dcsimg

Goràs ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet,[2] besuc de la piga[3] o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[4][5]

Morfologia

  • Pot arribar als 70 cm de llargària total.
  • El cos és ovalat i comprimit lateralment.
  • El perfil cefàlic és convex.
  • La boca és petita i els ulls són grossos.
  • L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals són llargues. Les pèlviques tenen una espina dura i l'anal té tres espines fortes.
  • El dors és gris rosat i els costats són platejats. Té una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes són rosades.[6][7]

Reproducció

La maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.[8]

Alimentació

És un carnívor voraç de crustacis. També s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.[6]

Hàbitat

Viu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrània) o 700 m (a l'Atlàntic). Els joves apareixen més a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al talús.[6]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritània, Illa de Madeira i les Illes Canàries) i a la Mediterrània occidental (es torna rar més enllà de Sicília).[6]

Interès pesquer

Es pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volantí a la fonera.[8]

Referències

  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. «quelet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.
  4. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 185.
  8. 8,0 8,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 185.

Bibliografia

  • Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  • Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Goràs Modifica l'enllaç a Wikidata

Viccionari

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Goràs: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet, besuc de la piga o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA