Centracanthidae

Els centracàntids (Centracanthidae) són una família de peixos osteïctis de l'ordre dels perciformes i d'una constitució molt semblant a la dels espàrids. La xucla blanca (Spicara maena flexuosa) i la xucla vera (Spicara maena maena) en són representants molt corrents a la Mediterrània.

Morfologia

• Es diferencien dels espàrids per tindre una boca extremadament protràctil i les mandíbules més febles.
• Presenten escames al cap.
• Normalment tenen una taca als costats.
• El preopercle és llis.
• Tenen una sola aleta dorsal.
• L'aleta anal té 3 espines.^[4]

Reproducció

Són hermafrodites proterògins i moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle.^[5]

Alimentació

Mengen crustacis i plàncton.^[1]

Hàbitat

Viuen a la zona litoral de les mars temperades i càlides.

Distribució geogràfica

Habiten a l'Atlàntic oriental, la Mar Mediterrània i Sud-àfrica.^[6]

Gèneres i espècies

• Gènere Centracanthus (Rafinesque, 1810)^[7][8]
  • Centracanthus cirrus (Rafinesque, 1810)^[9]
• Gènere Spicara (Rafinesque, 1810)^[7]
  • Spicara alta (Osório, 1917)^[10]
  • Spicara australis (Regan, 1921)^[11]
  • Spicara axillaris (Boulenger, 1900)^[12]
  • Spicara maena (Linnaeus, 1758)^[13]
    • Spicara maena flexuosa (Rafinesque, 1810)
    • Spicara maena maena (Linnaeus, 1758)
  • Spicara martinicus (Valenciennes, 1830)^[14]
  • Spicara melanurus (Valenciennes, 1830)^[14]
  • Spicara nigricauda (Norman, 1931)^[15]
  • Spicara smaris (Linnaeus, 1758)^{[13][16][17][18][19]}

Referències

Bibliografia

• Bauchot, M.-L. 1973: Catalogue critique des types de poissons du Muséum national d'Histoire naturelle. (Suite) (Familles des Centracanthidae, Dipterygonotidae et Emmelichthyidae). Bulletin du Muséum National d'Histoire Naturelle (Série 3: Zoologie) Núm. 143: 981-995.
• Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
• Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
• Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
• Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

• ITIS (anglès) i (francès)
• Catalogue of Life (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• AQUATAB.NET
• Discover Life (anglès)
• NCBI (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)
• Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
• uBio (anglès)
• MarBEF Data System (anglès)
• Digital Fish Library (anglès)
• Absolute Astronomy (anglès)

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquiespècies

Pikarellit (Centracanthidae) on ahvenkaloihin kuuluva kalaheimo. Heimon lajeja tavataan Atlantin itäosista ja Välimerestä.

Lajit ja anatomia

Varhaisimmat pikarellien heimoon kuuluvien lajien fossiilit on ajoitettu eoseenikauden loppupuolelle. Nykyään heimoon kuuluu 2 sukua ja 8 lajia. Lajeja ovat muun muassa rusopikarelli (Centracanthus cirrus), täpläpikarelli (Spicara maena) ja pikkupikarelli (Spicara smaris). Pikarellilajit kasvavat kooltaan korkeintaan noin 38 cm pitkiksi. Ruumi on pitkulainen ja hieman litteä. Selkäevässä on etuosassa piikkejä ja takaosassa pehmeitä tuoroja, peräevässä on kolme terävää piikkiä. Kalat voivat työntää yläleukaansa ulospäin. Pikerellien kuono ja silmien ympäristö on suomuton, muuten ruumis on kokonaan suomupeitteinen. Ne ovat tyypillisesti väriltään selästään punaisia tai vihreitä ja kyljistään hupeisen harmaita. Monella lajilla on kyljessä selvä musta täplä.^[1][2][3][4]

Levinneisyys

Pikarellien heimon lajeja tavataan Atlantin itärannikolta Euroopasta ja Afrikasta sekä Välimereltä. Ne ovat lämpimien ja lauhkeiden vesien kaloja, jotka viihtyvät niin kivikko- kuin mutapohjilla ja vesikasvillisuuden seassa aina 200 metrin syvyyteen saakka. Kalojen ravintoa ovat planktoneliöt.^[1][2][3]

Lähteet

Vissen

Picarellen (Centracanthidae) zijn een familie van straalvinnige vissen uit de orde van Baarsachtigen (Perciformes).^[1]

Geslachten

• Centracanthus Rafinesque, 1810
• Spicara Rafinesque, 1810

Bronnen, noten en/of referenties

Pikareller er en familie av ganske små abborfisker som lever i det østlige Atlanterhavet, Middelhavet, Svartehavet, ved Martinique og utenfor kysten av Sør-Afrika. Det fiskes etter flere av artene i Sør-Europa.

Eksterne lenker

• (en) Pikareller – oversikt og omtale av artene i WORMS-databasen
• (en) Pikareller i Encyclopedia of Life
• (en) Pikareller i Global Biodiversity Information Facility
• (en) Pikareller hos Fossilworks
• (en) Pikareller hos NCBI
• (en) Pikareller hos ITIS
• (en) Kategori:Centracanthidae – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Centracanthidae – detaljert informasjon på Wikispecies
• (en) Family Centracanthidae - Picarels - FishBase

Multimedia w Wikimedia Commons Hasło w Wikisłowniku

Śródkolcowate (Centracanthidae) – rodzina morskich ryb z rzędu okoniokształtnych.

Występowanie

Wschodni Atlantyk od Wysp Kanaryjskich do południowej Afryki, Morze Śródziemne.

Klasyfikacja

Rodzaje zaliczane do tej rodziny ^[2]:

Centracanthus — Spicara

Zobacz też

• Ryby - wykaz rodzin

Przypisy

Bibliografia

• Centracanthidae. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 19 lipca 2010]
• Jacob van der Land: Centracanthidae (ang.). WoRMS World Register of Marine Species, 21 grudnia 2004. [dostęp 2010-07-20].

Centracantidele (Centracanthidae) sau maenidele (Maenidae), numite popular smarizi, este o familie de pești perciformi marini de talie mică din apele calde și temperate, care trăiesc în apropierea fundurilor. Au un corp alungit, comprimat lateral, cu o singură înotătoare dorsală lungă, anala scurtă și caudala bifurcată.

În 2014 Santini a inclus familia Centracanthidae în familia Sparidae. ^[1]

Descrierea

Au o talie mică. Lungimea maximă 38 cm. Corpul alungit, ușor comprimat lateral sau subcilindric. Botul și spațiul interorbitar nude, restul capului și corpul acoperite complet cu solzi ctenoizi mici sau moderați. Linia laterală continuă, completă, mai mult sau mai puțin paralelă cu spatele.

Gura mică sau mijlocie; colțurile ei ajung până la verticala anterioară a ochiului. Falca superioară (premaxilarul) foarte protractilă. Supramaxilarul absent; maxilarul acoperit de suborbitar când gura este închisă. Fălcile prevăzut cu dinți viliformi, mărunți, ascuțiți sau lipsesc; palatinele fără dinți și vomerul cu sau fără dinți;

Dorsala lungă, continuă, unică sau divizată, cu 11-13 spini subțiri și 9-12 radii moi. Anala scurtă, cu 3 spini și 8-10 (9–16) radii moi. Adesea dorsala și anala sînt adăpostite într-un șanț larg. Ventralele cu un spin și 5 radii moi , ele au un proces axilar bine dezvoltat. Caudala bifurcată (scobită)

Marginea preopercularului subțire, netedă, nezimțuită; opercularul cu un țep (spin) slab în partea posterioară sau fără țep. Orificiile branhiale largi. Membranele branhiale neatașate de istm. 6 radii branhiostegale ; 22—24 de vertebre. Spini branhiali lungi, 14-22 pe ramura inferioară a primului arc branhial. Intestinul scurt cu (3) 4—7 apendice pilorice. Vezica înotătoare este mare, în genere bifurcată în partea posterioară.

Colorit

Coloritul corpului verde-roșcat sau bruniu dorsal, argintiu ventral. Mai multe specii au o pată neagră distinctă pe mijlocul corpului.

Habitat

Trăiesc în apele calde și temperate, în apropierea fundurilor pietroase, mâloase sau ierboase până la 200 m adâncime, cele mai multe specii duc o viață gregară (în cârduri).

Răspândire geografică

Sunt răspândiți în zona litorală din partea estică a Oceanului Atlantic (inclusiv Marea Mediterană și Marea Neagră) și pe litoralul Africii de Sud. În Marea Neagră 4 specii.

Biologie

Cele mai multe specii sunt hermafrodite, caracterizate printr-un hermafroditism protoginic, când peștii tineri sunt femele (gonadele funcționează ca o glandă femelă), iar după ce cresc devin masculi.

Hrana este foarte variată, constând atât din alge (plancton), cât și din animale (diverse crustacee, viermi, pești mici).

Importanță economică

Smarizii pot fi la nivel local abundenți, fiind pescuiți artizanal, dar carnea lor bogată în oase este, în general, pițin apreciată.

Sistematica

Familia cuprinde două genuri și 9 specii: Centracanthus (1 specie^[2]) și Spicara (8-9 specii^[3])

• Centracanthus Rafinesque, 1810

• Centracanthus cirrus Rafinesque, 1810

• Spicara Rafinesque, 1810

• Spicara alta (Osório, 1917)
• Spicara australis (Regan, 1921)
• Spicara axillaris (Boulenger, 1900)
• Spicara flexuosa Rafinesque, 1810 (unii autori o includ în Spicara maena)
• Spicara maena (Linnaeus, 1758)
• Spicara martinicus (Valenciennes, 1830)
• Spicara melanurus (Valenciennes, 1830)
• Spicara nigricauda (Norman, 1931)
• Spicara smaris (Linnaeus, 1758)

Specii din Marea Neagră

În Marea Neagră a fost găsite 4 specii, dintre care 3 pe litoralul românesc.^[4]

Denumirea științifică latină Autorul taxonului Denumirea română Originea speciei Țara unde se întâlnește Statutul IUCN Imaginea Centracanthus cirrus^[5] Rafinesque, 1810 Smarid mustăcios, Centracant Invazivă România, Turcia
Neamenințată cu dispariția^[6] Spicara maena^[7][8] (Linnaeus, 1758) Smarid mediteranean Nativă Bulgaria,Rusia, Turcia, Ucraina
Neamenințată cu dispariția^[9] Spicara flexuosa (Spicara maena flexuosa)^[10][11] Rafnesque, 1810 Smarid mediteranean Nativă Bulgaria, Georgia, România, Rusia, Turcia, Ucraina
Neamenințată cu dispariția^[12] Spicara smaris^[13][14][15] (Spicara flexuosa ponticus Pusanov, 1979; în această specie este inclusă și fosta specie Spicara alcedo (Risso, 1810)) (Linnaeus, 1758) Smarid, Smarid auriu Nativă Bulgaria, Georgia, România, Rusia, Turcia, Ucraina
Neamenințată cu dispariția^[16]

Note

Bibliografie

• Petru Bănărescu. Fauna Republicii Populare Române. Vol. XIII : Pisces - Osteichtyes (Pești ganoizi și osoși). București. Editura Academiei Republicii Populare România, 1964.
• Sergiu I. Cărăușu. Tratat de ichtiologie. Editura Academiei Republicii Populare Române, Bucuresti 1952, 804 p.
• Васильева Е. Д. Рыбы Черного моря. Москва: Изд-во ВНИРО, 2007.
• Joseph S. Nelson. Fishes of the World. Fourth Edition. John Wiley & Sons, Inc., Hoboken, New Jersey, 2006.
• Centracanthidae în "FAO. Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Volume II. Vertébrés. Rome 1987"

Legături externe

• Family Centracanthidae - Picarels. FishBase

Centracanthidae^[1] var en familj av fiskar i ordningen abborrartade fiskar (Perciformes).^[1] Enligt Catalogue of Life omfattade familjen Centracanthidae 9 arter^[1].

Arterna infogas i nyare taxonomiska avhandlingar i havsrudefiskar. De förekommer i östra Atlanten från Medelhavet till södra Afrika.^[2]

Släkten som tillhörde familjen enligt Catalogue of Life^[1]:

• Centracanthus
• Spicara

Källor

1. ^ [a b c d] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (17 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2011/search/all/key/centracanthidae/match/1. Läst 24 september 2012.
2. ^ Centracanthidae, Fishbase, läst 2017-12-05

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Centracanthidae.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Centracanthidae.
  Artförteckning

• 1 Роди та види
  • 1.1 Часова лінія
• 2 Література
• 3 Джерела

1. ↑ Froese R., Pauly D. (eds.) (2006). Родина Centracanthidae на FishBase. Версія за March 2006 року.

Смаридовые^[1] (лат. Centracanthidae) — ранее выделявшееся семейство морских лучепёрых рыб из надсемейства окунеподобных (Percoidea) отряда окунеобразных^[2]. Согласно последней классификации рыб данное семейство не выделяется^[3], а принадлежавшие ему 2 рода^[2] отнесены к семейству cпаровых (Sparidae)^[3]. Представители этих двух родов распространены в восточной части Атлантического океана.

Описание

Небольшие рыбы длиной 15—25 см, максимальная длина тела до 38 см (Spicara axillaris)^[4]. Удлинённое сжатое с боков тело покрыто ктеноидной чешуёй. Один длинный спинной плавник с 11—13 жёсткими колючими лучами и 9—17 мягкими лучами. В коротком анальном плавнике 3 колючих и 9—16 мягких лучей. Брюшной плавник с 1 колючим и 5 мягкими лучами, в основании имеется хорошо выраженная чешуйчатая лопастинка. Хвостовой плавник выемчатый. Верхняя челюсть выдвижная. Зубы мелкие или отсутствуют.

Большинство видов смаридовых являются протогиническими гермафродитами. В начале жизненного цикла все особи представлены исключительно самками, а по мере роста превращаются в самцов.

Ареал

Распространены в восточной части Атлантического океана от прибрежных вод Португалии до южной Африки. Несколько видов обитают в Чёрном^[5] и Средиземном морях. Один из видов (Spicara axillaris) встречается только у побережья ЮАР от Кейптауна до Квазулу-Натал.

Хозяйственное значение

Мировые уловы в 1990-е годы достигали 21,9 тыс. т. Наибольший вылов приходится на Средиземное море^[1].

Примечания

Источник — https://ru.wikipedia.org/w/index.php?title=Смаридовые&oldid=90948778

屬

• 見內文

長身鯛科為輻鰭魚綱鱸形目的其中一個科。

分類

長身鯛科其下分3個屬，如下：

• 中棘魚屬(棘鱸屬)(Centracanthus)
  • 中棘魚(Centracanthus cirrus)：又稱棘鱸。
• 後鱗鯛屬(Merolepis)
  • 後鱗鯛(Merolepis massiliensis)
• 棒鱸屬(Spicara)
  • 大眼棒鱸(Spicara alta)
  • 澳洲棒鱸(Spicara australis)
  • 腋斑棒鱸(Spicara axillaris)
  • 黑斑棒鱸(Spicara maena)
  • 馬丁棒鱸(Spicara martinicus)
  • 尾斑棒鱸(Spicara melanurus)
  • 鞍斑棒鱸(Spicara nigricauda)
  • 細鱗棒鱸(Spicara smaris)

取自“https://zh.wikipedia.org/w/index.php?title=長身鯛科&oldid=18673574”