Microtus quasiater és una espècie de talpó de la família dels cricètids endèmica de Mèxic. Aquesta espècie es troba en el vessant oriental de la Sierra Madre Oriental (de 500-2150 m), des del sud-est de Sant Luis Potosí fins al nord d'Oaxaca, Mèxic (Musser i Carleton 2005). El seu hàbitat natural s'inclou al bosc ennuvolat, pastures i terres agrícoles. L'hàbitat típic ha estat descrit com praderies pantanoses i terrenys pantanosos coberts d'herba (Ramírez-Pulido et al. 1991). Aquests ratolins de camp viuen en hàbitats similars als seus congèneres del nord, però tenen una grandària de ventrada molt reduïda. S'alimenten principalment de les arrels i les bases de les tiges de les plantes anuals i, possiblement, algunes gramínies (Hall i Dalquest 1963). No hi ha amenaces significatives per a la supervivència d'aquesta espècie, tot i que la pèrdua d'hàbitat per la urbanització i l'agricultura n'ha fet minvar la població.[1]
Microtus quasiater és una espècie de talpó de la família dels cricètids endèmica de Mèxic. Aquesta espècie es troba en el vessant oriental de la Sierra Madre Oriental (de 500-2150 m), des del sud-est de Sant Luis Potosí fins al nord d'Oaxaca, Mèxic (Musser i Carleton 2005). El seu hàbitat natural s'inclou al bosc ennuvolat, pastures i terres agrícoles. L'hàbitat típic ha estat descrit com praderies pantanoses i terrenys pantanosos coberts d'herba (Ramírez-Pulido et al. 1991). Aquests ratolins de camp viuen en hàbitats similars als seus congèneres del nord, però tenen una grandària de ventrada molt reduïda. S'alimenten principalment de les arrels i les bases de les tiges de les plantes anuals i, possiblement, algunes gramínies (Hall i Dalquest 1963). No hi ha amenaces significatives per a la supervivència d'aquesta espècie, tot i que la pèrdua d'hàbitat per la urbanització i l'agricultura n'ha fet minvar la població.
