dcsimg

Col·lèmbols ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Els col·lèmbols (Collembola) són un ordre del subfílum dels hexàpodes, inclòs en l'embrancament dels artròpodes. Habiten a tots els continents, àdhuc a l'Antàrtida. Són, probablement, els animals més nombrosos de la Terra, ja que, en alguns indrets, hi ha fins a cent mil individus per m2. Se'n coneixen unes sis mil espècies. Existeixen fòssils de col·lèmbols del Devonià, de tal manera que són dels més antics que s'han trobat.

Presenten un tub ventral anomenat colòfor, un parell d'antenes segmentades en quatre segments (tot i que de vegades, per la subsegmentació, sembla que en tinguin més) i 6 segments abdominals. El nom el reben d'un apèndix retràctil (anomenat furca) amb la qual poden propulsar-se moltes vegades el llarg del seu cos, que no acostuma a superar els 5 mm. Com que són petits i el seu hàbitat és l'humus o la matèria orgànica en descomposició, solen passar desapercebuts a l'home; tot i així, alguns poden constituir una plaga, com el Prothorura armata Tullberg (inicialment Onychiurus armatus), que és un dels pocs col·lèmbols herbívor.

Vegeu també

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·lèmbols Modifica l'enllaç a Wikidata
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Col·lèmbols: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

Els col·lèmbols (Collembola) són un ordre del subfílum dels hexàpodes, inclòs en l'embrancament dels artròpodes. Habiten a tots els continents, àdhuc a l'Antàrtida. Són, probablement, els animals més nombrosos de la Terra, ja que, en alguns indrets, hi ha fins a cent mil individus per m2. Se'n coneixen unes sis mil espècies. Existeixen fòssils de col·lèmbols del Devonià, de tal manera que són dels més antics que s'han trobat.

Presenten un tub ventral anomenat colòfor, un parell d'antenes segmentades en quatre segments (tot i que de vegades, per la subsegmentació, sembla que en tinguin més) i 6 segments abdominals. El nom el reben d'un apèndix retràctil (anomenat furca) amb la qual poden propulsar-se moltes vegades el llarg del seu cos, que no acostuma a superar els 5 mm. Com que són petits i el seu hàbitat és l'humus o la matèria orgànica en descomposició, solen passar desapercebuts a l'home; tot i així, alguns poden constituir una plaga, com el Prothorura armata Tullberg (inicialment Onychiurus armatus), que és un dels pocs col·lèmbols herbívor.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA