Sarkidiornis sylvicola[1] a zo ur spesad houidi eus kerentiad an Anatidae.
Bevañ a ra ar spesad eus Suamerika trovanel (reter an Andoù) da hanternoz Arc'hantina[2].
a vo kavet e Wikimedia Commons.
L'ànec beccrestat americà (Sarkidiornis sylvicola) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anàtids) que habita llacs, rius i pantans de Sud-amèrica. Molts autors el consideren una subespècie de Sarkidiornis melanotos.[1]
L'ànec beccrestat americà (Sarkidiornis sylvicola) és un ocell aquàtic de la família dels anàtids (Anàtids) que habita llacs, rius i pantans de Sud-amèrica. Molts autors el consideren una subespècie de Sarkidiornis melanotos.
Amerikansk knopgås (latin: Sarkidiornis sylvicola) er en andefugl, der lever i Sydamerika. Den er blevet og bliver stadig undertiden betragtet som en underart af knopgåsen (S. melanotos), der ellers kaldes afrikansk knopgås.
Taksonomi fra Wikispecies Amerikansk knopgås (latin: Sarkidiornis sylvicola) er en andefugl, der lever i Sydamerika. Den er blevet og bliver stadig undertiden betragtet som en underart af knopgåsen (S. melanotos), der ellers kaldes afrikansk knopgås.
The comb duck or American comb duck (Sarkidiornis sylvicola), is an unusual duck, found in tropical wetlands in continental South America south to the Paraguay River region in eastern Paraguay, southeastern Brazil and extreme northeastern Argentina,[2] and as a vagrant on Trinidad.
Most taxonomic authorities split this species and the knob-billed duck from each other. The comb duck is generally smaller in size when compared to the knob-billed duck, and flanks are darker (black in males, medium grey in females).
Uncertainty surrounds the correct systematic placement of this species. Initially, it was placed in the dabbling duck subfamily Anatinae. Later, it was assigned to the "perching ducks", a paraphyletic assemblage of waterfowl most of which are intermediate between dabbling ducks and shelducks. As the "perching ducks" were split up, the comb duck was moved to the Tadorninae or shelduck subfamily.[3]
Analysis of mtDNA sequences of the cytochrome b and NADH dehydrogenase subunit 2 genes, however, suggests that it is a quite basal member of the Anatidae, vindicating the earliest placement, but its closest living relatives cannot be resolved to satisfaction without further study.[4]
This common species is unmistakable. It is one of the largest species of duck. Length can range from 56 to 76 cm (22 to 30 in), wingspan ranges from 116 to 145 cm (46 to 57 in) and weight from 1.03 to 2.9 kg (2.3 to 6.4 lb).[5][6][7] Adults have a white head freckled with dark spots, and a pure white neck and underparts. The upperparts are glossy blue-black upperparts, with bluish and greenish iridescence especially prominent on the secondaries (lower arm feathers). The male is much larger than the female, and has a large black knob on the bill.
If seen at a distance, immature comb ducks can also be mistaken for a fulvous whistling duck (Dendrocygna bicolor). However, knob-billed ducks in immature plumage are rarely seen without adults nearby and thus they are usually easily identified, too.[3]
It breeds in still freshwater swamps and lakes in the tropics. It is largely resident, apart from dispersion in the wet season.[3]
This duck feeds on vegetation by grazing or dabbling[3] and to a lesser extent on small fish, invertebrates, and seeds. It can become a problem to rice farmers. Knob-billed ducks often perch in trees. They are typically seen in flocks, small in the wet season, up to 100 in the dry season. Sometimes they separate according to sex.[8]
Comb ducks nest mainly in tree holes,[3] also in tall grass. They line their nests with reeds, grass, or feathers, but not down.[8]
Males may have two mates at once or up to five in succession. They defend the females and young, but not the nest sites. Unmated males perch in trees and wait for opportunities to mate.[8]
Females lay seven to 15[3] yellowish-white eggs. Several females may lay in a single "dump nest" containing up to 50 eggs.[8]
The comb duck or American comb duck (Sarkidiornis sylvicola), is an unusual duck, found in tropical wetlands in continental South America south to the Paraguay River region in eastern Paraguay, southeastern Brazil and extreme northeastern Argentina, and as a vagrant on Trinidad.
Most taxonomic authorities split this species and the knob-billed duck from each other. The comb duck is generally smaller in size when compared to the knob-billed duck, and flanks are darker (black in males, medium grey in females).
El pato crestudo americano (Sarkidiornis sylvicola),[2] también denominado pato crestudo o pato crestudo sudamericano,[3] es una especie de ave anseriforme de la familia Anatidae encontrada en humedales tropicales de América del Sur. Anteriormente era considerada como subespecie del pato crestudo afroasiático (Sarkidiornis melanotos), pero en la actualidad la mayoría de autoridades taxonómicas lo consideran una especie separada.[4]
Esta especie es común e inconfundible. Es una de las especies de pato más grandes. La longitud puede variar de 56 a 76 cm, la envergadura de 116 a 145 cm y el peso de 1,03 a 2,9 kg.[5][6][7] Los adultos tienen la cabeza blanca con manchas oscuras y el cuello y las partes inferiores de blanco puro. Las partes superiores son azul negruzco brillante con iridiscencias azuladas y verdosas especialmente prominente en las plumas secundarias. El macho es mucho más grande que la hembra, y tiene una prominente carúncula sobre el pico.
Si se ven a la distancia, las aves inmaduras pueden confundirse con el suirirí bicolor (Dendrocygna bicolor). Sin embargo, raramente se ven sin adultos cerca y, por lo tanto, son fáciles de identificar.[8]
Su distribución geográfica comprende gran parte de Panamá y América del Sur al este de los Andes, desde Colombia y Venezuela pasando por Perú, Brasil, Bolivia y Paraguay hasta el norte de Argentina y Uruguay. Se le ha visto al oeste de los Andes en Ecuador y en el norte de Chile.
Se reproduce en pantanos y lagos de agua dulce. Es en gran parte residente, aparte de la dispersión en la estación húmeda.[8]
Se alimenta de vegetación y en menor medida, de peces pequeños, invertebrados y semillas y puede convertirse en un problema para los agricultores de arroz. Son vistos típicamente en bandadas, pequeñas en la estación húmeda y de hasta 100 individuos en la estación seca.
El pato crestudo americano (Sarkidiornis sylvicola), también denominado pato crestudo o pato crestudo sudamericano, es una especie de ave anseriforme de la familia Anatidae encontrada en humedales tropicales de América del Sur. Anteriormente era considerada como subespecie del pato crestudo afroasiático (Sarkidiornis melanotos), pero en la actualidad la mayoría de autoridades taxonómicas lo consideran una especie separada.
Sarkidiornis sylvicola Sarkidiornis generoko animalia da. Hegaztien barruko Anatidae familian sailkatua dago.
Sarkidiornis sylvicola Sarkidiornis generoko animalia da. Hegaztien barruko Anatidae familian sailkatua dago.
Sarkidiornis sylvicola
Le Canard sylvicole (Sarkidiornis sylvicola) est une espèce d'oiseaux de la famille des Anatidae.
Elle était et est parfois encore considérée comme une sous-espèce du Sarcidiorne à bosse (S. melanotos), de l'Ancien Monde.
Cet oiseau vit en Amérique du Sud.
Sarkidiornis sylvicola
Le Canard sylvicole (Sarkidiornis sylvicola) est une espèce d'oiseaux de la famille des Anatidae.
Elle était et est parfois encore considérée comme une sous-espèce du Sarcidiorne à bosse (S. melanotos), de l'Ancien Monde.
L'oca dal pettine (Sarkidiornis sylvicola H. Ihering & R. Ihering, 1907) è un uccello della famiglia degli Anatidi, originario delle zone umide tropicali del Sud America continentale,[2] a sud della regione del fiume Paraguay, nel Paraguay orientale, nel Brasile sud-orientale e nell'estremo nord-est dell'Argentina,[3] e accidentalmente anche a Trinidad.
La maggior parte delle autorità tassonomiche ha diviso questa specie e l'oca bernoccoluta in due specie separate tra di loro. L'oca dal pettine ha, generalmente, dimensioni più piccole rispetto all'oca bernoccoluta, ed i suoi fianchi sono più scuri (neri nei maschi, grigi nelle femmine).
L'oca dal pettine è una delle specie di anatra più grandi conosciute, con una lunghezza che può variare dai 56 ai 76 centimetri (da 22 a 30 pollici), un'apertura alare che varia da 1,16 a 1,45 metri (da 46 a 57 pollici), per un peso di 1,03-2,9 kg (2,3-6,4 libbre).[4][5][6] Gli adulti hanno una testa bianca lentigginosa con macchie scure, mentre il collo e la parte inferiore del corpo sono completamente bianche. La parte superiore del corpo è blu-nero lucido, con un'iridescenza bluastra o verdastra particolarmente prominente sulle penne secondarie (penne dell'avambraccio). Il maschio è molto più grande della femmina e presenta una grande cresta circolare nera sul becco.
Se avvistate da lontano, gli esemplari più giovani possono anche essere scambiate per dendrocigne fulve (Dendrocygna bicolor). Tuttavia, i giovani dal piumaggio immaturo sono raramente visti senza adulti nelle vicinanze, rendendo la loro identificazione più facile.[7]
La specie è diffusa nella fascia tropicale del Sud America, dalla Colombia sino alla parte settentrionale dell'Argentina, includendo Bolivia, Ecuador, Guiana francese, Guyana, Perù, Brasile, Paraguay, Uruguay e Venezuela.[1]
La posizione sistematica di questa specie è stata oggetto di dibattito per lungo tempo. Inizialmente, l'oca dal pettine venne inserita nella sottofamiglia Anatinae. Successivamente, venne assegnata al gruppo delle "anatre appollaiate", un assemblaggio parafiletico di uccelli acquatici, la maggior parte dei quali sono intermedi tra gli Anatinae e le casarche. Quando le "anatre appollaiate" furono divise, l'oca dal pettine fu spostata nella sottofamiglia Tadorninae o casarche.[7]
L'analisi del sequenziamento del DNA mitocondriale del citocromo b e NADH deidrogenasi subunità 2 geni, tuttavia, suggerisce che questo uccello sia piuttosto un basale membro degli Anatidi, rivendicando la prima posizione, sebbene sia stato possibile verificare quali fossero i suoi parenti più stretti, senza ulteriori studi.[8]
Questo uccello nidifica nelle paludi e nei laghi d'acqua dolce dei tropici. È in gran parte stanziale, a parte durante la stagione delle piogge dove questi uccelli tendono a disperdersi.[7]
Quest'anatra si nutre di vegetazione pascolando[7] e, in misura minore, di piccoli pesci, invertebrati e semi, il che lo rende un problema per i coltivatori di riso. Sono in grado di appollaiarsi sui rami degli alberi, e vivono tipicamente in stormi, solitamente di piccole dimensioni nella stagione delle piogge, ma che possono raggiungere anche i 100 individui durante la stagione secca, quando gli animali si riuniscono in fonti d'acqua comuni, separandosi in piccoli sottogruppi in base al sesso e all'età.[9]
Le oche dal pettine nidificano principalmente nelle cavità degli alberi[6] e/o nell'erba alta, costruendo e riempiendo i loro nidi con canne, erba o piume.[9]
I maschi possono avere due compagne contemporaneamente o fino a cinque in successione. Difendono le femmine ed i pulcini, ma non i siti di nidificazione. I maschi che non hanno una compagna rimangono appollaiati sugli alberi aspettando un'opportunità per accoppiarsi.[9]
Le femmine depongono da 7 a 15[7] uova bianco-giallastre. Diverse femmine possono deporre in un unico "nido di discarica", che può arrivare a contenente fino a 50 uova.[9]
L'oca dal pettine (Sarkidiornis sylvicola H. Ihering & R. Ihering, 1907) è un uccello della famiglia degli Anatidi, originario delle zone umide tropicali del Sud America continentale, a sud della regione del fiume Paraguay, nel Paraguay orientale, nel Brasile sud-orientale e nell'estremo nord-est dell'Argentina, e accidentalmente anche a Trinidad.
La maggior parte delle autorità tassonomiche ha diviso questa specie e l'oca bernoccoluta in due specie separate tra di loro. L'oca dal pettine ha, generalmente, dimensioni più piccole rispetto all'oca bernoccoluta, ed i suoi fianchi sono più scuri (neri nei maschi, grigi nelle femmine).
De Amerikaanse knobbeleend (Sarkidiornis sylvicola) is een vogel uit de familie Anatidae. Meestal wordt deze soort beschouwd als een in Zuid-Amerika voorkomende ondersoort van de (gewone) knobbeleend: Sarkidiornis melanotos sylvicola
Deze splitsing in twee soorten is geen gemeengoed; de soortsplitsing komt niet voor in Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World, derde druk 2003.
Deze eend lijkt sterk op de (gewone) knobbeleend. Het verschil is het formaat en het verenkleed op de flanken. De Amerikaanse knobbeleend is kleiner, met donkere flanken, bij mannetjes zwart en bij vrouwtjes grijs, terwijl bij de (gewone) knobbeleend van de Oude Wereld de flanken lichtgrijs zijn en bij de vrouwtjes soms wit.
De soort komt wijdverbreid voor in Zuid-Amerika, met name van noordelijk Colombia en Venezuela tot noordelijk Argentinië.[2] Het leefgebied bestaat uit poelen in grasland, meren en rivieren, moerasbossen en rijstvelden.[1]
De Amerikaanse knobbeleend heeft een groot verspreidingsgebied en daardoor is de kans op de status kwetsbaar (voor uitsterven) gering. De grootte van de wereldpopulatie werd in 2005 geschat op 25.000 tot 100.000 individuen. De Amerikaanse knobbeleend gaat in aantal achteruit door ontbossing, het gebruik van landbouwgif in de rijstbouw en plaatselijk ook door overbejaging. Echter, het tempo ligt onder de 30% in tien jaar (minder dan 3,5% per jaar). Om deze redenen staat deze soort eend als niet bedreigd op de Rode Lijst van de IUCN.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesDe Amerikaanse knobbeleend (Sarkidiornis sylvicola) is een vogel uit de familie Anatidae. Meestal wordt deze soort beschouwd als een in Zuid-Amerika voorkomende ondersoort van de (gewone) knobbeleend: Sarkidiornis melanotos sylvicola
Deze splitsing in twee soorten is geen gemeengoed; de soortsplitsing komt niet voor in Howard and Moore Complete Checklist of the Birds of the World, derde druk 2003.
O pato-de-crista (Sarkidiornis sylvicola), também conhecido como pato-de-crista-americano, pato-cachamorro, pato-do-mato e putrião, é uma espécie de ave da família dos anatídeos pertencente ao gênero Sarkidiornis, descrita em 1907 por Rodolpho von Ihering.[1] É encontrado em diversas regiões da América do Sul.[1] Até pouco tempo atrás era considerado como uma subespécie do pato-de-carúncula (Sarkidiornis melanotos), seu congênere africano.
O pato-de-crista (Sarkidiornis sylvicola), também conhecido como pato-de-crista-americano, pato-cachamorro, pato-do-mato e putrião, é uma espécie de ave da família dos anatídeos pertencente ao gênero Sarkidiornis, descrita em 1907 por Rodolpho von Ihering. É encontrado em diversas regiões da América do Sul. Até pouco tempo atrás era considerado como uma subespécie do pato-de-carúncula (Sarkidiornis melanotos), seu congênere africano.
Kamand[2] (Sarkidiornis sylvicola) är en sydamerikansk andfågel i familjen änder[3] som tidigare behandlades som underart till knöland.
Kamanden är en stor och kraftig and med en längd på 55-63 centimeter. Den är distinkt tecknad svartvit, med svartfläckat vitt huvud och hals. Hanen har en stor, köttig knöl på näbben. Till skillnad från den nära släktingen knölanden har den svarta flanker istället för grå, annorlunda formad knöl/kam och är mindre.
,_Colombia_(27994433104).jpg)
,_Colombia_(16398419065).jpg)
Kamanden förekommer i tropiska Sydamerika öster om Anderna söderut till norra Argentina.[4] Den är normalt en stannfågel, men förflyttar sig säsongsmässigt efter tillgång på vatten.[5] Tillfälligt har den påträffats i Trinidad och Tobago.[1]
Tidigare behandlades kamanden som en underart till knöland (S. melanotos) och vissa gör det fortfarande.[6] Den behandlas som monotypisk, det vill säga att den inte delas in i några underarter.
Fågeln trivs i sötvattensträsk, i floder och floddeltan, sjöar och risfält, alla med spridda träd. Den kan också påträffas i öppnare gräsmarker.[5]
Kamanden lever huvudsakligen av vegetabilier, mestadels frön från gräs, säv och vattenlevande växter samt säd och ris. Den intar också både mark- och vattenlevande ryggradslösa djur. Arten betar på land och simmar, vadar och dyker ner huvudet i vattnet på jakte efter föda. I Venezuela ses den ofta tillsammans med visseländer och ibisar.[5]
Det finns mycket lite kunskap om artens häckningsbeteende. I Brasilien har ungar observerats tillsammans med adulta fåglar i både i februari och november. I södra Brasilien har de setts häcka i trädhål. Den läcker upp till 20 vita, gräddfärgade eller gulaktiga ägg som ruvas enbart av honan i 28-30 dagar. Ungarna blir flygga efter cirka 10 veckor.[5]
Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population, men tros minska i antal, dock inte tillräckligt kraftigt för att den ska betraktas som hotad.[1] IUCN kategoriserar därför arten som livskraftig (LC).[1] Världspopulationen uppskattas till mellan 25.000 och 100.000 individer.[7]
Wikimedia Commons har media som rör kamand.
Wikispecies har information om Sarkidiornis sylvicola.
Kamand (Sarkidiornis sylvicola) är en sydamerikansk andfågel i familjen änder som tidigare behandlades som underart till knöland.
,_Colombia_(16372430426).jpg)
.jpg)
