza del genere (Lamiaceae), molto numerosa con circa 250 generi e quasi 7000 specie[10], ha il principale centro di differenziazione nel bacino del Mediterraneo e sono piante per lo più xerofile (in Brasile sono presenti anche specie arboree). Per la presenza di sostanze aromatiche, molte specie di questa famiglia sono usate in cucina come condimento, in profumeria, liquoreria e farmacia. La famiglia è suddivisa in 7 sottofamiglie; il genere Lavandula è descritto nella tribù Lavanduleae (di cui è l'unico genere) che appartiene alla sottofamiglia Nepetoideae.[18]

Il numero cromosomico di L. latifolia è: 2n = 48, 50 e 54.[19]

Ibridi

La specie di questa voce può facilmente ibridarsi con la specie Lavandula lanata Boiss., 1838 per formare il seguente ibrido:[20]

  • Lavandula × losae Rivas Goday ex Sánchez-Gómez , Alcaraz & García Vall.

Sinonimi

Questa entità ha avuto nel tempo diverse nomenclature. L'elenco seguente indica alcuni tra i sinonimi più frequenti:[1]

  • Lavandula angustifolia Moench
  • Lavandula cladophora Gand.
  • Lavandula decipiens Gand.
  • Lavandula erigens Jord. & Fourr.
  • Lavandula guinardii Gand.
  • Lavandula hybrida E.Rev. ex Briq.
  • Lavandula inclinans Jord. & Fourr.
  • Lavandula interrupta Jord. & Fourr.
  • Lavandula latifolia var. erigens (Jord. & Fourr.) Nyman
  • Lavandula latifolia var. tomentosa Briq.
  • Lavandula major Garsault
  • Lavandula ovata Steud.
  • Lavandula spica Cav.
  • Lavandula spica var. latifolia L.
  • Lavandula spica var. ramosa Ging.

Usi

Farmacia

Secondo la medicina popolare questa pianta ha le seguenti proprietà medicamentose:[21]

Cucina

I fiori sono eduli (commestibili) e possono essere impiegati nella preparazione di biscotti, torte e aggiunti a risotti, gnocchi.

La lavanda è una pianta mellifera e si può produrre del miele, ma la pianta è poco diffusa se non negli orti e giardini e quindi la produzione è solo occasionale.

Altri usi

È usata anche come olio essenziale, nella confezione di incensi e come repellete per insetti. i fiori sono usati per la profumazione di biancheria.

Altre notizie

La lavanda a foglie larghe in altre lingue è chiamata nei seguenti modi:

  • (DE) Breitblättiger Lavendel
  • (FR) Lavande à larges feuilles
  • (EN) French Lavender

Note

  1. ^ a b Lavandula latifolia, su The Plant List. URL consultato il 13 settembre 2016.
  2. ^ David Gledhill 2008, pag. 232.
  3. ^ David Gledhill 2008, pag. 231.
  4. ^ Botanical names, su calflora.net. URL consultato il 13 settembre 2016.
  5. ^ The International Plant Names Index, su ipni.org. URL consultato il 13 settembre 2016.
  6. ^ Motta 1960, Vol. 2 - pag. 636.
  7. ^ Kadereit 2004, pag. 255.
  8. ^ a b c Tavole di Botanica sistematica, su dipbot.unict.it. URL consultato il 7 settembre 2015 (archiviato dall'url originale il 4 marzo 2016).
  9. ^ Pignatti, vol. 2 - pag. 500.
  10. ^ a b c Judd, pag. 504.
  11. ^ Strasburger, pag. 850.
  12. ^ eFloras - Flora of China, su efloras.org. URL consultato il 13 settembre 2016.
  13. ^ Musmarra 1996.
  14. ^ Pignatti, vol. 2 - pag. 437.
  15. ^ Strasburger, pag. 776.
  16. ^ Conti et al. 2005, pag. 119.
  17. ^ a b c d Aeschimann et al. 2004, Vol. 2 - pag. 160.
  18. ^ Olmstead 2012.
  19. ^ Tropicos Database, su tropicos.org. URL consultato il 13 settembre 2016.
  20. ^ The International Plant Names Index, su ipni.org. URL consultato il 13 settembre 2016.
  21. ^ Plants For A Future, su pfaf.org. URL consultato il 13 settembre 2016.

Bibliografia

  • Maria Luisa Sotti, Maria Teresa della Beffa, Le piante aromatiche. Tutte le specie più diffuse in Italia, Milano, Editoriale Giorgio Mondadori, 1989, ISBN 88-374-1057-3.
  • Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta., Milano, Federico Motta Editore. Volume 2, 1960.
  • David Gledhill, The name of plants (PDF), Cambridge, Cambridge University Press, 2008. URL consultato il 13 settembre 2016 (archiviato dall'url originale il 4 marzo 2016).
  • Eduard Strasburger, Trattato di Botanica. Volume secondo, Roma, Antonio Delfino Editore, 2007, p. 850, ISBN 88-7287-344-4.
  • Judd S.W. et al, Botanica Sistematica - Un approccio filogenetico, Padova, Piccin Nuova Libraria, 2007, ISBN 978-88-299-1824-9.
  • Alfio Musmarra, Dizionario di botanica, Bologna, Edagricole, 1996.
  • Richard Olmstead, A Synoptical Classification of the Lamiales, 2012.
  • Kadereit J.W, The Families and Genera of Vascular Plants, Volume VII. Lamiales., Berlin, Heidelberg, 2004, p. 255.
  • Sandro Pignatti, Flora d'Italia. Volume 2, Bologna, Edagricole, 1982, p. 500, ISBN 88-506-2449-2.
  • D.Aeschimann, K.Lauber, D.M.Moser, J-P. Theurillat, Flora Alpina. Volume 2, Bologna, Zanichelli, 2004, p. 160.
  • F.Conti, G. Abbate, A.Alessandrini, C.Blasi, An annotated checklist of the Italian Vascular Flora, Roma, Palombi Editore, 2005, p. 119, ISBN 88-7621-458-5.

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori e redattori di Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia IT

Lavandula latifolia: Brief Summary ( italien )

fourni par wikipedia IT

La lavanda latifolia (nome scientifico Lavandula latifolia Medik., 1783) è una pianta suffruticosa sempreverde della famiglia delle Lamiaceae. si distingue dalla lavanda officinale perché quest'ultima possiede foglie più strette.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori e redattori di Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia IT

Spijklavendel ( néerlandais ; flamand )

fourni par wikipedia NL

Spijklavendel (Lavandula latifolia, synoniem: Lavandula spica) is een plant die behoort tot de lipbloemenfamilie (Lamiaceae). Het is een aromatische, lage, sterk vertakte struik. De soort komt van nature voor vanaf het westen tot het oosten van het centraal gedeelte van het Middellandse Zeegebied tot Joegoslavië.

De geur van spijklavendel is sterker, scherper en bevat meer kamfer dan die van echte lavendel. Daarom worden ze niet naast elkaar geteeld.

Spijklavendel wordt tot 80 centimeter hoog. De 2 - 5 cm lange en 2 - 9 mm brede, bladeren staan tegenover elkaar en zijn langwerpig tot smal elliptisch. De bladrand is iets omgekruld. De jonge bladeren zijn kort en dicht witviltig behaard. De oudere bladeren zijn minder viltig behaard en grijsgroen.

Spijklavendel bloeit van juni tot september met 8 - 25 cm (vaak korter) lange, zeer lang gesteelde aren. De lijnvormige, eennervige, grijsgroene schutbladen zijn tot 8 mm lang. De bracteolen zijn priemvormog en 2 - 3 mm lang. De tweeslachtige, violette bloemen zijn zygomorf. De kort vijftandige, min of meer cilindrische kelk is kort grijsviltig behaard en 5 - 6 mm lang. De bovenste tand heeft een omgekeerd hartvormig aanhangsel. De vijflappige bloemkroon is 1 - 1,1 mm lang en aan de buitenzijde witviltig. De bloemen hebben vier meeldraden, waarvan er twee kort zijn en die niet buiten de bloemkroon steken.

Gebruik

Bladeren en bloemen worden voor het kruiden van gerechten en als repellent tegen insecten gebruikt. Spijklavendelolie wordt veel toegepast hoewel de geur zwakker is dan die van echte lavendelolie. tegenwoordig wordt in de Provence hoofdzakelijk de natuurlijke hybride van echte lavendel en spijklavendel, Lavandula intermedia, geteeld.

Wikimedia Commons Zie de categorie Lavandula latifolia van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia NL

Spijklavendel: Brief Summary ( néerlandais ; flamand )

fourni par wikipedia NL

Spijklavendel (Lavandula latifolia, synoniem: Lavandula spica) is een plant die behoort tot de lipbloemenfamilie (Lamiaceae). Het is een aromatische, lage, sterk vertakte struik. De soort komt van nature voor vanaf het westen tot het oosten van het centraal gedeelte van het Middellandse Zeegebied tot Joegoslavië.

De geur van spijklavendel is sterker, scherper en bevat meer kamfer dan die van echte lavendel. Daarom worden ze niet naast elkaar geteeld.

Spijklavendel wordt tot 80 centimeter hoog. De 2 - 5 cm lange en 2 - 9 mm brede, bladeren staan tegenover elkaar en zijn langwerpig tot smal elliptisch. De bladrand is iets omgekruld. De jonge bladeren zijn kort en dicht witviltig behaard. De oudere bladeren zijn minder viltig behaard en grijsgroen.

Spijklavendel bloeit van juni tot september met 8 - 25 cm (vaak korter) lange, zeer lang gesteelde aren. De lijnvormige, eennervige, grijsgroene schutbladen zijn tot 8 mm lang. De bracteolen zijn priemvormog en 2 - 3 mm lang. De tweeslachtige, violette bloemen zijn zygomorf. De kort vijftandige, min of meer cilindrische kelk is kort grijsviltig behaard en 5 - 6 mm lang. De bovenste tand heeft een omgekeerd hartvormig aanhangsel. De vijflappige bloemkroon is 1 - 1,1 mm lang en aan de buitenzijde witviltig. De bloemen hebben vier meeldraden, waarvan er twee kort zijn en die niet buiten de bloemkroon steken.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia NL

Lavandula latifolia ( portugais )

fourni par wikipedia PT

Lavandula latifolia é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae conhecida popularmente como lavanda portuguesa ou alfazema-brava. A autoridade científica da espécie é Medik., tendo sido publicada em Histoire des Plantes de Dauphiné 2: 363. 1787.[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.

Em termos de naturalidade é introduzida na região atrás indicada.

Protecção

Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 7 de Outubro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/17600105>

Bibliografia

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores e editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia PT

Lavandula latifolia: Brief Summary ( portugais )

fourni par wikipedia PT

Lavandula latifolia é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae conhecida popularmente como lavanda portuguesa ou alfazema-brava. A autoridade científica da espécie é Medik., tendo sido publicada em Histoire des Plantes de Dauphiné 2: 363. 1787.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores e editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia PT

Lavandula latifolia ( vietnamien )

fourni par wikipedia VI

Lavandula latifolia (oải hương Bồ Đào Nha, Spike lavender, Portuguese lavender) là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Medik. mô tả khoa học đầu tiên năm 1784.[2]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ Sinonimia en Tela Botánica
  2. ^ The Plant List (2010). Lavandula latifolia. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Bài viết về phân họ hoa môi Nepetoideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia VI

Lavandula latifolia: Brief Summary ( vietnamien )

fourni par wikipedia VI

Lavandula latifolia (oải hương Bồ Đào Nha, Spike lavender, Portuguese lavender) là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Medik. mô tả khoa học đầu tiên năm 1784.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia VI

Лаванда широколистная ( russe )

fourni par wikipedia русскую Википедию
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Asteranae
Семейство: Яснотковые
Подсемейство: Котовниковые
Род: Лаванда
Вид: Лаванда широколистная
Международное научное название

Lavandula latifolia Medik., 1784

Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 506032NCBI 39331EOL 590824IPNI 449051-1TPL kew-109033

Лаванда широколистная (лат. Lavandula latifolia) — растение рода Лаванда из семейства Яснотковые.

Синонимы

  • Lavandula spica subsp. latifolia Bonnier & Layens [1894]
  • Lavandula latifolia var. tomentosa Briq. [1895]
  • Lavandula latifolia var. erigens (Jord. & Fourr.) Rouy [1909]
  • Lavandula interrupta Jord. & Fourr. [1868]
  • Lavandula inclinans Jord. & Fourr. [1868]
  • Lavandula guinandii Gand. [1875]
  • Lavandula erigens Jord. & Fourr. [1868]
  • Lavandula decipiens Gand. [1875]
  • Lavandula cladophora Gand.[2]

Ботаническое описание

 src=
Строение лаванды широколистной (Иллюстрация из книги «Fleurs plantes et fruits». 1903)

Лаванда широколистная — ароматный вечнозелёный кустарник. Высота растения до одного метра.

Листья ланцетовидные, от 3 до 6 см длиной и от 5 до 8 мм шириной.

Цветки растения серо-голубого цвета.

Распространение

В естественном виде лаванда широколистная встречается в горных районах на юге Франции, в Испании, а также в Северной Африке, Италии, Югославии и в восточных районах Средиземноморья.

Лечебные свойства растения

Лаванда широколистная имеет лечебные свойства. Эфирное масло растения обладает антибактериальным, антисептическим, спазмолитическим и ветрогонным действием. Оно также может использоваться в ароматерапии.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Sinonimia en Tela Botánica (неопр.) (недоступная ссылка). Проверено 19 февраля 2011. Архивировано 19 июля 2011 года.


Дубовый лист Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её.  title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Авторы и редакторы Википедии

Лаванда широколистная: Brief Summary ( russe )

fourni par wikipedia русскую Википедию

Лаванда широколистная (лат. Lavandula latifolia) — растение рода Лаванда из семейства Яснотковые.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Авторы и редакторы Википедии

宽叶薰衣草 ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科

宽叶薰衣草学名Lavandula latifolia)为唇形科薰衣草属的植物。分布于地中海欧洲等地,中國大陸已有人工引种並栽培成功。

参考文献

  • 昆明植物研究所. 宽叶薰衣草. 《中国高等植物数据库全库》. 中国科学院微生物研究所. [2009-02-26]. (原始内容存档于2016-03-05).
小作品圖示这是一篇與藥用植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑

宽叶薰衣草: Brief Summary ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科

宽叶薰衣草(学名:Lavandula latifolia)为唇形科薰衣草属的植物。分布于地中海欧洲等地,中國大陸已有人工引种並栽培成功。

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑