Danthonia, Notodanthonia o Joycea és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
(vegeu-ne una relació més exhaustiva a Wikispecies)
(Els gèneres marcats amb un asterisc (*) són sinònims probables)
(Els gèneres marcats amb dos asteriscs (**) són sinònims possibles)
Brachatera Desv., Brachyathera Kuntze, nom. inval., **Erythranthera Zotov, *Joycea H. P. Linder, Merathrepta Raf., **Rytidosperma Steud., *Sieglingia Bernh.[1]
Danthonia, Notodanthonia o Joycea és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse de les commelínides, classe de les liliòpsides, divisió dels magnoliofitins.
Trojzubec (Danthonia) je rod trav, tedy z čeledi lipnicovitých (Poaceae). Jedná se o vytrvalé byliny. Jsou trsnaté. Stébla dorůstají výšek zpravidla 10-100 cm. Čepele listů jsou většinou ploché nebo svinuté, na vnější straně listu se při bázi čepele nachází místo jazýčku věneček chlupů. Květy jsou v kláscích, které tvoří latu, která je stažená či rozložitá, vzácněji jednoduchý hrozen. Klásky jsou zboku smáčklé, vícekvěté (zpravidla 2-10 květů), horní květy jsou však zpravidla sterilní. Na bázi klásku jsou 2 plevy, které přibližně stejné, bez osin, zašpičatělé. Pluchy jsou na vrcholu dvoulaločné, zpravidla osinaté, osin 1 nebo někdy 3, prostřední osina kolénkatá. Plušky jsou dvoužilné a dvoukýlné, bez osin. Plodem je obilka. Celkově je známo asi 21 druhů, hlavně na severní polokouli, vzácněji i adventivně.
Někteří autoři rozlišují rod Sieglingia Bernh. (česky trojzubec) a Danthonia DC. (česky plevnatec). Ve světě se někdy ještě rozlišují další rody: Brachatera Desv., Brachyathera Kuntze, Merathrepta Raf., Wilibald-Schmidtia Conrad. V tomto článku se pojednává o rodu Danthonia v širším slova smyslu (s.l.), který zahrnuje i rod Sieglingia (pravděpodobně monotypický s druhem Sieglingia decumbens), popř. i ostatní menší rody.
V České republice rostou pouze 2 druhy z rodu trojzubec (Danthonia s.l.). Relativně běžným druhem je trojzubec poléhavý (Danthonia decumbens, syn.: Sieglingia decumbens (L.) Bernh.). Je to druh chudých trávníků, často provází porosty smilky tuhé. Trojzubec lesostepní čili plevnatec lesostepní (Danthonia alpina) je v ČR kriticky ohrožený druh (C1) a roste pouze v jižní části Bílých Karpat.
Trojzubec (Danthonia) je rod trav, tedy z čeledi lipnicovitých (Poaceae). Jedná se o vytrvalé byliny. Jsou trsnaté. Stébla dorůstají výšek zpravidla 10-100 cm. Čepele listů jsou většinou ploché nebo svinuté, na vnější straně listu se při bázi čepele nachází místo jazýčku věneček chlupů. Květy jsou v kláscích, které tvoří latu, která je stažená či rozložitá, vzácněji jednoduchý hrozen. Klásky jsou zboku smáčklé, vícekvěté (zpravidla 2-10 květů), horní květy jsou však zpravidla sterilní. Na bázi klásku jsou 2 plevy, které přibližně stejné, bez osin, zašpičatělé. Pluchy jsou na vrcholu dvoulaločné, zpravidla osinaté, osin 1 nebo někdy 3, prostřední osina kolénkatá. Plušky jsou dvoužilné a dvoukýlné, bez osin. Plodem je obilka. Celkově je známo asi 21 druhů, hlavně na severní polokouli, vzácněji i adventivně.
Die Traubenhafer (Danthonia) sind eine Gräsergattung aus der Familie der Süßgräser (Poaceae). Die Gattung ist nach dem französischen Botaniker und Agronomen Étienne Danthoine (1739–1794) benannt, der im 18. Jahrhundert die Gräser der Provence erforschte.[1]
Die Traubenhafer sind Ausdauernde Pflanzen mit teilweise langen Rhizomen. Sie sind rasen- oder Horst-bildend. Die Erneuerungstriebe wachsen innerhalb oder außerhalb der untersten Blattscheiden empor. Die Halme stehen aufrecht, selten niederliegend oder gekniet-aufsteigend. Sie haben drei bis sechs Knoten, die gerieft und kahl sind. Die Blattscheiden sind bis zum Grund offen, gerieft und kahl bis behaart. Die Ligula ist ein Wimpernkranz. Die Blattspreite ist flach bis eingerollt, schmal, meistens stark gerieft. In der Knospenlage sind die Blätter gerollt.
Der Blütenstand ist eine Rispe, kann aber zu einer Traube reduziert sein (etwa bei Danthonia alpina). Sie steht aufrecht, zusammengezogen bis ausgebreitet. Die Ährchen bestehen aus 2 bis 12 Blüten, wobei das oberste Blütchen meist reduziert ist. Die Ährchen sind bis zu 25 mm lang, an den Seiten zusammengedrückt. Zur Reife fallen die Blütchen einzeln aus, die Hüllspelzen bleiben stehen. Die Hüllspelzen sind gleichartig, 3- bis 7-nervig, gleich lang wie das Ährchen, häutig und zugespitzt. Die Deckspelzen haben meist 9 Nerven, sind behaart, derbhäutig und tragen an der Spitze zwei lange Zähne. Dazwischen setzt eine gekniete Granne an. Die Vorspelzen sind zweinervig, kürzer als die Deckspelzen und haben deutliche, bewimperte Kiele. Es gibt drei Staubblätter. Die Fruchtknoten sind eiförmig, kahl und tragen zwei kurze, endständige Griffel mit fedrigen Narben.
Die Karyopse ist kahl und fest von den Spelzen eingeschlossen. Der Embryo ist länglich. Der Nabel ist schmal-elliptisch oder strichförmig und nimmt ein Viertel bis vier Fünftel der Fruchtlänge ein.
Die vegetativen Organe speichern als Reservekohlenhydrate Fructane.
Die Gattung ist in der Holarktis und in der Neotropis verbreitet. Ihre Vertreter wachsen an offenen Standorten, in Grasländern und offenen Wäldern, häufig in hügeligen Gebieten.[2]
Die Gattung Danthonia wird innerhalb der Familie in die Unterfamilie Danthonioideae und deren einzige Tribus Danthonieae gestellt. Die Gattung besteht aus rund 100 Arten.[3]
Die Gras-Datenbank von Kew Gardens nennt folgende 26 Arten:[4][5]
Nicht mehr zu dieser Gattung werden gerechnet[5]:
Die Traubenhafer (Danthonia) sind eine Gräsergattung aus der Familie der Süßgräser (Poaceae). Die Gattung ist nach dem französischen Botaniker und Agronomen Étienne Danthoine (1739–1794) benannt, der im 18. Jahrhundert die Gräser der Provence erforschte.
Danthonia is a genus of Eurasian, North African, and American plants in the grass family.[3] Members of this genus are sometimes referred to as oatgrass, but that common name is not restricted to this genus. Other common names include heathgrass and wallaby grass.[4][5][6][7][8][9][10] Australian species have since been reclassified into the genus Rytidosperma.[11]
A number of species which were formerly classified under Danthonia are now included in Amphibromus, Astrebla, Chionochloa, Joycea, Karroochloa, Monachather, Merxmuellera, Notodanthonia, Plinthanthesis, Rytidosperma or Schismus.
Danthonia is a genus of Eurasian, North African, and American plants in the grass family. Members of this genus are sometimes referred to as oatgrass, but that common name is not restricted to this genus. Other common names include heathgrass and wallaby grass. Australian species have since been reclassified into the genus Rytidosperma.
Species Danthonia alpina Vest – central + southern Europe; Ukraine, Turkey, Caucasus Danthonia annableae P.M.Peterson & Rúgolo – Bolivia, Argentina Danthonia araucana Phil. – Chile Danthonia boliviensis Renvoize – Bolivia Danthonia × breviaristata (Beck) Vierh – France, Italy, Austria, Czech Rep, Romania Danthonia breviseta Hack. – Rio de Janeiro Danthonia californica Bol. – BC ALB SAS WA OR CA NV ID UT MT WY SD CO AZ NM; Chile Danthonia cernua Döll – Brazil Danthonia chaseana Conert – Minas Gerais Danthonia chiapasensis Davidse – Chiapas Danthonia chilensis É.Desv. – Argentina, Chile incl Juan Fernández Is Danthonia cirrata Hack. & Arechav. – Bolivia, Brazil, Argentina, Uruguay Danthonia compressa Austin – mountain oatgrass, flattened oatgrass, slender oatgrass – eastern North America from Georgia to Nova Scotia + Ontario Danthonia decumbens (L.) DC. – common heath grass – Europe, North Africa, Turkey, Caucasus Danthonia domingensis Hack. & Pilg. – Hispaniola, Jamaica Danthonia holm-nielsenii Laegaard – Ecuador Danthonia intermedia Vasey – timber oatgrass, intermediate oatgrass – western United States, Canada, Russian Far East Danthonia malacantha (Steud.) Pilg. – Chile incl Juan Fernández Is Danthonia melanathera (Hack.) Bernardello – Argentina Danthonia montevidensis Hack. & Arechav. – Brazil, Argentina, Uruguay Danthonia parryi Scribn. – ALB SAS CO MT WY NM Danthonia rhizomata Swallen – Brazil, Uruguay Danthonia rugoloana Sulekic – Salta Danthonia secundiflora J.Presl – from Mexico to Uruguay Danthonia sericea Nutt. – eastern + central United States Danthonia spicata (L.) Roem. & Schult. – poverty oatgrass, poverty grass – from Alaska + Greenland to Veracruz Danthonia unispicata (Thurb.) Munro ex Macoun – onespike oatgrass – ALB BC SAS WA ID MT OR WY SD UT NV CA Formerly includedA number of species which were formerly classified under Danthonia are now included in Amphibromus, Astrebla, Chionochloa, Joycea, Karroochloa, Monachather, Merxmuellera, Notodanthonia, Plinthanthesis, Rytidosperma or Schismus.
La dantonio (Danthonia) estas holarktisa genro el la poacoj. La genro estas nomita laŭ la franca botanikisto Etienne Danthoine, kiu esploris la poacojn en Provenco dum la 19-a jarcento.
La specioj inkludas :
Iom da specioj kiuj antaŭe estis klasifikitaj sub Danthonia nuntempe estas inkluditaj en Amphibromus, Astrebla, Austrodanthonia, Chionochloa, Joycea, Karroochloa, Monachather, Merxmuellera, Notodanthonia, Pentaschistis, Plinthanthesis, Rytidosperma aŭ Schismus.
Danthonia es un género de plantas herbáceas de la familia de las poáceas.[1] Es originario del hemisferio norte.
El nombre del género fue otorgado en honor de E.Danthoine, un botánico francés.
El número cromosómico básico del género es x = 6 o 9 (?), con números cromosómicos somáticos de 2n = 18, 36 y 48, ya que hay especies diploides y una serie poliploide. Cromosomas relativamente pequeños. Los nucléolos desaparecen antes de la metafase.[1]
Danthonia es un género de plantas herbáceas de la familia de las poáceas. Es originario del hemisferio norte.
Kastekaer (Danthonia) on kõrreliste sugukonda arvatud taimeperekond.
Eestis kasvab üks sellesse perekonda kuuluv pärismaine liik: harilik kastekaer (Danthonia decumbens).
Hinat (Danthonia) on heinäkasvien (Poaceae) heimoon kuuluva kasvisuku. Sukuun luetaan kuuluvaksi ainakin 25 lajia. Sukuun kuuluvaksi on kuitenkin kuvattu useita muitakin lajeja, joista osa on osoittautunut myöhemmin samaksi lajiksi jonkin jo aiemmin kuvatun lajin kanssa. Joidenkin lajien asemasta ei olla täysin varmoja, ovatko ne omia hinalajejaan vai samoja jonkin jo aiemmin kuvatun lajin kanssa.[1]
Hinat ovat monivuotisia, mätästäviä heiniä, joiden varret ovat maanmyötäisiä tai polveilevia ja kohenevia. Lehdet ovat kapeita, tasaisia ja harmaanvihreitä. Lehtitupet ovat avoimia ja kieleke on karvamainen. Kukinto on lyhyt ja tähkylät ovat suurikokoisia ja harvassa. Kussakin tähkylässä on kolmesta viiteen kukkaa. Kaleet ovat tähkylänpituisia ja ulkohelpeet vihneettömiä. Hinalajien kromosomimäärä vaihtelee.[2]
Hinojen (Danthonia) suku on nimetty 1800-luvun alussa eläneen ranskalaisen Etienne Danthoinen mukaan.[2]
Suvun lajeista Suomessa ja Ruotsissa tavataan vain hinaa (Danthonia decumbens)[2][3]. Sitä tavataan Suomessa yleisenä Ahvenanmaalla sekä jonkin verran myös Varsinais-Suomessa ja etelärannikolla[3].
Hinat (Danthonia) on heinäkasvien (Poaceae) heimoon kuuluva kasvisuku. Sukuun luetaan kuuluvaksi ainakin 25 lajia. Sukuun kuuluvaksi on kuitenkin kuvattu useita muitakin lajeja, joista osa on osoittautunut myöhemmin samaksi lajiksi jonkin jo aiemmin kuvatun lajin kanssa. Joidenkin lajien asemasta ei olla täysin varmoja, ovatko ne omia hinalajejaan vai samoja jonkin jo aiemmin kuvatun lajin kanssa.
Hinat ovat monivuotisia, mätästäviä heiniä, joiden varret ovat maanmyötäisiä tai polveilevia ja kohenevia. Lehdet ovat kapeita, tasaisia ja harmaanvihreitä. Lehtitupet ovat avoimia ja kieleke on karvamainen. Kukinto on lyhyt ja tähkylät ovat suurikokoisia ja harvassa. Kussakin tähkylässä on kolmesta viiteen kukkaa. Kaleet ovat tähkylänpituisia ja ulkohelpeet vihneettömiä. Hinalajien kromosomimäärä vaihtelee.
Hinojen (Danthonia) suku on nimetty 1800-luvun alussa eläneen ranskalaisen Etienne Danthoinen mukaan.
Suvun lajeista Suomessa ja Ruotsissa tavataan vain hinaa (Danthonia decumbens). Sitä tavataan Suomessa yleisenä Ahvenanmaalla sekä jonkin verran myös Varsinais-Suomessa ja etelärannikolla.
Danthonia est un genre de plantes monocotylédones de la famille des Poaceae (graminées), sous-famille des Danthonioideae, originaire de l'hémisphère nord, qui comprend une vingtaine d'espèces.
Ce genre parmi les graminées est l'un des plus variables en termes de caractères morphologiques et anatomiques[2]. Au sein des 4 séries morphologiques (Paniciformes, Eragrostiformes, Festuciformes et le Phragmitiformes) qui servent parfois à classer les graminées, le genre Danthonia est inclus dans la série des Phragmitiformes, et placés au voisinage de la tribu des Arundineae.
Le nombre de chromosomes varie beaucoup selon les espèces de Danthonia (ce nombre est moyen ou peu élevé par rapport aux autres graminées)[2].
Les plantes de ce genre produisent deux types de fleurs (chasmogamie avec des « fleurs ouvrantes » et cléistogamie impliquant une autopollinisation obligatoire dans des fleurs fermées).
L'espèce, Danthonia spicata, a été étudiée pour déterminer dans quelle mesure la proportion des deux types de fleurs variait et sur quelles éventuelles bases génétiques. Des infections (ou symbioses ?) avec des champignons semblent pouvoir modifier le type dominant de fleurs[3], et D. spicata produit sous serre 12 % de fleurs cléistogames de plus que des plantes cultivées en pleine terre (pour un pourcentage variant de 12 % à 65 % selon les plants ; variations fortement expliquées par des composantes génétiques, mais pas uniquement, avec une « héritabilité au sens large » estimé à 52,6 % au champ et 71,6 % en serre[4].
Quelques expériences laissent penser qu'à la différence de ce que l'on constate chez d'autres graminées, la dormance des graines de Danthonia ne semble pas affectée par la lumière, ni par les basses températures[5].
Les Danthonia peuvent être parasitées par au moins 5 espèce de champignons du genre Balansiae, de la famille des Clavicipitaceae. Ces parasites sont des ascomycètes qui parasitent des graminées, carex et joncs, et qui pour la plupart ou tous produisent des alcaloïdes toxiques pour les mammifères et insectes herbivores (Atkinsonella hypoxylonien (Peck) Diehl. par exemple).
Plusieurs études ont suggéré que les graminées infectées étaient plus vigoureuses que celles ne l'étant pas et que la proportion d'individus infectés est plus élevée au sein des populations plus anciennes. K. Clay a confirmé en 1984 que les plants de Danthonia spicata (L.) infectés par le champignon Atkinsonella hypoxylonien avaient effectivement de meilleures chances de survie en tant qu'individus au sein d'une population, mais avec une fécondité diminuée par rapport aux individus non infectés[3].
Selon World Checklist of Selected Plant Families (WCSP) (10 mai 2017)[7] :
Certaines espèces autrefois classées dans le genre Danthonia ont été reclassées dans les genres suivants :
Danthonia est un genre de plantes monocotylédones de la famille des Poaceae (graminées), sous-famille des Danthonioideae, originaire de l'hémisphère nord, qui comprend une vingtaine d'espèces.
Étymologie le nom générique, Danthonia, est un hommage au botaniste français, Étienne Danthoine (1739 - 1794).Danthonia is een geslacht uit de grassenfamilie (Poaceae). De soorten van dit geslacht komen voor in delen van het noordelijk halfrond.[1]
Een aantal soorten die voorheen geclassificeerd werden als Danthonia worden tegenwoordig inbegrepen bij Amphibromus, Astrebla, Austrodanthonia, Chionochloa, Joycea, Karroochloa, Monachather, Merxmuellera, Notodanthonia, Pentaschistis, Plinthanthesis, Rytidosperma of Schismus.
Danthonia is een geslacht uit de grassenfamilie (Poaceae). De soorten van dit geslacht komen voor in delen van het noordelijk halfrond.
Izgrzyca (Danthonia DC.) – rodzaj roślin należący do rodziny wiechlinowatych. Obejmuje około 20 gatunków występujących w Eurazji oraz na obu kontynentach amerykańskich[3]. W Polsce rośnie tylko izgrzyca przyziemna (Danthonia decumbens DC.)[4].
Merathrepta Rafinesque
Rodzaj należący do rodziny wiechlinowatych (Poaceae), rzędu wiechlinowców (Poales)[1]. W obrębie rodziny należy do podrodziny Danthonioideae, plemienia Danthonieae[5].
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa jednoliścienne (Liliopsida Brongn.), podklasa komelinowe (Commelinidae Takht.), nadrząd Juncanae Takht., rząd wiechlinowce (Poales Small), rodzina wiechlinowate (Poaceae (R. Br.) Barnh.), podplemię Danthoniinae Fr., rodzaj izgrzyca (Danthonia DC.)[6].
Izgrzyca (Danthonia DC.) – rodzaj roślin należący do rodziny wiechlinowatych. Obejmuje około 20 gatunków występujących w Eurazji oraz na obu kontynentach amerykańskich. W Polsce rośnie tylko izgrzyca przyziemna (Danthonia decumbens DC.).
Danthonia DC. é um género botânico pertencente à família Poaceae[1], subfamília Danthonioideae.
O gênero apresenta aproximadamente 310 espécies. Ocorrem na Europa, África, Ásia, Australásia, América do Norte e América do Sul.
Danthonia DC. é um género botânico pertencente à família Poaceae, subfamília Danthonioideae.
O gênero apresenta aproximadamente 310 espécies. Ocorrem na Europa, África, Ásia, Australásia, América do Norte e América do Sul.
Багаторічна рослина. Кореневища відсутні або короткі або видовжені. Стебла підняті. Листові пластини вузькі, плоскі або плющені. Суцвіття — відкрита або зменшена волоть, іноді зводиться до китиці. Колоски великі, довжиною до 25 мм, стиснуті з боків, складаються з 2–12 квітів.
Азія (західна й північно-східна), Європа (майже вся), Північна Африка, Північна й Південна Америки (переважна частина). Вид голарктично-неотропічний, росте у відкритих середовищах проживання, пасовищах та відкритих лісах, часто в горбистих районах.
В Україні зростає дантонія альпійська (Danthonia alpina) — на лісових луках і галявинах, кам'янистих схилах, в нижньому гірському поясі — в Карпатах, дуже рідко[1].
Danthonia là một chi thực vật có hoa trong họ Hòa thảo (Poaceae).[1]
Chi Danthonia gồm các loài:
Danthonia là một chi thực vật có hoa trong họ Hòa thảo (Poaceae).
扁芒草属(学名:Danthonia)是禾本科下的一个属,为多年生丛生草本植物。该属共有约100种,分布于两半球的温带地区。[1]