Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Ibérica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC. ap. Red.[3] Les fulles són de secció semicircular i la corona és molt curta. Els narcissos són plantes herbàcies bulboses; en aquesta espècie el bulb subglobós presenta túniques externes de color marró fosc. Les fulles linears, de marge llis i de secció semicircular cobertes a la base per beines que vénen del bulb per prolongació de les túniques externes. Les flors són solitàries de color blanc.
És una planta herbàcia glabra d'uns 17-47 cm d'alçada. El bulb és subglobós amb túniques membranoses d'un color castany fosc que es perllonga en una beina d'uns 24-102mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós. A vegades no presenta fulles, la seva característica interessant és que presenta una extrema reducció a la mínima expressió de totes les seves parts florals i la introducció del pigment clorofíl·lic verdós fins als pètals els quals actuen alhora com a fulles també. Té unes petites i primes flors d'un verd ratllat amb una corona segmentada molt petita o reduïda; però deliciosament perfumada, la qual posseeix el 100% de la fragància jonquilla.
Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.
Narcissus viridiflorus pot trobar-se en zones de dunes fixes, en clarianes de suredes, pinedes i bruguerals. Pot arribar a una altitud d'uns 250m sobre el nivell del mar i distribuir-se perl sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica (nord del Marroc). A la península Ibèrica es troba a les serres del sud de Cadis: la Línia de la Concepción, san Roque y Los Barrios.
És una espècie singular dins del seu gènere per la seva corona vestigial i el seu tub molt curt.
Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Ibérica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC. ap. Red. Les fulles són de secció semicircular i la corona és molt curta. Els narcissos són plantes herbàcies bulboses; en aquesta espècie el bulb subglobós presenta túniques externes de color marró fosc. Les fulles linears, de marge llis i de secció semicircular cobertes a la base per beines que vénen del bulb per prolongació de les túniques externes. Les flors són solitàries de color blanc.
Narcissus viridiflorus (Syn.: Narcissus integer, Chloraster integer[1]) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Narzissen (Narcissus), die selbst in die Amaryllidaceae und dort in die Amaryllidoideae eingeordnet wird.
Narcissus viridiflorus ist eine ausdauernde, krautige Pflanze, die die Vegetationsruhe mithilfe einer Zwiebel überdauert, also eine geophytische Lebensweise aufweist.
Die Pflanze weist Wuchshöhen von 15 bis 20 cm auf und hat zur Blütezeit meist keine grünen Blätter, diese erscheinen später[1]. Sie sind schmal (2–5 mm), dunkelgrün und bis zu 35 cm lang. Jede Pflanze bringt nur ein Blatt pro Saison hervor und, falls sie geblüht hat, meist gar keins.[2]
Die Blütezeit erstreckt sich in situ von Oktober bis November.[1] Die 2–5 Blüten sind in einer Dolde an einem fleischigen Blütenstängel angeordnet und werden zuerst von einem Hüllblatt (Spatha) umgeben, das später aufreißt, um die Knospen freizugeben. Zu Beginn der Blüte ist es dann vertrocknet und braun (siehe Foto). Die sternförmigen Blüten sind dunkel- bis hellgrün mit bräunlichem Stich, wobei die Mitte des Perigonblattes (Tepal) intensiver gefärbt ist als die Ränder und weisen einen leichten silbrig-glänzenden Schimmer auf. Die Tepalen können auch zurückgebogen sein. Die ebenfalls grüne Nebenkrone ist nur etwa 1 mm hoch und damit recht klein. Der Fruchtknoten ist dreikantig und länglich und bildet bei erfolgreicher Bestäubung durch Insekten eine dreifächerige Kapselfrucht, die die Samen erhält. Die Blütenstiele eines Blütenstandes sind unterschiedlich lang, da die Blüten einer Pflanze auf unterschiedlichen Höhen liegen.
Die Blüten haben einen sehr starken, speziellen Geruch der typisch für die Art ist.[2]
Die Art ist in ihrer Verbreitung auf Südspanien, Gibraltar und Marokko beschränkt[3], wo sie in Dünen und Korkeichen- bzw. Kiefernwäldern und Heiden zu finden ist.[1] Im Sommer ist es an ihren natürlichen Standorten recht trocken.
Abgesehen von ihrer natürlichen Verbreitung wird die Pflanze weltweit von botanischen Gärten und Sammlern kultiviert, ist aber in dieser Hinsicht eine große Rarität, da die speziellen Bedingungen ihrer Naturstandorte (z. B. die warme Ruhezeit zur Blüteninduktion[3]) schwierig nachzuahmen sind[2].
Narcissus viridiflorus (Syn.: Narcissus integer, Chloraster integer) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Narzissen (Narcissus), die selbst in die Amaryllidaceae und dort in die Amaryllidoideae eingeordnet wird.
Narcissus viridiflorus, commonly known as campanitas, is a species of the genus Narcissus (daffodils) in the family Amaryllidaceae. It is classified in Section Jonquillae.
Narcissus viridiflorus possesses a number of unusual features for the genus Narcissus. It is the only species with green flowers, and is night flowering, and is one of only five species that bloom in the Autumn, rather than Spring.
Danish botanist Peter Schousboe described the species in 1800 from material collected in Morocco. The species name is derived from the Latin words viridis "green" and flos/floris "flower".
Narcissus viridiflorus is native to the southern Iberian Peninsula (southern Spain) and North Africa (northern Morocco). It is known from fewer than 15 populations, with a total area of 84 square kilometres, and is threatened by overgrazing and urban development. It has not been well-studied in north Africa and there may be more populations there.[1]
Narcissus viridiflorus, commonly known as campanitas, is a species of the genus Narcissus (daffodils) in the family Amaryllidaceae. It is classified in Section Jonquillae.
Narcissus viridiflorus es una especie de planta bulbosa perteneciente a la familia de las amarilidáceas y el único miembro del género Narcissus de la sección Chloraster. Es originaria del sur de la península ibérica y del Norte de África.
Es una especie de narciso con flores fuertemente perfumadas y de color verde, que florece en el otoño, con una a cinco flores en una umbela. Se encuentra distribuida por España y Marruecos, donde crece en lugares rocosos. Necesita un descanso con calor para florecer.[1]
Narcissus viridiflorus fue descrita por el botánico, algólogo y explorador danés, Peder Kofod Anker Schousboe y publicado en Iagttagelser over Vextriget i Marokko... 157, en el año 1800.[2]
Número de cromosomas de Narcissus viridiflorus (Fam. Amaryllidaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=28[3]
Narcissus nombre genérico que hace referencia del joven narcisista de la mitología griega Νάρκισσος (Narkissos) hijo del dios río Cephissus y de la ninfa Leiriope; que se distinguía por su belleza.
El nombre deriva de la palabra griega: ναρκὰο, narkào (= narcótico) y se refiere al olor penetrante y embriagante de las flores de algunas especies (algunos sostienen que la palabra deriva de la palabra persa نرگس y que se pronuncia Nargis, que indica que esta planta es embriagadora).
viridiflorus: epíteto latino que significa "con flores verdes".[4]
Declarado VU (especie vulnerable) en la Lista Roja Nacional de España de 2008.[6]
Narcissus viridiflorus es una especie de planta bulbosa perteneciente a la familia de las amarilidáceas y el único miembro del género Narcissus de la sección Chloraster. Es originaria del sur de la península ibérica y del Norte de África.
Narcissus viridiflorus là một loài thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae. Loài này được Schousb. mô tả khoa học đầu tiên năm 1800.[1]
Narcissus viridiflorus là một loài thực vật có hoa trong họ Amaryllidaceae. Loài này được Schousb. mô tả khoa học đầu tiên năm 1800.
