dcsimg
Image de Menhaden du Brèsil
Life » » Animaux » » Vertébrés » » Actinoptérygiens » » Clupeidae »

Menhaden Du Brèsil

Brevoortia aurea (Spix & Agassiz 1829)

Diagnostic Description ( anglais )

fourni par Fishbase
Scutes apparent along belly. Upper jaw with distinct median notch. Pectoral fin tip short of pelvic fin base by width of 3 to 7 scales; pelvic fin with oblique and almost straight hind margin. Pre-dorsal scales modified; scales on back and above base of anal fin not markedly smaller than rest. A black spot behind gill opening, but none along flank.
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Crispina B. Binohlan
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Morphology ( anglais )

fourni par Fishbase
Dorsal spines (total): 0; Analspines: 0
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Crispina B. Binohlan
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Biology ( anglais )

fourni par Fishbase
Forms schools (Ref. 188). The morphological characteristics observed and the composition of the trophic spectrum indicate that this species is a filter-feeder, consuming mainly phytoplankton (Ref. 34154).
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Crispina B. Binohlan
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Importance ( anglais )

fourni par Fishbase
fisheries: commercial
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
FishBase
Recorder
Crispina B. Binohlan
original
visiter la source
site partenaire
Fishbase

Brevoortia aurea ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

Brevoortia aurea és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupèids.[4]

Descripció

  • Pot arribar a fer 26 cm de llargària màxima.[5][6]

Alimentació

Menja sobretot fitoplàncton.[7]

Depredadors

A l'Argentina és depredat per Paralichthys orbignyanus.[8]

Hàbitat

És un peix marí, pelàgic-nerític i de clima subtropical (22°S-38°S, 60°W-42°W).[5][9]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental: des de Rio de Janeiro (el Brasil) fins, probablement, la desembocadura del riu de la Plata (l'Argentina).[5][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20]

Observacions

És inofensiu per als humans.[5]

Referències

  1. Gill T. N., 1861. Synopsis of the subfamily of Clupeinae, with descriptions of new genera. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13. 33-38.
  2. Spix, J. B. von & Agassiz, L., 1829-1831. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix....: Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. Whitehead, P.J.P., 1985. FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303.
  7. Sanchez, M.F., 1989. Morphological characteristics of digestive tract and trophic spectrum of saraca (Breevoortia aurea, Clupeiformes, Pisces). Physis-A 47(112):21-33.
  8. FishBase (anglès)
  9. Whitehead, P.J.P., 1985.
  10. Acha, E.M. i G.J. Macchi, 2000. Spawning of Brazilian menhaden, Brevoortia aurea, in the Río de la Plata estuary off Argentina and Uruguay. Fish. Bull. 98:227-235.
  11. Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
  12. López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
  13. López, H.L., A.M. Miquelarena i R.C. Menni, 2003. Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota Serie Técnica y Didáctica. Núm 5, 87 p.
  14. Macchi, G.J. i E.M. Acha, 2000. Spawning frequency and batch fecundity of Brazilian menhaden, Brevoortia aurea, in the Río de la Plata estuary off Argentina and Uruguay. Fish. Bull. 98:283-289.
  15. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  16. Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
  17. Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  18. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  19. Prisco, A.R., S.B. García de la Rosa i J.M. Díaz de Astarloa, 2001. Feeding ecology of flatfish juveniles (Pleuronectiformes) in Mar Chiquita Coastal Lagoon (Buenos Aires, Argentina). Estuaries 24(6A):917-925.
  20. Radonic, M., 1997. Diversity, abundance and dietary behaviour of fish bycatch in shrimp and prawn fishery in front of the coasts of Mar del Plata, Argentina. Mar del Plata, l'Argentina Facultad de Ciencias Exactas y Naturales 1997, 53 p.


Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Brum, M.J.I., 1996. Cytogenetic studies of Brazilian marine fish. Braz. J. Genet. 19(3):421-427.
  • Brum, M.J.I., C.T. Aguilar, M.M. Correa i P.M. Galetti, 1990. Estudos citogenéticos em Clupeiformes (Pisces): Análise chromossomica de Brevoortia aurea (Spix, 1829). p. 1. A: III. Simp. Citogenet. Evol. e Aplic. de Peixes Neotropicais, Botucatu - SP.
  • Brum, M.J.I., P.M. Galetti, M.M. Correa i C.T. Aguilar, 1992. Multiple sex chromosomes in south Atlantic fish, Brevoortia aurea, Clupeidae. Rev. Brasil. Genét. 15:547-553.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Brevoortia aurea: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

Brevoortia aurea és una espècie de peix pertanyent a la família dels clupèids.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Brevoortia aurea ( espagnol ; castillan )

fourni par wikipedia ES

La lacha o saraca (Brevoortia aurea) es una especie de pez eurihalina anfibiótica del género de peces clupeiformes Brevoortia, de la familia Clupeidae. Habita en ambientes acuáticos de clima templado en el centro-este de Sudamérica.[1]

Taxonomía

Esta especie fue descrita originalmente en el año 1829 por el zoólogo alemán Johann Baptist von Spix en conjunto con el ictiólogo suizo Louis Agassiz, bajo el nombre científico de Clupanodon aureus.[2]

Esta especie es muy similar a la cercana y simpátrica Brevoortia pectinata, por lo que se ha propuesto su conespecificidad, quedando por prioridad B. pectinata como un sinónimo más moderno de Brevoortia aurea,[3]​ aunque esto posteriormente no fue seguido por todos los autores.[4]

Localidad tipo

La localidad tipo es: “Brasil”.

Etimología

Etimológicamente el nombre genérico Brevoortia refiere al apellido de James Carson Brevoort, un estudioso de la fauna de Ohio y Carolina del Sur (Estados Unidos) a quien fue dedicada la especie.[5]

Características

Recuerda una mojarra (orden Characiformes) pero a diferencia de ellas no posee aleta adiposa. Su longitud promedia los 26 cm de largo total,[1]​ alcanzando los 41 cm en los ejemplares de mayor edad: 11 años. El patrón cromático es dorsalmente azul, ventralmente blanco, siendo los lados plateados y las aletas amarillas.

Su cuerpo es alto y muy angosto. Su boca es protráctil, carente de dientes. Es un pez de dieta planctofágica, es decir, está basada en zooplancton o fitoplancton, Se categorizan como peces filtradores, que se alimentan desplazándose con la boca abierta, haciendo que el agua atraviese las hendiduras branquiales, quedando los organismos microscópicos retenidos por el retículo formado por las numerosas cerdas que presentan las branquias en su borde interno.[6][7]

Sus huevos integran el zooplancton marino. Poseen un diámetro aproximado de 1,5 mm. Son de forma esférica, y en su interior están provistos de aceite por el cual flotan en la superficie.

Comercialmente su mayor utilidad es el empleo como carnada, siendo el volumen destinado al consumo humano fresco mucho menor.

Distribución

Es un pez pelagial nerítico, que se distribuye en el centro-este de América del Sur, en el este y sur del Brasil en los estados de: Bahía (desde Salvador de Bahía hacia el sur), Espírito Santo, Río de Janeiro, São Paulo, Paraná, Santa Catarina y Río Grande del Sur;[8]​ en el sur y sudeste del Uruguay, y en el centro-este de la Argentina, en aguas estuariales y marinas del océano Atlántico Sudoccidental, penetrando en ríos y lagunas conectadas al mar, por ejemplo desde el mar Argentino[9]​ hacia aguas dulces de la albufera llamada laguna de Mar Chiquita[10][11]​ y en la cuenca del Plata,[12]​ en el río homónimo, por ejemplo en Punta Lara.[13]​ Estacionalmente alcanza por el sur el golfo San Matías.

Referencia

  1. a b Whitehead, P. J. P. (1985). FAO Species Catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. FAO Fish. Synop. 125(7/1):1-303. Rome: FAO.
  2. Spix, J. B. von & L. Agassiz (1829-31). Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101.
  3. Cousseau, M. B. & Díaz de Astarloa, J. M. (1993). El género Brevoortia en la costa atlántica sudamericana.[The genus Brevoortia on the southamerican Atlantic coast]. Frente Marítimo, 14, 49-57.
  4. Brevoortia pectinata en FishBase (Ranier Froese y Daniel Pauly, eds.), en inglés. Consultado el 21 de julio de 2014.
  5. Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
  6. García, G., Vergara, J., & Gutiérrez, V. (2008). Phylogeography of the Southwestern Atlantic menhaden genus Brevoortia (Clupeidae, Alosinae). Marine Biology, 155(3), 325-336.
  7. Sánchez, M. F. (1989). Morphological characteristics of digestive tract and trophic spectrum of saraca (Breevoortia aurea, Clupeiformes, Pisces). Physis-A 47(112):21-33.
  8. Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo and R. L. Moura (2003). Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  9. Cousseau, B. and R. G. Perrotta (1998). Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, Argentina. 163 p.
  10. Ringuelet, R. A. & Orensanz, J. M. (1969). Complejo bentónico y peces. Albufera Mar Chiquita, estudio preliminar 1967-1968, 1968-69.
  11. Cousseau, M. B., Díaz de Astarloa, J. M., & Figueroa, D. E. (2001). La ictiofauna de la laguna Mar Chiquita. Reserva de Biosfera Mar Chiquita: Características físicas, biológicas y ecológicas, 187-204.
  12. López, H. L., Miquelarena, A. M., & Menni, R. C. (2003). Lista comentada de los peces continentales de la Argentina. ProBiota: Serie técnica y didáctica.
  13. Ringuelet, R. A., Arámburu, R. H. & de Aramburu, A. A. (1967). Los peces argentinos de agua dulce. La Plata: Comisión de investigación Científica.

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores y editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ES

Brevoortia aurea: Brief Summary ( espagnol ; castillan )

fourni par wikipedia ES

La lacha o saraca (Brevoortia aurea) es una especie de pez eurihalina anfibiótica del género de peces clupeiformes Brevoortia, de la familia Clupeidae. Habita en ambientes acuáticos de clima templado en el centro-este de Sudamérica.​

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores y editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ES

Brevoortia aurea ( basque )

fourni par wikipedia EU

Brevoortia aurea Brevoortia generoko animalia da. Arrainen barruko Clupeidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

  1. Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Brevoortia aurea FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EU

Brevoortia aurea: Brief Summary ( basque )

fourni par wikipedia EU

Brevoortia aurea Brevoortia generoko animalia da. Arrainen barruko Clupeidae familian sailkatzen da.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EU

Brevoortia aurea ( néerlandais ; flamand )

fourni par wikipedia NL

Vissen

Brevoortia aurea is een straalvinnige vissensoort uit de familie van haringen (Clupeidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1829 door Spix & Agassiz.

Bronnen, noten en/of referenties
  1. (en) Brevoortia aurea. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia NL

巴西油鯡 ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科
二名法 Brevoortia aurea
Spix & Agassiz, 1829

巴西油鯡輻鰭魚綱鲱形目鲱科的其中一,分布於西南大西洋巴西里約熱內盧海域,體長可達26公分,棲息在沿海海域,成群活動,以浮游生物為食,可做為食用魚。

參考文獻

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑

巴西油鯡: Brief Summary ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科

巴西油鯡為輻鰭魚綱鲱形目鲱科的其中一,分布於西南大西洋巴西里約熱內盧海域,體長可達26公分,棲息在沿海海域,成群活動,以浮游生物為食,可做為食用魚。

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑