La Montañesa de banda llarga, Erebia meolans ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Nymphalidae.[1]
E. meolans de Prunner 1798. Piamonte, Italia.
Cordales de la metá oeste d'Europa. Na península Ibérica alcuéntrase a la Sierra de Gredos, Sierra de Guadarrama, Cuenca, Teruel, Castellón, Sierra de la Demanda, Cordal Cantábricu, Pirinéu, Prepirineu y Montseny.[1][2][3][4]
Claros de monte yerbosos y con flores. La gata aliméntase de Agrostis capillaris, Deschampsia flexuosa, Nardus stricta, Festuca ovina y Festuca iberica.[1]
Univoltina, una xeneración al añu ente finales de mayu y medios d'agostu, según la llocalidá.[1]
La Montañesa de banda llarga, Erebia meolans ye un lepidópteru ropalóceru de la familia Nymphalidae.
E. meolans de Prunner 1798. Piamonte, Italia.
La muntanyesa comuna (Erebia meolans)[1] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.[2]
Serralades de la meitat oest d'Europa. A la península Ibèrica es troba a la Serra de Gredos, Serra de Guadarrama, Conca, Terol, Castelló, Serra de la Demanda, Serralada Cantàbrica, Pirineus, Prepirineus i Montseny.[2][3]
Clars de bosc herbosos i amb flors. L'eruga s'alimenta d'Agrostis capillaris, Deschampsia flexuosa, Nardus stricta, Festuca ovina i Festuca iberica.[2]
Una generació a l'any entre finals de maig i mitjans d'agost, segons la localitat.[2]
La muntanyesa comuna (Erebia meolans) és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
The Piedmont ringlet (Erebia meolans) is a member of the family Nymphalidae.[1] It is an Alpine butterfly.
E. stygne O. (= pirene Hbn).) (35 g). Upperside of both wings dark black-brown. The forewing has before the distal margin a russet-brown band which is broad anteriorly, strongly tapering behind, and bears in its upper portion 2 white-centred black ocelli; towards the hindmargin an additional, somewhat smaller ocellus is visible. The hindwing has 3—4 white-centred ocelli which are edged with brown. The underside of the forewing is in male and female but little lighter than the upper, the distal band being broader, lighter brown and continuous. The hindwing beneath dark brown in the male, brown grey in the female . The ocelli as on the upperside, but smaller, being narrowly edged with brown. Specimens from the Black Forest are much brighter coloured, the broad russet yellow band of the forewing commences near the costal margin of the forewing and extends to the hindmargin, remaining of nearly even width. In the band there are always 3 - 5 large black white-centred ocelli, and, especially often in the female, there is above the first ocellus, towards the apex, an additional smaller ocellus with white pupil, this ocellus not being visible beneath. On the hindwing the brown band is as wide as on the forewing, the ocelli, 3-4 in number, are likewise large and have conspicuous white pupils. — The form pyrenaica Ruhl , which is found in the Western Pyrenees in June, differs from the first-described form only in the reduction of the red colour. — in ab. valesiaca Elw., which occurs in Wallis as well on the Simplon, and even in the Pyrenees, the russet-red is effaced in the female except for faint traces, being altogether absent from the male. — stygne occurs in the Black Forest and the Thuringian Forest, the Jura, Alps, Vosges, the Pyrenees, and Apennines and extends eastwards to Armenia; in June and July; the butterfly begins to appear already below 3000 ft. and goes rarely above the tree-line.[2]
This article incorporates text from this source, which is in the public domain. The Piedmont ringlet (Erebia meolans) is a member of the family Nymphalidae. It is an Alpine butterfly.
La montañesa de banda larga (Erebia meolans) es un lepidóptero ropalócero de la familia Nymphalidae.[1]
Cordilleras de la mitad oeste de Europa. En la península ibérica se encuentra a la Sierra de Gredos, Sierra de Guadarrama, provincia de Cuenca, Teruel, provincia de Castellón, Sierra de la Demanda, Cordillera Cantábrica, Pirineo, Prepirineo y Montseny.[1][2][3][4]
Claros de bosque herbosos y con flores. La oruga se alimenta de Agrostis capillaris, Deschampsia flexuosa, Nardus stricta, Festuca ovina y Festuca iberica.[1]
Univoltina, una generación al año entre finales de mayo y medios de agosto, según la localidad.[1]
La montañesa de banda larga (Erebia meolans) es un lepidóptero ropalócero de la familia Nymphalidae.
Erebia meolans
Le Moiré des fétuques (Erebia meolans) est un lépidoptère appartenant à la famille des Nymphalidae, à la sous-famille des Satyrinae et au genre Erebia.
Erebia meolans a été nommé par Leonardo De Prunner en 1798.
Le Moiré des fétuques se nomme Piedmont Ringlet en anglais et Gelbbindiger Mohrenfalter en allemand[1].
Le Moiré des fétuques est un petit papillon marron orné d'une bande postmédiane orange entrecoupée par les nervures et marquée d'un double ocelle noir pupillé de blanc à l'apex des antérieures et une ligne d'ocelles postdiscaux cernés d'orange à l'aile postérieure.
Le revers est identique.
Il vole de fin mai à mi-août en une seule génération[3].
Les plantes hôtes des chenilles sont diverses graminées, Agrostis capillaris, Deschampsia flexuosa, Nardus stricta et Festuca ovina[3].
Il est présent en Europe sous forme de nombreux petits isolats, en Espagne, en Andorre, en France, et dans les Alpes en Suisse, Italie, Autriche et Allemagne dans la forêt de Thuringe[1],[3].
En France métropolitaine il est présent des Pyrénées à l'Alsace, dans l'ensemble des départements, aussi bien du Massif Central que des Vosges et des Alpes ainsi que des départements qui les relient[4].
Il réside dans les clairières herbues fleuries[3].
Pas de statut de protection particulier[5].
Erebia meolans
Le Moiré des fétuques (Erebia meolans) est un lépidoptère appartenant à la famille des Nymphalidae, à la sous-famille des Satyrinae et au genre Erebia.
De donkere erebia (Erebia meolans) is een vlinder uit de onderfamilie Satyrinae van de familie Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders. De bovenkant van de vleugels bij het mannetje is wittig van kleur, bij het vrouwtje bruin. De soort komt voor in Spanje, Frankrijk, Andorra en het alpengebied. De vlinder heeft een voorvleugellengte van 19 tot 27 millimeter. De soort vliegt van mei tot augustus. De vlinder vliegt op hoogtes van 600 tot 2300 meter boven zeeniveau. De habitat bestaat uit grasland.
De waardplanten van de donkere erebia komen uit de grassenfamilie. De soort overwintert als rups.
De donkere erebia (Erebia meolans) is een vlinder uit de onderfamilie Satyrinae van de familie Nymphalidae, de vossen, parelmoervlinders en weerschijnvlinders. De bovenkant van de vleugels bij het mannetje is wittig van kleur, bij het vrouwtje bruin. De soort komt voor in Spanje, Frankrijk, Andorra en het alpengebied. De vlinder heeft een voorvleugellengte van 19 tot 27 millimeter. De soort vliegt van mei tot augustus. De vlinder vliegt op hoogtes van 600 tot 2300 meter boven zeeniveau. De habitat bestaat uit grasland.
De waardplanten van de donkere erebia komen uit de grassenfamilie. De soort overwintert als rups.
Piemontes svartgräsfjäril, Erebia meolans, är en mycket mörkt brun fjäril som lever på mellan 1000 och 2000 meter över havet i bergsområdena Alperna och Pyrenéerna.
Piemontes svartgräsfjärils vingspann är ungefär 5 centimeter. Både ovansidan och undersidan är mycket mörkt brun. Vid ytterkanterna på både fram- och bakvingens ovansida finns några mindre så kallade ögonfläckar. Det är svarta fläckar med en vit prick i mitten. Fläckarna är omgivna av orange. Ögonfläckarnas syfte är att skrämma rovdjur som vill äta fjärilen. En bit från ytterkanten på framvingens undersida finns ett rödorange band med två större ögonfläckar och några mindre. Undersidan på bakvingen är nästan enfärgat mörkbrun men det finns några diffusa ögonfläckar vid ytterkanten där också.[2]
Larven är ljusbrun med längsgående mörkare och ljusare bruna ränder. Den blir upp till 20 millimeter lång.[2]
Denna fjäril, liksom alla andra fjärilar, genomgår under sitt liv fyra olika stadier; ägg, larv, puppa och fullvuxen (imago). En sådan förvandling kallas för fullständig metamorfos.
Flygtiden, den period när fjärilen är fullvuxen, infaller i juni till juli.[2] Under flygtiden parar sig fjärilarna och honan lägger äggen. Ur ägget kläcks larven. Värdväxter, de växter larven lever på och äter av, är olika gräs, till exempel stagg. Larven övervintrar innan den förpuppas påföljande vår.[3] Ur puppan kläcks den fullbildade fjärilen och en ny flygtid börjar.
Piemontes svartgräsfjärils habitat, den miljö den lever i, är bergsängar på vanligen mellan 1000 och 2000 meter över havet.[2] Dess utbredningsområde är i Alperna och Pyrenéerna i Europa.[4]
Wikimedia Commons har media som rör Piemontes svartgräsfjäril.
Piemontes svartgräsfjäril, Erebia meolans, är en mycket mörkt brun fjäril som lever på mellan 1000 och 2000 meter över havet i bergsområdena Alperna och Pyrenéerna.
Чернушка меоланс (лат. Erebia meolans) — дневная бабочка из рода Erebia в составе семейства бархатниц.
Для Восточной Европы вид указывается под вопросом по сведениям из литературных источников, где он приводился под названием stygne (сейчас рассматривается как подвид) для Украинского Закарпатья (район Мармарош)[1]. Также для Украины приводился для села Большая Уголька Тячевского района в восточной части Закарпатской области (собрание сотрудников Карпатского заповедника, 1983). В обоих случаях фактический материал, если он и существуют, в настоящее время — неизвестен, очень вероятна ошибка в определении[2].
В Западной и Центральной Европе является редким и локальным видом, встречающимся в Альпах. Бабочки встречаются на поросших злаками высокогорных откосах, расположенных среди редколесья и каменистых «полок» на скалах. Время лёта бабочек — с июля по август. Кормовые растения гусениц — различные злаки: Agrostis commun, Deschampsia flexuosa, Nardus stricta и Festuca ovina.
Чернушка меоланс (лат. Erebia meolans) — дневная бабочка из рода Erebia в составе семейства бархатниц.
Для Восточной Европы вид указывается под вопросом по сведениям из литературных источников, где он приводился под названием stygne (сейчас рассматривается как подвид) для Украинского Закарпатья (район Мармарош). Также для Украины приводился для села Большая Уголька Тячевского района в восточной части Закарпатской области (собрание сотрудников Карпатского заповедника, 1983). В обоих случаях фактический материал, если он и существуют, в настоящее время — неизвестен, очень вероятна ошибка в определении.
В Западной и Центральной Европе является редким и локальным видом, встречающимся в Альпах. Бабочки встречаются на поросших злаками высокогорных откосах, расположенных среди редколесья и каменистых «полок» на скалах. Время лёта бабочек — с июля по август. Кормовые растения гусениц — различные злаки: Agrostis commun, Deschampsia flexuosa, Nardus stricta и Festuca ovina.
