Els percòfids (Percophidae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.[2]
Del grec perke (perca) i ophis (serp).[3]
Cos allargat, subcilíndric i comprimit posteriorment. Cap deprimit i, generalment, amb els ulls grans i l'amplada interorbital petita. Boca terminal, gran i proveïda de dents fines en totes dues mandíbules, presents en el vòmer i els palatins (tot i que hi poden mancar). Escates, a sobre de la línia lateral, ctenoides; diminutes i esteses al llarg dels radis caudals. Les corresponents a la línia lateral poden ésser trilobulades o carenades. De sis a set radis branquiòstegs; membranes separades. Dues aletes dorsals separades (la primera absent en Hemerocoetes) amb 6-9 espines i de 13 a 31 radis tous. Aleta anal amb espina anterior o sense, de 15 a 42 radis tous i similar a la part tova dorsal. Aletes pelvianes àmpliament separades i amb 1 espina i 5 radis tous. Absència d'espines a les aletes dorsals i, si n'hi ha, es troben separades de la part tova. Aleta caudal truncada i amb 10-13 radis ramificats.[4][5]
Són peixos marins, els quals es troben a l'Atlàntic,[6][7][8][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34] la conca Indo-Pacífica[35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56] i el Pacífic sud-oriental.[57][58][59][60][61][62][63][64][65][66][67][68][69][70][71][72][73][5][74]
Només Enigmapercis acutirostris[122] i Hemerocoetes monopterygius[123] apareixen a la Llista Vermella de la UICN.
Cap de les seues espècies forma part del comerç de peixos ornamentals.[5]
.jpg)
.gif)
Els percòfids (Percophidae) constitueixen una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.
Die Schnabelfische (Percophidae im traditionellen Sinn) (Griechisch, perke = Barsch, ophis = Schlange; Syn.: Bembropsidae) leben im Atlantik, im Indischen Ozean, im westlichen und südöstlichen Pazifik. Die Fische leben auf dem Meeresboden, am Kontinentalschelf in Tiefen von 100 bis 400 Metern. Bei den Schnabelfischen handelt es sich nicht um eine natürliche Verwandtschaftsgruppe.
Die meisten Arten sind großäugig, ihr Kopf ist flach, der Körper langgestreckt und spindelförmig. Die Augen stehen nah beieinander an der Kopfoberseite und berühren sich fast, der Unterkiefer steht vor. Sie haben getrennte hartstrahlige und weichstrahlige Rückenflossen; bei einigen Arten fehlt die hartstrahlige Rückenflosse. Die Bauchflossen sind kehlständig. Schnabelfische werden drei bis 25 Zentimeter lang.
Es gibt fast 50 Arten, die elf Gattungen und drei Unterfamilien zugeordnet werden.
Die Bembropinae wurden in der aktuellen Revision der Knochenfischsystematik durch Betancur-R. und Kollegen in den Rang einer eigenständigen Familie innerhalb der Barschartigen (Perciformes) erhoben.[1][2] Odani und Mitarbeiter gaben dagegen drei Autapomorphien für eine Verwandtschaft der Bembropinae mit den Percophinae an, konnten aber für die Monophylie der Percophidae (d. h. die Einbeziehung der Hemerocoetinae) keine Autapomorphien nennen.[3]
Im Jahr 2015 wurden die Hemerocoetinae ebenfalls in den Familienrang erhoben (Ordnung Pempheriformes), nachdem die Verwandtschaft von Percophis brasiliensis mit den Antarktisfischen (Notothenioidei) erkannt worden war und ersterer somit wie die Bembropidae den Barschartigen zugeordnet wurde. Damit ist Percophis brasiliensis nunmehr die einzige Art der Familie Percophidae.
Die Schnabelfische (Percophidae im traditionellen Sinn) (Griechisch, perke = Barsch, ophis = Schlange; Syn.: Bembropsidae) leben im Atlantik, im Indischen Ozean, im westlichen und südöstlichen Pazifik. Die Fische leben auf dem Meeresboden, am Kontinentalschelf in Tiefen von 100 bis 400 Metern. Bei den Schnabelfischen handelt es sich nicht um eine natürliche Verwandtschaftsgruppe.
The Percophidae, duckbills, are a family of percomorph fishes, from the order Trachiniformes, found in tropical and subtropical waters of the Atlantic and Indian Oceans and in the southwestern and southeastern Pacific.
They are small fishes: the largest species, the Brazilian flathead, Percophis brasiliensis, grows up to about 50 centimetres (20 in), but 10 centimetres (3.9 in) to 20 centimetres (7.9 in) is more typical. A few species are fished commercially, including the Brazilian flathead.
The species in the family Percophidae are elongated, benthic fishes with an anteriorly depressed head, a broad flat snout which gives rise to the common name duckbills. The mouth is large with a prognathous lower jaw and exposed maxilla. They have large closely placed eyes. There are two spines on the opercula and one on subopercula. They have tiny conical teeth on the mandibles and on the vomer and palatine bones. There are two dorsal fins an anterior dorsal fin with 6 slender spines and a posterior dorsal fin with 13 to 18 soft rays, the pelvic fins have 1 weak spine and 5 branched rays and these are positioned anteriorly to the pectoral fins with their bases widely separated. The anal fin has only 15 to 25 soft rays and the pectoral fins have between 20 and 28 rays. They body is covered in ctenoid scales and the lateral line curves underneath the anterior dorsal fin to below the middle of the flank with the 2 or 3 scales nearest the head being keeled. They are generally brownish in colour with indistinct dark blotches along the body. They are benthic, carnivorous fish which are found at depths of 100–600 metres (330–1,970 ft). They are relatively small and uncommon and are of no interest to fisheries.[2]
The family Percophidae is divided into three subfamilies[1]
The Percophidae, duckbills, are a family of percomorph fishes, from the order Trachiniformes, found in tropical and subtropical waters of the Atlantic and Indian Oceans and in the southwestern and southeastern Pacific.
They are small fishes: the largest species, the Brazilian flathead, Percophis brasiliensis, grows up to about 50 centimetres (20 in), but 10 centimetres (3.9 in) to 20 centimetres (7.9 in) is more typical. A few species are fished commercially, including the Brazilian flathead.
Los picos de pato (familia Percophidae) es una familia de peces marinos incluida en el orden Perciformes. Se distribuyen por el Atlántico, Índico, oeste del Pacífico y sudeste del Pacífico.
Tienen la cabeza deprimida, lo que les da el aspecto de donde viene su nombre común de picos de pato, con grandes ojos muy próximos.[1] En la aleta dorsal no suelen tener espinas, y si las tienen están separadas de los radios blandos, las aletas anal y pélvicas pueden tener una espina, existiendo una amplia separación entre las aletas pélvicas.[1]
Existen unas 50 especies en los 11 géneros siguientes agrupados en tres subfamilias:[2]
Los picos de pato (familia Percophidae) es una familia de peces marinos incluida en el orden Perciformes. Se distribuyen por el Atlántico, Índico, oeste del Pacífico y sudeste del Pacífico.
Tienen la cabeza deprimida, lo que les da el aspecto de donde viene su nombre común de picos de pato, con grandes ojos muy próximos. En la aleta dorsal no suelen tener espinas, y si las tienen están separadas de los radios blandos, las aletas anal y pélvicas pueden tener una espina, existiendo una amplia separación entre las aletas pélvicas.
Percophidae arrain pertziformeen familia zabala da, mundu osoko itsaso epeletan bizi dena.[1]
Familiak 11 genero ditu, hiru azpifamiliatan banaturik:
Hona hemen generoen bilakaera:[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Percophidae arrain pertziformeen familia zabala da, mundu osoko itsaso epeletan bizi dena.
Lättäahvenet (Percophidae) on ahvenkaloihin kuuluva heimo. Heimon lajeja tavataan Atlantista ja Tyynestämerestä.
Lättäahventen heimoon kuuluu lähteestä riippuen 11–13 sukua ja noin 40 lajia. Kooltaan lättäahvenet ovat pienehköjä ja kasvavat korkeintaan noin 10–30 cm pitkiksi. Kalat ovat ruumiinrakenteeltaan pitkulaisia ja erityisesti päästään ja kuonostaan litteitä. Lajien silmät ovat hyvin suuret ja myös suu on kookas. Lättäahvenilla voi olla yksi tai kaksi selkäevää. Jos selkäeviä on kaksi, etumainen on piikikäs ja taaempi hyvin pitkä. Rintaevät ovat pitkät ja leveät, ja lättäahventen vatsaevät ovat kaukana toisistaan. Väritykseltään lajit ovat yleensä harmaita ja ruumiissa on erivärisiä laikkuja.[1][2][3][4]
Lättaahvenlajeja tavataan Atlantista sekä indopasifisen merialueen länsiosista ja Tyynenmeren kaakkoisosista. Ne elävät lähellä pohjaa tyypillisesti 80–900 metrin syvyydessä. Kalat ovat petoja, jotka syövät pienempiä kaloja ja äyriäisiä kuten katkarapuja.[2][3][4]
Lättäahvenet (Percophidae) on ahvenkaloihin kuuluva heimo. Heimon lajeja tavataan Atlantista ja Tyynestämerestä.
Les Percophidae sont une famille des poissons téléostéens de l'ordre des Perciformes. Ces espèces sont présentes dans les eaux tropicales et subtropicales de l'océan Atlantique, dans l'océan Indien et dans le sud de l'océan Pacifique.
Selon World Register of Marine Species (1 novembre 2019)[1] :
Les Percophidae sont une famille des poissons téléostéens de l'ordre des Perciformes. Ces espèces sont présentes dans les eaux tropicales et subtropicales de l'océan Atlantique, dans l'océan Indien et dans le sud de l'océan Pacifique.
I Percophidae sono una famiglia di pesci ossei marini appartenenti all'ordine Perciformes.
Vivono in tutti gli oceani tranne l'Oceano Pacifico nordorientale. Sono assenti dal mar Mediterraneo e dai mari europei. La maggior parte delle specie vive a qualche centinaio di metri di profondità ma alcune popolano acque poco profonde o ambienti abissali[1].
Questi pesci hanno corpo allungato e testa piatta. Gli occhi sono in genere grandi. La pinna dorsale è ampia e priva di raggi spiniformi; la pinna anale è ampia[1].
La specie più grande è Percophis brasiliensis che arriva a superare i 50 cm[2].
I Percophidae sono una famiglia di pesci ossei marini appartenenti all'ordine Perciformes.
Plokščiagalviai smėlešeriai (lot. Percophidae, angl. Duckbills, vok. Schnabelfische) – ešeržuvių (Perciformes) būrio žuvų šeima. Paplitusios Atlanto ir Indijos vandenynų tropiniuose ir subtropiniuose vandenyse, taip pat Ramiojo vandenyno pietvakarinėje ir pietrytinėje dalyje. Dydis 10-20 (50) cm. Kelios rūšys žvejojamos.
Šeimoje yra 13 genčių, 45 rūšys.
Plokščiagalviai smėlešeriai (lot. Percophidae, angl. Duckbills, vok. Schnabelfische) – ešeržuvių (Perciformes) būrio žuvų šeima. Paplitusios Atlanto ir Indijos vandenynų tropiniuose ir subtropiniuose vandenyse, taip pat Ramiojo vandenyno pietvakarinėje ir pietrytinėje dalyje. Dydis 10-20 (50) cm. Kelios rūšys žvejojamos.
Šeimoje yra 13 genčių, 45 rūšys.
Voor de vissenorde met dezelfde naam baarszalmen, zie Baarszalmen Baarszalmen (Percophidae) vormen een familie van vissen die tot de orde van baarsachtigen (Perciformes) behoren. De vissen worden aangetroffen in tropische en subtropische wateren van de Atlantische en Indische Oceaan en in het zuidwesten en zuidoosten van de Grote Oceaan. Het zijn gewoonlijk kleine vissen, waarvan de grootste, Percophis brasiliensis, ongeveer 50 centimeter kan worden. De typische lengte van de vissen is echter 10 tot 20 centimeter. Enkele soorten, waaronder de laatstgenoemde, uit deze familie zijn van belang voor de visserij.
Baarszalmen (Percophidae) vormen een familie van vissen die tot de orde van baarsachtigen (Perciformes) behoren. De vissen worden aangetroffen in tropische en subtropische wateren van de Atlantische en Indische Oceaan en in het zuidwesten en zuidoosten van de Grote Oceaan. Het zijn gewoonlijk kleine vissen, waarvan de grootste, Percophis brasiliensis, ongeveer 50 centimeter kan worden. De typische lengte van de vissen is echter 10 tot 20 centimeter. Enkele soorten, waaronder de laatstgenoemde, uit deze familie zijn van belang voor de visserij.
Percophidae é uma família de peixes da subordem Trachinoidei.
Existem 11 géneros agrupados em três subfamílias:
Percophidae é uma família de peixes da subordem Trachinoidei.
Percophidae[1] är en familj av fiskar. Percophidae ingår i ordningen abborrartade fiskar (Perciformes).[1] Enligt Catalogue of Life omfattar familjen Percophidae 47 arter[1].
Arterna förekommer i Atlanten, Indiska oceanen och södra Stilla havet.[2]
Släkten enligt Catalogue of Life[1]:
Wikimedia Commons har media som rör Percophidae.
Wikispecies har information om Percophidae.
Denna fiskrelaterade artikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Percophidae är en familj av fiskar. Percophidae ingår i ordningen abborrartade fiskar (Perciformes). Enligt Catalogue of Life omfattar familjen Percophidae 47 arter.
Arterna förekommer i Atlanten, Indiska oceanen och södra Stilla havet.
Släkten enligt Catalogue of Life:
Acanthaphritis Bembrops Chrionema Dactylopsaron Enigmapercis Hemerocoetes Matsubaraea Osopsaron Percophis Pteropsaron Squamicreedia鴨嘴鱚科其下僅有14個屬，如下：
페르코피스과(Percophidae)는 주걱치목에 속하는 물고기 과의 하나이다.[1] 농어목으로 분류하기도 한다. 대서양과 인도양의 열대와 아열대 수역, 태평양 남서부와 동남부에서 발견된다. 작은 물고기이며, 가장 큰 종인 페르코피스 브라실리엔시스(Percophis brasiliensis)는 약 50cm까지 자라지만 대부분은 20cm 정도이다. 일부 종은 상업적으로 어획된다. 실눈퉁이, 수염동미리 등을 포함하고 있다.
페르코피스과(Percophidae)는 주걱치목에 속하는 물고기 과의 하나이다. 농어목으로 분류하기도 한다. 대서양과 인도양의 열대와 아열대 수역, 태평양 남서부와 동남부에서 발견된다. 작은 물고기이며, 가장 큰 종인 페르코피스 브라실리엔시스(Percophis brasiliensis)는 약 50cm까지 자라지만 대부분은 20cm 정도이다. 일부 종은 상업적으로 어획된다. 실눈퉁이, 수염동미리 등을 포함하고 있다.
.gif)
