dcsimg
 
  fr  
noms dans le fil d’Ariane
Image de Russula acrifolia Romagn. 1997
Life » … » Fungi » … » Basidiomycota » … » Russulaceae

Russula

catalan ; valencien
tout afficher catalan ; valencien tchèque danois allemand anglais espéranto espagnol ; castillan estonien basque finnois français Croate islandais italien japonais lituanien néerlandais ; flamand norvégien ossète polonais portugais samogitien erzya olonetsien roumain ; moldave russe suédois tatar ukrainien vietnamien chinois

Russula ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA

Russula és un gènere de bolets pertanyent a la família de les russulàcies, el qual va ser descrit per Christian Hendrik Persoon el 1796.[2]

Etimologia

Russula vol dir 'rogenc'.[3]

Descripció

  • Són força grossos.
  • Carn homogènia que es trenca com si fos guix.
  • No segreguen cap làtex.
  • Barrets de colors brillants (vermells, verds, violetes, etc.) i variats.
  • Esporada de blanca a groga.
  • Làmines lliures o adherents que, en alguns casos, són lleugerament decurrents en la maduresa.
  • Absència de teixits de vel parcial o volva universal en la seva tija o estípit.[4][5][6]

Hàbitat

Són fongs amb micoriza associada a arbres i arbusts. Cada espècie prefereix o creix exclusivament amb un tipus particular d'arbre.[7]

Distribució geogràfica

És de distribució cosmopolita.

Comestibilitat

Per a la seua utilització culinària cal ser prudent, ja que algunes en són molt coents o acres. Tot i així, n'hi ha algunes de gran qualitat (com ara, la llora blanca (Russula virescens), la qual és excel·lent).[4][8]

Toxicitat

Entre d'altres, són tòxics Russula emetica, Russula sardonia i Russula nobilis. Diversos agents actius tòxics s'hi han descobert i s'han anomenat russufelina.[9]

Risc de confusió amb altres gèneres

Lactarius és un gènere relacionat amb Russula, però aquest darrer no emet làtex quan es trenca.

Espècies

Referències

  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ aegerita.iespana.es (castellà)
  4. ↑ 4,0 4,1 Asociación micológica El Royo (castellà)
  5. ↑ ZipCodeZoo (anglès)
  6. ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
  7. ↑ wildmanstevebrill (anglès)
  8. ↑ Russulales News (anglès)
  9. ↑ Takahashi A, Agatsuma T, Matsuda M, Ohta T, Nunozawa T, Endo T, Nozoe S «Russuphelin A, a new cytotoxic substance from the mushroom Russula subnigricans Hongo.». Chem Pharm Bull (Tòquio)., 40, 12, 1992, pàg. 3185–88. PMID: (resum) 1294320 (resum). [1]
  10. ↑ BioLib (anglès)
  11. ↑ Discover Life (anglès)
  12. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  13. ↑ StrainInfo (anglès)


Bibliografia

  • Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 83-103.
  • Avis, P. G., D. J. McLaughlin, B. C. Dentinger & P. B. Reich, (2003). Long-term increase in nitrogen supply alters above- and below-ground ectomycorrhizal communities and increases the dominance of Russula spp. in a temperate oak savanna. New Phytologist 160: 239-253.
  • Beardslee, H. C., (1918). The russulas of North Carolina. Elisha Mitchell Scientific Society 33: 147-197.
  • Bills, G. F. & Miller, O. K. Jr., (1984). Southern Appalachian Russulas. I. Mycologia 76: 975-1002.
  • Bills, G. F., (1984). Southern Appalachian russulas II. Mycotaxon 21: 491-517.
  • Bills, G. F., (1989). Southern Appalachian russulas IV. Mycologia 81: 57-65.
  • Burlingham, G. S., (1915). Russula. North American Flora 9: 201-236.
  • Burlingham, G. S., (1918). New species of Russula from Massachusetts. Mycologia 10: 93-96.
  • Burlingham, G. S., (1924). Notes on species of Russula. Mycologia 16: 16-23.
  • Buyck, B. & C. L. Ovrebo, (2002). New and interesting Russula species from Panama. Mycologia 94: 888-901.
  • Buyck, B., (2004). Short diagnoses and descriptions for some exotic Russula (Basidiomycotina). Cryptogamie, Mycologie 25: 127-128.
  • Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999). ISBN 2-7114-1413-2.
  • Fatto, R. M., (1998). A study of selected Murrill's russulas. Mycotaxon 69: 487-502.
  • Fatto, R. M., (2000). Several russulas of the Chiricahua mountains. Mycotaxon 75: 265-272.
  • Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970). ISBN 2-04-007940-8.
  • Hesler, L. R., (1960). A study of Russula types. Memoirs of the Torrey Botanical Club 21. 59 pp.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Russula types, II. Mycologia 53: 605-625.
  • Hesler, L. R., (1961). A study of Julius Schaeffer's russulas. Lloydia 24: 182-198.
  • Hibbett, D.S., Binder, M., Bischoff, J.F., Blackwell, M., Cannon, P.F., Eriksson, O.E., Huhndorf, S., James, T., Kirk, P.M., Lücking, R., Lumbsch, H.T., Lutzoni, F., Matheny, P.B., McLaughlin, D.J., Powell, M.J., Redhead, S., Schoch, C.L. et al., 2007. A higher-level phylogenetic classification of the Fungi. Mycological Research 111: 509-547.
  • Kibby, G. & Fatto, R., (1990). Keys to the species of Russula in northeastern North America, Somerville, Nova Jersey: Kibby-Fatto Enterprises. 70 pp.
  • Miller, S. L., (2004). New and interesting species of Russula from the southeastern United States 1. Russula billsii. Mycotaxon 89: 31-38.
  • Pearson, A. A., (1950). The genus Russula. Segona edició. Londres: Brown & Sons. 24 p.
  • Peck, C. H., (1906). New York species of Russula. Report of the state botanist. New York State Museum Bulletin 116: 67-117.
  • Phillips, R., (1991). Mushrooms of North America. Boston: Little, Brown and Company. 108-133.
  • René Pomerleau: Flore des Champignons au Québec (Les éditions La Presse, 1980).
  • Roberts, C., (2007). Russulas of southern Vancouver Island coastal forests. Doctoral dissertation, University of Victoria. Victoria BC, Canadà.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
  • Shaffer, R. L., (1989). Four white-capped species of Russula (Russulaceae). Memoirs of the New York Botanical Garden 49: 348-354.
  • Simpson, W. Synonymy of North American Russula. A literature survey. Russulales News 5: 23-33.
  • Thiers, H. D., (1997). New species of Russula from California. Mycotaxon 63: 349-358.
  • Thiers, H. D., (1997). The Agaricales (gilled fungi) of California 9. Russulaceae I. Russula. Eureka, Califòrnia: Mad River P.
  • Thomas Laessoe, Anna Del Conte: L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996). ISBN 2-04-027177-5.
  • Weber, N. S. & Smith, A. H., (1985). A field guide to southern mushrooms, Ann Arbor, Michigan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Russula: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
src= Russula aeruginea src= Russula amethystina src= Russula atrorubens src= Cualbra retgera (Russula aurea) src= Russula betularum src= Russula caerulea src= Cualbra morada (Russula cyanoxantha) src= Russula vinosa src= Russula turci src= Russula vesca src= Russula sphagnophila src= Russula paludosa src= Russula fellea src= Russula firmula src= Russula fragilis src= Russula mustelina src= Russula ochroleuca src= Russula puellaris src= Russula romellii

Russula és un gènere de bolets pertanyent a la família de les russulàcies, el qual va ser descrit per Christian Hendrik Persoon el 1796.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA
L’EdlV est hébergée par :