nimet breadcrumb-navigoinnissa
Herba prima, trenca-rocs[1] o també coneguda pel nom científic Saxifraga bryoides és una espècie del gènere saxifraga. Habita les tundres àrtiques, tot i que també creix als Alps i en altres serralades europees com ara els Pirineus. A Catalunya es pot trobar al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,[2] entre altres indrets.
És una espècie d'un baix creixement, planta de fulla perenne que forma mates denses de fullatge que rarament excedeixen els 2,5 cm d'alçària. Les fulles són lanceolades amb serrells de pèls estarrufats; aquestes s'enrosquen juntes a l'hivern. Aquesta forma de creixement és típica de les plantes que creixen a gran altura i en condicions de fred, ja que conserven l'energia.[3] Les fulles en la mata tenen uns 5 mm de llargària, mentre que les que es troben al plançó de la floració fan 8 mm de llarg. S. aspra ocupa hàbitats molt diferents respecte a Saxifraga bryoides que es troba a major altura, afavorint posicions rocoses exposades, mentre que Saxifraga aspra sovint es troba en les roques humides de rierols.[4] Les flors es presenten solitàries en tiges i són relativament grans. Les tiges són lleugerament peludes i sovint tenyides de vermell, com també ho estan els cinc lòbuls del calze. Té en general cinc pètals (ocasionalment sis) de forma ovalada i que no se solapen entre sí; aquests són blancs amb la meitat inferior abundantment esquitxada de taques grogues. Els deu estams amb anteres ataronjades estan en dues verticils, amb els estams més llargs ocupant els espais entre els pètals. L'ovari és superior, l'estil té dos estigmes i el fruit és una càpsula de dues cel·les.[5] Les flors poden ser vistes al juliol i agost.[6]
És principalment una planta de la tundra àrtica. És una de les úniques dues espècies en la secció Trachyphyllum que es troba a gran altura en l'Europa continental, l'altra és Saxifraga aspera. Es troba en els Alps, els Pirineus, els Carpats i la serralada dels Balcans a altituds de 1.900 i 3.000 metres Es produeix entre les roques silícies i ocupa cartel·les i esquerdes a la roca en penya-segats, crestes i cims.
Saxifraga bryoides es pot conrear en roques en climes temperats i poden propagar-se a partir de llavors o per esqueixos. Li agrada el sòl sorrenc i ben drenat. Pel que sembla, les plantes establertes de vegades se separen de les seves arrels; aquesta tendència és probable que sigui causada per condicions d'humitat excessiva.
Saxifraga bryoides va ser descrita per Carl von Linné i publicada a Species Plantarum 1: 400. 1753[7]
Saxifraga: nom genèric que ve del llatí saxum, ("pedra") i frangere, ("trencar, fer fallida"). Aquestes plantes s'anomenen així per la seva capacitat, segons els antics, de trencar les pedres amb les seves fortes arrels. Així ho afirmava Plini el Vell, per exemple.
bryoides: epítet llatí que significa "com a molsa".[8]
Herba prima, trenca-rocs o també coneguda pel nom científic Saxifraga bryoides és una espècie del gènere saxifraga. Habita les tundres àrtiques, tot i que també creix als Alps i en altres serralades europees com ara els Pirineus. A Catalunya es pot trobar al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, entre altres indrets.
Der Moos-Steinbrech (Saxifraga bryoides), auch Moosartiger Steinbrech genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Steinbrech (Saxifraga) in der Familie der Steinbrechgewächse (Saxifragaceae). Sie gedeiht in europäischen Gebirgen.
Der Moos-Steinbrech ist eine ausdauernde krautige Pflanze und wächst in flachen, dichten Polstern.
Die meisten Laubblätter bilden eine grundständige, dichte, fast kugelförmige Rosette von maximal 2 Zentimeter Durchmesser. Die Blattspreite ist bei einer Länge von bis zu 6 Millimetern schmal-lanzettlich. Auffallend ist hierbei, dass diese deutlich nach innen gebogen sind. Sie haben eine Stachelspitze sowie einen bewimperten Rand. Die Stängelblätter sind wechselständig angeordnet.
Die Blütezeit reicht von Juli bis August. Die Blütenstandsschäfte sind kaum beblättert und sind 2 bis 10 Zentimeter hoch. Auf einem Blütenstandsschaft befindet sich meist nur eine Blüte.
Die zwittrige Blüte ist radiärsymmetrisch und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die viel kürzeren Kelchblätter sind schmaler als die Kronblätter. Die fünf Kronblätter sind bei einer Länge von bis zu 6 Millimetern eiförmig und weiß mit orangegelben Punkten. Auf dem Fruchtknoten sitzen zwei Griffel.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 26.[1]
Der Moos-Steinbrech gedeiht in den europäischen Gebirgen Alpen, Pyrenäen und Balkangebirge.
Der Moos-Steinbrech gedeiht meist auf Silikatfelsen und -schutt in Höhenlagen von 2000 bis 4200 Metern (am Matterhorn). Er ist in Mitteleuropa eine Charakterart des Verbands Androsacion-alpinae und kommt vor allem im Oxyrietum und im Androsacetum alpinae vor.[1] In den Allgäuer Alpen steigt er von einer Höhenlage von etwa 1850 Metern oberhalb der Unteren Schönisboden-Alpe beim Widderstein in Vorarlberg bis zu 2390 Metern am Gipfel der Rothornspitze in Tirol auf.[2]
Die ökologischen Zeigerwerte nach Landolt et al. 2010 sind in der Schweiz: Feuchtezahl F = 3+ (feucht), Lichtzahl L = 5 (sehr hell), Reaktionszahl R = 2 (sauer), Temperaturzahl T = 1 (alpin und nival), Nährstoffzahl N = 1 (sehr nährstoffarm), Kontinentalitätszahl K = 3 (subozeanisch bis subkontinental).[3]
Die Erstveröffentlichung von Saxifraga bryoides erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, Tomus I, S. 400. Das Artepipheton bryoides leitet sich vom griechischen Wort bryodes für moosartig ab und verweist auf den Wuchs. Synonyme für Saxifraga bryoides L. sind: Saxifraga aspera subsp. bryoides (L.) Nyman, Saxifraga aspera subsp. bryoides (L.) Engl. & Irmsch., Saxifraga aspera subsp. bryoides (L.) Gaudin, Saxifraga aspera var. bryoides (L.) DC., Saxifraga aspera var. bryoides (L.) Gren., Saxifraga squarrosa Wol. non Sieber, Saxifraga bryoides var. arvernica Chass.
Es werden meist Hybriden der Art Saxifraga arendsii unter anderem als Bodendecker, zur Bepflanzung von Steingärten, Dachgärten oder Trockenmauern verwendet und ebenfalls als Moos-Steinbrech bezeichnet.[4]
Der Moos-Steinbrech (Saxifraga bryoides), auch Moosartiger Steinbrech genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung Steinbrech (Saxifraga) in der Familie der Steinbrechgewächse (Saxifragaceae). Sie gedeiht in europäischen Gebirgen.
Saxifraga bryoides is a species of saxifrage known by the common name of mossy saxifrage. In German it is known as Moosartiger Steinbrech. It is an inhabitant of the Arctic tundra but it also grows in the Alps and other European mountain ranges at high altitudes.
Mossy saxifrage is a low growing, evergreen perennial plant forming dense mats of foliage which seldom exceed 2.5 cm (1.0 in) in height. The leaves are linear lanceolate fringed with bristly hairs. The leaves curl together in winter and this form of growth is typical of plants growing at high altitudes and under cold conditions because it conserves energy.[1] The leaves in the mat are about 5 mm (0.2 in) long while those that are found on the flowering stem are 8 mm (0.3 in) long. The leaf buds in the axils of the leaves are at least as long as the protecting leaves, a fact that distinguishes this species from the rather similar rough saxifrage, Saxifraga aspera. The two species also occupy rather different habitats with the mossy saxifrage being found at higher altitudes, favouring rocky, exposed positions, while the rough saxifrage is often found on damp rocks by streams.[2] The flowers are borne singly on erect stems and are relatively large. The stems are slightly hairy and are often tinged red, as are the five calyx lobes. There are usually five (occasionally six) petals which are oval and do not overlap each other. They are white with the lower half copiously dotted with yellow spots.[2] The ten stamens with orange anthers are in two whorls, with the longer stamens occupying the gaps between the petals. The ovary is superior, the style has two stigmas and the fruit is a two celled capsule.[2][3] The flowers can be seen in July and August.[4]
Mossy saxifrage is mainly a plant of the Arctic tundra. It is one of only two species in the section Trachyphyllum that occurs at high altitudes in continental Europe, the other being Saxifraga aspera. It occurs in the Alps, the Pyrenees, the Carpathians and the Balkan Mountains[1] at altitudes between 1,900 and 3,000 metres (6,200 and 9,800 ft) [4] It occurs among silicaceous rocks [1] and occupies ledges and fissures in the rock on cliffs, ridges and summits.[2]
Mossy saxifrage can be grown in a rockery in temperate climates and can be propagated from seed or by cuttings. It likes gritty, well drained soil. Apparently healthy, established plants sometimes detach themselves from their roots. This tendency is likely to be caused by excessively damp conditions.[1]
Saxifraga bryoides is a species of saxifrage known by the common name of mossy saxifrage. In German it is known as Moosartiger Steinbrech. It is an inhabitant of the Arctic tundra but it also grows in the Alps and other European mountain ranges at high altitudes.
Saxifraga bryoides es una especie del género saxifraga. Se trata de un habitante de la tundra ártica, pero que también crece en los Alpes y otras cordilleras europeas.
Es una especie de un bajo crecimiento, planta de hoja perenne que forma matas densas de follaje que rara vez exceden de 2,5 cm de altura. Las hojas son lineal lanceoladas con flecos de pelos erizados. Las hojas se enroscan juntos en invierno y esta forma de crecimiento es típica de las plantas que crecen a gran altura y en condiciones de frío, ya que conservan la energía.[1] Las hojas en la mata tienen unos 5 mm de largo, mientras que los que se encuentran en el vástago de la floración es 8 mm de largo. Los brotes de las hojas en las axilas de las hojas son por lo menos tan largas como las hojas protectoras, un hecho que distingue a esta especie de la Saxifraga aspera. Las dos especies también ocupan hábitats muy diferentes con Saxifraga bryoides que se encuentra a mayor altura, favoreciendo posiciones rocosas expuestas, mientras que saxifraga áspera a menudo se encuentra en las rocas húmedas de arroyos.[2] Las flores son solitarias en tallos erguidos y son relativamente grandes. Los tallos son ligeramente peludos y a menudo teñidos de rojo, como son los cinco lóbulos del cáliz. Tiene por lo general cinco pétalos (ocasionalmente seis) de forma ovalada y que no se solapan entre sí. Son blancos con la mitad inferior abundantemente salpicado de manchas amarillas.[2] Los diez estambres con anteras anaranjadas están en dos verticilos, con los estambres más largos ocupando los espacios entre los pétalos. El ovario es superior, el estilo tiene dos estigmas y el fruto es una cápsula de dos celdas.[2][3] Las flores pueden ser vistas en julio y agosto.[4]
Es principalmente una planta de la tundra ártica. Es una de las únicas dos especies en la sección Trachyphyllum que se produce a gran altura en la Europa continental, la otra es Saxifraga aspera. Se encuentra en los Alpes, los Pirineos, los Cárpatos y la cordillera de los Balcanes[1] a altitudes de entre 1.900 y 3.000 metros[4] Se produce entre las rocas silíceas y ocupa repisas y grietas en la roca en acantilados, crestas y cumbres.[2]
Saxifrage Mossy se puede cultivar en una rocalla en climas templados y pueden propagarse a partir de semillas o por esquejes. Le gusta el suelo arenoso y bien drenado. Al parecer sanas, las plantas establecidas a veces se separan de sus raíces. Esta tendencia es probable que sea causada por condiciones de humedad excesiva.[1]
Saxifraga bryoides fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 400. 1753[5]
Saxifraga: nombre genérico que viene del latín saxum, ("piedra") y frangere, ("romper, quebrar"). Estas plantas se llaman así por su capacidad, según los antiguos, de romper las piedras con sus fuertes raíces. Así lo afirmaba Plinio, por ejemplo.
bryoides: epíteto latino que significa "como musgo".[6]
.jpg)
|coautores= (ayuda) Saxifraga bryoides es una especie del género saxifraga. Se trata de un habitante de la tundra ártica, pero que también crece en los Alpes y otras cordilleras europeas.
Saxifraga bryoides
La Saxifrage d'Auvergne (Saxifraga bryoides) est une espèce de plante herbacée vivace de la famille des Saxifragacées.
Mochojty rupik (Saxifraga bryoides) je rostlina ze swójby rupikowych rostlinow (Saxifragaceae).
Mochojty rupik (Saxifraga bryoides) je rostlina ze swójby rupikowych rostlinow (Saxifragaceae).
Saxifraga bryoides (L., 1753) è una pianta appartenente alla famiglia Saxifragaceae, originaria dell'Europa centrale[1].
È una piccola pianta erbacea, perenne alta dai 2 ai 4 cm, con fusti portanti un fiore, raramente due, con peli ghiandolari sparsi o del tutto assenti.
Le foglie sono lunghe circa 1 mm.
I fiori sono ermafroditi, con calice e corolla aventi un asse di simmetria radiale (attinomorfi), con petali bianchi con fitti punti arancioni ineguali.
Vive fra i 2000 ed i 3700 slm. su substrato siliceo, su rupi, in pietraie e macereti. Specie protetta a distribuzione alpina
Saxifraga bryoides (L., 1753) è una pianta appartenente alla famiglia Saxifragaceae, originaria dell'Europa centrale.
Saxifraga bryoides is een soort steenbreek. Ze kent in de Nederlandse taal verschillende namen: 'Gespikkelde steenbreek'[1] of 'Gele mossteenbreek' of 'mossteenbreek'[2], ze worden allemaal gebruikt. De soortaanduiding bryoides betekent: als mos.[3]
De 4–6 mm lange witte kroonbladen zijn aan de voet geel gespikkeld. De bloemen zijn meestal alleenstaand[4].
De bladen groeien in bolvormige rozetten van 1,5-2[5] (-6[4]?) cm groot. De blaadjes zijn 2–7 mm lang en aan de rand stijf behaard[4].
Ze komt voor in de alpine en subalpine zones[6] van de Europese gebergten op hoogten van 1800 tot 4000 meter[4]. Ze is vrij algemeen in de Alpen, met uitzondering van de oostelijke Kalkalpen en Slovenië. Hiernaast komt de plant voor in de Karpaten, Pyreneeën, Auvergne, Sudeten, Zevenburgen en Bulgarije.[4]
Ursula Ladinig en Johanna Wagner deden onderzoek naar de overlevingsstrategie van deze bergplant, die 6 weken na het smelten van de sneeuw in bloei komt. Zij vonden onder andere dat de bladeren na de winter allen vervangen werden, en dat bloemknoppen, mits in een zeer vroeg stadium van ontwikkeling, de winter overleven om de volgende zomer tot bloei te komen.[6]
Saxifraga bryoides is een soort steenbreek. Ze kent in de Nederlandse taal verschillende namen: 'Gespikkelde steenbreek' of 'Gele mossteenbreek' of 'mossteenbreek', ze worden allemaal gebruikt. De soortaanduiding bryoides betekent: als mos.
Skalnica mchowata, skalnica mechowata[3] (Saxifraga bryoides L.) – gatunek rośliny należący do rodziny skalnicowatych. Występuje w górach środkowej Europy, w Polsce wyłącznie w Tatrach (roślina tatrzańska)[4].
Skalnica mchowata, skalnica mechowata (Saxifraga bryoides L.) – gatunek rośliny należący do rodziny skalnicowatych. Występuje w górach środkowej Europy, w Polsce wyłącznie w Tatrach (roślina tatrzańska).
Saxifraga bryoides là một loài thực vật có hoa trong họ Saxifragaceae. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Bài viết chủ đề họ Tai hùm này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Saxifraga bryoides là một loài thực vật có hoa trong họ Saxifragaceae. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.
Saxifraga bryoides L.
Камнело́мка мохови́дная (лат. Saxifrága bryoídes) — вид рода Камнеломка (Saxifraga) семейства Камнеломковые (Saxifragaceae).
Небольшое травянистое растение, растущее дерновинами.
Листья продолговатые, шершавые, длиной 5—7 мм.
Цветонос длиной 3—6 см, с железистым опушением. Цветки желтовато-белые.
Произрастает на скалах и каменистых участках[2].
Эндемик горных систем Европы. Распространена от Пиренеев до Карпат и гор Балканского полуострова[2].
Камнело́мка мохови́дная (лат. Saxifrága bryoídes) — вид рода Камнеломка (Saxifraga) семейства Камнеломковые (Saxifragaceae).
