dcsimg

Description ( anglais )

fourni par Flora of Zimbabwe
Unarmed trees or shrubs. Leaves paripinnate, without glands on petiole or rhachis. Flowers in many-flowered racemes; bracteoles 2 at base of pedicels. Sepals 5. Petals 5, yellow (in ours). Stamens 10, filaments of 3 lower stamens with an S-bend near the base, many times longer than their small anthers which are dorsifixed. Pod long (30-60 cm in ours), cylindric or elongate.
licence
cc-by-nc
droit d’auteur
Mark Hyde, Bart Wursten and Petra Ballings
citation bibliographique
Hyde, M.A., Wursten, B.T. and Ballings, P. (2002-2014). Cassia Flora of Zimbabwe website. Accessed 28 August 2014 at http://www.zimbabweflora.co.zw/speciesdata/genus.php?genus_id=693
auteur
Mark Hyde
auteur
Bart Wursten
auteur
Petra Ballings
original
visiter la source
site partenaire
Flora of Zimbabwe

Distribution ( portugais )

fourni par IABIN
Chile Central
licence
cc-by-nc-sa-3.0
droit d’auteur
Universidade Estadual de CAMPINAS
auteur
Pablo Gutierrez
site partenaire
IABIN

Distribution ( portugais )

fourni par IABIN
Chile Central
licence
cc-by-nc-sa-3.0
droit d’auteur
Universidade Estadual de CAMPINAS
auteur
Pablo Gutierrez
site partenaire
IABIN

Kassiya ( azéri )

fourni par wikipedia AZ
 src=
Cassia sieberiana

Kassiya (lat. Cassia)[1] - paxlakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]

Növləri

Azərbaycanın dərman bitkiləri

Digər növləri

İstinadlar

  1. Nurəddin Əliyev. Azərbaycanın dərman bitkiləri və fitoterapiya. Bakı, Elm, 1998.
  2. Elşad Qurbanov. Ali bitkilərin sistematikası, Bakı, 2009.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AZ

Kassiya: Brief Summary ( azéri )

fourni par wikipedia AZ
 src= Cassia sieberiana

Kassiya (lat. Cassia) - paxlakimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AZ

Cassia (gènere) ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
 src=
Cassia sieberiana Fruiets

Cassia és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Caesalpinioideae.

Característiques

Són arbres de flors sovint espectaculars i fruits en beina. El gènere tenia abans més de 600 espècies però moltes han passat actualment als gèneres Senna i Cinnamomum.

Espècies

Vegeu també

Referències

  • International Legume Database & Information Service (ILDIS) (2005): Genus Cassia.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
  • International Legume Database & Information Service (ILDIS) (2005): Genus Cassia. Version 10.01, November 2005. Retrieved 2007-DEC-20.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Cassia (gènere): Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
 src= Cassia sieberiana Fruiets

Cassia és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Caesalpinioideae.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Kasie ( tchèque )

fourni par wikipedia CZ
Na tento článek je přesměrováno heslo Cassia. Možná hledáte: Kassia, básnířka a skladatelka.
 src=
Bledé květy Cassia x nealiae

Kasie[1] (Cassia) je rod tropických dřevin z čeledi bobovité. Vyskytují se v počtu asi 30 druhů v tropech celého světa. Kasie mají často nápadné hrozny žlutých nebo růžových květů a jsou v tropech pěstovány jako okrasné a stínící stromy. Využití mají také v medicíně.

Popis

Kasie jsou stromy nebo mohutné keře se střídavými sudozpeřenými listy. Listy jsou uspořádány spirálně nebo dvouřadě. Lístky složených listů jsou vstřícné. Na listech a řapících nejsou přítomna nektária. Květy jsou uspořádány v jednoduchých hroznech, které vyrůstají na konci mladých větévek nebo na starších zkrácených postranních větévkách. Květy jsou nejčastěji žluté nebo růžové, řidčeji červené, bílé nebo i různobarevné. Kalich je pravidelný, pětičetný, koruna je dvoustranně souměrná, složená z 5 lístků, které jsou shodného tvaru nebo je jeden z nich s přívěskem. Tyčinek je 10, z toho 3 jsou dlouhé a s prohnutými nitkami, 3 jsou kratší a přímé a zbývající jsou ještě kratší a sterilní. Tyčinky se liší i způsobem otevírání prašníků: prašníky nejdelších tyčinek se otevírají štěrbinou, zatímco prašníky kratších tyčinek zpravidla bazálními póry. Semeník obsahuje mnoho vajíček. Plody jsou úzce válcovité nebo zploštělé či čtyřhranné nepukavé lusky s četnými semeny uspořádanými v jedné nebo ve dvou řadách. Semena jsou v luscích zcela nebo téměř oddělená přehrádkami a často obklopena měkkou dužninou.[2][3]

Rozšíření

Rod Cassia zahrnuje asi 30 druhů a je rozšířen v tropech celého světa.[2]

Ekologické interakce

Americké druhy kasií jsou podobně jako rostliny rodu sena (Senna) hostitelskými rostlinami žluťásků z rodu Phoebis.[4]

Taxonomie

V současné taxonomii čeledi bobovité je rod kasie řazen společně s blízce příbuznými rody sena (Senna) a Chamaecrista do podčeledi Caesalpinioideae. V minulosti byl rod Cassia řazen v rámci této podčeledi do subtribu Cassiinae a tribu Cassieae, v roce 2017 však byla podčeleď Caesalpinioideae komplexně reorganizována a nové rozčlenění na jednotlivé triby nebylo dosud publikováno.[5][6] Rod Cassia byl v minulosti pojat široce a zahrnoval asi 500 až 600 druhů. Při pozdějších revizích byla většina druhů přeřazena do blízce příbuzných rodů Senna a Chamaecrista.[7][8]

Obsahové látky

V dužnině plodů Cassia fistula byl zjištěn obsah antrachinonových glykosidů, dále sennosidy A a B, rhein a glukosid rheinu, barbaloin, aloin, kyselina mravenčí, máselná a šťavelová a jejich estery. V semenech jsou přítomny volné galaktomannosové cukry a volné aminokyseliny, v listech rhein a sennosidy A a B.[9]

Význam

Kasie jsou v tropech často vysazovány jako pouliční a stínící stromy. Mezi nejčastěji pěstované druhy náleží Cassia fistula a C. moschata se žlutými květy a C. javanica s květy růžovými.[2] Mezi další okrasné druhy pěstované v tropech náleží africká C. afrofistula a indická C. roxburghii. Pěstuje se také kříženec Cassia fistula a Cassia javanica pod názvem Cassia x nealiae, vyznačující se broskvově růžovými květy.[4]

Kůra Cassia fistula obsahuje třísloviny a je využívána jako zdroj červeného barviva. Semena a dužnina plodů tohoto druhu jsou využívány v medicíně jako laxativum.[3] V tradiční medicíně mají využití i jiné druhy, např. C. javanica.[10]

Odkazy

Reference

  1. SKALICKÁ, Anna; VĚTVIČKA, Václav; ZELENÝ, Václav. Botanický slovník rodových jmen cévnatých rostlin. Praha: Aventinum, 2012. ISBN 978-80-7442-031-3.
  2. a b c BERRY, P.E. et al. Flora of the Venezuelan Guayana (vol. IV). Missouri: Timber Press, 1998. ISBN 0-915279-52-5.
  3. a b Flora of China: Cassia [online]. Dostupné online.
  4. a b LLAMAS, Kirsten Albrecht. Tropical Flowering Plants. Cambridge: Timber Press, 2003. ISBN 0-88192-585-3.
  5. AZANI, Nasim; BABINEAU, Marielle; BAILEY, Donovan et al. A new subfamily classification of the Leguminosae based on a taxonomically comprehensive phylogeny. Taxon. Feb. 2017, čís. 66(1). Dostupné online.
  6. CONCEICAO, De Souza et al. Phylogeny of Chamaecrista Moench (Leguminosae-Caesalpinioideae) based on nuclear and chloroplast DNA regions. Taxon. Nov 2009, čís. 58(4).
  7. GENTRY, A.H. Wooden Plants of Northwest South America. Chicago: The Univ. of Chicago Press, 1996. ISBN 0226289435.
  8. SMITH, Nantan et al. Flowering Plants of the Neotropics. Princeton: Princeton University Press, 2003. ISBN 0691116946.
  9. KHARE, C.P. Indian Medicinal Plants. New Delhi: Springer, 2007. ISBN 978-0-387-70637-5.
  10. VALÍČEK, Pavel a kol. Užitkové rostliny tropů a subtropů. Praha: Academia, 2002. ISBN 80-200-0939-6.

Externí odkazy

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia autoři a editory
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CZ

Kasie: Brief Summary ( tchèque )

fourni par wikipedia CZ
Na tento článek je přesměrováno heslo Cassia. Možná hledáte: Kassia, básnířka a skladatelka.  src= Bledé květy Cassia x nealiae

Kasie (Cassia) je rod tropických dřevin z čeledi bobovité. Vyskytují se v počtu asi 30 druhů v tropech celého světa. Kasie mají často nápadné hrozny žlutých nebo růžových květů a jsou v tropech pěstovány jako okrasné a stínící stromy. Využití mají také v medicíně.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia autoři a editory
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CZ

Kassien ( allemand )

fourni par wikipedia DE

Die Kassien (Cassia) sind eine Pflanzengattung in der Unterfamilie Caesalpinioideae innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).

Beschreibung

 src=
Illustration der Röhren-Kassie (Cassia fistula)
 src=
Früchte von Cassia sieberiana

Vegetative Merkmale

Cassia-Arten wachsen als kleine, unbewehrte Bäume oder große Sträucher. Die oberirdischen Pflanzenteile sind behaart oder kahl.

Die wechselständig oder spiralig stehenden, gestielten Laubblätter sind drüsenlos und paarig gefiedert mit 3 bis 25 Paaren Fiederblättchen. Die ganzrandigen und kurz gestielten Blättchen sind eiförmig bis verkehrt-eiförmig oder elliptisch und abgerundet bis zugespitzt und manchmal eingebuchtet. Die Blättchen sind unterseits fahlgrün. Die manchmal zweilappigen Nebenblätter sind zugespitzt und hinfällig.

Generative Merkmale

Die Blüten stehen in endständigen traubigen Blütenständen zusammen.

Die fünfzähligen Blüten sind leicht zygomorph und gestielt. Die fünf Kelchblätter sind annähernd gleich, verkehrt-eiförmig und grün bis gelblich. Die fünf Kronblätter sind gelb oder rosafarben oder selten rötlich, auch weiß und gemischtfarbig. Sie haben ein Trag- und Vorblätter die aber meist früh abfallen.

Es gibt zehn freie Staubblätter bzw. Staminodien. Die Staubfäden sind ungleich und in zwei Kreisen angeordnet. Die drei adaxialen sind viel kleiner und meist steril (Staminodien), die vier mittleren länger und die drei abaxialen stark verlängert, sigmoidal bzw. S-förmig gebogen, mit langen Staubbeuteln und die Staubfäden sind manchmal etwas aufgeblasen. Die Staubbeutel sind unterschiedlich, aber nie geschnäbelt. Die Staubblätter und Staminodien öffnen sich basal porizd und/oder ventrizid.

Der oberständige, gestielte, längliche und einkammerige Fruchtknoten ist hakenförmig gekrümmt und länger als die Kronblätter, er hat viele Samenanlagen und einen kaum zu unterscheidenden, kurzen Griffel mit kleiner kopfiger Narbe.

Die hängenden und kurz gestielten Hülsenfrüchte sind zylindrisch oder abgeflacht und holzig und selten geflügelt. Sie öffnen sich zur Reife meist nicht. Zwischen den Samen befinden sich mehr oder weniger ausgebildete, transverse Scheidewände (Septen) die dem Endokarp erwachsen. Die sehr harten Samen sind meistens in einer weichlichen Pulpe eingebettet, die süß bis bitter schmeckt und mehr oder weniger klebrig ist. Der Funiculus des Samens, mit dem sie an der Fruchtwand befestigt sind, ist fadenförmig.[1]

Systematik und Verbreitung

Die Gattung Cassia ist pantropisch verbreitet.[2]

Die Gattung Cassia wurde 1753 durch Carl von Linné[3] aufgestellt.[4] Synonyme für Cassia L. sind: Bactyrilobium Willd., Cathartocarpus Pers.

Die Gattung Cassia gehört zur Subtribus Cassiinae in der Tribus Cassieae in der Unterfamilie Caesalpinioideae innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).[5] Die Gattung umfasst heute etwa 30 bis über 70 Arten. In der Vergangenheit war die Gattung wesentlich artenreicher, ein Großteil der Arten wurde jedoch in die Gattungen Senna Mill. und Chamaecrista Moench ausgegliedert.

Liste der akzeptierten Cassia-Arten:[5][6][7]

Belege und Einzelnachweise

  • B. R. Randell, B. A. Barlow: Cassia, In: Flora of Australia, Band 12, 1998. (online)
  1. Monographs Details: Cassia bei New York Botanical Garden, abgerufen am 7. August 2018.
  2. a b c Cassia bei Tropicos.org. In: Flora de Nicaragua. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  3. Linné 1753 eingescannt bei biodiversitylibrary.org.
  4. Cassia bei Tropicos.org. Missouri Botanical Garden, St. Louis Abgerufen am 20. November 2015.
  5. a b c d e f g h i j k l m n o p q r s Cassia im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland.
  6. Datenblatt bei International Legume Database Information Service = ILDIS - LegumeWeb - World Database of Legumes, Version 10.38 vom 20. Juli 2010.
  7. Cassia bei Tropicos.org. In: Flora of Pakistan. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  8. Cassia bei Tropicos.org. In: Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
Symbol einer Weltkugel Karte mit allen verlinkten Seiten: OSM | WikiMap
 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia DE

Kassien: Brief Summary ( allemand )

fourni par wikipedia DE

Die Kassien (Cassia) sind eine Pflanzengattung in der Unterfamilie Caesalpinioideae innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia DE

Cassia (genus) ( anglais )

fourni par wikipedia EN

Cassia is a genus of flowering plants in the legume family, Fabaceae, and the subfamily Caesalpinioideae. Species are known commonly as cassias. Cassia is also the English common name of some species in the genus Cinnamomum of the family Lauraceae. Species of the genera Senna and Chamaecrista were previously included in Cassia. Cassia now generally includes the largest species of the legume subtribe Cassiinae, usually mid-sized to tall trees.

Ecology

Cassia species occur in a range of climates. Some can be utilized widely as ornamental plants. They have been used in reforestation projects, and species from desert climates can be used to prevent desertification.

Cassia species are used as food plants by the caterpillars of many lepidopteran taxa. For example, the skipper Astraptes fulgerator and the pierids Catopsilia pomona and C. pyranthe are all seen on Cassia fistula. The latter utilizes several other cassias, as well.

The plant pathogenic viruses cassia yellow blotch bromovirus and cassia yellow spot potyvirus were first described from Cassia.

Uses

Because the name Cassia is not precise, it is sometimes difficult to know what is meant by references to plants known as "cassias". Cassia gum, for example, is made from Senna obtusifolia, a species formerly included in genus Cassia.

Genera Cassia and Senna are both known in systems of traditional medicine. Cassia fistula, for example, is used in Ayurvedic medicine.

There exists some culinary use for cassias. The fruit of some species is edible. In Central America, its pods are stewed into a molasses-like syrup, taken as a sweetener and for its nutritional and medicinal effects. Some have toxins in their seeds, however.

Systematics and taxonomy

There are hundreds of Cassia species, but it is unclear just how many. One estimate stands at 692.[2] The genus was a wastebasket taxon for a long time, used to classify plants that did not fit well anywhere else. Over 1000 species have belonged to Cassia over the years.[3] Many taxa have since been transferred to more appropriate genera, such as Senna.

Species

Cassia comprises the following species:[3][4][5]

Species names with uncertain taxonomic status

The status of the following species is unresolved:[5]

  • Cassia acacalis Royle
  • Cassia acisperma Schrank ex Colla
  • Cassia adenopoda Miq.
  • Cassia aegyptiaca Willd.
  • Cassia aethiopica Guibourt
  • Cassia afzeliana Vogel
  • Cassia amara hort. ex Gentil
  • Cassia amoena Buch.-Ham.
  • Cassia aprica Vell.
  • Cassia aristatella (Pennell) Cory
  • Cassia arowana M.R.Schomb.
  • Cassia artemisiifolia R.Br.
  • Cassia artensis Beauvis.
  • Cassia atroreticulata Chiov.
  • Cassia augustisiliqua Chapm.
  • Cassia aurita Collad.
  • Cassia barrenfieldii Colla
  • Cassia batramensis Steud.
  • Cassia bequaerti De Wild.
  • Cassia berryana Voigt
  • Cassia bifolia Pers. ex Pittier
  • Cassia bifora L.
  • Cassia bonariensis Colla
  • Cassia bonplandia Rojas Acosta
  • Cassia brachystachys Harms ex Glaz.
  • Cassia bracteosa Lassen
  • Cassia bracteosa Welw. ex W.Bull
  • Cassia brewsteri (F. Muell.) F. Muell. ex Benth.
  • Cassia buchanani Kostel
  • Cassia buchananii Kostel.
  • Cassia bulbotricha Taub. ex Glaz.
  • Cassia burmanni Wall.
  • Cassia burmanni Wight
  • Cassia burmannii DC.
  • Cassia cafesiana Rojas
  • Cassia canaliculata R.Br.
  • Cassia carringtoniana Torre
  • Cassia castiglionia Collad.
  • Cassia chinensis Lam.
  • Cassia ciliaris Collad.
  • Cassia confusa Phil.
  • Cassia coymbosa Ortega
  • Cassia cruikshanksii Hook. & Arn.
  • Cassia cyclophora Boivin ex Ghesq.
  • Cassia darmiens Vell.
  • Cassia decipiens Desv.
  • Cassia decipiens Griseb.
  • Cassia delagoensis Harv.
  • Cassia deplanchei Benth.
  • Cassia disperma Vell.
  • Cassia droogmansiana De Wild.
  • Cassia eglandulosa Dum.Cours.
  • Cassia ehrenbergii Bisch.
  • Cassia elongata Lemaire-Lis.
  • Cassia fastuosa Willd. ex Vogel
  • Cassia fieldii Colla
  • Cassia fikifiki Aubrév. & Pellegr.
  • Cassia fimbriata Noronha
  • Cassia florifera Herrera
  • Cassia fluminensis Vell.
  • Cassia forsan Harms ex Hoehne
  • Cassia forskalii Royle
  • Cassia fraseri A.Cunn. ex Vogel
  • Cassia gamaensis Glaz.
  • Cassia glandulifera Reinw. ex Steud.
  • Cassia glanduliflora Reinw. ex Blume
  • Cassia gracillima Benth.
  • Cassia gracillima Welw.
  • Cassia granitica Baker f.
  • Cassia graveolens Colla
  • Cassia guineensis G.Don
  • Cassia gygophylloides Taub.
  • Cassia heptanthera F.Muell.
  • Cassia heteroloba T.L.Mitch. ex Lindl.
  • Cassia heterophylla Walp.
  • Cassia hibbertiana Steud.
  • Cassia hirta Willd.
  • Cassia homophylla Hoffmanns.
  • Cassia hornemannii DC.
  • Cassia ilidorea Benth.
  • Cassia indochinensis (Gagnep.) V.Singh
  • Cassia javanica subsp. bartonii (Bailey) K. Larsen
  • Cassia kethulleana De Wild.
  • Cassia ketschta Hasselq.
  • Cassia kituiensis Vatke
  • Cassia kuhlmannii Hoehne
  • Cassia kuntzei Hosseus
  • Cassia kuntzii Hosseus
  • Cassia lancifolia Colla
  • Cassia laxiflora Benth.
  • Cassia lenitiva Bisch.
  • Cassia leschenaultii Wall.
  • Cassia leucoxylon Klotzsch
  • Cassia ligustrinoides Schrank
  • Cassia longifolia Steud.
  • Cassia lucida Dehnh.
  • Cassia mariquitensis Mutis
  • Cassia medica Forssk.
  • Cassia medica Vell.
  • Cassia medicinalis Bisch.
  • Cassia milleri Collad.
  • Cassia mimosa Noronha
  • Cassia modosa Buch.-Ham.
  • Cassia mornicola Urb.
  • Cassia multisiliqua J.F. Gmel.
  • Cassia myriophylla Wall.
  • Cassia neocaledonica Vieill. ex Guillaumin
  • Cassia nummularia Vahl ex DC.
  • Cassia obtusata Hayne
  • Cassia oocarpa Baker
  • Cassia oppositifolia Glaz.
  • Cassia orientalis Pers.
  • Cassia ornithopodioides Steud.
  • Cassia ovata Mérat & Lens ex Geiger
  • Cassia pachycalyx Vogel
  • Cassia palmata Wall.
  • Cassia pancheri Vieill. ex Guillaumin
  • Cassia papulosa Hoffmanns.
  • Cassia parviflora Sessé & Moc.
  • Cassia parvifolia Wender.
  • Cassia pencana Phil.
  • Cassia peruviana Vogel
  • Cassia pilidens Steud.
  • Cassia pinnata Voigt
  • Cassia pistaciaefolia Kunth
  • Cassia platypoda R.Br.
  • Cassia polyadura Fawc. & Rendle
  • Cassia porturegalensis Bancr. ex Macfad.
  • Cassia pseudo-nictitans Hance
  • Cassia pulcherrima Dehnh.
  • Cassia purgans Steud.
  • Cassia quadriflora Vogel
  • Cassia ramiflora Vogel
  • Cassia ramosissima Kunth
  • Cassia riedelii Benth.
  • Cassia robinioides Willd.
  • Cassia rogeonii Ghesq.
  • Cassia roxburghiana Graham
  • Cassia rupicola Benth.
  • Cassia rusa M.Martens & Galeotti
  • Cassia ruscifolia Jacq.
  • Cassia sabak Delile
  • Cassia sagera Lam.
  • Cassia saltiana Steud.
  • Cassia schimperi Steud.
  • Cassia schinifolia A.DC.
  • Cassia schomburgkii Klotzsch ex Schomburgk
  • Cassia schultesii Colla
  • Cassia selerocarpa Vogel
  • Cassia sieberi C.Presl
  • Cassia simplicifolia Desv.
  • Cassia sinensis J.F. Gmel.
  • Cassia solimoesensis H.S.Irwin
  • Cassia sophora Collad.
  • Cassia stuhlmannii Taub.
  • Cassia surinamensis Dehnh.
  • Cassia tarda Noronha
  • Cassia taubertiana Harms
  • Cassia teretifolia R.Cunn. ex Lindl.
  • Cassia teretiuscula F.Muell.
  • Cassia tetrafoliata Desv.
  • Cassia tettensis Bolle
  • Cassia thunbergiana Blume ex Miq.
  • Cassia tola L.
  • Cassia tortiramis Pittier
  • Cassia torulosa Poir.
  • Cassia transversali-seminata De Wild.
  • Cassia tuberculata Collad.
  • Cassia tula Desv. ex Steud.
  • Cassia ulei H. Irwin & D. Rogers
  • Cassia umbellata Bertol.
  • Cassia umbellata Rchb.
  • Cassia unica Schery
  • Cassia ursinoides Harms ex Luetzelb.
  • Cassia vernicifolia Taub.
  • Cassia viciaefolia Benth.
  • Cassia vulgaris Roxb. ex Steud.
  • Cassia xanthocoma Miq.

Hybrids

The following hybrids have been described:[5]

Cassia ×nealiae
  • Cassia ×corymbosa Larrañaga
  • Cassia ×desolata F.Muell.
  • Cassia ×floribunda Cav.
  • Cassia ×homophylla Hoffmanns.
  • Cassia ×hybrida Ten.
  • Cassia ×lancasteri
  • Cassia ×luerssenii Domin
  • Cassia ×nealiae H.S.Irwin & Barneby—rainbow shower tree (=Cassia fistula L. × Cassia javanica L.)
  • Cassia ×regia Standl.
  • Cassia ×sturtii R.Br.

See also

References

  1. ^ Irwin HS, Barneby RC (1982). The American Cassiinae: A synoptical revision of Leguminosae tribe Cassieae subtribe Casiinae in the New World, Part 1 (PDF). Bronx, N.Y.: New York Botanical Garden. OCLC 8553234. b1010840.
  2. ^ Frodin DG (2004). "History and concepts of big plant genera". Taxon. 53 (3): 753–776. doi:10.2307/4135449. JSTOR 4135449.
  3. ^ a b "ILDIS LegumeWeb entry for Cassia". International Legume Database & Information Service. Cardiff School of Computer Science & Informatics. Retrieved 21 February 2017.
  4. ^ USDA; ARS; National Genetic Resources Program. "GRIN species records of Cassia". Germplasm Resources Information Network—(GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Retrieved 21 February 2017.
  5. ^ a b c "The Plant List entry for Cassia". The Plant List. Royal Botanic Gardens, Kew and the Missouri Botanical Garden. 2013. Retrieved 21 February 2017.
  6. ^ "Cassia brewsteri". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 15 December 2017.
  7. ^ "Cassia fistula". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 15 December 2017.
  • Media related to Cassia at Wikimedia Commons
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EN

Cassia (genus): Brief Summary ( anglais )

fourni par wikipedia EN

Cassia is a genus of flowering plants in the legume family, Fabaceae, and the subfamily Caesalpinioideae. Species are known commonly as cassias. Cassia is also the English common name of some species in the genus Cinnamomum of the family Lauraceae. Species of the genera Senna and Chamaecrista were previously included in Cassia. Cassia now generally includes the largest species of the legume subtribe Cassiinae, usually mid-sized to tall trees.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia EN

Cassia ( espagnol ; castillan )

fourni par wikipedia ES
 src=
Cassia sieberiana frutas

Cassia es un género de la familia Fabaceae (subfamilia Caesalpinioideae). Se confunde con cassia cuyo nombre es Cinnamomum aromaticum de la familia Lauraceae. El género Cassia tiene 1396 especies descritas y de éstas, sólo 87 aceptadas.[2][3]

Descripción

Son árboles pubescentes con tricomas simples. Hojas paripinnadas; nectarios peciolares ausentes, estípulas y pulvínulos presentes.

Inflorescencias laxas, racemosas, bracteadas, pedicelos bracteolados cerca de la base; hipanto turbinado, sólido; sépalos 5, subiguales, obtusos; corola zigomorfa, pétalos amarillos, blancos o rosados, el pétalo vexilar interior en la yema; estambres 10, en 2 verticilos, acrescentes hacia el lado abaxial de la flor, el verticilo antisépalo formado de 3 filamentos sigmoides largos, arqueados por debajo de la mitad y con una antera dorsifija con dehiscencia vertical y por poros basales y 2 estambres subestériles, adaxiales, cortos y erectos. La polinización de las anteras poricidas es por zumbido. El verticilo antipétalo formado de 2 pares de estambres desiguales dispuestos entre y detrás de los 3 estambres largos antisépalos, cada uno con una antera pequeña, basalmente poricida y un estambre pequeño y estéril opuesto al estandarte.

Fruto péndulo, cilíndrico o subcomprimido, 30–60 cm de largo, las valvas leñosas o crustáceas e indehiscentes, el endocarpo producido entre cada par sucesivo de semillas como un septo completo; semillas horizontales, sin arilo, en nuestras especies silvestres envueltas por una pulpa fétida (comestible y laxante) o por un disco suberoso.[4]

Propiedades

Son muchas las especies de este género que tienen como principio activo senósidos cuya actividad farmacológica es purgante.[5]​ Las flores de la senna siamesa (Cassia siamea) son utilizadas para tratar insomnio y asma y su extracto tiene propiedades antioxidantes. De estas flores se aisló la cassiadinina, un flavoalcaloide.[6]

Algunas especies de Cassia son alimentos para las larvas de algunas especies de Lepidoptera incluyendo Endoclita malabaricus.

 src=
Flor de Cassia occidentalis

Taxonomía

El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 376. 1753.[4]​ La especie tipo es: Cassia fistula L.

Etimología

Cassia: nombre genérico que proviene del griego antiguo kassía, nombre de la planta laurácea Cinnamomum cassia, en los antiguos, y pasado a Leguminosas por Caesalpinio.

Especies aceptadas

A continuación se brinda un listado de las especies del género Cassia aceptadas hasta julio de 2014, ordenadas alfabéticamente. Para cada una se indica el nombre binomial seguido del autor, abreviado según las convenciones y usos.

Referencias

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Base de Datos en Línea]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/genus.pl?2145 Archivado el 31 de diciembre de 2013 en Wayback Machine. (03 August 2014)
  2. «Cassia». The Plant List. Consultado el 3 de agosto de 2014.
  3. http://www.jstor.org/pss/2439612
  4. a b «Cassia». Tropicos.org. Jardín Botánico de Misuri. Consultado el 1 de agosto de 2014.
  5. Vanaclocha Vanaclocha, Bernat (2003). «Fitoterapia: vademécum de prescripción». Elservier. ISBN 978-84-458-1220-4.
  6. Biswas, K.M.; Mallik, H. Cassiadinine, a chromone alkaloid and (+)-6-hydroxy-mellein, a dihydroisocoumarin from Cassia siamea. Phytochemistry (1986) 25:1727-1730.

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores y editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ES

Cassia: Brief Summary ( espagnol ; castillan )

fourni par wikipedia ES
 src= Cassia sieberiana frutas

Cassia es un género de la familia Fabaceae (subfamilia Caesalpinioideae). Se confunde con cassia cuyo nombre es Cinnamomum aromaticum de la familia Lauraceae. El género Cassia tiene 1396 especies descritas y de éstas, sólo 87 aceptadas.​​

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores y editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ES

Cassia

fourni par wikipedia FR
 src=
Fruits de Cassia sieberiana - MHNT

Cassia est un genre de la famille des Caesalpiniaceae dans la classification classique de Cronquist (1981), ou de la famille des Fabaceae, sous-famille des Caesalpinioideae dans la classification phylogénétique APG II (2003).

Des espèces du genre Cassia sont des plantes qui servent d'aliment aux larves de certaines espèces de lépidoptères, parmi lesquelles Endoclita malabaricus.

Classification

 src=
Cassia sieberiana autour du parc natioal Pendjari au Bénin

Dans la classification classique, le genre Cassia comprenait 650 espèces (sens lato sensu), mais, par la suite, les genres Chamaecrista et Senna ont été créés et le genre Cassia (stricto sensu) a été réduit à une trentaine d'espèces, voire moins.

Dans la classification de Cronquist (1981) des angiospermes, le genre Cassia était classé comme suit :
Règne : Plantae ; Sous-règne: Tracheobionta ; Division : Magnoliophyta ; Classe : Magnoliopsida ; Sous-classe : Rosidae ; Ordre : Fabales ; Famille : Caesalpiniaceae

Liste des espèces

Selon GRIN (25 novembre 2014)[2] :

Selon The Plant List (25 novembre 2014)[3] :

Liste d'espèces selon Tropicos y compris des synonymes

Selon Tropicos (25 novembre 2014)[1] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :

Expression

  • L'expression « Je vous passe la casse. Passez-moi le séné », signifiant « Rendez-moi un service, je vous en rendrai un autre », tire son origine des espèces des genres Cassia (la casse) et Senna (le séné)

Remarque

  • Attention à ne pas confondre ce genre avec l'espèce Cinnamomum aromaticum, le cannelier de Chine, de la famille des Lauraceae qui est parfois appelée « cassia » ou « quassia ».

Notes et références

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia FR

Cassia: Brief Summary

fourni par wikipedia FR
 src= Fruits de Cassia sieberiana - MHNT

Cassia est un genre de la famille des Caesalpiniaceae dans la classification classique de Cronquist (1981), ou de la famille des Fabaceae, sous-famille des Caesalpinioideae dans la classification phylogénétique APG II (2003).

Des espèces du genre Cassia sont des plantes qui servent d'aliment aux larves de certaines espèces de lépidoptères, parmi lesquelles Endoclita malabaricus.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia FR

Kasija ( haut-sorabe )

fourni par wikipedia HSB

Kasija (Cassia) je ród z podswójby rohowcowych rostlinow (Caesalpiniaceae) znutřka swójby łušćinowcow (Fabaceae).

Wopis

Rostliny su štomy, kerki, połkerki abo zela. Jich kćenja su zwjetša žołte, tróšku cygomorfne a steja w kićach abo pakićach. Próškowe łopješka su zdźěla sterilne abo maja rozdźělnu dołhosć.

Rozšěrjenje a družiny

Na formy bohaty ród wobsahuje něhdźe 500 družinow, kotrež rostu w tropach a subtropach.

  • Prawa kasija (Cassia didymobotrya)
  • Trubkojta kasija (Cassia fistula) pochadźa z južneje Azije. 60 cm dołhe, cylindriske łušćiny wobsahuja čornobruny płodowy wutk, kotryž so jako počisćadło wužiwa.
  • Hoberska kasija (Cassia grandis)
  • Javaska kasija (Cassia javanica)
  • (Cassia occidentalis) je ameriska družina, kotrejež symjenja so jako zarunanku za kofej wužiwaja.
  • (němsce Senna-Kassie; Cassia senna, syn. Cassia acutifolia) pochadźa z suchich regionow wuchodneje a sewjerowuchodneje Afriki.
  • (Cassia tora) njesu łopjena, kotrež so młode w Indiskej jako zeleninu jědźa.

Žórło

Eksterne wotkazy

 src= Commons: Cassia – Zběrka wobrazow, widejow a awdiodatajow


Qsicon Lücke.png
Tutón nastawk resp. wotrězk hišće ma wobsahowe mjezoty: faluja dalše družiny. Hlej de:Kassien.
Pomhaj Wikipediju, z tym ty jón rozšěriš a nětko wudospołniš.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia HSB

Kasija: Brief Summary ( haut-sorabe )

fourni par wikipedia HSB

Kasija (Cassia) je ród z podswójby rohowcowych rostlinow (Caesalpiniaceae) znutřka swójby łušćinowcow (Fabaceae).

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia HSB

Cassia ( indonésien )

fourni par wikipedia ID

Cassia adalah nama marga tumbuhan berbunga yang termasuk suku polong-polongan, Fabaceae, anak suku Caesalpinioideae. Marga ini sekarang beranggotakan sekitar 30 spesies[1]. Sebelumnya, banyak spesies marga Senna yang digolongkan sebagai Cassia[2]. Jenis-jenis penyusunnya kebanyakan berupa pohon berukuran sedang.

Kegunaan

Sebagaimana Senna, jenis-jenis Cassia banyak yang memiliki bunga yang berwarna indah, sehingga sesuai sebagai pohon penghias taman. Beberapa jenisnya juga dimanfaatkan dalam kegiatan penghutanan kembali (reforestasi); bahkan—untuk jenis-jenis yang cocok—juga untuk mengatasi proses penggurunan (desertifikasi).

Beberapa jenis Cassia menghasilkan bahan berkhasiat obat. Polong yang masak dan biji-biji dari C. fistula, C. grandis dan C. javanica dimanfaatkan sebagai obat pencahar (laksativa). Daun-daun, bunga, dan kulit akar C. fistula berkhasiat sebagai purgativa. Rebusan akarnya untuk mencuci luka. Pepagan batang dan daun dipakai untuk mengobati penyakit kulit. Sari daun segar C. grandis juga digunakan sebagai obat luar untuk kurap.[1]

Terutama C. javanica, namun juga C. fistula dan C. grandis, menghasilkan kayu yang bermutu baik[3]. Pepagan C. fistula dan C. javanica dipergunakan sebagai bahan penghasil tanin[4].

Spesies

Referensi

  1. ^ a b Toruan-Purba, A.V.. 1999. Cassia L. in Padua, L.S., N. Bunyapraphatsara, & R.H.M.J. Lemmens (Eds.) Plant Resources of South-East Asia 12(1) - Medicinal and poisonous plants 1: 181-85. Prosea Foundation, Bogor.
  2. ^ "Genus Cassia". International Legume Database & Information Service. November 2005. Version 10.01. Diakses tanggal December 20, 2007.
  3. ^ Utomo, B.I.. 1999. Cassia L. in Sosef, M.S.M., L.T. Hong, & S. Prawirohatmodjo (Eds.) Plant Resources of South-East Asia 5(3) - Timber trees: Lesser known timber. 144-46. Prosea Foundation, Bogor.
  4. ^ R.H.M.J. Lemmens & N. Wulijarni-Soetjipto. (Eds.) 1999. Sumber Daya Nabati Asia Tenggara 3 - Tumbuh-tumbuhan penghasil pewarna dan tanin. 167. Balai Pustaka - Jakarta dan Prosea Indonesia - Bogor.

Pranala luar

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Penulis dan editor Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ID

Cassia: Brief Summary ( indonésien )

fourni par wikipedia ID

Cassia adalah nama marga tumbuhan berbunga yang termasuk suku polong-polongan, Fabaceae, anak suku Caesalpinioideae. Marga ini sekarang beranggotakan sekitar 30 spesies. Sebelumnya, banyak spesies marga Senna yang digolongkan sebagai Cassia. Jenis-jenis penyusunnya kebanyakan berupa pohon berukuran sedang.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Penulis dan editor Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia ID

Cassia (botanica) ( italien )

fourni par wikipedia IT

Cassia L. è un genere di piante della famiglia delle Fabacee (o Leguminose)[1], che comprende piccoli alberi e arbusti con vistose fioriture di colore bianco, giallo o rosa.

Descrizione

Sistematica

Il genere Cassia è collocato tipicamente all'interno della famiglia delle Leguminose e della sottofamiglia delle Cesalpinioidee. Alcuni autori elevano questa sottofamiglia al livello di famiglia (Cesalpiniee).

Molti studiosi inseriscono il genere nella tribù delle Cassiee.

Specie

Il genere Cassia è molto affine al genere Senna, tanto che l'attribuzione di diverse specie all'uno o all'altro genere è oggetto di discussione tra gli studiosi.

Le specie attribuite al genere sono per molti studiosi alcune centinaia. IPNI [1] ne elenca 1400, compresi però molti sinonimi e diverse varianti.

Altri studiosi, però, anche in seguito all'istituzione del genere Chamecrista, restringono drasticamente il numero di specie di Cassia, fino a non più di una trentina.

 src=
Cassia fistula in fioritura, Ahmedabad, India

Senza entrare nel merito di questa complessa questione, riportiamo qui alcune specie:

Cassia italica (Italia)

 src=
Frutti di Cassia grandis

Ci sono specie endemiche di isole, gruppi di isole o territori limitati, p.es.:

Usi

Le foglie della cassia esercitano un'azione lassativa, dato che stimolano la contrazione delle pareti intestinali riequilibrando i due tipi di contrazione del colon: quella propulsiva e quella non propulsiva.

Note

  1. ^ (EN) Cassia, in The Plant List. URL consultato il 30 marzo 2015.

 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori e redattori di Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia IT

Cassia (botanica): Brief Summary ( italien )

fourni par wikipedia IT

Cassia L. è un genere di piante della famiglia delle Fabacee (o Leguminose), che comprende piccoli alberi e arbusti con vistose fioriture di colore bianco, giallo o rosa.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autori e redattori di Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia IT

Cassia (geslacht) ( néerlandais ; flamand )

fourni par wikipedia NL

Cassia is een geslacht uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae). The Plant List erkent 87 soorten. Volgens de Flora of China bestaat het geslacht uit circa dertig soorten die voorkomen in tropische gebieden.

De bekendste soort is de Indische goudenregen (Cassia fistula) die vruchten met eetbaar vruchtvlees heeft.

Externe links

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia NL

Cassia (geslacht): Brief Summary ( néerlandais ; flamand )

fourni par wikipedia NL

Cassia is een geslacht uit de vlinderbloemenfamilie (Leguminosae). The Plant List erkent 87 soorten. Volgens de Flora of China bestaat het geslacht uit circa dertig soorten die voorkomen in tropische gebieden.

De bekendste soort is de Indische goudenregen (Cassia fistula) die vruchten met eetbaar vruchtvlees heeft.

 src=

Cassia brewsteri

 src=

Cassia grandis

 src=

Cassia leptophylla

 src=

Cassia roxburghii

 src=

Cassia sieberiana

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia NL

Strączyniec ( polonais )

fourni par wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons
 src=
Kwiaty gatunku Cassia javanica

Strączyniec (Cassia L.) – rodzaj roślin należący do rodziny bobowatych (Fabaceae) z podrodziny brezylkowych (Caesalpinioideae). Obejmuje 90 gatunków[3] występujących w ciepłym klimacie. Gatunkiem typowym jest Cassia fistula L. – strączyniec cewiasty[4].

Morfologia

Są to drzewa, krzewy lub rośliny zielne. Mają sztywne parzystopierzaste liście. Kwiaty białe, żółte lub czerwone i zebrane w grona. Owocem jest spłaszczony strąk.

Systematyka

Synonimy[5].

Bactyrilobium Willd., Cathartocarpus Pers.

Uwagi taksonomiczne

Do rodzaju tego włączane były liczne gatunki, które według nowszych ujęć taksonomicznych należą do rodzajów Chamaecrista i Senna[5].

Pozycja rodzaju według APweb (aktualizowany system APG II)

Jeden z rodzajów podrodziny brezylkowych Caesalpinioideae w obrębie bobowatych Fabaceae s.l.[1]

Pozycja w systemie Reveala (1993–1999)

Gromada okrytonasienne Cronquist, podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa różowe Takht., nadrząd Fabanae R. Dahlgren ex Reveal, rząd bobowce Bromhead, rodzina brezylkowate R. Br. in Flinders, podrodzina Cassioideae Kostel, plemię Casieae Bronn, podplemię Cassiinae (DC.) Wight & Arn., rodzaj strączyniec (Cassia L.)[6].

Wykaz gatunków[3]

Zobacz też

  • Senna alexandrina (strączyniec ostrolistny, kasja ostrolistna) – gatunek niegdyś zaliczany do rodzaju Cassia

Przypisy

  1. a b Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2009-12-22].
  2. a b Index Nominum Genericorum (ING): Cassia (ang.). Smithsonian Institution. [dostęp 6 grudnia 2014].
  3. a b Cassia (ang.). The Plant List. [dostęp 6 grudnia 2014].
  4. Cassia (ang.). Index Nominum Genericorum (ING). [dostęp 2010-01-31].
  5. a b Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-02-22].
  6. Crescent Bloom: Cassia (ang.). The Compleat Botanica. [dostęp 2010-01-31].
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia POL

Strączyniec: Brief Summary ( polonais )

fourni par wikipedia POL
 src= Kwiaty gatunku Cassia javanica

Strączyniec (Cassia L.) – rodzaj roślin należący do rodziny bobowatych (Fabaceae) z podrodziny brezylkowych (Caesalpinioideae). Obejmuje 90 gatunków występujących w ciepłym klimacie. Gatunkiem typowym jest Cassia fistula L. – strączyniec cewiasty.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia POL

Cassia ( portugais )

fourni par wikipedia PT
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores e editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia PT

Cassia: Brief Summary ( portugais )

fourni par wikipedia PT
 src= Cassia sieberiana frutos - MHNT

Cassia L. é um género de plantas fabáceas da subfamília Caesalpinioideae, que inclui cerca de 1 700 espécies, entre elas:

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autores e editores de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia PT

Cassia ( roumain ; moldave )

fourni par wikipedia RO
Nu confundați cu Cinnamomum cassia.
 src=
Cassia sieberiana

Casia este un gen de plante erbacee mari sau subarbuști ornamentali (1-4 m), din familia leguminoase, originare din Asia, Africa, America și Australia, cu tulpina alburie, puțin tomentoasă în partea superioară, frunze penat-compuse și flori galbene, roșii, dispuse în raceme axilare. În Egipt, Sudan, India și insulele Antile se cultivă pentru frunzele și fructele lor, utilizate ca laxativ și purgativ.

Specii

Cuprinde peste 410 specii:

Wikispecies
Wikispecies conține informații legate de Cassia
Commons
Wikimedia Commons conține materiale multimedia legate de Cassia
Nuvola apps khangman.svg Acest articol din domeniul botanicii este un ciot. Puteți ajuta Wikipedia prin completarea lui.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia autori și editori
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia RO

Cassia: Brief Summary ( roumain ; moldave )

fourni par wikipedia RO
Nu confundați cu Cinnamomum cassia.  src= Cassia sieberiana

Casia este un gen de plante erbacee mari sau subarbuști ornamentali (1-4 m), din familia leguminoase, originare din Asia, Africa, America și Australia, cu tulpina alburie, puțin tomentoasă în partea superioară, frunze penat-compuse și flori galbene, roșii, dispuse în raceme axilare. În Egipt, Sudan, India și insulele Antile se cultivă pentru frunzele și fructele lor, utilizate ca laxativ și purgativ.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia autori și editori
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia RO

Sinameki ( turc )

fourni par wikipedia TR

Sinameki, iki çenekli çiçekli bitki familyalarından baklagiller (Fabaceae) içinde sınıflanan Cassia cinsinin türlerini, bu türlerin meyvelerini ve bu türlerin bazılarından elde edilerek tıpta laktasif olarak kullanılan maddeyi ifade eder. Ayrıca cassia, defnegiller (Lauraceae) familyasının tarçınla yakın akraba olan türü Cinnamomum aromaticum'un İngilizce'deki adıdır.[1][2]

Türler

ITIS'e göre sinameki (Cassia) türleri şunlardır:[3]

Kaynakça

  1. ^ Cassia (genus). İngilizce Wikipedia. Sürüm: 10 Şubat 2007.
  2. ^ Güncel Türkçe Sözlük. Türk Dil Kurumu.
  3. ^ Cassia. ITIS - Integrated Taxonomic Information System. (Erişim: 10 Şubat 2007)
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia TR

Sinameki: Brief Summary ( turc )

fourni par wikipedia TR

Sinameki, iki çenekli çiçekli bitki familyalarından baklagiller (Fabaceae) içinde sınıflanan Cassia cinsinin türlerini, bu türlerin meyvelerini ve bu türlerin bazılarından elde edilerek tıpta laktasif olarak kullanılan maddeyi ifade eder. Ayrıca cassia, defnegiller (Lauraceae) familyasının tarçınla yakın akraba olan türü Cinnamomum aromaticum'un İngilizce'deki adıdır.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia yazarları ve editörleri
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia TR

Cassia (đậu) ( vietnamien )

fourni par wikipedia VI

Cassia là một chi thực vật có hoa trong họ Đậu.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Cassia. Truy cập ngày 20 tháng 8 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về tông thực vật Cassieae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia VI

Cassia (đậu): Brief Summary ( vietnamien )

fourni par wikipedia VI

Cassia là một chi thực vật có hoa trong họ Đậu.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia VI

Кассия (растение) ( russe )

fourni par wikipedia русскую Википедию
У этого термина существуют и другие значения, см. Кассия (значения).
 src=
Cassia sieberiana. Плоды

Ка́ссия (лат. Cássia) — род кустарников, полукустарников или трав семейства Бобовые (Fabaceae).

Слово «кассия» по отношению к виду растений очень часто приводит к путанице. Есть ещё 2 растения, именуемые в литературе кассия: ранее очень часто кассией называли другое растение, коричник китайский (Cinnamomum aromaticum), а вид Cassia tora L. теперь относят к роду Senna, и его правильным названием является Senna tora (L.) Roxb..

Кассия распространена в пустынях Африки и Азии.

Синонимы

Ботаническое описание

Высота растения до 1 м.

Листья парноперистые, очерёдные, с четырьмя — пятью парами листочков; листочки ланцетовидные, остроконечные, цельнокрайние, на верхушке заострённые, у основания слегка неравнобокие.

Цветки жёлтые, чашечка из пяти чашелистиков, лепестки широкие, ноготковые, неравные, распростёртые. Соцветия — пазушные кисти. Тычинок 10, неравных. Завязь на ножке, столбик нитевидный, изогнутый.

Плоды — широкие бобы, плоские или цилиндрические, перегородчатые.

Цветёт с конца июня до осени. Кассия используется как слабительное и диуретическое средство.

Виды

По информации базы данных The Plant List, род включает 90 видов[2]:


Многие виды, которые ранее относили к виду Cassia, теперь относят к другим родам.

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Cassia (англ.). The Plant List. Version 1.1. (2013). Проверено 12 августа 2016.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Авторы и редакторы Википедии

Кассия (растение): Brief Summary ( russe )

fourni par wikipedia русскую Википедию
У этого термина существуют и другие значения, см. Кассия (значения).  src= Cassia sieberiana. Плоды

Ка́ссия (лат. Cássia) — род кустарников, полукустарников или трав семейства Бобовые (Fabaceae).

Слово «кассия» по отношению к виду растений очень часто приводит к путанице. Есть ещё 2 растения, именуемые в литературе кассия: ранее очень часто кассией называли другое растение, коричник китайский (Cinnamomum aromaticum), а вид Cassia tora L. теперь относят к роду Senna, и его правильным названием является Senna tora (L.) Roxb..

Кассия распространена в пустынях Африки и Азии.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Авторы и редакторы Википедии

决明属 ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科
模式種 Senna alexandrina Mill.
物种

约250种

決明屬学名Senna)是一種豆科決明族的植物分類。這個屬的植物有:

外部链接

 src= 维基共享资源中相关的多媒体资源:決明屬  src= 维基物种中的分类信息:決明屬 小作品圖示这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑

决明属: Brief Summary ( chinois )

fourni par wikipedia 中文维基百科

決明屬(学名:Senna)是一種豆科決明族的植物分類。這個屬的植物有:

決明子 Senna obtusifolia 望江南 Senna occidentalis 鵝鑾鼻決明 Cassia garambiensis 鐵刀木 金急雨(阿勃勒)
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
维基百科作者和编辑

카시아속 ( coréen )

fourni par wikipedia 한국어 위키백과

카시아속(cassia屬, 학명: Cassia 카시아[*])은 콩과이다.[1] 과거에는 결명속차풀속 식물을 카시아속에 포함시키기도 하였다.

하위 종

  • 카시아(C. fistula L.)
  • C. abbreviata Oliv.
    • C. abbreviata subsp. beareana (Holmes) Brenan
    • C. abbreviata subsp. kassneri (Baker f.) Brenan
  • C. aciphylla A.Gray
  • C. afrofistula Brenan
  • C. agnes (de Wit) Brenan
  • C. aldabrensis Hemsl.
  • C. angolensis Hiern
  • C. arereh Delile
  • C. artemisioides DC.
  • C. aubrevillei Pellegr.
  • C. bakeriana Craib
  • C. barbinervis (Pittier) Pittier
  • C. barclayana Sweet
    • C. barclayana var. pubescens (Benth.) Symon
  • C. brewsteri F.Muell.
  • C. burttii Baker f.
  • C. cardiosperma F.Muell.
  • C. charlesiana Symon
  • C. chatelainiana Gaudich.
  • C. circinnata Benth.
  • C. cladophylla W.Fitzg.
  • C. concinna Benth.
  • C. conspicua (G.Don) Vogel
  • C. coronilloides Benth.
  • C. costata J.F.Bailey & C.T.White
  • C. cowanii H.S.Irwin & Barneby
    • C. cowanii var. guianensis (Sandwith) H.S.Irwin & Barneby
    • C. cowanii var. peruviana (J.F.Macbr.) H.S.Irwin & Barneb
  • C. curvistyla J.M.Black
  • C. cuthbertsonii F.Muell.
  • C. desolata F.Muell.
    • C. desolata var. involucrata (J.M.Black) J.M.Black
    • C. desolata var. planipes (J.M.Black) Symon
  • C. eremophila Vogel
  • C. fastuosa Benth.
  • C. ferraria Symon
  • C. ferruginea (Schrad.) DC.
  • C. floribunda Collad.
  • C. goniodes Benth.
  • C. grandis L.f.
  • C. hamersleyensis Symon
  • C. harneyi Specht
  • C. helmsii Symon
  • C. hintonii Sandwith
  • C. hippophallus Capuron
  • C. javanica L.
    • C. javanica subsp. bartonii F.M.Bailey
    • C. javanica subsp. nodosa (Roxb.) K.Larsen & S.S.Larsen
    • C. javanica subsp. pubiflora (Merr.) K.Larsen
  • C. johannae Vatke
  • C. lancangensis Y.Y.Qian
  • C. leiandra Benth.
  • C. leptoclada Benth.
  • C. leptophylla Vogel
  • C. leucocephala Sensu Bailey
  • C. luerssenii Domin
  • C. madagascariensis Bojer
  • C. magnifolia F.Muell.
  • C. manicula Symon
  • C. mannii Oliv.
  • C. marksiana (Bailey) Domin
  • C. midas H.S.Irwin & Barneby
  • C. minutiflora León
  • C. monserratensis Lundell
  • C. moschata Kunth
  • C. mucronulosa (Pittier) J.F.Macbr.
  • C. nealiae H.S.Irwin & Barneby
  • C. nemophila Vogel
  • C. neurophylla W.Fitzg.
  • C. notabilis F.Muell.
  • C. oligoclada F.Muell.
  • C. oligophylla F.Muell.
  • C. phyllodinea R.Br.
  • C. pilocarina Symon
  • C. pinoi (Britton & Rose) Lundell
  • C. pleurocarpa F.Muell.
  • C. polymorpha Harms
  • C. pruinosa F.Muell.
  • C. psilocarpa Welw.
  • C. purpurea Roxb.
  • C. queenslandica C.T.White
  • C. regia Standl.
  • C. renigera Benth.
  • C. retusa Vogel
  • C. roxburghii DC.
  • C. rubriflora Ducke
  • C. rugeoni A.Chev.
  • C. sieberiana DC.
  • C. spruceana Benth.
  • C. stowardii S.Moore
  • C. stricta (E.Mey.) Steud.
  • C. sturtii R.Br.
  • C. succedana Bellardi ex DC.
  • C. swartzioides Ducke
    • C. swartzioides var. scarlatina (Ducke) H.S.Irwin & Barneby
  • C. thyrsoidea Brenan
  • C. tomentella (Benth.) Domin
  • C. trachypus Mart. ex Benth.
  • C. venusta F.Muell.

각주

  1. Linnaeus, Carl von. Species Plantarum 1: 376. 1753.
 title=
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia 작가 및 편집자