El trotllo negre,[16] pàmpol, pàmpol ver, negret, peix de brom o trotllo[17] (Centrolophus niger) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels centrolòfids i l'única del gènere Centrolophus.[18]
Centrolophus prové dels mots grecs kentron (fibló) i lophos (cresta), mentre que la paraula llatina niger fa referència al color del cos.[19]
Cos oblong, moderadament comprimit, cobert d'escates cicloides petites i caduques, presents també sobre les bases de les aletes. La línia lateral, que és molt poc visible i contínua, té 170±10 escates (160-230 segons FishBase). A la part superior del cap, en lloc d'escates hi ha nombrosos petits porus. El musell és arrodonit i la seua llargada és una mica superior al diàmetre ocular.[20] Els forats nasals són molt visibles, més propers a l'extrem del musell que als ulls. L'aleta dorsal comença a la vertical del primer terç de les pectorals i té 4 o 5 radis espinosos febles, més curts que els radis tous que són en nombre de 32 a 37 (de 37 a 41 segons FishBase). L'aleta anal té 3 radis espinosos i de 20 a 23 radis tous (de 20 a 24 segons FishBase). Aletes pectorals amb cap espina i 19-23 radis tous. 18-22 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. El cos és de color negre grisenc o negre blavós, sols un poc més clar a la regió ventral. Els juvenils tenen entre 2 i 4 franges verticals.[21] Segons Tortonese, la seua longitud total màxima és de 120 cm,[22] encara que per a Haedrich és de 150.[23][24] La seua mida normal és de 60 cm.[25][24][26]
Menja peixets, crustacis pelàgics i plàncton.[23][27] El seu nivell tròfic és de 3,95.[28]
És un peix marí i batipelàgic (entre 40 i 1.050 m de fondària,[29] normalment entre 300 i 700),[29] el qual viu a les mars temperades, a alta mar, en superfície (els juvenils[23] i associats amb meduses i sàlpids pelàgics)[21] o entre dues aigües[24] de la Mar Mediterrània[23][30][31][32][33] (les illes Balears,[34][35][36] Itàlia[37][38][39][25] -incloent-hi Sardenya[40][41] i Sicília[42][41]-, la mar Adriàtica,[43] Eslovènia,[44] Albània,[45][46] Grècia,[47][48][49][50][51] la mar Egea,[52][53][54][55][56] Turquia,[52][57][58] Malta[59][60][61] i Algèria),[62][63] de l'Atlàntic oriental[64][65][66][67][68] (des de Suècia,[69][70] Noruega,[23][71][72] el mar de Noruega,[23][73] Islàndia,[20][74][75] la Gran Bretanya,[76][77][78] els Països Baixos[79][80] i la península Ibèrica[20][81][82] fins a Cap Verd,[83][84] el corrent de Benguela,[85][86] Namíbia[85][85][87][88][89] i Sud-àfrica),[90][21][91] del Pacífic sud-occidental (Austràlia -Nova Gal·les del Sud i l'illa de Lord Howe[92]-,[93][94][95] el mar de Tasmània[93][96] i Nova Zelanda[97][98][99][100][101][102][103][104][20] -com ara, les illes Kermadec[105][101]-), del Pacífic sud-oriental (Xile),[106] de l'Atlàntic nord-occidental (des de Nova Escòcia[20][107] -el Canadà[108]- fins a Massachusetts -els Estats Units[109]-, incloent-hi el golf de Maine)[110][111][112][113][114][115][116][24] i de l'Atlàntic sud-occidental (l'Uruguai[117][118] i l'Argentina).[119][120][121][4][122][123]
És inofensiu per als humans,[122] el seu índex de vulnerabilitat és molt alt (85 de 100)[124] i les barques del bou el pesquen ocasionalment sobre la plataforma continental.[24]
no vàlida; el nom «Bianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999.» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
no vàlida; el nom «McMillan, P. J., M. P. Francis,» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
El trotllo negre, pàmpol, pàmpol ver, negret, peix de brom o trotllo (Centrolophus niger) és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels centrolòfids i l'única del gènere Centrolophus.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Centrolophidae ydy'r pysgodyn du sy'n enw gwrywaidd; lluosog: pysgod du(on) (Lladin: Centrolophus niger; Saesneg: Rudderfish).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys y Môr Canoldir, Cefnfor yr Iwerydd, Ewrop a Chefnfor India ac mae hefyd i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Centrolophidae ydy'r pysgodyn du sy'n enw gwrywaidd; lluosog: pysgod du(on) (Lladin: Centrolophus niger; Saesneg: Rudderfish).
Mae ei diriogaeth yn cynnwys y Môr Canoldir, Cefnfor yr Iwerydd, Ewrop a Chefnfor India ac mae hefyd i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.
Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.
Almindelig sortfisk (Centrolophus niger) er en smørfisk i sortfiskfamilien og den eneste art i slægten Centrolophus.
Almindelig sortfisk træffes sjældent i danske farvande, men er dog, sammen med Engelsk Sortfisk (Shedolphilus medusuphagus), en regelmæssig gæst i Nordsøen. Sortfisken findes både i det nordlige og sydlige atlanterhav, og store dele af det sydlige stillehav[1]. De er, som navnet antyder sorte, eller brunlige, i nogle tilfælde nærmest blålige[1]. Den maksimale længde er ca. 150cm., og de lever af forskellige planktoniske dyr[2]. De er oceaniske, pelagiske fisk, og de voksne findes på et par hundrede meters dybde(ca. 300 - 700 m), men deres totale dybdespænd er ca. 40 til 1050 meter[1].
Almindelig sortfisk (Centrolophus niger) er en smørfisk i sortfiskfamilien og den eneste art i slægten Centrolophus.
Almindelig sortfisk træffes sjældent i danske farvande, men er dog, sammen med Engelsk Sortfisk (Shedolphilus medusuphagus), en regelmæssig gæst i Nordsøen. Sortfisken findes både i det nordlige og sydlige atlanterhav, og store dele af det sydlige stillehav. De er, som navnet antyder sorte, eller brunlige, i nogle tilfælde nærmest blålige. Den maksimale længde er ca. 150cm., og de lever af forskellige planktoniske dyr. De er oceaniske, pelagiske fisk, og de voksne findes på et par hundrede meters dybde(ca. 300 - 700 m), men deres totale dybdespænd er ca. 40 til 1050 meter.
Der Schwarzfisch (Centrolophus niger) aus der Familie der Schwarzfische (Centrolophidae) ist ein Bewohner der Hochsee, der bis 1,5 m lang werden kann. Er bewohnt alle gemäßigten Meere (ausgenommen den Nordpazifik) einschließlich des Mittelmeers; im Ostatlantik kommt er auch im tropischen Bereich vor, oder nach Norden bis Island. Sein wissenschaftlicher Name (von griechisch κεντρολόφος) bedeutet „Stachelschopf“ (wegen der Form der Rückenflosse).
Die nordamerikanische Bezeichnungen „black ruff“ oder „Bermuda chub“ (neben blackfish und rudderfish) treffen deskriptiv nicht besonders gut (ruff = „Kaulbarsch“; chub = „Döbel“ – es gibt aber wegen des runden Kopfprofils keinen bekannteren Süßwasserfisch dieser Körpergestalt). Der Schwarzfisch ist zumindest dunkelbraun oder dunkelgrau bis (blau)schwarz, wobei die Flossen, so weit möglich, am dunkelsten sind. Bei Jungfischen kann man zwei bis vier vertikale Streifen erkennen. Das Maul ist klein (Länge wenig größer als der Augendurchmesser). Der Körper ist seitlich ziemlich zusammengedrückt. Die Flossenformel ist D V/37–41, A III/20–24, P 19–23. Die Hartstrahlen-Abschnitte der Flossen sind hautbedeckt. Die Bauchflossen sind schwach. Die Seitenlinie verläuft bogig in 190–230 Cycloidschuppen. Auf dem ersten Kiemenbogen stehen innen 18–23 Reusendornen. Die Funktion der postpharyngealen Rachensäcke ist unklar. Da er geschlechtsreif keine Schwimmblase mehr hat, muss die Verknöcherung schwach bleiben.
Dieser epi- und mesopelagische Fisch kommt bis in 1100 m Tiefe vor und ernährt sich räuberisch von verschiedenen Nekton-Tieren, zum Beispiel von Fischen, Krebstieren, Kalmaren, Salpen, Rippenquallen und Schnecken. Man trifft ihn öfters in kleinen Gruppen; die Jungfische leben epipelagisch, assoziiert mit Medusen und Salpen. Auch die geschlechtsreifen Fische halten sich noch gerne an Treibgut. Er ist essbar und für Hochseeangler von Interesse. Ähnlich wie bei Ruvettus oder Lepidocybium flavobrunneum kann die Muskulatur – wohl in Abhängigkeit von Nährtieren – größere Mengen für uns unverdaulicher Lipide (Diacylglycerylester, Squalen u. a.) enthalten, die zu Durchfall führen können[1], wobei allerdings der "rudderfish" die wenigsten Beschwerden macht (offenbar weil er nur lokal oder saisonal Nahrung aufnimmt, die dann die Keriorrhöe-Probleme beim Menschen erzeugt).
Der Schwarzfisch (Centrolophus niger) aus der Familie der Schwarzfische (Centrolophidae) ist ein Bewohner der Hochsee, der bis 1,5 m lang werden kann. Er bewohnt alle gemäßigten Meere (ausgenommen den Nordpazifik) einschließlich des Mittelmeers; im Ostatlantik kommt er auch im tropischen Bereich vor, oder nach Norden bis Island. Sein wissenschaftlicher Name (von griechisch κεντρολόφος) bedeutet „Stachelschopf“ (wegen der Form der Rückenflosse).
The black ruff (Centrolophus niger) is a medusafish, the only member of the genus Centrolophus. It is a bathypelagic fish found in all tropical and temperate oceans at depths of 50 to 1,000 m (160 to 3,280 ft). Its length is typically up to 60 cm (24 in), but it may reach 150 cm (60 in). Other common names include rudderfish and blackfish.
The black ruff has a robust fusiform body shape. Its maximum length is 150 cm (60 in) but a more common length is 60 cm (24 in). The dorsal fin has five spines and 37 to 41 soft rays, the anal fin has three spines and 20 to 24 soft rays. The bases of these fins have a fleshy sheath clad with scales that partially conceals the rays. The head is grey and the body colour violet-black, dark brown or purplish, with a paler belly. The fins are darker than the body colour. Sometimes there are indistinct spots or a marbled pattern.[2][3]
The black ruff is known from the northwestern Atlantic Ocean, where its range extends from Nova Scotia to Massachusetts, the northeastern Atlantic and the Mediterranean Sea; also from the southeastern Atlantic and the Indian Ocean, its range including South Africa and Australia and New Zealand, as well as the Southern Ocean. It is a bathypelagic fish with a depth range of 40 to 1,050 m (130 to 3,440 ft), but is usually found within the range 300 to 700 m (1,000 to 2,300 ft). It is largely absent from the tropics.[2] It is occasionally found in the waters around the British Isles, where it has been recorded off County Galway, County Donegal and the Isles of Scilly. In 1901, a specimen was caught in a salmon net in the Firth of Forth and was presented to the Edinburgh Museum.[3]
Juvenile fish live in surface waters but adults live at greater depths where they may form small schools. The diet consists mainly of small fish, squid, large crustaceans, and any other animals that may be encountered in mid-ocean.[2]
The black ruff (Centrolophus niger) is a medusafish, the only member of the genus Centrolophus. It is a bathypelagic fish found in all tropical and temperate oceans at depths of 50 to 1,000 m (160 to 3,280 ft). Its length is typically up to 60 cm (24 in), but it may reach 150 cm (60 in). Other common names include rudderfish and blackfish.
El romerillo (Centrolophus niger)[4] es una especie de pez actinopeterigio marino,[5] la única del género monotípico Centrolophus de la familia de los centrolófidos.[6]
Aunque por lo general no supera los 60 cm de longitud total, puede llegar a alcanzar los 150 cm de longitud estándar (sin incluir la aleta caudal).[7] Cuerpo de color marrón oscuro a negro, ocasionalmente casi azulado, con el hocico ligeramente más largo que el diámetro del ojo; las aletas mediana y pélvica más oscuras que el cuerpo; joven con 2 a 4 barras verticales.[8]
Su hábitat natural es epipelágico y mesopelágico marino de clima templado. Es una especie de aguas profundas que prefiere un rango de profundidad entre los 40 m y los 1050 m, aunque más normalmente se le encuentra entre los 300 m y los 700 m.[9]
Los juveniles que se encuentran en aguas superficiales y asociados con medusas y salpas pelágicas,[7] donde pueden formar pequeños bancos, mientras que los adultos son encontrados más profundos.[7] Parece alimentarse de lo que esté disponible: peces pequeños, calamares, crustáceos pelágicos grandes y otros tipos de plancton.[7]
Se encuentra en aguas templadas del océano Atlántico norte, en el oeste desde Canadá hasta Massachusetts (Estados Unidos) y en el este, incluyendo el mar Mediterráneo. También distribuido por casi todos los océanos del sur: en el océano Atlántico sur, océano Índico y suroeste del océano Pacífico, lo que excluye las zonas tropicales (distribución antitropical).[5]
|formato=
requiere |url=
(ayuda)), Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information (en inglés), 1-3 (1), San Francisco, California (EUA): California Academy of Sciences, ISBN 9780940228474.El romerillo (Centrolophus niger) es una especie de pez actinopeterigio marino, la única del género monotípico Centrolophus de la familia de los centrolófidos.
Centrolophus niger Centrolophus generoko animalia da. Arrainen barruko Centrolophidae familian sailkatzen da.
Espezie hau Egeo itsasoan aurki daiteke.
Centrolophus niger Centrolophus generoko animalia da. Arrainen barruko Centrolophidae familian sailkatzen da.
Centrolophus niger, communément appelé Centrolophe noir, est une espèce de poissons de la famille des Centrolophidae.
Le Centrolophe noir mesure généralement entre 60 et 120 cm, mais le plus grand spécimen observé faisait 150 cm. Il affectionne les eaux tempérées et subtropicales et peut être observé dans l'Atlantique Nord (Amérique du Nord, Europe de l'Ouest, Maroc), la Méditerranée, mais aussi dans le sud de l'Atlantique (Brésil, Argentine, Afrique du Sud, Namibie), dans l'océan Indien et dans le Pacifique sud, notamment en Océanie.
Les adultes ont tendance à vivre au large, entre 300 et 800 mètres de profondeur, voire jusqu'à 1 000 mètres, tandis que les juvéniles demeurent près des côtes et ne s'éloignent pas de la surface. Il s'agit d'un poisson pélagique et grégaire[4].
Il se nourrit de petits poissons, de crustacés et de céphalopodes.
C'est un poisson grégaire qu'on croise souvent en larges bancs. Le frai a lieu durant les mois d'automne et d'hiver.
Les jeunes ont une croissance rapide : un spécimen étudié grandit de 15 cm en 5 mois, passant de 2 cm à 17 cm.
Bien que peu commercialisée, sa chair est savoureuse.
Centrolophus niger, communément appelé Centrolophe noir, est une espèce de poissons de la famille des Centrolophidae.
La ricciola di fondale[1] (Centrolophus niger Gmelin, 1789) è un pesce di mare della famiglia Centrolophidae.
Si tratta di una specie a vasta distribuzione, è presente nel mar Mediterraneo occidentale e nel mar Adriatico, nell'Oceano Atlantico orientale tra Norvegia ed Islanda ed il Marocco, nell'Atlantico occidentale tra il Massachusetts ed il Maine, in Sud Africa ed in Australia e Nuova Zelanda. Nei mari italiani è complessivamente raro. Non si trova nelle regioni tropicali.
È una specie pelagica di profondità, si trova fino ad almeno 800 metri ma può talvolta risalire in superficie. I giovani si possono incontrare in superficie sotto oggetti galleggianti o meduse, sempre molto al largo.
Nonostante il nome comune faccia intendere il contrario, si tratta in realtà di un pesce molto diverso dalla comune ricciola. Ha un corpo ovale, schiacciato lateralmente ed ha una bocca abbastanza grande, lunga fino all'occhio ed un muso arrotondato. La pinna dorsale è unica, lunga e bassa, di altezza uniforme. Anche la pinna anale è bassa; la pinna caudale è ampia, abbastanza forcuta, le pinne ventrali sono piccole.
Il colore è sempre scuro, può essere nero o blu scuro, appena più chiaro nella zona ventrale e spesso con macchie più scure o argentate. Le pinne hanno colore più scuro del corpo ed hanno un margine chiaro. I giovani hanno fasce scure verticali.
Raggiunge dimensioni notevoli, almeno fino a 120 cm, talvolta fino a 150.
Si ciba soprattutto di meduse e ctenofori ma cattura anche pesciolini e cefalopodi.
Avviene nella stagione fredda.
Si cattura con reti a strascico o palamiti. Le carni sono buone.
La ricciola di fondale (Centrolophus niger Gmelin, 1789) è un pesce di mare della famiglia Centrolophidae.
De zwarte vis (Centrolophus niger) is een straalvinnige vis uit de familie van zwartvissen (Centrolophidae) en behoort derhalve tot de orde van baarsachtigen (Perciformes). De vis kan een lengte bereiken van 150 cm.
De zwarte vis is een zoutwatervis. De vis prefereert een diepwaterklimaat en heeft zich verspreid over de drie belangrijkste oceanen van de wereld (Grote, Atlantische en Indische Oceaan). Bovendien komt de zwarte vis voor in de Middellandse Zee. De diepteverspreiding is 40 tot 1050 m onder het wateroppervlak.
De zwarte vis is voor de visserij van potentieel belang. In de hengelsport wordt er weinig op de vis gejaagd.
De zwarte vis (Centrolophus niger) is een straalvinnige vis uit de familie van zwartvissen (Centrolophidae) en behoort derhalve tot de orde van baarsachtigen (Perciformes). De vis kan een lengte bereiken van 150 cm.
Pompil[2], pompil czarny[3] (Centrolophus niger) – gatunek ryby okoniokształtnej z rodziny pompilowatych (Centrolophidae).
Występuje we wszystkich ciepłych morzach świata.
Ryba żyjąca w strefie otwartego morza, młode w strefie przypowierzchniowej, starsze osobniki w głębszych warstwach.
Dorasta maksymalnie do 86 cm. Ciało owalne o niskim długim trzonie ogonowym. Głowa zaokrąglona, pysk tępy. Ciało pokryte bardzo drobną łuską. Płetwa grzbietowe bardzo długa niepodzielona podparta 10 twardymi i 28–31 miękkimi promieniami. Płetwa odbytowa podparta 3 twardymi i 21–22 miękkimi promieniami. Płetwa ogonowa duża z wyciętą tylną
Ubarwienie: grzbiet ciemnobrunatny, szary lub czarny, brzuch rozjaśniony. Łuski o ciemnych krawędziach i srebrzystych nasadach, przez co ciało mieni się srebrnymi punktami.
Odżywia się skorupiakami, głowonogami i małymi rybami.
Biologia rozrodu jest nieznana.
Pompil, pompil czarny (Centrolophus niger) – gatunek ryby okoniokształtnej z rodziny pompilowatych (Centrolophidae).
Svartfisk (Centrolophus niger) är en fisk i familjen svartfiskar som finns i de tempererade och subtropiska delarna av de flesta av världens hav.
Svartfisken har ett avrundat huvud och en avlång kropp som är sammantryckt från sidorna. Ryggfenan är lång och låg. Färgen är blå- till brunsvart med ljusare sidor och buk. Fenorna är mörkare än kroppen.[2] Ögonen är stora.[3] Ungfiskarna har 2 till 4 tvärränder. Arten blir vanligtvis inte mycket längre än 60 cm, men kan som mest nå en längd av 150 cm.[4]
Arten är en pelagisk fisk: De vuxna djuren lever på ett djup mellan 40 och 1 050 m, vanligtvis dock inom 300 och 700 m[4]; ungdjuren lever närmare ytan.[3] Det förekommer att svartfiskar samlas i mindre stim. Dieten är mångsidig: Mindre fiskar, större pelagiska kräftdjur, bläckfiskar och plankton.[4]
Svartfisken finns i Atlanten i ett bälte från Nordamerika (Nova Scotia i Kanada till Massachusetts i USA[4]) till östra Atlantkusten från Island och södra Norge till Medelhavet och Nordafrika. Den undviker tropiska vatten men finns dessutom i ett sydligt bälte i Sydatlanten, södra Stilla havet och Indiska oceanen[4] från mellersta och södra Sydamerika till Sydafrika och vidare till Nya Zeeland och södra Australien.[3] Den har påträffats i västra Skandinavien (Norge, Danmark och västra Sverige).[2]
Svartfisk (Centrolophus niger) är en fisk i familjen svartfiskar som finns i de tempererade och subtropiska delarna av de flesta av världens hav.
黑長鯧為輻鰭魚綱鱸形目鯧亞目長鯧科的其中一種,分布於北大西洋、印度洋、西南太平洋海域,棲息深度40-1050公尺,體深褐色至黑色,體具有縱紋,隨年齡成長而逐漸消失,背鰭硬棘5枚;背鰭軟條37-41枚;臀鰭硬棘3枚;臀鰭軟條20-24枚,體長可達150公分,棲息在中底層水域,可能成小群活動,屬肉食性,以小魚、甲殼類、魷魚、浮游生物等為食,可做為食用魚及遊釣魚。
黑長鯧為輻鰭魚綱鱸形目鯧亞目長鯧科的其中一種,分布於北大西洋、印度洋、西南太平洋海域,棲息深度40-1050公尺,體深褐色至黑色,體具有縱紋,隨年齡成長而逐漸消失,背鰭硬棘5枚;背鰭軟條37-41枚;臀鰭硬棘3枚;臀鰭軟條20-24枚,體長可達150公分,棲息在中底層水域,可能成小群活動,屬肉食性,以小魚、甲殼類、魷魚、浮游生物等為食,可做為食用魚及遊釣魚。