Sebastes borealis és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.[5][6]
Sebastes prové del mot grec sebastes (august, venerable),[7] mentre que la paraula llatina borealis vol dir "del nord" i fa referència al seu hàbitat àrtic.
El seu cos, fusiforme, fa entre 108-112 cm de llargària màxima[8] i 16,2-28 kg de pes.[9] 13 espines i 13 radis tous a l'única aleta dorsal, la qual s'estén sobre la major part del dors. 3 espines i 7 radis tous a l'aleta anal. 26 vèrtebres. Espines del cap de fortes a moderades. Presència d'espines nasals, preoculars, supraoculars, postoculars, timpàniques, parietas, nucals i coronals (tot i que aquestes darreres hi poden mancar).[8] Té menys de dues espines a la vores inferiors de les òrbites oculars. Porus molt grans a la mandíbula inferior.[8] Aleta caudal moderadament truncada.[10] És de color rosa vermellós a vermell ataronjat. Boca vermella. Totes les aletes poden tindre una mica de color negre i l'aleta dorsal presentar l'extrem de color blanc. Alguns exemplars han estat observats per haver desenvolupat tumors epidèrmics de color negre.[11][8] Línia lateral contínua. 27-31 branquiespines. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 17-20 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous.[12]
És de fecundació interna i vivípar.[13] A Califòrnia, l'època reproductiva té lloc al maig.[14]
A Alaska[15] i Rússia,[16] menja organismes bentònics i pelàgics (entre d'altres, Berryteuthis magister, Chionoecetes angulatus, Chionoecetes opilio, Clupea pallasii, Icelus canaliculatus, Lampetra tridentata, Leuroglossus schmidti, Lycodes concolor, Malacocottus zonurus, Pandalopsis dispar, Pandalus goniurus, Stenobrachius leucopsarus, Stenobrachius nannochir, el peix carboner d'Alaska -Theragra chalcogramma-, Triglops forficatus, Crangonidae, pandàlids i meduses).[17][18][19] El seu nivell tròfic és de 3,87.[20]
A Rússia és depredat pel bacallà del Pacífic (Gadus macrocephalus), Polypera simushiraei Bathyraja maculata.[21][22]
És un peix marí i batidemersal (entre 0 i 1.200 m de fondària),[23] el qual viu al Pacífic[24][11][25][10] nord: els fons tous[26] des del sud-est de Kamtxatka[27][28][29] fins al sud del Japó,[30][31][32][33] la mar de Bering (com ara, el canyó submarí Navarin),[27][34][35] el golf d'Alaska,[27][36][37][38][15][39][40] les illes Aleutianes,[8] el Canadà[10][41][42][43][44][45] i Point Conception (Califòrnia, els Estats Units),[46][47] incloent-hi la mar del Japó,[30][48][49] la mar d'Okhotsk[23][48][50] i els corrents de Califòrnia[51][52] i Kuroshio.[30][53][46][54][55][3][56][57] A les costes siberianes, realitza migracions verticals estacionals: de 400 a 600 m de fondària entre l'abril i el maig, i de 300 a 500 m entre el juny i el novembre.[11]
És inofensiu per als humans,[56] el seu índex de vulnerabilitat és d'alt a molt alt (71 de 100)[58] i pot assolir una longevitat de 157 anys.[59]
Sebastes borealis és una espècie de peix pertanyent a la família dels sebàstids i a l'ordre dels escorpeniformes.
The shortraker rockfish (Sebastes borealis) is an offshore, demersal species of marine ray-finned fish belonging to the subfamily Sebastinae, the rockfishes, part of the family Scorpaenidae. It is found in the northern Pacific Ocean.
The shortraker rockfish was first formally described in 1970 by the Soviet ichthyologist Vladimir Viktorovich Barsukov with the type locality given as the North Pacific at 57°41'N, 150°00'W at a depth of 270–310 m (890–1,020 ft).[1] Some authorities place this species in the subgenus Zalopyr. The specific name borealis means "northern", an allusion which was not explained but which probably refers to the North Pacific.[2]
The shortraker rockfish is pale pink, pinkish-orange or red marked with blotches and saddles. Each of the fins have some black coloration and the dorsal fin may have white tips to the spines. They have a red mouth which may have black blotches. When captured their color darkens. They get their name from their stubby gill rakers which are tipped with little nobs. They have large pores on their lower jaw.[3] The dorsal fin has 13 spines and 13 soft rays while the anal fin has 3 spines and 7 soft rays, The spines on the head may be moderately sized or large and the spines presernt are the nasal, preocular, supraocular, postocular, tympanic, parietal and nuchal spines although they may or may not be coronal spines. They have no more than 2 spines below the eye. The caudal fin is slightly concave.[4] The shortraker rockfish is the largest species in the genus Sebastes and the maximum reported total length is 120 cm (47 in)>[5]
The shortraker rockfish is distributed from the southeastern Kamchatka Peninsula, Russia, to Fort Bragg, California.[6] It attains lengths greater than one metre (>39 inches) and weighs up to 20 kg (44 pounds). In the Gulf of Alaska, shortraker rockfish are sampled annually during longline surveys and are most abundant between depths of 300–400 metres (980–1,310 ft).[7] It is a bathydemersal species found over soft substrates.[4]
The Shortraker rockfish lifespan is thought to average about 120 years, the second-longest of all varieties of rockfish to the rougheye rockfish, estimated at 140 years. This makes rockfish some of the world's oldest living fish.[8] Like many other rockfishes it is a viviparous species.[4]
Commercial harvesting in the Gulf of Alaska began in the early 1960s when foreign trawl fleets were targeting more abundant species.[9] In recent years, high catch rates indicate that the domestic trawl fleet targets this species; shortraker rockfish comprised 14.9% of the species composition of slope rockfish harvested in 1990, although trawl survey data indicates they comprised only 2.5% of the biomass.[7]
In 1991, catch limits were established for shortraker rockfish to prevent overharvesting of this species in the Gulf of Alaska. Catch limits are based on biomass estimates derived from bottom trawl catch rates. These biomass estimates are questionable, however, because the catch efficiency of bottom trawls on shortrakers is unknown.[7] Fishermen report that shortrakers school off-bottom and above rugged habitat in steep-slope areas where bottom trawls cannot sample effectively.[7][10]
Fish age is estimated by counting growth rings in its earbone, known as an otilith, similar to tree age dating. However, the method is only accurate in temperate regions, where variances between warm and cool season growth rates create distinct ring borders. In both tropical and arctic waters it becomes very difficult to distinguish such annual variations.[8] However, as shortraker rockfish caught off Sitka are regarded as coming from waters along the boundary of temperate and arctic regions annual growth rings can be slightly discernible.[8]
The record for oldest shortraker rockfish is 175 years, established by a 83 cm (33 in) specimen.[11]
In 2007, fishermen caught a specimen that was estimated to be between 90 and 115 years old. The fish weighed in at 62 pounds (28 kg) and was measured at 112 centimetres (44 in). It was caught south of the Pribilof Islands at an estimated depth of 2,100 feet (640 m).[12][13][14][15]
In 2013, Henry Liebman, a sport fisherman from Seattle, caught a specimen from 900 feet (270 m) below the surface and 10 mi (16 km) offshore near Sitka, Alaska.[8][11] Experts believed the 42-inch, 39.08 pounds (17.73 kg), shortraker was the oldest ever caught, with an estimated age of 200 years.[8][11] It was later found that the fish was only 64 years old.[16]
The shortraker rockfish (Sebastes borealis) is an offshore, demersal species of marine ray-finned fish belonging to the subfamily Sebastinae, the rockfishes, part of the family Scorpaenidae. It is found in the northern Pacific Ocean.
Sebastes borealis es una especie demersal en alta mar distribuida desde el sureste de la península de Kamchatka, Rusia, hasta Fort Bragg, California.[1] Alcanza longitudes superiores a un metro (>39 pulgadas) y pesa hasta 20 kg (44 libras). En el golfo de Alaska, el S. borealis es muestreado anualmente durante las prospecciones de pesca con palangre; es más abundante entre profundidades de 300-400 metros (984,3-1312,3 pies).[2]
Se cree que la vida del S. borealis puede alcanzar hasta los 120 años, por detrás de Sebastes aleutianus, estimada en 140 años, que es el más longevo. Esto convierte al pez roca en uno de los peces vivientes más longevos del mundo.[3]
La cosecha comercial en el Golfo de Alaska comenzó a principios de la década de 1960, cuando las flotas de arrastre se dirigían a especies más abundantes.[4] En los últimos años, las altas tasas de captura indican que la flota nacional de arrastre se dirige a esta especie; el pez roca de rastreador corto comprendía el 14.9% de la composición de especies del pez roca de pendiente cosechado en 1990, aunque los datos de la encuesta de arrastre indican que solo representaban el 2.5% de la biomasa.[2]
En 1991, se establecieron límites de captura para el pez roca de shortraker para evitar la sobreexplotación de esta especie en el Golfo de Alaska. Los límites de captura se basan en estimaciones de biomasa derivadas de las tasas de captura de arrastre de fondo. Sin embargo, estas estimaciones de biomasa son cuestionables, porque se desconoce la eficiencia de captura de las redes de arrastre de fondo en los pescadores de corta distancia. [2] Los pescadores informan que los pescadores de escalas recogen el hábitat accidentado fuera del fondo y por encima en áreas de pendientes pronunciadas donde las redes de arrastre de fondo no pueden muestrear eficazmente.[2][5]
Sebastes proviene de la palabra griego sebastes (augusto, venerable),[6] mientras que la palabra latina borealis significa "del norte" y hace referencia a su hábitat ártico.
Es de fertilización interna y vivíparo.[7] En California, la época reproductiva tiene lugar en mayo.[8]
En Rusia es depredado por el bacalao del Pacífico (Gadus macrocephalus), Polypera simushirae y Bathyraja maculata.[9][10]
La edad de los peces se estima contando los anillos de crecimiento en su hueso del oído, conocidos como otolitos, similar a la datación de la edad de los árboles. Sin embargo, el método solo es preciso en regiones templadas, donde las variaciones entre las tasas de crecimiento de la estación cálida y fría crean bordes de anillo distintos. Tanto en las aguas tropicales como en las árticas se hace muy difícil distinguir tales variaciones anuales. [3] Sin embargo, dado que se considera que el pez roca rastreador capturado en Sitka proviene de aguas a lo largo del límite de las regiones templadas y árticas, los anillos de crecimiento anual pueden ser ligeramente discernibles.[3]
El récord para el espécimen más longevo es de 175 años, establecido por un espécimen de 32.5 pulgadas.[11]
En 2007, los pescadores capturaron un espécimen que se estimaba tenía entre 90 y 115 años. El pez pesaba 62 libras (28,1 kg) y medía 112 cm. Fue capturado al sur de las islas Pribilof a una profundidad estimada de 2100 pies (640,1 m).[12][13][14][15]
En 2013, Henry Liebman, un pescador deportivo de Seattle, capturó un espécimen de 900 pies (274,3 m) debajo de la superficie y 10 millas de la costa cerca de Sitka, Alaska.[3][11] Los expertos creían que el pez de 42 pulgadas, 39,08 libras (17,7 kg) era el más antiguo jamás capturado, con una edad estimada de 200 años.[3][11] Más tarde se descubrió que el pez tenía solo 64 años.[16]
Es inofensivo para los humanos, su índice de vulnerabilidad es de alto a muy alto (71 de 100)[17] y puede alcanzar una longevidad de 157 años.[18]
Sebastes borealis es una especie demersal en alta mar distribuida desde el sureste de la península de Kamchatka, Rusia, hasta Fort Bragg, California. Alcanza longitudes superiores a un metro (>39 pulgadas) y pesa hasta 20 kg (44 libras). En el golfo de Alaska, el S. borealis es muestreado anualmente durante las prospecciones de pesca con palangre; es más abundante entre profundidades de 300-400 metros (984,3-1312,3 pies).
Se cree que la vida del S. borealis puede alcanzar hasta los 120 años, por detrás de Sebastes aleutianus, estimada en 140 años, que es el más longevo. Esto convierte al pez roca en uno de los peces vivientes más longevos del mundo.
La cosecha comercial en el Golfo de Alaska comenzó a principios de la década de 1960, cuando las flotas de arrastre se dirigían a especies más abundantes. En los últimos años, las altas tasas de captura indican que la flota nacional de arrastre se dirige a esta especie; el pez roca de rastreador corto comprendía el 14.9% de la composición de especies del pez roca de pendiente cosechado en 1990, aunque los datos de la encuesta de arrastre indican que solo representaban el 2.5% de la biomasa.
En 1991, se establecieron límites de captura para el pez roca de shortraker para evitar la sobreexplotación de esta especie en el Golfo de Alaska. Los límites de captura se basan en estimaciones de biomasa derivadas de las tasas de captura de arrastre de fondo. Sin embargo, estas estimaciones de biomasa son cuestionables, porque se desconoce la eficiencia de captura de las redes de arrastre de fondo en los pescadores de corta distancia. Los pescadores informan que los pescadores de escalas recogen el hábitat accidentado fuera del fondo y por encima en áreas de pendientes pronunciadas donde las redes de arrastre de fondo no pueden muestrear eficazmente.
Sebastes borealis Sebastes generoko animalia da. Arrainen barruko Sebastidae familian sailkatzen da.
Sebastes borealis Sebastes generoko animalia da. Arrainen barruko Sebastidae familian sailkatzen da.
Sebastes borealis is een straalvinnige vissensoort uit de familie van schorpioenvissen (Sebastidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1970 door Barsukov.
Bronnen, noten en/of referenties
Nordlig kungsfisk (Sebastes borealis[3]) är en fiskart som beskrevs av Barsukov, 1970. Den ingår i släktet Sebastes, och familjen kungsfiskar.[4][5] Inga underarter finns listade.[4] Den förekommer i norra Stilla havet, från sydöstra Kamchatka till Navarin Canyon i Berings hav, Stalemate och Bowers Bankar och kring Aleutierna så långt söderut som Point Conception och vidare till Kalifornien, USA. Det finns rapporter från södra Japan.[4]
Nordlig kungsfisk lever på mellan 300 och 400 meters djup.[6] 2013 fångades en fisk som man trodde var mer än 200 år gammal. Senare visade det sig att den endast var 64 år gammal.[7]
Wikimedia Commons har media som rör Nordlig kungsfisk.
Denna artikel om kungsfiskar saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Nordlig kungsfisk (Sebastes borealis) är en fiskart som beskrevs av Barsukov, 1970. Den ingår i släktet Sebastes, och familjen kungsfiskar. Inga underarter finns listade. Den förekommer i norra Stilla havet, från sydöstra Kamchatka till Navarin Canyon i Berings hav, Stalemate och Bowers Bankar och kring Aleutierna så långt söderut som Point Conception och vidare till Kalifornien, USA. Det finns rapporter från södra Japan.
Nordlig kungsfisk lever på mellan 300 och 400 meters djup. 2013 fångades en fisk som man trodde var mer än 200 år gammal. Senare visade det sig att den endast var 64 år gammal.
Sebastes borealis là một loài cá sinh sống ngoài khơi từ phía đông nam bán đảo Kamchatka, Nga, đến Fort Bragg, California. Nó đạt độ dài lớn hơn một mét (> 39 inch) và nặng tới 20 kg (44 pound). Trong Vịnh Alaska, shortraker rockfish được lấy mẫu hàng năm trong các cuộc điều tra câu vàng và phong phú nhất giữa độ sâu 300-400 mét (980-1,300 ft). Trong năm 2007 ngư dân bắt được một mẫu vật đã được ước tính vào khoảng 90 đến 115 tuổi. Nó đã bị bắt ở phía nam của quần đảo Pribilof ở độ sâu khoảng 2.100 feet (640 m)[1][2][3][4].
Vào năm 2013 Henry Liebman Seattle bắt một mẫu vật từ 900 foot dưới bề mặt và mười dặm ngoài khơi gần Sitka, Alaska. Với cân nặng 39,08 pound, các chuyên gia tin rằng đây là con cá thuộc loài này lớn nhất từng bị bắt, có độ tuổi khoảng 200 năm. Mẫu cá đã được gửi đến một phòng thí nghiệm tại Juneau cho một quyết định chính thức.[5]
Sebastes borealis là một loài cá sinh sống ngoài khơi từ phía đông nam bán đảo Kamchatka, Nga, đến Fort Bragg, California. Nó đạt độ dài lớn hơn một mét (> 39 inch) và nặng tới 20 kg (44 pound). Trong Vịnh Alaska, shortraker rockfish được lấy mẫu hàng năm trong các cuộc điều tra câu vàng và phong phú nhất giữa độ sâu 300-400 mét (980-1,300 ft). Trong năm 2007 ngư dân bắt được một mẫu vật đã được ước tính vào khoảng 90 đến 115 tuổi. Nó đã bị bắt ở phía nam của quần đảo Pribilof ở độ sâu khoảng 2.100 feet (640 m).
Vào năm 2013 Henry Liebman Seattle bắt một mẫu vật từ 900 foot dưới bề mặt và mười dặm ngoài khơi gần Sitka, Alaska. Với cân nặng 39,08 pound, các chuyên gia tin rằng đây là con cá thuộc loài này lớn nhất từng bị bắt, có độ tuổi khoảng 200 năm. Mẫu cá đã được gửi đến một phòng thí nghiệm tại Juneau cho một quyết định chính thức.
Sebastes borealis Barsukov, 1970
Северный морской окунь[1] (лат. Sebastes borealis) — морская рыба семейства скорпеновых (Scorpaenidae). Обитает в северной части Тихого океана. Встречается на глубине до 1200 м[2]. Максимальная длина 120 см, а масса 23 кг[3].
Грузное массивное тело покрыто ктеноидной чешуёй. Межглазничное пространство выпуклое. Нижний край орбиты глаза гладкий. На жаберной крышке два шипа. Нижняя челюсть выдаётся вперёд. В боковой линии 28—32 чешуй.
Длинный спинной плавник с 13 колючими и 12—14 мягкими лучами, в анальном плавнике 3 колючих и 6—8 мягких лучей. Хвостовой плавник с небольшой выемкой. Жаберные тычинки короткие с шиповидными окончаниями, на первой жаберной дуге 28—30 тычинок [4].
Окраска красновато-розовая или оранжево-красная, по бокам тела проходят более тёмные красные вертикальные полосы. На жаберной крышке нет тёмных пятен. Плавники красноватые, спинной и анальный плавники с чёрной каймой. Ротовая и жаберные полости красные с чёрными пятнами[1][3].
Максимальная зафиксированная длина 120 см, а масса 23 кг. Особи, принадлежащие к популяции, обитающей у Курильских и Алеутских островов и в восточной части Берингова моря, в целом мельче особей из вод восточной Камчатки, Британской Колумбии, южной и западной частей Берингова моря, залива Аляска (средняя длина 38—46 см и 53—69 см, соответственно). В западной части Берингова моря в траловых уловах попадаются в основном окуни длиной 60—62 см и массой около 4,3 кг, у северных Курильских о-вов — 39—41 см и 1,5—1,7 кг[3].
Северная часть Тихого океана. Распространён вдоль тихоокеанского побережья островов Хонсю и Хоккайдо, Курильских островов, полуострова Камчатка до северной части Берингова моря. Многочисленен у Алеутских островов и в заливе Аляска. Встречается у побережья Британской Колумбии и далее на юг до южной Калифорнии [3].
Морская рыба. Встречается на глубинах от 25 до 1200 м, наибольшие концентрации на глубинах 200—600 м[3]. Максимальная продолжительность жизни оценивается в 157 лет[2]. Возраст самых крупных особей в траловых и ярусных уловах в водах, омывающих Курильские острова, Камчатку и в западной части Берингова моря не превышает 38—42 года. Эти рыбы растут медленно. На втором году жизни их длина достигает 12,8 см, в 5 лет – 24,0 см, в 10 лет – 37,8 см. Далее ежегодные приросты не превышают 1,2—3,3 см. Средняя длина 30-летних особей 78,2 см[3].
Состав пищи северных морских окуней разнообразен. Основу рациона молоди составляют эвфаузииды и бокоплавы[3]. Взрослые особи питаются кальмарами, мезопелагическими рыбами (светящиеся анчоусы и серебрянка) и креветками[5]. Кроме того, из рыб отмечены минтай, сельдь, ликодыruen, мелкие бычки и трёхзубая минога. Преобладание в рационе мезопелагических рыб и кальмаров даёт основание предположить, что северные морские окуни могут охотиться в толще воды[5].
Живородящие рыбы с внутренним оплодотворением. Созревают в возрасте 11—15 лет при длине тела 45—60 см. Спаривание происходит осенью. Сперма сохраняется внутри самки в течение нескольких месяцев до оплодотворения икры. Вылупление происходит внутри самки, личинки вымётываются в феврале—июле с пиком в марте—мае. Плодовитость 61—1410 тыс. личинок. Первые 1—2 года молодь обитает в толще воды, затем переходит к придонному образу жизни[1][3].
Ценная промысловая рыба. Специализированный промысел ведётся донными тралами, ярусами и донными сетями. Основные промысловые районы — залив Аляска, западная часть Берингова моря и северные Курильские острова. Обладает высокими вкусовыми качествами. Пользуется спросом на рынке, особенно в Японии[1].
Северный морской окунь (лат. Sebastes borealis) — морская рыба семейства скорпеновых (Scorpaenidae). Обитает в северной части Тихого океана. Встречается на глубине до 1200 м. Максимальная длина 120 см, а масса 23 кг.
北方平鮋，為輻鰭魚綱鮋形目鮋亞目平鮋科的其中一種，為深海魚類，分布於北太平洋阿留申群島至美國加州海域，棲息深度0-1200公尺，體長可達108公分，棲息在軟底質底層水域，卵胎生，生活習性不明。
这是一篇鮋形目小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
