Lavandula latifolia ye un parrotal de la familia de les lamiacees (Lamiaceae).
Ta presente n'España, el sur d'Inglaterra, y Francia, sobremanera en comunidaes de zones montascoses, en carbaes. Tamién puede atopase nos Pirineos y nes montes que dixebren Valencia d'Aragón y de Cataluña, onde conviven Lavandula latifolia y Lavandula spica, abriendo les primeres flores L. latifolia, y L. spica acabando'l floriamientu.
L'arume de Lavandula latifolia ye desagradable, y el de L. spica bien bonu; por esta razón cultivar en campos separaos.
Lavandula latifolia ye un parrotal perenne en forma de matu. Algama los 80 cm d'altor. Les fueyes son lliniales-oblongues, d'unos 10 cm de llargor. Les flores (les cualos son polinizaes por distintes inseutos) son arumaes, hermafrodites y de color azul o violeta; apaecen n'agostu y prodúcense n'espigues terminales. Tola planta esprende un golor alcanforáu.
La esencia de Lavandula latifolia contién linalol, alcanfor y 1,8-cineol como constiuyentes principales.[1]
Lavandula latifolia describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 2. 1768.[2]
Lavandula: nome xenéricu que se cree que remanez del francés antiguu lavandre y n'última instancia del llatín llavara (llavar), refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes.[3] El nome botánicu Lavandula como l'usáu por Linneo considérase deriváu d'este y otros nomes comunes europeos pa les plantes. Sicasí, suxúrese qu'esta esplicación puede ser apócrifa, y que'l nome en realidá puede ser deriváu del llatín livere, "azuláu".[4]
latifolia: epítetu llatín que significa "con fueyes anches".[5]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Lavandula latifolia ye un parrotal de la familia de les lamiacees (Lamiaceae).
Enliyarpaq lavanda (lat. Lavandula latifolia)[1] - dalamazkimilər fəsiləsinin lavanda cinsinə aid bitki növü.[2]
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin. Enliyarpaq lavanda (lat. Lavandula latifolia) - dalamazkimilər fəsiləsinin lavanda cinsinə aid bitki növü.
Lavand-bras (Lavandula latifolia) a zo plant eus ar c'herentiad Liamaceae.
L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a la península Ibèrica, al sud d'Anglaterra i a l'estat francès, sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.
El trobem a la riba nord de la Meditèrrània.[1] A Catalunya i al País Valencià està àmpliament distribuït i és comú, però rareja o desapareix cap als Pirineus.[2]
L'aroma de la Lavandula latifòlia dona males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó les cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ampla, espígol mascle i espigoler.
Es cria en pasturatges camefítics (o sigui, formats per mates baixes) i brolles, a les contrades mediterrànies i a la muntanya mitjana submediterrània.[2] A la península Ibèrica es troba als vessants de terra baixa, als matorrals, boscos molt aclarits d'alzines i pins, principalment en sòls calcaris de la meitat oriental de la península; s'enrareix ràpidament fins a desaparèixer gairebé per complet en la meitat occidental. Floreix de juny a setembre en funció del temps.
Camèfit perenne en forma de mata. Fa al voltant dels 0,35 cm i és imperible i robust. Les flors perfumades són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins) i és pol·linitzada per diferents insectes. S'observa per atraure fauna. Aquesta lavàndula que pot estar en flor des de l'hivern fins a l'estiu té la tija quadrada i és fàcil de reconèixer per les fulles amb els marges dentats o pinnats, oposades, simples o senceres. Fa una inflorescència en forma d'espiga a dalt d'un peduncle que la separa de les fulles. L'espiga té al seu damunt un fascicle de bractèoles de color violat (la funció de les bràctees, que poden aparèixer o no en el més alt de la inflorescència, és atreure els insectes polinitzadors). Les flors tenen els pètals soldats en tub. Són petites, amb un calze tubular, gairebé actinomorfes, amb 5 dents curtes i un apèndix més llarg que ample o romboïdal a la part superior. La corol·la és bilabiada, amb el llavi superior recte, alçat, format per dos lòbuls. El llavi inferior és trilobulat. Tenen quatre estams i l'ovari dividit en quatre parts. El fruit es presenta en tetranúcula. És un fruit sec, indehiscent, monosperm, de pericarpi endurit i normalment petit. Procedeix d'un ovari súper. Es compon de 4 petites nous que solen quedar tancades a l'interior del tub del calze.
La lavanda latifolia té característiques medicinals similars a la lavanda comuna (angustifolia del L.). Produeix oli essencial però de qualitat inferior. L'oli essencial obtingut de les flors és abortiu, antibacterià, antisèptic, antiespasmòdic i carminatiu. Pot ser utilitzat fins i tot en aromateràpia.
Infusió: 1 cullerada per a postres per tassa/10 minuts/2-3 tasses al dia/després dels àpats.
Infusió: rentats o comprimits.
És necessari recordar que les essències poden produir-ne, si més no, gastritis i úlcera pèptica, reaccions al·lèrgiques i, en dosis elevades, mals de cap, nàusees, vòmits i somnolència; per això s'ha de demanar consell a personal facultatiu.
L'espígol comú o barballó (Lavandula latifolia) és un arbust de la família de les lamiàcies present a la península Ibèrica, al sud d'Anglaterra i a l'estat francès, sobretot en comunitats de zones muntanyoses, en brolles i llocs de pastura instal·lats en alzinars.
El trobem a la riba nord de la Meditèrrània. A Catalunya i al País Valencià està àmpliament distribuït i és comú, però rareja o desapareix cap als Pirineus.
L'aroma de la Lavandula latifòlia dona males essències i destrueixen les bones olors de la Lavandula spica. Per aquesta raó les cultiven en camps separats i l'oli essencial d'espígol obtingut d'una espècie i l'altra són diferents. També es coneix amb els noms d'espígol de fulla ampla, espígol mascle i espigoler.
Der Breitblättrige Lavendel (Lavandula latifolia; Synonym: Lavandula spica L.[1]), auch Großer Speik, Spanischer Lavendel, Speik-Lavendel oder Gewürz-Lavendel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lavendel (Lavandula) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).
Der Breitblättrige Lavendel ist ein aromatischer, weißfilziger, immergrüner Strauch, der Wuchshöhen bis 80 Zentimeter erreicht. Die gegenständigen Laubblätter sind länglich bis schmal elliptisch, 2 bis 5 Zentimeter lang und bis 2 bis 9 Millimeter breit. Sie sind am Rand leicht umgerollt, jung kurz und dicht weißfilzig, später graugrün und weniger filzig.
In 8 bis 25 Zentimeter langen, oft kürzeren, mehr oder weniger lockeren und sehr lang gestielten (Stiel 17 bis 30 cm) ährigen Blütenständen sind sieben bis acht Scheinquirle angeordnet. Jeweils sechs bis zehn Blüten stehen in den Scheinquirlen zusammen. Die linealischen, einnervigen und graugrünen Tragblätter haben eine Länge von bis zu 8 Millimeter. Der Blütenstiel ist sehr kurz. Die Vorblätter sind pfriemlich und 2 bis 3 Millimeter lang. Die zwittrigen Blüten sind zygomorph. Der Kelch ist kurz graufilzig, ungefähr 5 bis 6 mm Millimeter lang, mehr oder weniger zylindrisch und kurz fünfzähnig, der obere Zahn hat ein verkehrt herzförmiges Anhängsel. Die violett gefärbte Krone ist 1 bis 1,1 cm Zentimeter lang, fünflappig, sehr undeutlich zweilippig und außen weißfilzig. Es sind vier Staubblätter vorhanden, von denen 2 kürzer sind und nicht herausragen.
Die Blütezeit reicht von Juni bis September.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 48, 50 oder 54.[2]
Der Breitblättrige Lavendel kommt vom westlichen und zentralen Mittelmeergebiet östlich bis Jugoslawien vor. Sein ursprüngliches Verbreitungsgebiet liegt in Spanien, den Balearen, in Frankreich und in Italien.[3] Er wächst auf trockenen, sonnigen Hängen.
Es gibt einige Synonyme von Lavandula latifolia Medik.: Lavandula angustifolia Moench, Lavandula hybrida E.Rev. ex Briq., Lavandula spica Cav. nom. illeg., Lavandula spica DC.
Blätter und Blüten werden als Gewürz eingesetzt. Eine medizinische Wirkung ist bekannt. Blätter und Blüten werden als Repellent eingesetzt. Auch in Blütenpotpourri verwendet man Pflanzenteile dieser Art.[4] Speik-Lavendelöl wird vielfältig verwendet. Jedoch ist der Duft schwächer als der des Echten Lavendels. Heute wird auf den Lavendelfeldern in der Provence hauptsächlich eine natürliche Hybride von Echtem Lavendel und Breitblättrigem Lavendel, Lavandin (Lavandula ×intermedia), angebaut. Diese ist sehr häufig die Basis für preiswerte Lavendelprodukte.
Der Breitblättrige Lavendel (Lavandula latifolia; Synonym: Lavandula spica L.), auch Großer Speik, Spanischer Lavendel, Speik-Lavendel oder Gewürz-Lavendel genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Lavendel (Lavandula) in der Familie der Lippenblütler (Lamiaceae).
Lavandula latifolia, known as broadleaved lavender,[2] spike lavender, aspic lavender or Portuguese lavender, is a flowering plant in the family Lamiaceae, native to the western Mediterranean region, from central Portugal to northern Italy (Liguria) through Spain and southern France. Hybridization can occur in the wild with English lavender (Lavandula angustifolia).
The scent of Lavandula latifolia is stronger, with more camphor, and more pungent than Lavandula angustifolia scent. For this reason the two varieties are grown in separate fields.
Lavandula latifolia is a strongly aromatic shrub growing to 30–80 cm tall. The leaves are evergreen, 3–6 cm long and 5–8 mm broad.
The flowers are pale lilac, produced on spikes 2–5 cm long at the top of slender, leafless stems 20–50 cm long. Flowers from June to September, depending on weather.
The fruit is a nut, indehiscent, monosperm of hardened pericarp. It consists of 4 small nuts which often remain locked inside the calyx tube. Grows from 0 to 1,700 m amsl.[3]
The species name latifolia is Latin for "broadleaf". The genus name Lavandula simply means lavender.
Lavandula latifolia can be used in aromatherapy.[5]
Lavandula latifolia. Lavandula latifolia, known as broadleaved lavender, spike lavender, aspic lavender or Portuguese lavender, is a flowering plant in the family Lamiaceae, native to the western Mediterranean region, from central Portugal to northern Italy (Liguria) through Spain and southern France. Hybridization can occur in the wild with English lavender (Lavandula angustifolia).
The scent of Lavandula latifolia is stronger, with more camphor, and more pungent than Lavandula angustifolia scent. For this reason the two varieties are grown in separate fields.
Lavandula latifolia es un arbusto de la familia de las lamiáceas (Lamiaceae).
Está presente en comunidades de zonas montañosas en matorrales del sur de Inglaterra, Francia y España (Pirineos y en las montañas que separan Valencia de Aragón y de Cataluña), donde conviven Lavandula latifolia y Lavandula spica, abriendo las primeras flores L. latifolia, y L. spica acabando la floración.
El aroma de Lavandula latifolia es desagradable, y el de L. spica muy bueno; por esta razón se las cultiva en campos separados.
Lavandula latifolia es un arbusto perenne en forma de mata. Alcanza los 80 cm de altura. Las hojas son lineales-oblongas, de unos 10 cm de longitud. Las flores (las cuales son polinizadas por diferentes insectos) son perfumadas, hermafroditas y de color azul o violeta; aparecen en agosto y se producen en espigas terminales. Toda la planta desprende un olor alcanforado.
La esencia de Lavandula latifolia contiene linalol, alcanfor y 1,8-cineol como constiuyentes principales.[1]
Lavandula latifolia fue descrita por Philip Miller y publicado en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 2. 1768.[2]
Lavandula: nombre genérico que se cree que deriva del francés antiguo lavandre y en última instancia del latín lavare (lavar), refiriéndose al uso de infusiones de las plantas.[3] El nombre botánico Lavandula como el usado por Linneo se considera derivado de este y otros nombres comunes europeos para las plantas. Sin embargo, se sugiere que esta explicación puede ser apócrifa, y que el nombre en realidad puede ser derivado del latín livere, "azulado".[4]
latifolia: epíteto latíno que significa "con hojas anchas".[5]
Lavandula latifolia es un arbusto de la familia de las lamiáceas (Lamiaceae).
Astaizpilikua (Lavandula latifolia) izpiliku gisa ezagutzen den landareetako bat da, Lamiaceae familiakoa. Mediterraneoko mendebaldekoak dira jatorriz, Portugalgo erdialdetik Italiako iparraldera, Iberiar penintsula eta Frantziako hegoaldean barrena. izpiliku finarekin hibridazioa gerta daiteke.
Astaizpilikuaren usaina indartsuagoa da, alkanfor gehiagorekin. Horregatik bi barietate hauek bereizita landatu ohi dira.
Hosto zabalak ditu, zurixkak, lore mordo txikiak, kolore argidunak. Izpilikuarena baino usain sarkorragoa darie. Mediterraneoko mendebaldean hazten da karraskiloetan eta toki irekietan. Izpilikua bezala erabiltzen da sendagai.[1]
Astaizpilikua (Lavandula latifolia) izpiliku gisa ezagutzen den landareetako bat da, Lamiaceae familiakoa. Mediterraneoko mendebaldekoak dira jatorriz, Portugalgo erdialdetik Italiako iparraldera, Iberiar penintsula eta Frantziako hegoaldean barrena. izpiliku finarekin hibridazioa gerta daiteke.
Astaizpilikuaren usaina indartsuagoa da, alkanfor gehiagorekin. Horregatik bi barietate hauek bereizita landatu ohi dira.
Hosto zabalak ditu, zurixkak, lore mordo txikiak, kolore argidunak. Izpilikuarena baino usain sarkorragoa darie. Mediterraneoko mendebaldean hazten da karraskiloetan eta toki irekietan. Izpilikua bezala erabiltzen da sendagai.
La Lavande aspic ou Lavande à larges feuilles Lavandula latifolia, anciennement L. spica, est un arbrisseau de la famille des Lamiaceae, présent en Espagne, en France et dans le Sud de l’Angleterre. Il affectionne les zones de petite montagne, au climat méditerranéen, où il pousse en buissons. On le trouve également dans les Pyrénées, dans les montagnes séparant la province de Valence de l’Aragon et en Catalogne.
Cette lavande, peu appréciée en parfumerie, entre dans la composition du baume du tigre.
C'est un arbrisseau buissonnant pouvant atteindre 80 cm de hauteur[réf. nécessaire]. Les feuilles, linéaires et oblongues, ont une longueur atteignant 10 cm[réf. nécessaire].
Les fleurs apparaissent en août sur des épis. De couleur bleue ou violette, elles sont parfumées et dégagent une odeur camphrée. Elles sont pollinisées par différents insectes.
Lavandula latifolia contient 2n= 50 chromosomes alors que Lavandula angustifolia en contient 2n= 48, raison pour laquelle leur hybride appelé Lavandin est stérile.
La Lavande aspic ou Lavande à larges feuilles Lavandula latifolia, anciennement L. spica, est un arbrisseau de la famille des Lamiaceae, présent en Espagne, en France et dans le Sud de l’Angleterre. Il affectionne les zones de petite montagne, au climat méditerranéen, où il pousse en buissons. On le trouve également dans les Pyrénées, dans les montagnes séparant la province de Valence de l’Aragon et en Catalogne.
Cette lavande, peu appréciée en parfumerie, entre dans la composition du baume du tigre.
A Lavandula latifolia é un arbusto da familia das lamiáceas (Lamiaceae), presente en España, o sur de Inglaterra, e Francia, sobre todo en comunidades de zonas montañosas, en matogueiras. Tamén pode encontrarse nos Pireneos e nas montañas que separan Valencia de Aragón e de Cataluña, onde conviven Lavandula latifolia e Lavandula angustifolia, abrindo as primeiras flores L. latifolia, e L. angustifolia acabando a floración.
O aroma de Lavandula latifolia é desagradable, e o de L. angustifolia moi bo.
A Lavandula latifolia é un arbusto perenne en forma de mata. Alcanza os 80 cm de altura. As follas son lineares-oblongas, duns 10 cm de lonxitude. As flores (as cales son polinizadas por diferentes insectos) son perfumadas, hermafroditas e de cor azul ou violeta; aparecen en agosto e prodúcense en espigas terminais. Toda a planta desprende un olor alcanforado.
A Lavandula latifolia é un arbusto da familia das lamiáceas (Lamiaceae), presente en España, o sur de Inglaterra, e Francia, sobre todo en comunidades de zonas montañosas, en matogueiras. Tamén pode encontrarse nos Pireneos e nas montañas que separan Valencia de Aragón e de Cataluña, onde conviven Lavandula latifolia e Lavandula angustifolia, abrindo as primeiras flores L. latifolia, e L. angustifolia acabando a floración.
O aroma de Lavandula latifolia é desagradable, e o de L. angustifolia moi bo.
La lavanda latifolia (nome scientifico Lavandula latifolia Medik., 1783) è una pianta suffruticosa sempreverde della famiglia delle Lamiaceae.[1] si distingue dalla lavanda officinale perché quest'ultima possiede foglie più strette.
Il nome comune "lavanda" con il quale siamo abituati a chiamare queste piante (ma anche quello scientifico del genere Lavandula) è stato recepito nella lingua italiana dal gerundio latino "lavare" ( = che deve essere lavato) per alludere al fatto che queste specie erano molto utilizzate nell'antichità (soprattutto nel Medioevo) per detergere il corpo.[2] L'epiteto specifico (latifolia) fa riferimento alle larghe foglie di questa specie.[3][4]
Il nome scientifico è stato definito per la prima volta dal botanico e fisico tedesco Friedrich Kasimir Medikus (Grambach, 1736 – Grambach, 8 luglio 1808) nella pubblicazione "Beobachtungen auf Reisen nach dem Riesengebirge. Dresden." (Beobacht. (1783) 135; Vill. Hist. Pl. Dauph. ii. 363; Ehrh. Beitr. vii. 55.) del 1783.[5]
Queste piante possono arrivare fino 3 – 8 cm di altezza. La forma biologica è nano-fanerofite (NP), sono piante perenni e legnose, con gemme svernanti poste ad un'altezza dal suolo tra i 30 cm e i 2 metri. Hanno quindi un portamento arbustivo o subarbustivo o cespitoso-arbustivo. Sono inoltre fortemente aromatiche. L'indumento è grigio-tomentoso (per peli stellati).[6][7][8][9][10][11][12]
Le radici sono secondarie da rizoma.
La parte aerea del fusto è legnosa, eretta con superficie pubescente. La parte alta è ramosa con i giovani rami di tipo erbaceo.
Le foglie lungo il fusto sono disposte in modo opposto (addensate alla base e distanziate verso l'apice). La lamina è intera con contorno spatolato; la base è attenuata verso il picciolo; l'apice varia da ottuso a acuto; i margini sono revoluti. Le foglie sono profumate e persistenti. All'ascella delle foglie sono inseriti ciuffi di foglie più piccole. Dimensione delle foglie: larghezza 2 – 5 mm.
Le infiorescenze sono delle spighe di 3 – 8 cm. I fiori sono disposti a verticilli (da 6 - 12 fiori) e sono più o meno lungamente pedicellati e distanziati. Nell'infiorescenza sono presenti delle brattee a consistenza erbacea con forme da lineari a lanceolate con una sola nervatura centrale. Non è presente un ciuffo di brattee sterili. Dimensione delle brattee: larghezza 3 – 4 mm; lunghezza 6 – 8 mm. Le bratteole sono lineari e lunghe 2 – 3 mm.
I fiori sono ermafroditi, zigomorfi, tetrameri (4-ciclici), ossia con quattro verticilli (calice – corolla - androceo – gineceo) e pentameri (5-meri: la corolla e il calice sono a 5 parti).
Il frutto è uno schizocarpo composto da 4 nucule glabre e lisce. Le nucule sono provviste di areole ed hanno delle varie forme, dimensioni e colori. La deiscenza è basale o laterale.
Dal punto di vista fitosociologico alpino la specie di questa voce appartiene alla seguente comunità vegetale:[17]
La famiglia di appartenenza del genere (Lamiaceae), molto numerosa con circa 250 generi e quasi 7000 specie[10], ha il principale centro di differenziazione nel bacino del Mediterraneo e sono piante per lo più xerofile (in Brasile sono presenti anche specie arboree). Per la presenza di sostanze aromatiche, molte specie di questa famiglia sono usate in cucina come condimento, in profumeria, liquoreria e farmacia. La famiglia è suddivisa in 7 sottofamiglie; il genere Lavandula è descritto nella tribù Lavanduleae (di cui è l'unico genere) che appartiene alla sottofamiglia Nepetoideae.[18]
Il numero cromosomico di L. latifolia è: 2n = 48, 50 e 54.[19]
La specie di questa voce può facilmente ibridarsi con la specie Lavandula lanata Boiss., 1838 per formare il seguente ibrido:[20]
Questa entità ha avuto nel tempo diverse nomenclature. L'elenco seguente indica alcuni tra i sinonimi più frequenti:[1]
Secondo la medicina popolare questa pianta ha le seguenti proprietà medicamentose:[21]
I fiori sono eduli (commestibili) e possono essere impiegati nella preparazione di biscotti, torte e aggiunti a risotti, gnocchi.
La lavanda è una pianta mellifera e si può produrre del miele, ma la pianta è poco diffusa se non negli orti e giardini e quindi la produzione è solo occasionale.
È usata anche come olio essenziale, nella confezione di incensi e come repellete per insetti. i fiori sono usati per la profumazione di biancheria.
La lavanda a foglie larghe in altre lingue è chiamata nei seguenti modi:
La lavanda latifolia (nome scientifico Lavandula latifolia Medik., 1783) è una pianta suffruticosa sempreverde della famiglia delle Lamiaceae. si distingue dalla lavanda officinale perché quest'ultima possiede foglie più strette.
Spijklavendel (Lavandula latifolia, synoniem: Lavandula spica) is een plant die behoort tot de lipbloemenfamilie (Lamiaceae). Het is een aromatische, lage, sterk vertakte struik. De soort komt van nature voor vanaf het westen tot het oosten van het centraal gedeelte van het Middellandse Zeegebied tot Joegoslavië.
De geur van spijklavendel is sterker, scherper en bevat meer kamfer dan die van echte lavendel. Daarom worden ze niet naast elkaar geteeld.
Spijklavendel wordt tot 80 centimeter hoog. De 2 - 5 cm lange en 2 - 9 mm brede, bladeren staan tegenover elkaar en zijn langwerpig tot smal elliptisch. De bladrand is iets omgekruld. De jonge bladeren zijn kort en dicht witviltig behaard. De oudere bladeren zijn minder viltig behaard en grijsgroen.
Spijklavendel bloeit van juni tot september met 8 - 25 cm (vaak korter) lange, zeer lang gesteelde aren. De lijnvormige, eennervige, grijsgroene schutbladen zijn tot 8 mm lang. De bracteolen zijn priemvormog en 2 - 3 mm lang. De tweeslachtige, violette bloemen zijn zygomorf. De kort vijftandige, min of meer cilindrische kelk is kort grijsviltig behaard en 5 - 6 mm lang. De bovenste tand heeft een omgekeerd hartvormig aanhangsel. De vijflappige bloemkroon is 1 - 1,1 mm lang en aan de buitenzijde witviltig. De bloemen hebben vier meeldraden, waarvan er twee kort zijn en die niet buiten de bloemkroon steken.
Bladeren en bloemen worden voor het kruiden van gerechten en als repellent tegen insecten gebruikt. Spijklavendelolie wordt veel toegepast hoewel de geur zwakker is dan die van echte lavendelolie. tegenwoordig wordt in de Provence hoofdzakelijk de natuurlijke hybride van echte lavendel en spijklavendel, Lavandula intermedia, geteeld.
Spijklavendel (Lavandula latifolia, synoniem: Lavandula spica) is een plant die behoort tot de lipbloemenfamilie (Lamiaceae). Het is een aromatische, lage, sterk vertakte struik. De soort komt van nature voor vanaf het westen tot het oosten van het centraal gedeelte van het Middellandse Zeegebied tot Joegoslavië.
De geur van spijklavendel is sterker, scherper en bevat meer kamfer dan die van echte lavendel. Daarom worden ze niet naast elkaar geteeld.
Spijklavendel wordt tot 80 centimeter hoog. De 2 - 5 cm lange en 2 - 9 mm brede, bladeren staan tegenover elkaar en zijn langwerpig tot smal elliptisch. De bladrand is iets omgekruld. De jonge bladeren zijn kort en dicht witviltig behaard. De oudere bladeren zijn minder viltig behaard en grijsgroen.
Spijklavendel bloeit van juni tot september met 8 - 25 cm (vaak korter) lange, zeer lang gesteelde aren. De lijnvormige, eennervige, grijsgroene schutbladen zijn tot 8 mm lang. De bracteolen zijn priemvormog en 2 - 3 mm lang. De tweeslachtige, violette bloemen zijn zygomorf. De kort vijftandige, min of meer cilindrische kelk is kort grijsviltig behaard en 5 - 6 mm lang. De bovenste tand heeft een omgekeerd hartvormig aanhangsel. De vijflappige bloemkroon is 1 - 1,1 mm lang en aan de buitenzijde witviltig. De bloemen hebben vier meeldraden, waarvan er twee kort zijn en die niet buiten de bloemkroon steken.
Lavandula latifolia é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae conhecida popularmente como lavanda portuguesa ou alfazema-brava. A autoridade científica da espécie é Medik., tendo sido publicada em Histoire des Plantes de Dauphiné 2: 363. 1787.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é introduzida na região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Lavandula latifolia é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae conhecida popularmente como lavanda portuguesa ou alfazema-brava. A autoridade científica da espécie é Medik., tendo sido publicada em Histoire des Plantes de Dauphiné 2: 363. 1787.
Lavandula latifolia (oải hương Bồ Đào Nha, Spike lavender, Portuguese lavender) là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Medik. mô tả khoa học đầu tiên năm 1784.[2]
_(1).jpg)
_(2).jpg)
Lavandula latifolia (oải hương Bồ Đào Nha, Spike lavender, Portuguese lavender) là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được Medik. mô tả khoa học đầu tiên năm 1784.
Lavandula latifolia Medik., 1784
Лаванда широколистная (лат. Lavandula latifolia) — растение рода Лаванда из семейства Яснотковые.
Лаванда широколистная — ароматный вечнозелёный кустарник. Высота растения до одного метра.
Листья ланцетовидные, от 3 до 6 см длиной и от 5 до 8 мм шириной.
Цветки растения серо-голубого цвета.
В естественном виде лаванда широколистная встречается в горных районах на юге Франции, в Испании, а также в Северной Африке, Италии, Югославии и в восточных районах Средиземноморья.
Лаванда широколистная имеет лечебные свойства. Эфирное масло растения обладает антибактериальным, антисептическим, спазмолитическим и ветрогонным действием. Оно также может использоваться в ароматерапии.
Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Лаванда широколистная (лат. Lavandula latifolia) — растение рода Лаванда из семейства Яснотковые.
宽叶薰衣草（学名：Lavandula latifolia）为唇形科薰衣草属的植物。分布于地中海、欧洲等地，中國大陸已有人工引种並栽培成功。
这是一篇與藥用植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
_(1).jpg)
_(4).jpg)
_(1).jpg)
_(4).jpg)
