El rap vermell, rap fotaire o rap negre (Lophius budegassa) és un peix de cap gros i ulls grossos de la família Lophiidae.
Espècie de comportament bentònic, es troba damunt dels fons fangosos entre 25 i 830 m, però sobretot entre els 33 i 760 m.
S'alimenta de peixos.
Es troba a tota la Mediterrània i a la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental, des de les Illes Britàniques fins al Senegal, incloent-hi les Illes Canàries.
Es tracta d'una espècie molt valorada comercialment. Pesca semiindustrial i artesanal, principalment amb arts d'arrossegament (art de bou) i palangres de fons; també amb tremalls.
El rap vermell, rap fotaire o rap negre (Lophius budegassa) és un peix de cap gros i ulls grossos de la família Lophiidae.
Der Schwarze Seeteufel (Lophius budegassa) ist ein Meeresfisch aus der Ordnung der Armflosser (Lophiiformes). Die Fische leben im östlichen Atlantik von der Küste der Britischen Inseln bis zum Senegal und im Mittelmeer.
Schwarze Seeteufel können maximal einen Meter lang werden, erreichen jedoch nur selten Längen von über 50 Zentimeter. Sie ähneln dem „gemeinen“ Seeteufel, Hauptunterschied ist die in der Leibeshöhle schwarze Bauchhaut und nur 9 bis 10 Flossenstrahlen in der zweiten Rückenflosse. Die Fische sind durch zahlreiche Hautanhänge an den Seiten, die sie wie algenbewachsenen Steine aussehen lässt, getarnt. Der erste Strahl der Rückenflosse ist als „Angel“ (Illicium) mit anhängendem „Köder“ (Esca) ausgebildet. Das maximale veröffentlichte Alter des Schwarzen Seeteufels beträgt 21 Jahre.
Schwarze Seeteufel leben auf dem Meeresgrund in Tiefen von 300 bis 650 Metern, bis 1000 Metern im östlichen Ionischen Meer. Die Art ernährt sich vor allem von Fischen, die mit dem Illicium angelockt werden und durch plötzliches Aufreißen des riesigen Mauls eingesaugt werden.
Der Schwarze Seeteufel (Lophius budegassa) ist ein Meeresfisch aus der Ordnung der Armflosser (Lophiiformes). Die Fische leben im östlichen Atlantik von der Küste der Britischen Inseln bis zum Senegal und im Mittelmeer.
Lophius budegassa, the blackbellied angler, is a species of anglerfish in the family Lophiidae. It was described by Maximilian Spinola in 1807. The fish is found in a depth range of 300–1,000 metres (1,000–3,300 ft) in the eastern Ionian Sea while in the inshore waters of the United Kingdom it is found at a depth of 650 m (2,100 ft). It is also found off the coast of Senegal and in Mediterranean Sea. The species can measure up to 100 cm (40 in), but is more commonly around half that length.[1] In regard to the length frequency distribution, the Mediterranean International Trawl Survey's (MEDITS) data sets of 1994–1999 show a clear predominance of the species smaller than 30 cm in the central and eastern Mediterranean (Ionian, Adriatic, and Aegean seas).[2] It has also been found that the spawning period of this species occurs over several months; furthermore, the growth rate of juveniles has been shown to be faster than previously expected.[3]
{{cite journal}}: Cite journal requires |journal= (help) Lophius budegassa, the blackbellied angler, is a species of anglerfish in the family Lophiidae. It was described by Maximilian Spinola in 1807. The fish is found in a depth range of 300–1,000 metres (1,000–3,300 ft) in the eastern Ionian Sea while in the inshore waters of the United Kingdom it is found at a depth of 650 m (2,100 ft). It is also found off the coast of Senegal and in Mediterranean Sea. The species can measure up to 100 cm (40 in), but is more commonly around half that length. In regard to the length frequency distribution, the Mediterranean International Trawl Survey's (MEDITS) data sets of 1994–1999 show a clear predominance of the species smaller than 30 cm in the central and eastern Mediterranean (Ionian, Adriatic, and Aegean seas). It has also been found that the spawning period of this species occurs over several months; furthermore, the growth rate of juveniles has been shown to be faster than previously expected.
El rape negro o rape rojizo (Lophius budegassa) es una especie de pez de la familia Lophiidae distribuido por el noreste del océano Atlántico desde las islas británicas hasta Senegal, el mar Mediterráneo y el mar Negro.[1]
Con la forma típica de los peces de su familia, es una especie de gran tamaño, con una longitud máxima normal de unos 50 cm,[1] aunque se ha descrito un ejemplar de 100 cm.[2] Se diferencia del rape común (Lophius piscatorius) por presentar un peritoneo oscuro que es visible a través de la piel del vientre, por su cabeza proporcionalmente menos larga y por tener la tercera espina cefálica más corta.[3]
Vive en aguas muy profundas posado directamente sobre el fondo marino, en un rango de profundidad entre 300 y 1000 metros.[4]
Se alimenta de organismos que nadan a media profundidad y que bajan un momento al fondo para comer atraídos por su señuelo, por lo que sus presas son preferentemente peces.[2]
Presentan un acusado dimorfismo sexual. El macho es de mucho menor tamaño que la hembra. En el apareamiento el macho muerde a la hembra en su zona ventral, disuelve su piel en la zona del mordisco y mediante enzimas, queda soldado a su cuerpo de por vida, compartiendo vasos sanguíneos con ella. De esta forma el macho se alimenta de los nutrientes de la hembra y se convierte en un reservorio de esperma fertilizador de huevos. Los machos al nacer tienen la necesidad imperiosa de buscarse una hembra, pues su aparato digestivo se atrofia rápidamente, siendo la única forma de sobrevivir tomando los nutrientes del torrente sanguíneo de una hembra. A cambio la hembra siempre tiene esperma disponible para fertilizar los huevos. Cuando se documentó esta especie por primera vez, solo se conocían hembras, que tenían adosado un parásito. Más tarde se supo que esos parásitos eran en realidad machos de su misma especie.
Es una especie tradicionalmente pescada y comercializada.[5]
|isbn= incorrecto (ayuda). El rape negro o rape rojizo (Lophius budegassa) es una especie de pez de la familia Lophiidae distribuido por el noreste del océano Atlántico desde las islas británicas hasta Senegal, el mar Mediterráneo y el mar Negro.
Zapo beltza (Lophius budegassa) Lophiidae familiako ur gaziko arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Itsaso Beltzan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena[1].
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Zapo beltza (Lophius budegassa) Lophiidae familiako ur gaziko arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Itsaso Beltzan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena.
O peixe sapo negro (Lophius budegassa) é unha especie de peixe da familia Lophiidae distribuído polo nordeste do océano Atlántico desde as illas Británicas até o Senegal, o mar Mediterráneo e o mar Negro.[1]
Coa forma típica dos peixes da súa familia, é unha especie de gran tamaño, cunha lonxitude máxima normal duns 50 cm,[1] aínda que se describiu un exemplar de 100 cm.[2] Diferénciase do peixe sapo común (Lophius piscatorius) por presentar un peritoneo escuro que é visible a través da pel do ventre, pola súa cabeza proporcionalmente menos longa e por ter a terceira espiña cefálica máis curta.[3]
Vive en augas moi profundas pousado directamente sobre o fondo mariño, nun rango de profundidade de entre 300 e 1.000 metros.[4]
Aliméntase de organismos que nadan a media profundidade e que baixan un momento ao fondo para comer atraídos polo seu reclamo, polo que as súas presas son preferentemente peixes.[2]
É unha especie que se pesca e comercializa.[5]
O peixe sapo negro (Lophius budegassa) é unha especie de peixe da familia Lophiidae distribuído polo nordeste do océano Atlántico desde as illas Británicas até o Senegal, o mar Mediterráneo e o mar Negro.
Grdobina žutka (lat. Lophius budegassa)[1] riba je iz porodice grdobina (lat. lophidae).
Ime grdobina i grdobine došlo je od njihovog izgleda, koji je zaista grdan, svojstven za sve ribe iz ove porodice. Kao i mrkulja i žutka ima glavu koja joj znatno nadmašuje polovicu veličine tijela, te malo i relativno vitko tijelo pravilnog oblika, blago spljošteno na trbušnom dijelu. Usta su enormno velika u odnosu na tijelo, a oko njih je velik broj manjih izraslina, oči se nalaze na vrhu glave, te imaju dobar pregld uokolo. Tijelo je žućkasto-smeđe boje[2], bez ljuski, sa šarama koje joj davaju kamuflažni izgled na muljevitom dnu gdje najčešće obitava. Na vrhu glave ima nekoliko lovki, kojima se koristi pri lovu na manje ribe koje joj prevladavaju u hranidbi, ali u jednom dijelu i glavonošci, rakovi, a u maloj mjeri i ostali organizmi.[3]
Vrstan je grabežljivac, živi na dubinama do 1000 m, a naraste do 100 cm duljine i oko 10 kg težine, a doživi i preko 20 godina.
Grdobina žutulja je rasprostranjena u Atlantiku i to na području od Britanije pa sve do Senegala, kao i u Mediteranu[4].
Ima vrlo ukusno meso, malo kostiju, te je zbog toga vrlo poželjna za prehranu djece. Priprema se na razne načine, kao juha, pržena, brudet, a kao posebna poslastica smatra se pohana grdobina.
Il rospo o rana pescatrice[3] (Lophius budegassa) conosciuto anche come rospo (Regolamento (CE) N. 1637/2001 e Regolamento (CE) N. 1581/2004 e Regolamento (CE) N. 218/2009 e Decisione di esecuzione (UE) 2016/1251) o budego è un pesce di mare della famiglia Lophiidae molto simile alla comune rana pescatrice.
Presente nel mar Mediterraneo, nel Mar Nero e nell'Oceano Atlantico tra il Senegal e le isole Britanniche.
Vive sia su fondi molli che duri, tra i 50 e gli 800 m di profondità.
Simile al Lophius piscatorius (rana pescatrice) da cui si può distinguere per:
In estate si spinge in acque più basse.
Le sue prede preferite sono i pesci piatti. Si dice che possa predare perfino gabbiani ed altri uccelli marini ma non si sa se questo risponda a verità[4].
Identica a quella effettuata per la congenere (palamiti e reti a strascico) ed anche le carni sono similmente ottime. Alcuni autori le definiscono perfino migliori.
Il rospo o rana pescatrice (Lophius budegassa) conosciuto anche come rospo (Regolamento (CE) N. 1637/2001 e Regolamento (CE) N. 1581/2004 e Regolamento (CE) N. 218/2009 e Decisione di esecuzione (UE) 2016/1251) o budego è un pesce di mare della famiglia Lophiidae molto simile alla comune rana pescatrice.
Lophius budegassa is een straalvinnige vissensoort uit de familie van zeeduivels (Lophiidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1807 door Spinola.
Bronnen, noten en/of referenties
Lophius budegassa é uma espécie de peixes da família Lophiidae com distribuição natural pelo nordeste do Oceano Atlântico desde as ilhas britânicas até ao Senegal, no Mar Mediterrâneo e no Mar Negro.[1]
Os membros desta espécie apresentam a forma típica dos peixes da sua família, atingindo contudo grandes tamanhos, com um comprimento máximo normal de cerca de 50 cm,[1] embora esteja descrito um exemplar com 100 cm de comprimento.[2] A espécie diferencia-se do tamboril-comum (Lophius piscatorius) por apresentar um peritoneu escuro que é visível através da pele do ventre, e por apresentar uma cabeça proporcionalmente menos larga e por ter o terceiro espinho cefálico mais curto.[3]
Vive em águas muito profundas, pousado directamente sobre o fundo marinho, em profundidades entre 300 e 1000 metros.[4]
Alimenta-se de organismos que nadam a média profundidade e que descem ao fundo para comer atraídos pelo seu ilício com esca bioluminescente, sendo as suas presas preferencialmente peixes.[2]
É uma espécie tradicionalmente pescada e comercializada.[5]
|isbn= (ajuda) Lophius budegassa é uma espécie de peixes da família Lophiidae com distribuição natural pelo nordeste do Oceano Atlântico desde as ilhas britânicas até ao Senegal, no Mar Mediterrâneo e no Mar Negro.
Mindre marulk (Lophius budegassa) är en fisk som tillhör familjen marulkfiskar och förekommer i östra Atlanten vid Europas och Afrikas kuster. Den är lik släktingen marulk men har mindre huvud och mer rödbrun färgteckning.[2]
Kroppen är bred och tillplattad ovanifrån samt har ett stort huvud med mycket bred, kraftigt tandbeväpnad mun.[2] Den har flera skinnflikar på kroppens ovansida, om än inte lika många som hos marulken. Stjärtfenspolen är smal, och bukhålan är svart. Den främre ryggfenan har 6 taggstrålar, varav den främsta bildar ett metspöliknande fångstredskap, illiciet, med en skinnflik i spetsen. Den bakre ryggfenan har 8 till 10 mjukstrålar. Ovansidan är gulbrun till gråskär, ibland med vita prickar eller mörka fläckar.[3] Som mest kan den bli 100 cm lång, men är vanligtvis betydligt mindre.[4]
Den mindre marulken finns på djup ner till 650 m (mellan 300 och 1010 i östra Joniska havet).[4] Vanligen håller den sig dock mellan 90 och 170 m. Den har inga större krav på bottenmaterialet annat än att den vill ha mjuka bottnar, även om den i vissa undersökningar tycks vara vanligare på dybotten. Födan består framför allt av fisk (i synnerhet glyskolja, silverfisk och kummel), därnäst bläckfisk och till mindre del kräftdjur.[3] Födan fångas med illiciet, "metspöet", som lockbete.[2] Högsta kända ålder är 21 år.[4]
Arten leker under sen vår och försommar. Ynglen är pelagiska tills de nått flera centimeters längd.[3]
Utbredningsområdet omfattar östra Atlanten från Brittiska öarna över Nordsjön och Medelhavet ner till Senegal.[3]
Den mindre marulken är föremål för ett kommersiellt fiske. I Adriatiska havet tas den främst med bottentrål.[3]
Mindre marulk (Lophius budegassa) är en fisk som tillhör familjen marulkfiskar och förekommer i östra Atlanten vid Europas och Afrikas kuster. Den är lik släktingen marulk men har mindre huvud och mer rödbrun färgteckning.
Lophius budegassa Spinola, 1807
Чернобрюхий удильщик[1], или южноевропейский удильщик[1], или удильщик-будегасса[1] (лат. Lophius budegassa) — хищная рыба отряда удильщикообразных.
Вид распространён в восточной Атлантике от Британских островов до Сенегала, а также в Средиземном море и в южной части Чёрного моря. Морская глубоководная рыба, достигает в длину в среднем 50 см, максимальная длина составляет 100 см. Продолжительность жизни составляет 21 год.
Обитает на морском дне на глубине от 300 до 650 м, в Ионическом море — до 1000 м. Питается прежде всего рыбой.
Чернобрюхий удильщик, или южноевропейский удильщик, или удильщик-будегасса (лат. Lophius budegassa) — хищная рыба отряда удильщикообразных.
Вид распространён в восточной Атлантике от Британских островов до Сенегала, а также в Средиземном море и в южной части Чёрного моря. Морская глубоководная рыба, достигает в длину в среднем 50 см, максимальная длина составляет 100 см. Продолжительность жизни составляет 21 год.
Обитает на морском дне на глубине от 300 до 650 м, в Ионическом море — до 1000 м. Питается прежде всего рыбой.
蕾鮟鱇，又稱歐洲鮟鱇（学名：Lophius budegassa），為輻鰭魚綱鮟鱇目鮟鱇亞目鮟鱇科的其中一種，分布於東大西洋區，從不列顛群島至塞內加爾海域，包括地中海，棲息深度300-1013公尺，體長可達100公分，生活在大陸棚及大陸坡，為深海底棲性魚類，屬肉食性，以魚類為食，為高經濟價值的食用魚及遊釣魚。
这是一篇關於魚類的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 蕾鮟鱇，又稱歐洲鮟鱇（学名：Lophius budegassa），為輻鰭魚綱鮟鱇目鮟鱇亞目鮟鱇科的其中一種，分布於東大西洋區，從不列顛群島至塞內加爾海域，包括地中海，棲息深度300-1013公尺，體長可達100公分，生活在大陸棚及大陸坡，為深海底棲性魚類，屬肉食性，以魚類為食，為高經濟價值的食用魚及遊釣魚。
