nimet breadcrumb-navigoinnissa
Les neissèries (Neisseria) són un gènere d'eubacteris gramnegatius amb morfologia de diplococ. Són bacteris que formen part de les mucoses de l'home i d'altres animals. No es troben en el sòl, ni en l'aigua.
Les espècies patògenes per a l'home són:
A més, aquest gènere conté espècies no patògenes com:
Bei den Bakterien der Gattung Neisseria handelt es sich um eine Gruppe gramnegativer Bakterien der Familie der Neisseriaceae. Benannt wurden sie nach dem Bakteriologen Albert Neisser, der den Erreger des Trippers, Neisseria gonorrhoeae, entdeckt hat. Die Neisseria-Arten kommen als Diplokokken vor, also als Paare kugeliger Bakterienzellen; unter ihnen sind vier Arten von besonderer medizinischer Relevanz.
Die Bakterien Neisseria gonorrhoeae, auch bekannt als Gonokokken, stellen die Erreger des Trippers (auch als Gonorrhoe bezeichnet) dar, einer der bekanntesten Erkrankungen aus der Gruppe der sexuell übertragbaren Krankheiten.
Neisseria meningitidis ist einer der häufigsten Erreger der eitrigen Hirnhautentzündung. Normalerweise leben die auch als Meningokokken bekannten Bakterien im Nasen- und Rachenraum des Menschen, wobei die Anzahl der Bakterien meistens relativ hoch ist. Die Übertragung findet durch Tröpfcheninfektion statt, und die Bakterien sind in der Regel sehr anfällig auf Antibiotika-Behandlungen. Das Genom dieses Bakteriums ist seit 2001 sequenziert.
Neisseria flavescens fällt vor allem durch die goldgelbe Färbung der Kolonien auf. Die Bakterien leben in den Schleimhäuten der oberen Luftwege. Ihre Rolle als Krankheitserreger ist bislang ungeklärt, sie wurden allerdings bei unterschiedlichen Entzündungen gefunden.
Neisseria sicca lebt ebenfalls in den Schleimhäuten der oberen Luftwege. Auch die Rolle dieser Bakterien als Krankheitserreger ist bislang ungeklärt, eventuell stehen sie mit einigen Fällen von Hirnhautentzündung im Zusammenhang.
Bei den Bakterien der Gattung Neisseria handelt es sich um eine Gruppe gramnegativer Bakterien der Familie der Neisseriaceae. Benannt wurden sie nach dem Bakteriologen Albert Neisser, der den Erreger des Trippers, Neisseria gonorrhoeae, entdeckt hat. Die Neisseria-Arten kommen als Diplokokken vor, also als Paare kugeliger Bakterienzellen; unter ihnen sind vier Arten von besonderer medizinischer Relevanz.
నిసీరియా (లాటిన్ Neisseria) వ్యాధి కారకమైన బాక్టీరియా ప్రజాతి. ఇవి నిసీరియేసి (Neisseriaceae) కుటుంబానికి చెందిన జీవులు.
ఇవి కొన్ని జంతువుల శ్లేష్మ ఉపరితలాలపై సహజీవనం చేస్తాయి. వీనిలోని 11 జాతులలో రెండు మాత్రమే మానవులకు వ్యాధికారకాలు (pathogens). ఇవి నిసీరియా గొనోరియా (Neisseria gonorrhoeae), నిసీరియా మెనింజైటిడిస్ (Neisseria meningitidis). ఈ బాక్టీరియా ఎక్కువగా వ్యాధిని కలిగించకుండా చాలా మందిలో సహజీవనం చేస్తాయి లేదా వ్యాధినిరోధకత మూలంగా తొలగించబడతాయి. చాలా తక్కువమందిలో మాత్రమే వ్యాధిని కలుగజేస్తాయి. నిసీరియా కాఫీ గింజల ఆకారంలోనున్న గ్రామ్ నెగెటివ్ (Gram Negative) డిప్లోకాకై (Diplococci).[1]
నిసీరియా ప్రజాతిని జర్మనీ బాక్టీరియాలజిస్ట్ ఆల్బర్ట్ నీసర్ (Albert Neisser) పేరు మీద నామకరణం చేశారు. ఇతడు మొదటగా సెగవ్యాధి కారకమైన నిసీరియా గొనోరియాను గుర్తించాడు. ఇతడు లెప్రసీ కారకమైన మైకోబాక్టీరియం లెప్రే (Mycobacterium leprae) క్రిముల్ని కూడా మొదటిసారిగా కనుగొన్నాడు.
నిసీరియా (లాటిన్ Neisseria) వ్యాధి కారకమైన బాక్టీరియా ప్రజాతి. ఇవి నిసీరియేసి (Neisseriaceae) కుటుంబానికి చెందిన జీవులు.
ఇవి కొన్ని జంతువుల శ్లేష్మ ఉపరితలాలపై సహజీవనం చేస్తాయి. వీనిలోని 11 జాతులలో రెండు మాత్రమే మానవులకు వ్యాధికారకాలు (pathogens). ఇవి నిసీరియా గొనోరియా (Neisseria gonorrhoeae), నిసీరియా మెనింజైటిడిస్ (Neisseria meningitidis). ఈ బాక్టీరియా ఎక్కువగా వ్యాధిని కలిగించకుండా చాలా మందిలో సహజీవనం చేస్తాయి లేదా వ్యాధినిరోధకత మూలంగా తొలగించబడతాయి. చాలా తక్కువమందిలో మాత్రమే వ్యాధిని కలుగజేస్తాయి. నిసీరియా కాఫీ గింజల ఆకారంలోనున్న గ్రామ్ నెగెటివ్ (Gram Negative) డిప్లోకాకై (Diplococci).
Neisseria is a large genus of bacteria that colonize the mucosal surfaces of many animals. Of the 11 species that colonize humans, only two are pathogens, N. meningitidis and N. gonorrhoeae.
Neisseria species are Gram-negative bacteria included among the Pseudomonadota, a large group of Gram-negative forms. Neisseria diplococci resemble coffee beans when viewed microscopically.[1]
Species of this genus (family Neisseriaceae) of parasitic bacteria grow in pairs and occasionally tetrads, and thrive best at 98.6 °F (37 °C) in the animal body or serum media.
The genus includes:
These two species have the ability of 'breaching' the barrier. Local cytokines of the area become secreted to initiate an immune response. However, neutrophils are not able to do their job due to the ability of Neisseria to invade and replicate within neutrophils, as well avoiding phagocytosis and being killed by complement by resisting opsonization by antibodies, which target the pathogen for destruction. Neisseria species are also able to alter their antigens to avoid being engulfed by a process called antigenic variation, which is observed primarily in surface-located molecules. The pathogenic species along with some commensal species, have type IV pili which serve multiple functions for this organism. Some functions of the type IV pili include: mediating attachment to various cells and tissues, twitching motility, natural competence, microcolony formation, extensive intrastrain phase, and antigenic variation.
Neisseria bacteria have also been shown to be an important factor in the early stages of canine plaque development.[2]
This genus also contains several, believed to be commensal, or nonpathogenic, species:
However, some of these can be associated with disease.[4][5]
All the medically significant species of Neisseria are positive for both catalase and oxidase. Different Neisseria species can be identified by the sets of sugars from which they will produce acid. For example, N. gonorrhoeae makes acid from only glucose, but N. meningitidis produces acid from both glucose and maltose.
Polysaccharide capsule. N. meningitidis has a polysaccharide capsule that surrounds the outer membrane of the bacterium and protects against soluble immune effector mechanisms within the serum. It is considered to be an essential virulence factor for the bacteria.[6] N. gonorrhoeae possesses no such capsule.
Unlike most other Gram-negative bacteria, which possess lipopolysaccharide (LPS), both pathogenic and commensal species of Neisseria have a lipooligosaccharide (LOS) which consists of a core polysaccharide and lipid A. It functions as an endotoxin, protects against antimicrobial peptides, and adheres to the asialoglycoprotein receptor on urethral epithelium. LOS is highly stimulatory to the human immune system. LOS sialylation (by the enzyme Lst) prevents phagocytosis by neutrophils and complement deposition. LOS modification by phosphoethanolamine (by the enzyme LptA) provides resistance to antimicrobial peptides and complement. Strains of the same species have the ability to produce different LOS glycoforms.
The genus Neisseria is named after the German bacteriologist Albert Neisser, who in 1879 discovered its first example, Neisseria gonorrhoeae, the pathogen which causes the human disease gonorrhea. Neisser also co-discovered the pathogen that causes leprosy, Mycobacterium leprae. These discoveries were made possible by the development of new staining techniques which he helped to develop.
The genomes of at least 10 Neisseria species have been completely sequenced.[3] The best-studied species are N. meningitidis with more than 70 strains and N. gonorrhoeae with at least 10 strains completely sequenced. Other complete genomes are available for N. elongata, N. lactamica,[7] and N. weaveri. Whole genome shotgun sequences are available for hundreds of other species and strains.[8] N. meningitidis encodes 2,440 to 2,854 proteins while N. gonorrhoeae encodes from 2,603 to 2,871 proteins. N. weaveri (strain NCTC 13585) has the smallest known genome with only 2,060 encoded proteins[9] although N. meningitidis MC58 has been reported to have only 2049 genes.[3] The genomes are generally quite similar. For example, when the genome of N. gonorrhoeae (strain FA1090) is compared to that of N. meningitidis (strain H44/76) 68% of their genes are shared.[8]
Diseases caused by N. meningitidis and N. gonorrhoeae are significant health problems worldwide, the control of which is largely dependent on the availability and widespread use of comprehensive meningococcal and gonococcal vaccines. Development of neisserial vaccines has been challenging due to the nature of these organisms, in particular the heterogeneity, variability and/or poor immunogenicity of their outer surface components. As strictly human pathogens, they are highly adapted to the host environment, but have evolved several mechanisms to remain adaptable to changing microenvironments and avoid elimination by the host immune system. Currently, serogroup A, B, C, Y, and W-135 meningococcal infections can be prevented by vaccines.[10] However, the prospect of developing a gonococcal vaccine is remote.[11]
The acquisition of cephalosporin resistance in N. gonorrhoeae, particularly ceftriaxone resistance, has greatly complicated the treatment of gonorrhea, with the gonococcus now being classified as a "superbug".[12]
Genetic transformation is the process by which a recipient bacterial cell takes up DNA from a neighboring cell and integrates this DNA into the recipient’s genome by recombination. In N. meningitidis and N. gonorrhoeae, DNA transformation requires the presence of short DNA sequences (9-10 monomers residing in coding regions) of the donor DNA. These sequences are called DNA uptake sequences (DUSs). Specific recognition of DUSs is mediated by a type IV pilin.[13] Davidsen et al.[14] reported that in N. meningitidis and N. gonorrhoeae, DUSs occur at a significantly higher density in genes involved in DNA repair and recombination (as well as in restriction-modification and replication) than in other annotated gene groups. These authors proposed that the over-representation of DUS in DNA repair and recombination genes may reflect the benefit of maintaining the integrity of the DNA repair and recombination machinery by preferentially taking up genome maintenance genes that could replace their damaged counterparts in the recipient cell. Caugant and Maiden noted that the distribution of DUS is consistent with recombination being primarily a mechanism for genome repair that can occasionally result in generation of diversity, which even more occasionally, is adaptive.[15] It was also suggested by Michod et al.[16] that an important benefit of transformation in N. gonorrhoeae is recombinational repair of oxidative DNA damages caused by oxidative attack by the host’s phagocytic cells.
The International Pathogenic Neisseria Conference (IPNC), occurring every two years, is a forum for the presentation of cutting-edge research on all aspects of the genus Neisseria. This includes immunology, vaccinology, and physiology and metabolism of N. meningitidis, N. gonorrhoeae and the commensal species. The first IPNC took place in 1978, and the most recent one was in September 2016. Normally, the location of the conference switches between North America and Europe, but it took place in Australia for the first time in 2006, where the venue was located in Cairns.[17]
Neisseria is a large genus of bacteria that colonize the mucosal surfaces of many animals. Of the 11 species that colonize humans, only two are pathogens, N. meningitidis and N. gonorrhoeae.
Neisseria species are Gram-negative bacteria included among the Pseudomonadota, a large group of Gram-negative forms. Neisseria diplococci resemble coffee beans when viewed microscopically.
Neisseria es un género de bacterias, perteneciente a las proteobacterias beta, un gran grupo de bacterias Gram-negativas.
Las Neisseria son diplococos, que se asemejan a granos de café al ser observados con el microscopio óptico.[1] El género incluye las especies Neisseria gonorrhoeae (llamada también gonococcus), causante de la gonorrea, y Neisseria meningitidis (llamada también meningococcus), una de las causas más comunes de meningitis bacteriana y agente causal de sepsis meningocócica.
El género Neisseria recibe su nombre del bacteriólogo alemán Albert Neisser, que fue el primero en describir Neisseria gonorrhoeae. Además, codescubrió el patógeno causal de la lepra, Mycobacterium leprae. Estos estudios fueron posibles por el desarrollo de nuevas técnicas de tinción.
Los miembros del género Neisseria son bacterias en forma de diplococos (crecen en pares), Gram-negativos, no esporulados, inmóviles, oxidasa positivos y la mayoría también catalasa positivos. El tamaño promedio de la bacteria es de 1µ de diámetro y son aerobios estrictos. Sólo N. meningitidis presenta cápsula (de polisacáridos) y N. elongata es la única especie de origen humano con una morfología bacilar.
En términos generales, este grupo de bacterias son sensibles a los agentes fisicoquímicos como las altas temperaturas, la desecación y los metales pesados, entre otros.
N. gonorrhoeae (gonococo) es el agente etiológico de la gonorrea o blenorragia, padecimiento considerado como la segunda enfermedad de transmisión sexual por su frecuencia. N.meningitidis (meningococo) figura entre los 3 principales agentes causales de meningitis infantil en los países de origen anglosajón. Esta afección es muy grave debido a su alta tasa de mortalidad entre los niños, y a la elevada frecuencia con la que los pacientes que salvan la vida llegan a presentar consecuencias neurológicas muy serias. Afortunadamente, las comunidades latinas no resultan susceptibles de infección por este microorganismo y los casos son sumamente raros.
N. sicca, N. flava, N. subflava, N. perflava y N. lactamicus forman parte de la flora habitual de las vías respiratorias altas y, la última de ellas, también integra la flora vaginal de mujeres sanas, lo cual no debe pasar inadvertido, porque su observación al microscópio puede sugerir erróneamente la presencia de gonococos.
Neisseria es un género de bacterias, perteneciente a las proteobacterias beta, un gran grupo de bacterias Gram-negativas.
Las Neisseria son diplococos, que se asemejan a granos de café al ser observados con el microscopio óptico. El género incluye las especies Neisseria gonorrhoeae (llamada también gonococcus), causante de la gonorrea, y Neisseria meningitidis (llamada también meningococcus), una de las causas más comunes de meningitis bacteriana y agente causal de sepsis meningocócica.
Neisseria on gramnegatiivselt värvuv bakter, kes arvatakse kuuluvat proteobakterite hulka. Proteobakterid on suur grupp gramnegatiivseid vorme. Samas on viimaste aastate jooksul läbi viidud mitmeid reorganiseerimisi ning sellesse perekonda on liike nii lisatud kui ka sealt ära võetud.
3 liiki, mis pakuvad ka meditsiiniliselt huvi, on
Eikenella corrodens ja Kingella kingae koloniseerivad inimese orofaarünksit ning on oportunistlikud patogeenid. Teised esindajad on harva seotud haiguste tekitamisega.
Neisseria on diplokokk, mikroskoobis vaadatuna meenutab kohviube. Rangelt inimpatogeenid on Neisseria meningitidis (meningokokk) ja Neisseria gonorrhoaea (gonokokk), mis põhjustavad vastavalt bakteriaalset meningiiti ja meningokokilist septitseemiat. Neid leidub limaskestadel orofaarünksis ja nasofaarünksis, juhuslikult esinevad ka anogenitaalsetel limaskestadel. Neisseria perekonda kuuluvad lisaks järgmised mittepatogeensed liigid:
Medical Microbiology, fifth edition. P. R. Murray, K. S. Rosenthal, M. A. Pfaller
Neisseria on gramnegatiivselt värvuv bakter, kes arvatakse kuuluvat proteobakterite hulka. Proteobakterid on suur grupp gramnegatiivseid vorme. Samas on viimaste aastate jooksul läbi viidud mitmeid reorganiseerimisi ning sellesse perekonda on liike nii lisatud kui ka sealt ära võetud.
3 liiki, mis pakuvad ka meditsiiniliselt huvi, on
Neisseria Eikenella KingellaEikenella corrodens ja Kingella kingae koloniseerivad inimese orofaarünksit ning on oportunistlikud patogeenid. Teised esindajad on harva seotud haiguste tekitamisega.
Neisseria on diplokokk, mikroskoobis vaadatuna meenutab kohviube. Rangelt inimpatogeenid on Neisseria meningitidis (meningokokk) ja Neisseria gonorrhoaea (gonokokk), mis põhjustavad vastavalt bakteriaalset meningiiti ja meningokokilist septitseemiat. Neid leidub limaskestadel orofaarünksis ja nasofaarünksis, juhuslikult esinevad ka anogenitaalsetel limaskestadel. Neisseria perekonda kuuluvad lisaks järgmised mittepatogeensed liigid:
Neisseria cinerea Neisseria elongata Neisseria flavescens Neisseria lactamica Neisseria mucosa Neisseria polysaccharea Neisseria sicca Neisseria subflavaNeisseria generoa bakterio Gram negatiboz osatuta dago, koko itxura dutenak. Sarritan koko-bikoteak eratzen dituzte (diplokokoak).
Genero honetan sailkatzen diren espezie guztiak ostalari baten barruan bizi dira (gizakia ala animaliak); Neisseria batzuk patogenoak dira, baina gehienak arnas traktuko komentsal ez-kaltegarriak izaten dira.
Aerobioak dira, oxidasa eta katalasa positiboak eta ez- mugikorrak.
Patogenoen taldean bi espezie hauek sailkatzen dira:
Neisseria patogenoek eskakizun nutritibo zorrotzak dituzte, laborategian kultibatu ahal izateko hazkuntza-inguru aberatsak eskatuz.
Les Neisseria forment un genre de bactéries à gram négatif appartenant à la famille des Neisseriaceae, dans le groupe des Proteobacteria.
Les Neisseria sont des coques le plus souvent par paire (diplocoques) ressemblant à des grains de café. Ce sont des bactéries immobiles, aérobie strict, chimiohétérotrophe et oxydase positive. Les différentes espèces peuvent être différenciables entre elles par des tests d'utilisation des sucres (selon leur capacité à utiliser le glucose, le maltose, le lactose et le saccharose).
Les Neisseria vivent sur la muqueuse des mammifères et la majorité des espèces n'est pas pathogène. Le genre comprend cependant deux pathogènes importants, Neisseria meningitidis et Neisseria gonorrhoeae.
Espèces pathogènes
Espèces commensales non pathogènes :
Le genre Neisseria doit son nom au bactériologiste allemand Albert Neisser, qui en 1879 fit la découverte de son premier représentant pathogène, le gonocoque responsable de la gonorrhée, une maladie humaine sexuellement transmissible. Neisser participa également à la découverte du bacille de Hansen, l'agent de la lèpre. Ces découvertes furent rendues possibles grâce à de nouvelles techniques de coloration qu'il contribua à développer.
Une souche devrait être identifiée pour poser le diagnostic d'une pathologie (méningite, gonorrhée), ou pour exclure ces pathologies. Pour l'identification, classiquement sont utilisés des caractéristiques culturales de la souche, par culture et examen direct. La culture peut durer entre 24 et 48 heures, et le diagnostic présomptif indique une antibiothérapie probabilistique d'urgence. Pour les deux espèces pathogènes (gonocoque et meningocoque, il existe actuellement des méthodes de diagnostic rapides moléculaires avec une réponse dans 4 heures (PCR).
-1= négatif ou absence, caractère absent; 1= positif ou présence, caractère présent; 0 ou espace libre = caractère variable ou absence d'information
Les Neisseria forment un genre de bactéries à gram négatif appartenant à la famille des Neisseriaceae, dans le groupe des Proteobacteria.
Les Neisseria sont des coques le plus souvent par paire (diplocoques) ressemblant à des grains de café. Ce sont des bactéries immobiles, aérobie strict, chimiohétérotrophe et oxydase positive. Les différentes espèces peuvent être différenciables entre elles par des tests d'utilisation des sucres (selon leur capacité à utiliser le glucose, le maltose, le lactose et le saccharose).
Les Neisseria vivent sur la muqueuse des mammifères et la majorité des espèces n'est pas pathogène. Le genre comprend cependant deux pathogènes importants, Neisseria meningitidis et Neisseria gonorrhoeae.
Espèces pathogènes
Neisseria gonorrhoeae ou gonocoque est responsable d'une maladie sexuellement transmissible : la gonorrhée ou blennorragie. Neisseria meningitidis ou méningocoque est responsable de rhinopharyngite contagieuse et de méningite.Espèces commensales non pathogènes :
Neisseria cinerea Neisseria elongata Neisseria flavescens Neisseria lactamica Neisseria mucosa Neisseria polysaccharea Neisseria sicca Neisseria subflavaIs éard is Neisseria ann ná géineas mór na mbaictéar comhthíosach a coilíníonn dromchlaí múcóiseach i go leor ainmhithe. As na 11 speiceas a bhíonn éifeacht acu ar daoine, níl ach dhá cheann ina phataiginí. Is minic a bhíonn N. meningitidis agus N. gonorrhoeae freagrach as ionfhabhtuithe aisiomptómacha, iompraíocht a bhíonn comhthíosach-chosúil. Bíonn an chuid is mó de na hionfhabhtuithe gonacocúil aisiomptómach agus féin-réiteach, agus d'fhéadfadh tréithchineál eipidéimeach den mheiningeacoccus a bheith iompraithe ag> 95% den daonra ina dtarlaíonn an galar sistéamach ag leitheadúlacht <1%. Is baictéir Ghram-dhiúltach iad na Neisseria agus is próitéabhaictéir iad freisin, grúpa mór d'fhoirmeacha Gram-dhiúltach. Is dipleacocaisí iad na Neisseria, le cruth cosúil le pónairí caife nuair a bhreathnaítear orthu tríd an micreascóp.
Neisseria é un gran xénero de bacterias comensais que colonizan as mucosas respiratorias de moitos animais e só unhas poucas son patóxenas. As Neisseria son bacterias gramnegativas do filo Proteobacteria. As Neisseria son diplococos (asociadas en parellas) que lembran a un gran de café vistas ao microscopio. Das 11 especies que colonizan os humanos, só dúas son patóxenas e producen gonorrea e meninxites. N. meningitidis e N. gonorrhoeae a miúdo causan infeccións asintomáticas, e compórtanse como comensais. A maioría das infeccións gonocócicas son asintomáticas e desaparecen por si soas, e as cepas epidémicas dos meningococos poden ser portadas por>95% dos individuos de poboacións nas que a enfermidade sistémica producida por elas só se dá con <1% de prevalencia.[1]
Crecen por parellas e ocasionalmente en tétrades, a unha temperatura óptima de 37 °C no corpo animal ou medio sérico.
O xénero inclúe dúas especies patóxenas:
O xénero contén varias especies que se consideran comensais ou non patóxenas, como:
Porén, algunhas destas poden ser asociadas con doenzas.[2]
O xénero Neisseria chámase así polo bacteriólogo alemán Albert Neisser, que en 1879 descubriu a primeira especie do xénero, Neisseria gonorrheae, que causaba a gonorrea. Este descubrimento foi posible polo desenvolvemento de novas técnicas de tinguidura que el axudou a desenvolver.
Os membros do xénero Neisseria son bacterias en forma de diplococos (crecen en pares), gramnegativos, non esporulados, e inmóbiles. O tamaño medio da bacteria é de 1 µm de diámetro e son aerobios estritos. Só N. elongata é bacilar. En termos xerais son sensibles aos axentes fisicoquímicos como as altas temperaturas, a desecamento e os metais pesados entre outros.
Todas as especies de Neisseria medicamente significativas son positivas para a catalase e a oxidase. As distintas especies de Neisseria poden identificarse polo conxunto de azucres a partir dos cales producen ácidos. Por exemplo, N. gonorrheae produce ácidos a partir de glicosa soamente, pero N. meningitidis prodúceos a partir de glicosa e maltosa.
N. meningitidis ten unha cápsula polisacarídica que rodea a membrana externa da bacteria e protexe contra os mecanismos efectores inmunitarios solubles do soro. Considérase que é un factor de virulencia esencial para esta bacteria.[3] N. gonorrhea non presenta cápsula.
N. sicca, N. flava, N. subflava, N. perflava e N. lactamicus forman parte da flora habitual das vías respiratorias altas e, a última delas, tamén integra a flora vaxinal de mulleres sas, polo cal debe terse coidado nas observacións microscópicas de non confundila con gonococos.
As enfermidades causadas por N. meningitidis e N. gonorrhoeae, son un importante problema de saúde en todo o mundo, e o seu control depende en grande medida da utilización de vacinas. O desenvolvemento de vacinas para as Neisseria foi un verdadeiro reto para os investigadoress debido á natureza destes organismos, en especial pola heteroxeneidade, variabilidade e pobre inmunoxenicidade dos compoñentes da súa superficie externa. Como patóxenos estritamente humanos, están moi ben adaptados ao ambiente do seu hóspede pero tamén desenvolveron varios mecanismos para adaptárense aos microambientes cambiantes e e evitaren ser eliminados polo sistema inmunitario do seu hóspede. Actualmente, as infeccións meningocócicas dos serogrupos A, C, Y e W-135 poden previrse con vacinas, pero non hai unha vacina para o meningococo do serogrupo B, e as perspectivas de desenvolver unha vacina gonocócica son remotas.[4]
As enfermidades causadas polas Neisseria patoxénicas (N. gonorrhoeae e N. meningitidis) veñen tratándose con éxito con antibióticos desde hai 70 anos. Porén, cada vez son máis frecuentes as cepas con resistencia aos antibióticos. Dada a natureza global das enfermidades gonocócicas e meningocócicas, a distribución mundial de antibióticos, diferentes usos dos mesmos, e diferenzas xeográficas nos réximes de tratamento, é probable que o problema global da resistencia a antibióticos continuará no futuro.[5]
Cada dous anos ten lugar a Conferencia Internacional sobre as Neisseria Patoxénicas (IPNC), que é un foro onde se presentan investigacións de vangarda sobre todos os aspectos do xénero Neisseria. Isto inclúe a inmunoloxía, vacinas e fisioloxía e metabolismo de Neisseria meningitidis, Neisseria gonorrhoeae e as especies comensais. A primeira IPNC tivo lugar en 1978.
Le neisserie sono cocchi Gram-negativi.
Il genere Neisseria prende il nome dal batteriologo tedesco Albert Neisser che ne scoprì il primo esemplare, la Neisseria gonorrhoeae, l'agente patogeno della gonorrea.
Hanno una forma reniforme e le cellule si dispongono in coppie assumendo un tipico aspetto "a chicco di caffè". Sono batteri aerobi-anaerobi facoltativi, immobili, asporigeni, capsulati. Sono tutte catalasi-positive e ossidasi-positive. Le specie patogene per l'uomo sono Neisseria meningitidis (meningite cerebrospinale epidemica) e Neisseria gonorrhoeae (blenorragia).
Le neisserie commensali non patogene per l'uomo sono:
Generalmente in diplococchi, in cui le cellule si legano dalla parte piano-concava, simulando l'aspetto a chicco di caffè. Sono cocchi Gram-negativi, immobili, asporigeni, spesso capsulati (la capsula in realtà è composta da uno strato di mucosa, non è quindi una vera e propria capsula). Sono inoltre provvisti di fimbrie.
Sono aerobi-anaerobi facoltativi anche se necessitano per crescere di una percentuale di CO2 pari al 5 %.
La manifestazione di una infezione da N.meningitidis è caratterizzata da un'infiammazione delle meningi, accompagnata da lesioni infiammatorie all'encefalo e al midollo. La malattia è caratterizzata da rigidità nucale, cefalea, febbre, disturbi mentali e può spesso portare a morte. Colpisce prevalentemente adulti sopra i 45 e bambini. L'infezione si contrae per inalazione dai portatori, e il meningococco si deposita a livello del naso-faringe, dove diffonde per via ematica, giungendo al sistema nervoso centrale.
Presentano l'endotossina nella membrana esterna, che non è l'LPS ma il LOS (lipoligosaccaride, privo dell'antigene O). Nelle colture sono state identificate, nella capsula di natura polisacaridica, antigeni diversi, attraverso i quali i meningococchi possono essere divisi in dieci gruppi diversi (A, B, C1+, C1-, D, W-135, X, Y, Z, Z'). Gli antigeni capsulari dei meningococchi possono essere correlati a antigeni di specie diversa, specialmente di Escherichia coli.
Sono generalmente extracellulari in quanto non sopravvivono all'interno dei fagociti. Importante per questa funzione diventa quindi la capsula, con la sua azione antifagocitaria. Oltre questa, l'attività patogena è data dalle endotossine prodotte dalla cellula, che provocano danno vascolare, trombosi, e infiammazioni localizzate e generalizzate. Oltre questo le fimbrie, che consentono la colonizzazione della mucosa faringea.
La situazione di infezione da meningococco peggiora quando il batterio passa in circolo. Le manifestazioni sono: meningite cerebrospinale epidemica (iperestensione nucale); coagulazione intravascolare con emorragia delle ghiandole surrenali (sindrome di Waterhouse-Friderichsen) e CID (coagulazione intravascolare disseminata); polmonite. L'evoluzione dell'infezione da meningococco comincia a livello della mucosa naso-faringea, con l'invasione locale, batteriemia, lesione dell'endotelio e invasione delle meningi. L'infezione si sposta quindi negli spazi sub-aracnoidei, aumenta la pressione intracranica diminuendo così il flusso ematico cerebrale. L'infiammazione scatenata dal sistema immunitario contribuisce poi allo sviluppo della malattia.
Si effettua attraverso:
Le colonie di meningococco sono tondeggianti, traslucide e mucose. In aerobiosi trasformano per ossidazione alcuni composti aromatici incolori in prodotti colorati, sottolineando la loro presenza nella coltura. Per l'identificazione dei portatori nel nasofaringe non basta l'esame microscopico, a causa della presenza di neisseire commensali che non causano meningiti. È necessario quindi un esame colturale, utilizzando terreni arricchiti.
Penicillina (rischio di resistenza), sulfamidici (usato per la cura e per la profilassi). Vengono usati nella cura della meningite cerebrospinale epidemica. Il gruppo A di N.menigitidis è il più resistente, specialmente ai sulfamidici.
Chemioprofilassi: sulfamidici, tetracicline Vaccinoprofilassi: somministrazione di antigeni capsulari con conseguente comparsa di anticorpi specifici per quell'antigene. Vaccini polivalenti, contenenti polisaccaridi capsulari purificati del gruppo A, C, Y e W-135 somministrato in un'unica dose, solamente dopo i 2 anni di età. Il polisaccaride di gruppo B non è incluso, in quanto non ha potere immunogeno. Vaccino anti-meningiococco C coniugato, somministrato sotto al primo anno d'età.
Agente etiologico della gonorrea. Ha gli stessi caratteri dei N.meningitidis, particolarmente fragile al di fuori dell'organismo. È un parassita esclusivo delle specie umana, trasferendosi a livello dell'apparato genitale ed è trasferibile solo attraverso rapporti sessuali. Dall'epitelio stratificato colonnare dell'uretra, il gonococco si trasferisce nel connettivo sub-epiteliale, consentendo l'afflusso di numerosi leucociti neutrofili, alcuni che fagocitano i gonococchi, che poi li trasportano nel lume. Giunti nel lume vengono secreti con la tipica secrezione purulenta che caratterizza l'uretra gonococcica. L'infezione giunge poi nel connettivo sottoepiteliale per poi, attraverso i vasi linfatici e quelli ematici, causare una serie di complicazioni. Queste generalmente sono artriti, orchiti, endocarditi e meningiti. Nell'uomo è raramente asintomatica, caratterizzata da blenorragia, epididimite, orchite, cistite e prostatite. Nella donna la sede dell'infezione primaria è rappresentata dalle ghiandole della cervice uterina, dalle ghiandole di Bartolini e dalle ghiandole di Skene, provoca cistite, salpingite (infiammazione delle tube di Falloppio) e malattia infiammatoria pelvica (PID).
N. gonorrhoeae contiene un antigene capsulare, detto antigene K, che si perde rapidamente nelle colture. Gli stipiti patogenici di N. gonorrhoeae sono provvisti di pili, che sono assenti negli stipiti apatologici, la cui presenza favorisce l'adesione del batterio alla mucosa genitale permettendone la localizzazione.
L'apparato genito-urinario rappresenta una sede di deposizione di numerosi batteri, incluso il N. gonorrhoeae. Per tale ragione per l'identificazione di tale batterio basta un esame microscopico, con l'individuazione di diplococchi a chicco di caffè. Se l'esame risulta negativo si applicano l'uso di terreni di coltura, utilizzando gli stessi terreni del N. meningitidis, oppure utilizzando meccanismi di ricerca di antigeni specifici del materiale patologico.
Penicillina: sempre più frequenti i ceppi resistenti; tetraciclina, in caso di resistenza alla penicillina, ma esistono anche in questo caso ceppi resistenti; chinoloni.
Le neisserie sono cocchi Gram-negativi.
Neisseria é um género de bactérias gram-negativas incluído entre as proteobactérias, um grande grupo de formas gram-negativas. Os membros de Neisseria são diplococos semelhantes a grãos de café quando vistos ao microscópio.[1]
O género inclui as espécies N. gonorrhoeae (ou gonococo), que causa a gonorreia e N. meningitidis (ou meningococo), uma das causas mais comuns de meningite bacteriana e agente causal da septicémia meningocócica, ou meningococcemia (Síndrome de Frederick Waterhouse)
Este género inclui várias outras espécies, que crê-se serem apatogénicas, tais como:
O género Neisseria foi nomeado após o nome do bacteriólogo alemão Albert Neisser, que descobriu o primeiro exemplo, Neisseria gonorrheae, o patógeno que causa a gonorreia. Neisser descobriu também o patógeno que causa a lepra, Mycobacterium leprae. Tais descobertas foram possíveis graças a novas técnicas de coloração que ele ajudou a desenvolver.
Neisseria é um género de bactérias gram-negativas incluído entre as proteobactérias, um grande grupo de formas gram-negativas. Os membros de Neisseria são diplococos semelhantes a grãos de café quando vistos ao microscópio.
O género inclui as espécies N. gonorrhoeae (ou gonococo), que causa a gonorreia e N. meningitidis (ou meningococo), uma das causas mais comuns de meningite bacteriana e agente causal da septicémia meningocócica, ou meningococcemia (Síndrome de Frederick Waterhouse)
Este género inclui várias outras espécies, que crê-se serem apatogénicas, tais como:
Neisseria cinerea Neisseria elongata Neisseria flavescens Neisseria lactamica Neisseria mucosa Neisseria polysaccharea Neisseria sicca Neisseria subflavaNeisseria, ett släkte aeroba, gramnegativa och oxidaspositiva bakterier; ofta även katalasbildande. I maj 2016 omfattar släktet totalt 29 arter samt 3 underarter med särskiljande egenskaper[1].
Flertalet arter är kocker med upp till 2 μm diameter, oftast arrangerade två och två, som ”kaffebönor” och kallas då diplokocker, exempel är N. meningitidis och N. gonorrhoeae medan några är stavar, som N. bacilliformis, N. elongata och N. weaveri[2]. Även de stavformade arterna är också ofta parvis longitudinellt arrangerade och bildar ibland kedjor, som kan vara långa, trådformade och bilda nystan.
Två arter anses vara strikt humanpatogena N. meningitidis, "meningokocker" som orsakar hjärnhinneinflammation (meningit, "epidemisk hjärnhinneinflammation"), och N. gonorrhoeae, "gonokocker" som är orsaken till gonorré.
De andra neisseriaarterna påträffas ofta som en del av normalfloran i näsa, mun och svalg hos människa och framför allt hos varmblodiga djur. De har ofta betraktats som icke sjukdomsframkallande hos människa, men senaste decennierna med förbättrad diagnostik avseende odling och molekylärbiologisk artbestämning visar på deras betydelse som zoonoser. Den art som för tillfället är bäst känd i detta avseende är N. weaveri, som kan orsaka svåra hudinfektioner och är vanligast efter hundbett.
Släktets typart är gonokocken.
Släktet Neisseria har fått sitt namn efter den tyske hudläkaren Albert Neisser som var den som först identifierade och beskrev N. gonorrhoeae - gonokocken.
Denna bakterier- eller bakteriologi-relaterade artikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Neisseria, ett släkte aeroba, gramnegativa och oxidaspositiva bakterier; ofta även katalasbildande. I maj 2016 omfattar släktet totalt 29 arter samt 3 underarter med särskiljande egenskaper.
Flertalet arter är kocker med upp till 2 μm diameter, oftast arrangerade två och två, som ”kaffebönor” och kallas då diplokocker, exempel är N. meningitidis och N. gonorrhoeae medan några är stavar, som N. bacilliformis, N. elongata och N. weaveri. Även de stavformade arterna är också ofta parvis longitudinellt arrangerade och bildar ibland kedjor, som kan vara långa, trådformade och bilda nystan.
Två arter anses vara strikt humanpatogena N. meningitidis, "meningokocker" som orsakar hjärnhinneinflammation (meningit, "epidemisk hjärnhinneinflammation"), och N. gonorrhoeae, "gonokocker" som är orsaken till gonorré.
De andra neisseriaarterna påträffas ofta som en del av normalfloran i näsa, mun och svalg hos människa och framför allt hos varmblodiga djur. De har ofta betraktats som icke sjukdomsframkallande hos människa, men senaste decennierna med förbättrad diagnostik avseende odling och molekylärbiologisk artbestämning visar på deras betydelse som zoonoser. Den art som för tillfället är bäst känd i detta avseende är N. weaveri, som kan orsaka svåra hudinfektioner och är vanligast efter hundbett.
Släktets typart är gonokocken.
Släktet Neisseria har fått sitt namn efter den tyske hudläkaren Albert Neisser som var den som först identifierade och beskrev N. gonorrhoeae - gonokocken.
Neisseria, proteobakteri grubuna dahil, gram negatif, aerob, diplococci'dır. Mikroskopla incelendiğinde kahve tanesine benzer bir yapıda olduğu gözlemlenmektedir. 10 alt türü vadır. En çok bilinen ve insanda hastalığa yol açan alt türleri;
Neisseria nın diğer alt türleri insanda hastalığa yol açmaz. Bu alt türlere oropharynx ve nasopharynxte mukoza yüzeylerinde rastlanabilir. Bu alt türlere örnek olarak;
Neisseria, proteobakteri grubuna dahil, gram negatif, aerob, diplococci'dır. Mikroskopla incelendiğinde kahve tanesine benzer bir yapıda olduğu gözlemlenmektedir. 10 alt türü vadır. En çok bilinen ve insanda hastalığa yol açan alt türleri;
N. gonorrhoeae, gonorrhoea hastalığı yapar, N. meningitidis, meningitis hastalığına yol açar.Neisseria nın diğer alt türleri insanda hastalığa yol açmaz. Bu alt türlere oropharynx ve nasopharynxte mukoza yüzeylerinde rastlanabilir. Bu alt türlere örnek olarak;
Neisseria flavescens Neisseria siccaNeisseria (нейсерії) — рід бактерій типу протеобактерій, велика група грам-негативних форм. За формою Neisseria — диплококи, під мікроскопом нагадують кавові боби. Рід включає багато патогенів людини, наприклад:
Рід також включає багато непатогенних видів, наприклад:
Neisseria (нейсерії) — рід бактерій типу протеобактерій, велика група грам-негативних форм. За формою Neisseria — диплококи, під мікроскопом нагадують кавові боби. Рід включає багато патогенів людини, наприклад:
N. gonorrhoeae (також називають «гонококом») — спричинює гонорею; N. meningitidis (також називають «менінгококом») — спричинює менінгококову інфекцію;Рід також включає багато непатогенних видів, наприклад:
Neisseria cinerea Neisseria elongata Neisseria flavescens Neisseria lactamica Neisseria mucosa Neisseria polysaccharea Neisseria sicca Neisseria subflava
Neisseria (лат.) (Нейссерии[источник не указан 1178 дней]) — род бактерий из семейства Neisseriaceae типа протеобактерий. Грамотрицательные диплококки, под микроскопом напоминают кофейные зёрна.
Род назван в честь Альберта Людвига Сигизмунда Нейссера (1855—1916), немецкого врача, открывшего возбудителя гонореи (позже этот вид получил название Neisseria gonorrhoeae).
Род включает много патогенов человека, например:
Род также включает много условно патогенных видов, например:
К распространению вида бактерий Neisseria приводят генетические дефекты в "поздних" компонентах системы комплемента - С5-С9.[1]
Neisseria (лат.) (Нейссерии[источник не указан 1178 дней]) — род бактерий из семейства Neisseriaceae типа протеобактерий. Грамотрицательные диплококки, под микроскопом напоминают кофейные зёрна.
Род назван в честь Альберта Людвига Сигизмунда Нейссера (1855—1916), немецкого врача, открывшего возбудителя гонореи (позже этот вид получил название Neisseria gonorrhoeae).
N. animalis
N. bacilliformis
N. canis
N. cinerea
N. dentiae
N. elongata
N. europea
N. flava
N. flavescens
淋病奈瑟菌(N. gonorrhoeae)
N. iguanae
N. lactamica
N. macacae
腦膜炎奈瑟菌(N. meningitidis)
N. mucosa
N. perflava
N. pharyngis
N. polysaccharea
N. sicca
N. subflava
N. weaveri
等
奈瑟菌（Neisseria），又稱奈瑟氏菌，是β-變形菌類的一屬，屬於革蘭氏陰性菌。奈瑟菌爲雙球菌，包括多種致病菌，如引起淋病的淋病奈瑟菌(N. gonorrhoeae)（又稱“淋球菌”）以及腦膜炎奈瑟菌。
这是一篇與细菌相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
ナイセリア属(Genus Neisseria)とはプロテオバクテリア門に属するグラム陰性球菌の真正細菌。ナイセリア属は双球菌であり、顕微鏡下ではコーヒー豆様に観察される[1]。
2009年現在、23種が確認されており、病原性を持つ淋菌（N. gonorrhoeae）と髄膜炎菌（N. meningitidis）以外は口腔内の常在菌である。
1876年に淋菌を発見したドイツの菌学者アルベルト・ナイサー（Albert Neisser）にちなみ命名された。ナイサーはらい菌の共同発見者でもある。
この項目は、真正細菌（バクテリア）に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／ウィキプロジェクト 生物）。 ナイセリア属(Genus Neisseria)とはプロテオバクテリア門に属するグラム陰性球菌の真正細菌。ナイセリア属は双球菌であり、顕微鏡下ではコーヒー豆様に観察される。
2009年現在、23種が確認されており、病原性を持つ淋菌（N. gonorrhoeae）と髄膜炎菌（N. meningitidis）以外は口腔内の常在菌である。
1876年に淋菌を発見したドイツの菌学者アルベルト・ナイサー（Albert Neisser）にちなみ命名された。ナイサーはらい菌の共同発見者でもある。
