El pugó verd del presseguer (Myzus persicae), és un àfid petit i una de les plagues més significatives del presseguer als quals causa decreixement de la creixença, enrotllat de les fulles i la mort de diversos teixits. També actua de vector de virus de les plantes com el potato virus Y i potato leafroll virus i diversos virus de mosaic.[3]
Aquest pugó es troba a tot el món i es beneficia en les zones d'hiverns freds de la presència d'hivernacles.[3]
Els adults d'aquest pugó apareixen a l'estiu i fan 1,8 a 2,1 mm de llargada; el cap i el tòrax són negres, i l'abdomen verd groguenc amb una taca negra a la part de darrere.[3] N'hi ha dues subespècies: Myzus persicae nicotianae i Myzus persicae persicae.[2]
Tenen reproducció asexual i els adults pareixen nimfes a gran varietats de plantes com les cols, patates i altres solanàcies i altres incloent males herbes com Chenopodium album i Amaranthus retroflexus. Pot tenir 20 generacions a l'any. Quan la meteorologia es fa més freda es reprodueixen sexualment i ponen ous en l'escorça de plantes del gènere Prunus.[3]
Entre els seus enemics naturals hi ha depredadors i parasitoides incloent coleòpters com les marietes Coccinellidae l'Adalia bipunctata, Coccinella septempunctata) i Adalia decempunctata, també antocòrids dels gèneres Orius i Anthocoris; Neuroptera com Chrysopidae dels gèneres Chrysopa i Chrysoperla, sírfids com Syrphus, Scaeva, Episyrphus, Cecidomyiidae com Aphidolestes, parasitoides dels àfids com Aphidius,[4] i petites vespes parasítiques dins la família Braconidae.[3] També són colonitzats i matats per fongs patògens d'insectes de l'ordre Entomophthorales.[3]
La lluita química és senzilla d'efectuar perquè són insectes xucladors poc mòbils.
El pugó verd del presseguer (Myzus persicae), és un àfid petit i una de les plagues més significatives del presseguer als quals causa decreixement de la creixença, enrotllat de les fulles i la mort de diversos teixits. També actua de vector de virus de les plantes com el potato virus Y i potato leafroll virus i diversos virus de mosaic.
Aquest pugó es troba a tot el món i es beneficia en les zones d'hiverns freds de la presència d'hivernacles.
Els adults d'aquest pugó apareixen a l'estiu i fan 1,8 a 2,1 mm de llargada; el cap i el tòrax són negres, i l'abdomen verd groguenc amb una taca negra a la part de darrere. N'hi ha dues subespècies: Myzus persicae nicotianae i Myzus persicae persicae.
Tenen reproducció asexual i els adults pareixen nimfes a gran varietats de plantes com les cols, patates i altres solanàcies i altres incloent males herbes com Chenopodium album i Amaranthus retroflexus. Pot tenir 20 generacions a l'any. Quan la meteorologia es fa més freda es reprodueixen sexualment i ponen ous en l'escorça de plantes del gènere Prunus.
Entre els seus enemics naturals hi ha depredadors i parasitoides incloent coleòpters com les marietes Coccinellidae l'Adalia bipunctata, Coccinella septempunctata) i Adalia decempunctata, també antocòrids dels gèneres Orius i Anthocoris; Neuroptera com Chrysopidae dels gèneres Chrysopa i Chrysoperla, sírfids com Syrphus, Scaeva, Episyrphus, Cecidomyiidae com Aphidolestes, parasitoides dels àfids com Aphidius, i petites vespes parasítiques dins la família Braconidae. També són colonitzats i matats per fongs patògens d'insectes de l'ordre Entomophthorales.
La lluita química és senzilla d'efectuar perquè són insectes xucladors poc mòbils.
