nimet breadcrumb-navigoinnissa
The mostly tropical mygalomorph spider family Ctenizidae (trapdoor spiders) includes 128 described species (Platnick 2013), 14 or 15 of them occurring in North America north of Mexico: Ummidia is found throughout the United States (10 or 11 described U.S. species but many undescribed species as well), Cyclocosmia in the southeastern U.S. (two U.S. species), and Bothriocyrtum and Hebestatis in California (one U.S. species each) (Bond and Hendrixson 2005; Bradley 2013; Platnick 2013). Ctenizids, the best known of the trapdoor-building spiders, have eight eyes, like most spiders. Analyses by Bond et al. (2012) suggest that Ctenizidae may not be a monophyletic group as currently composed.
All known North American ctenizids live in silk-lined terrestrial burrows, with burrow linings consisting of a heavy layer of parchment-like silk and packed soil. Burrows are constructed with a trapdoor (often well disguised) that is used in prey capture. The spider waits beneath a slightly ajar trapdoor and when it detects potential prey passing by, itlunges out of the burrow, bites its prey, and returns with the prey to the bottom of the burrow to feed. In the United States, ctenizid habitat ranges from the more mesic climates of the southeast to the xeric climates of California deserts. Taxonomic investigations of North American ctenizids are limited, with the exception of the revision of Cyclocosmia by Gertsch and Platnick (1975). Numerous undescribed Ummidia species are known even from the United States. (Bond and Hendrixson 2005)
Els ctenízids (Ctenizidae) són una família d'aranyes migalomorfes.[2] Fou descrita per primera vegada per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1887.[1]
Són de mida mitjana i excaven caus amb un opercle que fa de porta, fet de terra, vegetació i seda. L'opercle és difícil de veure quan està tancat perquè els materials vegetals i la terra el camuflen de manera eficaç. L'escotilla queda fixada amb seda en un costat.
Són aranyes d'hàbits nocturns, i esperen a la presa aguantant-se a l'altra banda de l'opercle amb les urpes del seu tars. Els insectes i altres artròpodes són capturats quan s'apropen a la vora del cau. L'aranya detecta la presa per les vibracions que emet i quan és prou a prop, l'aranya surt ràpidament a fora i fa la captura.
A diferència d'altres migalomorfs, els ctenízids tenen un rastellum –una filera de espines rígides– en el quelícer. Això l'utilitzen per cavar i recollir terra mentre construeixen el cau. Utilitzen els seus pedipalps i les primeres potes per tancar l'opercle quan són molestats.[3]
Els mascles dels ctenízids anul·len les reaccions agressives de les femelles, però no se sap ben bé com ho fan. Les femelles mai s'allunyen del cau i és allà on guarden els ous, embolicats en sacs.
Entre els enemics dels ctenízids s'inclouen cert pompílids, un tipus de vespes que entren al cau, piquen l'aranya i aquesta queda immobilitzada; ponen els ous en el seu cos, normalment un per aranya, que servirà d'aliment a la larva.
La família dels ctenízids va ser descrita per Thorell el 1887, basant-se en el gènere Cteniza.[4] Des de l'aparició de la filogenètica molecular i la seva aplicació a les aranyes, la família ha estat desmantellada progressivament;[5] el World Spider Catalog enumera més de 100 gèneres antigament col·locats en els ctenízids però que recentment s'han transferit a altres famílies.[4] Els halonopròctids (Halonoproctidae) es van separar el 2018, deixant-ne només tres gèneres. Tot i així, segons un estudi de 2018 la família no és monofilètica ja que Stasimopus no es troba en el mateix clade que els altres dos gèneres (els tres gèneres que queden dins els Ctenizidae estan ombrejats de color groc):[5]
Heteromigas (Migidae)
Idiops (Idiopidae)
Myrmekiaphila (Euctenizidae)
Segons el World Spider Catalog amb data de 30 de gener de 2019, hi ha 3 gèneres reconeguts:[2]
Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[6]
Els ctenízids eren l'única família representant de la superfamília dels ctenizoïdeus (Ctenizoidea). Les aranyes, tradicionalment, foren classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació per sobre del nivell familiar.[8][9]
Els ctenízids (Ctenizidae) són una família d'aranyes migalomorfes. Fou descrita per primera vegada per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1887.
Die Eigentlichen Falltürspinnen (Ctenizidae) sind eine Familie von vogelspinnenartigen Spinnen und umfassen 3 Gattungen und 53 Arten. Obwohl man sie Falltürspinne nennt, baut sie nicht im direkten Sinne eine Falltür, da die klappenartige Konstruktion sich nur nach oben hin öffnen lässt und nicht nach unten.
Die Eigentlichen Falltürspinnen sind den Braunen Falltürspinnen in Aussehen und Verhalten sehr ähnlich. Sie haben jedoch keine Hafthaare (Scopula) an den Tarsen, sind meist deutlich dunkler und kräftiger gebaut und weisen keine Zeichnung auf.[1]
Wie die Braunen Falltürspinnen graben auch die Eigentlichen Falltürspinnen eine Wohnröhre in den Boden und verschließen diese mit einem Deckel aus Spinnseide, getarnt mit Erde oder Pflanzenteilen. Der Deckel ist bei den Mitgliedern dieser Familie jedoch meist deutlich dicker. Bei der Jagd verlassen die Tiere ihre Röhre meist nur so weit, dass das hinterste Bein noch in der Röhre bleibt und so den Deckel offen hält.[1]
Die Cteniza-Arten sind im Mittelmeerraum in Italien und Frankreich verbreitet. Nur Cteniza ferghanensis kommt in Zentralasien vor. Die beiden Cyrtocarenum-Arten sind in Griechenland und der Türkei verbreitet und die Arten der Gattung Stasimopus kommen nur in Südafrika vor.
Der World Spider Catalog listet für die Eigentlichen Falltürspinnen aktuell 3 Gattungen und 54 Arten.[2] (Stand: Dezember 2018)
Die Eigentlichen Falltürspinnen (Ctenizidae) sind eine Familie von vogelspinnenartigen Spinnen und umfassen 3 Gattungen und 53 Arten. Obwohl man sie Falltürspinne nennt, baut sie nicht im direkten Sinne eine Falltür, da die klappenartige Konstruktion sich nur nach oben hin öffnen lässt und nicht nach unten.
Ктенизиддер (лат. Ctenizidae) – ысык жерлердеги жөргөмүштөрдүн бир тукуму.
ಲತೋಚಿಯಾ ಅಥವಾ ಆಫ್ರಿಕನ್ ಟ್ರಾಪ್ಡೋರ್ ಸ್ಪೈಡರ್(trapdoor spider)ಕುಟುಂಬ 'ಆರ್ತೋಫೋಡ್ಸ್ '(arthropods). ಈ ಜೇಡ ಮೂಲತಃ ಓಕಿನಾವಾ ದಲ್ಲಿ ಸಿಕ್ಕಿತು, ಮತ್ತು ಪ್ರದೇಶದ ಇತರ ಉಷ್ಣವಲಯದ ದ್ವೀಪಗಳು ಅನಂತರ ಆಫ್ರಿಕಾದಲ್ಲಿ ಕಂಡುಹಿಡಿಯಲಾಯಿತು. [೧]..ಇದು ನೆಲದೊಲಗೆ ಬಿಲಮಾಡಿ,ಅದಕ್ಕೆ ಬಾಗಿಲನ್ನು ಎರ್ಪಡುಸುತ್ತದೆ.ಅದಕ್ಕೆಈಜೇಡುಗಳನ್ನು ಟ್ರಾಪ್ಡೋರ್(Trapdoor)ಜೇಡುಗಳಂತಾರೆ.
ಇತರ ಟ್ರಾಪ್ಡೋರ್ ಜೇಡಗಳು ಸಾಮಾನ್ಯವಾಗಿ ಚಿಕ್ಕದಾಗಿರುತ್ತವೆ, ಬಣ್ಣ ಪ್ರಮುಖವಾಗಿ ಕಪ್ಪು, ಮತ್ತು ಅವರು ಪ್ರೌಢ ಮಾಹಿತಿ, ತಮ್ಮ ದಟ್ಟವಾದ ಕಪ್ಪು ಬಣ್ಣದ ಒಂದು ಬೂದು ಬಣ್ಣದ ಮಿಶ್ರಣವನ್ನು ಫೇಡ್ ಪ್ರಾರಂಭವಾಗುತ್ತದೆ. ಅವರು ದವಡೆಗಳು ಮತ್ತು ಮನ್ದಿಬ್ಲೆಸ್ ಮತ್ತು ಎಂಟು ಕಾಲುಗಳ ಜೋಡಿ, ಮತ್ತು ಎಂಟು ಕಣ್ಣುಗಳಿವೆ. ಹೆಣ್ಣುಜೇಡುಗಳು ಸಾಮಾನ್ಯವಾಗಿ ಗಂಡುಜೇಡುಗಳಿಂತ ದೊಡ್ಡದಾಗಿವೆ, ಆದರೆ ಗಂಡು ದೊಡ್ಡ ಮನ್ದಿಬ್ಲೆಸ್ ಹೊಂದಿರುತ್ತದೆ.[೨].ಈ ಜೇದಗಳು ದೊಡ್ದದೇಹಹೊಂದಿರುತ್ತವೆ.ಸುಮಾರು ಒಂದು ಅಂಗುಲ ಕ್ಕಿಂತ ಹೆಚ್ಚಾಗಿ ಬೆಳಯುತ್ತವೆ.ಕಾಲಿಫೋರ್ನಿಯಾದಲ್ಲಿರುವ ಜೇಡುಗಳು ಉಳಿತಕ್ಕಿಂತ ದೊಡ್ಡವು.ಉಳಿದ ಜೇಡುಗಳು ಒಂದು ಅಂಗುಲ ದಷ್ಟ್ಸ್ಟು ಬೆಳಯಬಹುದು.ಆಫ್ರಿಕಾ ಟ್ರಾಪ್ಡೋರ್ ಜೇಡಗಳು ಒಂದುವರೆ ಅಂಗುಲಕ್ಕಿಂತ ಹೆಚ್ಚಾಗಿರುತ್ತವೆ.ಜೇಡುಗಳ ಮೈಮೇಲೆ ಸಕೇಶಗಳಿರುತ್ತವೆ.ಇದರ ದೇಹ/ಮೈ ತುಂಡುತುಂಡಾಗಿ ಕಾಣಿಸುತ್ತದೆ
ಲತೋಚಿಯಾ ಅಥವಾ ಆಫ್ರಿಕನ್ ಟ್ರಾಪ್ಡೋರ್ ಸ್ಪೈಡರ್(trapdoor spider)ಕುಟುಂಬ 'ಆರ್ತೋಫೋಡ್ಸ್ '(arthropods). ಈ ಜೇಡ ಮೂಲತಃ ಓಕಿನಾವಾ ದಲ್ಲಿ ಸಿಕ್ಕಿತು, ಮತ್ತು ಪ್ರದೇಶದ ಇತರ ಉಷ್ಣವಲಯದ ದ್ವೀಪಗಳು ಅನಂತರ ಆಫ್ರಿಕಾದಲ್ಲಿ ಕಂಡುಹಿಡಿಯಲಾಯಿತು. ..ಇದು ನೆಲದೊಲಗೆ ಬಿಲಮಾಡಿ,ಅದಕ್ಕೆ ಬಾಗಿಲನ್ನು ಎರ್ಪಡುಸುತ್ತದೆ.ಅದಕ್ಕೆಈಜೇಡುಗಳನ್ನು ಟ್ರಾಪ್ಡೋರ್(Trapdoor)ಜೇಡುಗಳಂತಾರೆ.
Ctenizidae is a small family of mygalomorph spiders that construct burrows with a cork-like trapdoor made of soil, vegetation, and silk. They may be called trapdoor spiders, as are other, similar species, such as those of the families Liphistiidae, Barychelidae, and Cyrtaucheniidae, and some species in the Idiopidae and Nemesiidae. The name comes from the distinctive behavior of the spiders to construct trapdoors, and ambush prey from beneath them.[2]
In 2018, the family Halonoproctidae was split off from the Ctenizidae.[3] A further genus, Stasimopus, was split off into its own family, Stasimopidae, in 2020.[3][4] The family currently consists of two genera and five species.[1]
The name derives from Greek κτενὶζειν ktenizein, meaning "combing" or "cleaning", referring to their behaviour of cleaning continuously, and the suffix "-idae", which designates belonging to a family.
The family Ctenizidae was first described by Thorell in 1887, being based on the genus Cteniza.[3] Since the advent of molecular phylogenetics and its application to spiders, the family has been progressively dismantled;[5] the World Spider Catalog lists over 100 genera formerly placed in Ctenizidae but now transferred to other families.[3] The Halonoproctidae were split off in 2018, leaving only three genera. Even so, the family was not monophyletic, since Stasimopus is not in the same clade as the other two genera, according to a 2018 study (the three genera left in the Ctenizidae at that time are shaded in yellow):[5]
Heteromigas (Migidae)
Idiops (Idiopidae)
Myrmekiaphila (Euctenizidae)
In 2020, a large scale molecular phylogenetic study confirmed the placement of Stasimopus outside the clade consisting of Cteniza and Cyrtocarenum, and transferred it to its own family, Stasimopidae.[4] This placement is accepted by the World Spider Catalog as of February 2022.[3]
As of February 2022, the World Spider Catalog accepted only two extant genera:[3]
The two genera of Ctenizidae are found in Europe and Turkey, particularly in France and Italy.[3] Like many other mygalomorphs, Cteniza have highly localized distributions. This results in clumps of spider burrows a short distance from their maternal burrows, resulting in a dense cluster of spiders surrounding a large female.[7]
Ctenizidae is a small family of mygalomorph spiders that construct burrows with a cork-like trapdoor made of soil, vegetation, and silk. They may be called trapdoor spiders, as are other, similar species, such as those of the families Liphistiidae, Barychelidae, and Cyrtaucheniidae, and some species in the Idiopidae and Nemesiidae. The name comes from the distinctive behavior of the spiders to construct trapdoors, and ambush prey from beneath them.
In 2018, the family Halonoproctidae was split off from the Ctenizidae. A further genus, Stasimopus, was split off into its own family, Stasimopidae, in 2020. The family currently consists of two genera and five species.
Ktenizedoj aŭ Ctenizidae estas familio de mezgrandaj migalomorfaj araneuloj kiuj konstruas nestotruojn kun klapopordoj faritaj el grundo, vegetaĵaro kaj aranea silko. Ili povas esti nomataj ankaŭ klapopordaj araneoj, ĉar estas similaj specioj, kiaj tiuj de la familioj Lifistiedoj, Bariĥeledoj, Cirtauĥeniedoj kaj kelkaj specioj en Idiopedoj kaj Nemesiedoj. Kelkaj specioj de la genro Conothele ne konstruas nestotruojn, sed konstruas silkan tubon kun klapopordo en arboŝelaj fendoj.[1]
Ktenizedoj aŭ Ctenizidae estas familio de mezgrandaj migalomorfaj araneuloj kiuj konstruas nestotruojn kun klapopordoj faritaj el grundo, vegetaĵaro kaj aranea silko. Ili povas esti nomataj ankaŭ klapopordaj araneoj, ĉar estas similaj specioj, kiaj tiuj de la familioj Lifistiedoj, Bariĥeledoj, Cirtauĥeniedoj kaj kelkaj specioj en Idiopedoj kaj Nemesiedoj. Kelkaj specioj de la genro Conothele ne konstruas nestotruojn, sed konstruas silkan tubon kun klapopordo en arboŝelaj fendoj.
Los ctenízidos (Ctenizidae) son una familia de arañas migalomorfas, la única representante de la superfamilia de los ctenizoideos (Ctenizoidea).
Son arañas de medida media y excavan madrigueras que cierran con una tapadera hecha de tierra, vegetación y seda que le confieren un camuflaje muy eficaz. La escotilla queda fijada con seda a un lado.
De hábitos nocturnos, esperan a la presa aguantándose en la otra banda de la tapadera. Los insectos y otros artrópodos son capturados cuando se acercan, detectados por las vibraciones que emiten.
A diferencia de otros migalomorfos, los ctenízidos tienen un rastellum en el quelícero que utilizan para cavar y recoger tierra mientras construyen su madriguera. Utilizan sus pedipalpos y el primer par de patas para cerrar la tapadera cuando son molestadas.[1]
Los machos de los ctenízidos anulan las reacciones agresivas de las hembras, pero no se conoce bien el mecanismo. Las hembras nunca se alejan de la madriguera, donde guardan los huevos en sacos.
Entre los enemigos de los ctenízidos destacan los pompílidos, avispas que entran en la madriguera, pican a la araña, que queda inmovilizada, y ponen los huevos en su cuerpo inerte. Normalmente ponen uno por araña, cuyo cuerpo servirá de alimento a la larva.
La categorización en subfamilias sigue las propuestas de Joel Hallan en su Biology Catalog.
Según The World Spider Catalog 12.5:[2]
Algunos aspectos de su taxonomía están actualmente en discusión, especialmente en los Estados Unidos, y muchas especies del género Ummidia están por describir. Otros géneros de ctenízidos pueden ser más comunes de lo que se puede llegar a pensar, pero son poco conocidos por sus costumbres esquivas.
El género Cyclocosmia agrupa a cuatro especies que se encuentran respectivamente e Florida, Georgia, México y China. Esta distribución discontinua indica que su proceso de especiación fue resultado de la deriva continental. Es un género con características especiales, con una placa endurecida en el opistosoma, que parece que actúa como segunda tapadera cuando se necesita repeler a algún pompílido.
Los ctenízidos (Ctenizidae) son una familia de arañas migalomorfas, la única representante de la superfamilia de los ctenizoideos (Ctenizoidea).
Les Ctenizidae sont une famille d'araignées mygalomorphes[1]. Elles sont surnommées mygales fouisseuses noires.
Les espèces de cette famille se rencontrent en France, en Italie, en Grèce et en Turquie.
Cette famille est connue depuis le Paléogène[2].
Ces araignées sont terricoles et de mœurs nocturnes. Leur terrier est cylindrique, souvent profond, tapissé de soie peu adhérente aux parois, il est clos par un opercule circulaire, à bords biseautés, constitué de couches alternées de soie et de terre. Seuls les jeunes individus savent creuser un terrier. La ponte se fait dans le terrier.
Ces araignées sont dépourvues de lames maxillaires.
Selon World Spider Catalog (version 23.0, 30/03/2022)[3] :
Selon World Spider Catalog (version 20.5, 2020)[2] :
Cette famille a été décrite par Thorell en 1887.
Cette famille rassemble cinq espèces dans deux genres actuels[1].
Elle a été démembrée entre Ctenizidae proprement dit et Halonoproctidae par Godwin, Opatova, Garrison, Hamilton et Bond en 2018[4], puis les Stasimopidae en sont exclus par Opatova, Hamilton, Hedin, Montes de Oca, Král et Bond en 2020[5].
Les Ctenizidae sont une famille d'araignées mygalomorphes. Elles sont surnommées mygales fouisseuses noires.
Ctenizidae Thorell, 1887 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Mygalomorphae.
Il nome deriva dal greco κτενὶζειν, ctenìzein, cioè pettinare, ripulire, strigliare (detto di cavalli) per il loro comportamento di lisciarsi e ripulirsi in continuazione, ed il suffisso -idae, che designa l'appartenenza ad una famiglia.
I ragni appartenenti a questa famiglia vengono denominati ragni a botola (in inglese trapdoor spiders) e fra i ragni migalomorfi sono di medie dimensioni; scavano un cunicolo nel terreno usando vegetazione e seta per mantenerlo allargato, e ponendo alla sommità una sorta di botola dalla quale escono repentinamente per afferrare le prede ignare.
Vi sono anche altre famiglie di ragni non strettamente e fileticamente correlate che portano la stessa denominazione come i Liphistiidae, i Barychelidae, i Cyrtaucheniidae ed alcuni Idiopidae e Nemesiidae; per lo più queste famiglie, però, costruiscono tubi serici con la stessa conformazione invece di cunicoli scavati nel terreno.
La botola è difficile da scorgere quando è chiusa perché i materiali vegetali e del suolo di cui è composta ne rendono molto efficace il camuffamento. La botola è incardinata su un lato con la seta. I ragni che di solito sono di abitudini notturne, aspettano la preda in posa tenendo la parte inferiore della porta sollevata con gli artigli presenti sul loro tarso. Quando gli insetti o altri piccoli artropodi si avvicinano di notte troppo alla botola semiaperta vengono ghermiti e catturati subito. Il ragno se ne accorge per le vibrazioni che fa avvicinandosi, salta fuori dal cunicolo e li cattura.
Fra i nemici di questi tipi di ragni vanno annoverate alcune specie di vespe Pompilidae che guadagnando l'ingresso delle trappole riescono a pungere il ragno depositandovi sopra un uovo la cui larva, appena nata, divorerà vivo il ragno stesso.
Carattere distintivo della famiglia Ctenizidae rispetto agli altri migalomorfi, è quello di avere il rastellum sui cheliceri. Di aspetto assomigliano a "denti" o "barbe" su ogni zanna, e queste modifiche hanno la funzione di scavare e raggruppare il terreno mentre costruisce un cunicolo. In caso di disturbo usano i pedipalpi e il primo paio di zampe per tenere chiusa la porta-trappola.
Il genere Cteniza è diffuso in Italia e Francia. Il genere Cyrtocarenum in Grecia e Turchia.
A seguito di alcuni lavori, descritti di seguito, questa famiglia ha subìto una considerevole revisione. Attualmente, a novembre 2020, si compone di 2 generi e 5 specie.[1] La suddivisione in sottofamiglie seguita è quella dell'entomologo Joel Hallan:[2]
Ctenizidae Thorell, 1887 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Mygalomorphae.
De valdeurspinnen (Ctenizidae) zijn een familie van spinnen. Ze danken hun naam aan het gebruik van een goed verborgen nest voor het vangen van de prooi. Er zijn echter ook spinnen uit andere families die deze methode toepassen waardoor de naam valdeurspinnen niet altijd wordt gebruikt voor soorten uit de Ctenizidae-familie, bijvoorbeeld ook voor de Idiopidae.
De valdeurspinnen maken een tunnelvormig nest op de bodem of soms op boomschors of bladeren, waarvan het uiteinde wordt afgesloten door een goed gecamoufleerd klepje gemaakt van substraat en spinrag. Rond de afgesloten opening zijn door de spin struikeldraden gesponnen, die als een prooi langs loopt worden aangeraakt. De spin merkt de trillingen op, opent razendsnel de 'deur' van zijn nest en valt de prooi aan.
De valdeurspinnen (Ctenizidae) zijn een familie van spinnen. Ze danken hun naam aan het gebruik van een goed verborgen nest voor het vangen van de prooi. Er zijn echter ook spinnen uit andere families die deze methode toepassen waardoor de naam valdeurspinnen niet altijd wordt gebruikt voor soorten uit de Ctenizidae-familie, bijvoorbeeld ook voor de Idiopidae.
De valdeurspinnen maken een tunnelvormig nest op de bodem of soms op boomschors of bladeren, waarvan het uiteinde wordt afgesloten door een goed gecamoufleerd klepje gemaakt van substraat en spinrag. Rond de afgesloten opening zijn door de spin struikeldraden gesponnen, die als een prooi langs loopt worden aangeraakt. De spin merkt de trillingen op, opent razendsnel de 'deur' van zijn nest en valt de prooi aan.
Ctenizidae er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører den forholdsvis primitive gruppen Mygalomorphae. Denne familien er representert med åtte arter i Europa.
Middelsstore til store, kraftige, mørkfargede edderkopper. Som hos andre mygalomorfe edderkopper peker giftklørne på chelicerene bakover. De har en rasplignende struktur (rastellum) på chelicerene som de bruker til å grave med. Spinnvortene er ganske korte.
Disse edderkoppene lever i silkekledte ganger som er lukket med et tykt lokk (fall-lem) av silke, jord og planterester. Det går snubletråder av silke ut fra åpningen slik at edderkoppen kan merke når potensielle byttedyr nærmer seg. Edderkoppen sitter gjerne rett under lokket og holder dette fast ved hjelp av klørne på de fremre beina. Om et insekt skulle komme nær nok, spretter edderkoppen ut og griper byttet. Hunnene lever så godt som hele sitt liv i gangen sin, hannene vandrer en del på leting etter hunner. Hunnen forer ungene med oppgulpede matrester. Artene i slekten Cyclocosmia lager ikke noe lokk på gangen, men lukker den med sin egen kropp. Bakenden på disse dyrene er dekket av en rund, hard plate som passer til en innsnevring på gangen. Man antar at dette kan være en tilpasning som verner dem mot rov-vepser i familien Pompilidae, som disse edderkoppene er svært utsatt for.
Som andre mygalomorfe edderkopper har de et kraftig bitt, men de er ikke regnet som farlige for mennesker.
Familien forekommer i alle verdensdeler bortsett fra Antarktis, men bare i varme områder. Flest arter er det i det sørlige Afrika.
Ctenizidae er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører den forholdsvis primitive gruppen Mygalomorphae. Denne familien er representert med åtte arter i Europa.
Ctenizidae é uma família de aranhas.
A família Ctenizidae inclui as seguintes subfamílias e géneros:[1]
Ctenizidae este o familie de păianjeni migalomorfi care construiesc vizuini, cu pereții acoperiți cu resturi vegetale și mătase și cu o trapă la intrare. Există, de asemenea, și alte familii ce-și sapă vizuini cu o trapă la intrare, de exemplu Liphistiidae, Barychelidae, Cyrtaucheniidae, mai rar la Idiopidae și Nemesiidae. Unele specii din genul Conothele nu construiesc vizuină, dar țes un tub de mătase cu trapă și cu fisuri înpereții tubului[1].
Spre deosebire de alți păianjeni migalomorfi, Ctenizidae au un rastellum pe chelicere, asemănător unor „dinți” sau „spini” pe fiecare colț. Rastellumul este folosit pentru a săpa și a aduna solului în timpul construcțieie vizuinii. Păianjenii din genul Cyclocosmia sunt neobișnuiți, datorită prezenței unei plăcuți dure pe partea posterioră a opistosomii, care acționează ca un scut împotriva viespelor parazite. Cu ajutorul pedipalpilor și picioarelor, ei țin trapa închisă, atunci când sunt deranjați[2].
E foarte să greu să observi vizuina unui astfel de păianjeni, deoarece ea este bine camuflată cu particule de sol, frunze, crenguțe. Trapa se deschide asemenea unei uși, fiind alipită de peretele vizuinii cu mătase. Păianjenul așteaptă parada ținându-se cu ghiarele tarsiene de partea inferioară a trapei. De la intrare în vizuină pleacă numeroase fire de semnalizarea. Păianjenul detectează prada prin vibrațiile firelor, la atingerea lor de către victimă. Cân prada se apropie de vizuină, păianjenul sare brusc și o înțeapă cu chelicerele. Apoi, prada este adusă în vizuină și consumată. Se hrănesc cu diferite insecte, alte artropode, uneori cu vertebrate mici. Uneori păianjenul foarte flămând își va aștepta hrana în afara vizuinii, însă și în acest caz el folosește firele de semnalizare.
Masculii sunt în stare să depășescă comportamentul agresiv al femelelor. Femela niciodată nu va călători departe de vizuina sa, mai ales dacă are un cocon cu ouă. În acest timp, femela va hrăni tinerii păianjeni cu prada prinsă de ea.
Dușmani ai acestor păianjeni sunt: viespile din familia Pompilidae , care caută vizuină pentzru a depune ouăle în corpul păianjenilor. Larvele eclozate din aceste ouă consum păianjenul din interior.
Ummidia este răspândită în sudul Statelor Unite. Bothriocyrtum californicum este comun pe coasta Pacificului. Genul Cyclocosmia, include 7 specii, se găsește în SUA, Mexic, Guatemala, China, Thailanda și Canada. Numărul speciilor poate fi pe cale de dispariție din cauza distrugerii habitatelor.
Taxonomia actuală a păianjenilor Ctenizidae este inceartă și multe specii din genul Ummidia rămân nedescrise (Raven, 1985). Familia include 120 de specii.
Ctenizidae este o familie de păianjeni migalomorfi care construiesc vizuini, cu pereții acoperiți cu resturi vegetale și mătase și cu o trapă la intrare. Există, de asemenea, și alte familii ce-și sapă vizuini cu o trapă la intrare, de exemplu Liphistiidae, Barychelidae, Cyrtaucheniidae, mai rar la Idiopidae și Nemesiidae. Unele specii din genul Conothele nu construiesc vizuină, dar țes un tub de mătase cu trapă și cu fisuri înpereții tubului.
Ctenizidae, 2 alt familyada toplanan 9 cins ve 117 türle temsil edilen örümcek familyası.
Toprak altında ya da ağaç kabuğunda kurduğu yuvasının ağzını ipek menteşeyle tutturduğu bir kapakla örterler. Bu yüzden İngilizcede adları tuzak kapılı örümcekler (trapdoor spider) adıyla anılırlar.
Kısa bacaklı tombul iri örümceklerdir.
Yuvasının ağzını kapak gibi örten ipek menteşeli kapı ardında beklerken, yuvanın etrafındaki ince ipekciklere dokunan avın titreşimini duyduğunda kapıyı hızlı bir şekilde açıp avını yakalar. Yavruları için canlı örümcek arılarını (Pompilidae) yakalayarak felç eder ve yuvaya atar. Yavruları felçli arıyla beslenirler.
Toprak altı ve ağaç gövdeleri ana yaşam alanlarıdır.
Bütün kıtalarda bulunurlar.
Familya'nın Türkiye'de yaşayan tek türü Cyrtocarenum cunicularium 'dur[1]. Bu tür aynı zamanda Yunanistan ana karasında ve Girit ile Rodos adalarında da bulunur.
Raven (1985)'e göre Ctenizidae familyasının sınıflandırması:
Ctenizidae, 2 alt familyada toplanan 9 cins ve 117 türle temsil edilen örümcek familyası.
Toprak altında ya da ağaç kabuğunda kurduğu yuvasının ağzını ipek menteşeyle tutturduğu bir kapakla örterler. Bu yüzden İngilizcede adları tuzak kapılı örümcekler (trapdoor spider) adıyla anılırlar.
Nhện cửa sập (Danh pháp khoa học: Ctenizidae) là một họ nhện trong bộ Araneae, thuộc lớp Arachnid. Đây là những loài nhện sống trên mặt đất và có kích thước lớn.
Tên của loài nhện cửa sập bắt nguồn từ cách chúng sử dụng sỏi đất, cây cỏ và tơ nhện để xây dựng cửa hang và cái tên kỳ lạ xuất phát từ cách săn mồi của chúng. Chúng thường sử dụng đất, cỏ cây, tơ nhện, để xây dựng cửa hang. Bình thường chiếc cửa này được đóng kín nhưng khi nghe thấy tiếng động của con mồi (như các loài côn trùng, động vật không xương sống nhỏ hay động vật chân đốt khác) đi qua cửa hang, chúng sẽ bật ra theo bản năng bật cửa ra để tóm gọn con mồi[1][2].
Khi bị con người trêu chọc, bị làm phiền, nhện độc ngay lập tức lao ra khỏi hang để tấn công, chúng lao rất nhanh ra khỏi tổ và dùng chân trước để tấn công, Nhện cửa sập sống dưới các đụn cát, sử dụng tơ và một số loài thực vật xung quanh để ẩn náu. Vết cắn của chúng có thể khiến nạn nhân nôn mửa, hôn mê và khó thở[3].
Nhện cửa sập hiếm khi được nhìn thấy bởi vì chúng sống trong lòng đất bên dưới hang được bao phủ bởi nhiều cửa sập được xây dựng lên bằng cách sử dụng hỗn hợp đất hoặc nguyên liệu từ cây và tơ. Cửa sập dùng để bảo vệ các con nhện khi chúng đi tìm thức ăn ở cửa hang, thường vào ban đêm[4]. Loài nhiện cửa sập cũng thường giao phối trong hang. Khi giao phối, con đực phải nâng cả cơ thể của con cái do cơ quan sinh dục của con cái nằm ở dưới bụng. Đây là một việc rất khó khăn vì nhện đực thường có thân hình khiêm tốn hơn bạn tình của chúng[2].
Các nhà khoa học Úc phát hiện con nhện cửa sập có phần đầu trắng như bị bạch tạng ở phía tây nước Úc. Nó là mẫu vật duy nhất tìm thấy về loài sinh vật bạch tạng này. Một người ở thị trấn nhỏ phía tây Australia đã nhìn thấy con nhện bạch tạng ở gần nhà. Người này đã bắt nó cho vào cái bình và gửi tới bảo tàng tây Úc. Loài nhện trên thực chất không bị bạch tạng, vì nó vẫn mang một số sắc tố nâu trên cơ thể giống như những con nhện cửa sập khác[1]. Người ta cũng phát hiện 13 loài nhện mới, bao gồm loài nhện cửa sập chân lông, ở bán đảo Cape York thuộc bang Queensland, Australia[5].
Ở Mỹ cũng phát hiện 33 loài nhện cửa sập mới ở phía tây nam nước Mỹ, đưa tổng số loài nhện thuộc chi này lên 40. Việc phát hiện các loài nhện Aptostichus mới ở Mỹ, đặc biệt là California là đáng chú ý. Loài nhện mới được phát hiện ở những môi trường sống tuyệt vời ở California, bao gồm các cồn cát ven biển, chaparral, sa mạc, rừng gỗ sồi và ở những vùng vĩ độ cao trên dãy núi Sierra Nevada.
Nhện cửa sập (Danh pháp khoa học: Ctenizidae) là một họ nhện trong bộ Araneae, thuộc lớp Arachnid. Đây là những loài nhện sống trên mặt đất và có kích thước lớn.
Ctenizidae Thorell, 1887
Ctenizidae (лат.) — семейство мигаломорфных пауков, насчитывающее 9 родов и примерно 120 видов. Распространены в США, Центральной Америке, Средиземноморье, Южной Африке, Австралии, Южной и Юго-Восточной Азии. В отличие от других мигаломорфных пауков, ктенизиды имеют острые шипы на хелицерах, с помощью которых копают землю. Пауки ведут преимущественно ночной образ жизни и обитают в норках, закрытых «люками» из паутины, почвы и растительного материала, отсюда англоязычное название «trapdoor spider» (trapdoor — люк). Ктенизиды из рода Conothele не роют норку, а делают паутинную трубку с люком в расщелинах коры.
Люк сложно заметить, так как почва и растения, из которых он состоит, эффективно камуфлируют его. Паук, как правило, находится внутри и держится за дверцу лапами, ожидая, когда появится добыча и заденет сигнальные нити, натянутые рядом с норкой. Когда паук чувствует вибрацию нитей, то выпрыгивает и хватает жертву. Добычу ктенизид составляют насекомые, другие членистоногие и даже мелкие позвоночные. Голодный паук может не прятаться в норке целиком, а сидеть, наполовину высунувшись из неё.
Самки никогда не удаляются от своих норок, особенно когда выращивают потомство. При этом они отрыгивают часть пищи для кормления паучат. Несмотря на то, что самки агрессивно реагируют на приближение самцов, тем каким-то образом удается преодолевать их сопротивление.
Главный враг ктенизид — дорожные осы, которые находят норки, проникают внутрь, жалят и парализуют пауков, после чего откладывают на них яйца, обычно по одной штуке. Из яйца позже вылупляется личинка осы и съедает паука заживо. Таким образом, дорожная оса является паразитоидом.
Семейство Ctenizidae включает 9 родов в двух подсемействах[1]:
Ctenizidae (лат.) — семейство мигаломорфных пауков, насчитывающее 9 родов и примерно 120 видов. Распространены в США, Центральной Америке, Средиземноморье, Южной Африке, Австралии, Южной и Юго-Восточной Азии. В отличие от других мигаломорфных пауков, ктенизиды имеют острые шипы на хелицерах, с помощью которых копают землю. Пауки ведут преимущественно ночной образ жизни и обитают в норках, закрытых «люками» из паутины, почвы и растительного материала, отсюда англоязычное название «trapdoor spider» (trapdoor — люк). Ктенизиды из рода Conothele не роют норку, а делают паутинную трубку с люком в расщелинах коры.
Люк сложно заметить, так как почва и растения, из которых он состоит, эффективно камуфлируют его. Паук, как правило, находится внутри и держится за дверцу лапами, ожидая, когда появится добыча и заденет сигнальные нити, натянутые рядом с норкой. Когда паук чувствует вибрацию нитей, то выпрыгивает и хватает жертву. Добычу ктенизид составляют насекомые, другие членистоногие и даже мелкие позвоночные. Голодный паук может не прятаться в норке целиком, а сидеть, наполовину высунувшись из неё.
Самки никогда не удаляются от своих норок, особенно когда выращивают потомство. При этом они отрыгивают часть пищи для кормления паучат. Несмотря на то, что самки агрессивно реагируют на приближение самцов, тем каким-то образом удается преодолевать их сопротивление.
Главный враг ктенизид — дорожные осы, которые находят норки, проникают внутрь, жалят и парализуют пауков, после чего откладывают на них яйца, обычно по одной штуке. Из яйца позже вылупляется личинка осы и съедает паука заживо. Таким образом, дорожная оса является паразитоидом.
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 節足動物門 Arthropoda 亜門 : 鋏角亜門 Chelicerata 上綱 : クモ上綱 Cryptopneustida 綱 : クモ綱（蛛形綱） Arachnida 亜綱 : クモ亜綱（書肺類） Pulmonata 目 : クモ目 Araneae 亜目 : クモ亜目 Opisthothelae 科 : カネコトタテグモ科 Antrodiaetidae トタテグモ科 Ctenizidae トタテグモ（戸立て蜘蛛）というのは、原始的なクモ類である。トンネル状の巣の入り口に扉をつけることからその名がある。クモ目クモ亜目カネコトタテグモ科 Antrodiaetidae とトタテグモ科 Ctenizidae に属する種を指すが、主としてトタテグモ科 Ctenizidae に属するクモである。地中に穴を掘り、その入り口に扉を付けることが特徴である。
日本で最も普通の種は、キシノウエトタテグモ Latouchia swinhoei typica である。本州中部以南に分布し、人家周辺にも普通に生息する。コケの生えたようなところが好きである。地面に真っすぐに穴を掘るか、斜面に対してやや下向きに穴を掘る。穴は深さが約10cm程度、内側は糸で裏打ちされる。巣穴の入り口にはちょうどそれを隠すだけの楕円形の蓋がある。蓋は上側で巣穴の裏打ちとつながっている。つながっている部分は狭く、折れ曲がるようになっていて、ちょうど蝶番のようになる。蓋は、巣穴と同じく糸でできている。そのため、裏側は真っ白だが、表側には周囲と同じような泥や苔が張り付けられているため、蓋を閉めていると、回りとの見分けがとても難しい。
クモ本体は体長15mmくらい。触肢が歩脚と見かけ上区別できないので十本足に見える。これは原始的なクモ類に共通する。鋏角は鎌状で、大きく発達していて、穴掘りに使用する。全身黒紫色で、腹部にはやや明るい色の矢筈（やはず）模様がある。クモは巣穴の入り口におり、虫が通りかかると、飛び出して捕まえ、巣穴に引きずり込んで食べる。大型動物が近づくと、蓋を内側から引っ張って閉じる。さらに接近すると、巣穴の奥に逃げ込む。巣穴の奥に産卵し、子供としばらくを過ごす。子供は巣穴を出てから空を飛ぶことなく、歩いて住みかを探す。
環境省のレッドデータブックでは、「準絶滅危惧」とされる。
近年、近似種のオキナワトタテグモ Latouchia swinhoei swinhoeiの亜種とされた[1]。
オキナワトタテグモは沖縄本島に、さらに周辺諸島ではそれぞれ固有種が分化している。
同じように地中に穴を歩って巣を作り、入り口に扉をつけるものにキムラグモがあるが、巣穴の裏打ちに糸を使用しない点が異なる。
両開きの扉を作るものもある。カネコトタテグモ科に属するもので、日本では本州の固有種であるカネコトタテグモがそれである。多くは苔の生えた斜面に巣穴を掘る。その巣穴の入り口は、左右に開くようになっているが、キシノウエトタテグモの場合のように、蝶番部がはっきりしている訳ではないので、あまり扉らしくは見えない。閉じている時には、中央に、縦に閉じ目がわずかに見えるが、蓋の表面は周囲と同じ苔などで覆われ、発見するのは大変困難である。北海道のエゾトタテグモも同様の巣を作る。
近縁なものであるが、生息環境が変わっているのが、キノボリトタテグモである。このクモは、ほかの仲間と異なり、巣穴を掘らない。苔むした樹や、岩の上に生息し、樹皮や岩の上に、指貫き状の短い袋を糸で作る。そしてその口に一枚扉をつける。蓋の表と同様に、巣の表面にも周囲の苔や泥などをつけるため、発見はやはり難しい。クモは蓋の裏側に留まっており、餌が通りかかるのを待っている。蓋を無理やり開けてやると、蓋の裏側に身を縮めて留まっているのが見える。神社など、古い森林に見つかるが、近年は減少が著しい。
キシノウエトタテグモには、冬虫夏草の一種であるクモタケがよく寄生する。クモタケがクモに寄生すると、巣穴の底で死んだクモからキノコの子実体が伸び、扉を押し上げて地上にその姿を現す。キシノウエトタテグモの巣はなかなか発見しづらいため、キノコが出現したことで初めてクモの存在に気が付くという場合がある。
トタテグモの仲間は、他のクモが二令虫で行なうバルーニングを行なわない。そのため、オキナワトタテグモは沖縄本島とその周辺諸島で固有種が分化していると考えられている。
2018年4月、オーストラリアのカーティン大学のLeanda Masonは世界最高齢とされるクモが43歳で死んだと発表した。「ナンバー16」と名付けられた雌のトタテグモで、西オーストラリア州で1974年から観察されていた[2][3]。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。 トタテグモ（戸立て蜘蛛）というのは、原始的なクモ類である。トンネル状の巣の入り口に扉をつけることからその名がある。クモ目クモ亜目カネコトタテグモ科 Antrodiaetidae とトタテグモ科 Ctenizidae に属する種を指すが、主としてトタテグモ科 Ctenizidae に属するクモである。地中に穴を掘り、その入り口に扉を付けることが特徴である。
