nimet breadcrumb-navigoinnissa
Gevuina ablana ye la única especie del xéneru Gevuina, de la familia Proteaceae. Conocer colos nomes vulgares de ablanar, ablanar chilena o gevuin y ye un árbol siempreverde monoico. Crez nos montes templaos de Chile y d'Arxentina, ente los 35 y los 44º de llatitú Sur. Los colonizadores españoles llamar ablanar pola semeyanza de los sos frutos colos de Corylus ablana, l'ablanar común o européu.
Ye un árbol d'ente 3 y 20 m d'altor, con tueru d'unos 5 dm de diámetru, que puede crecer rectu o ramificáu dende'l suelu. Les fueyes son compuestes imparipinnaes con foliolos de testura coriácea y cantu serrucháu. Destacar pola so xamasca verde brillante, según polos sos biltos nuevos con un tomentu ferrugíneo. Les sos flores son hermafrodites, pequeñes, de color blancu cremosu y arrexuntar de dos en dos en recímanos llargos y axilares. El so frutu, l'ablana, ye una nuez negra, con pericarpiu maderizu y cotiledones blancos comestibles. Mientres el so desenvolvimientu presenta cambeos de coloración de verde a colloráu y finalmente pardu escuru nel maduror.
Presenta múltiples usos como maderera, melífera y ornamental, destacar la producción de frutos aptos pa la industria cosmético, farmacolóxica y d'alimentos. La madera úsase pocu na calefacción, por cuenta de la so baxa capacidá calórica; sicasí, el contraste ente'l so color claru con vetes castañu escures facer curiosa pa trabayos d'artesanía, ebanistería y revestimiento de parés interiores. La miel producida col néctar de les sos flores ye bastante apreciada llocalmente. Tien una aceptable resistencia a les xelaes; siquier −12 °C en maduror. Esti árbol foi introducíu en Gran Bretaña en 1826. Crez bien n'Irlanda, Escocia, Nueva Zelanda, California y delles partes d'Inglaterra; esisten pocos especímenes cultivaos n'España y la mariña noroeste del Pacíficu d'Estaos Xuníos.[2] L'árbol más altu nes Islles Britániques mide 17 m. En Seattle, Washington, esguils y aves comen de les sos granes. Crez bien en clima templáu oceánicu con temperatures fresques y onde les xelaes son comunes. La mayor parte de les ablanes que tán a la vienta recoyer en montes mientres la seronda (marzu-abril), pero tán desenvolviéndose variedaes de mayor rendimientu en Chile y en Nueva Zelanda. El frutu consúmese crudu, fervíu o turráu y ta empezando a usase en pastelería. Les granes contienen 12% de proteína, 49% d'aceite y 24% de carbohidratos.[3] L'aceite d'ablanes tien usos alimenticios y cosméticos; ye ricu en antiosidantes y ayuda a combatir el colesterol. La nuez ye bona fonte de vitamina E (a-tocotrienol) y beta-caroteno. L'aceite como ingrediente cosméticu pal tratamientu de la piel pola so fonte natural d'Omega 7. L'aceite utilízase como ingrediente pa la ellaboración de protectores solares.[4][5]
Gevuina ablana describióse por Juan Ignacio Molina y espublizóse en Saggio sulla Storia Naturale cel Chili . . . 184. 1782.[6]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Gevuina ablana ye la única especie del xéneru Gevuina, de la familia Proteaceae. Conocer colos nomes vulgares de ablanar, ablanar chilena o gevuin y ye un árbol siempreverde monoico. Crez nos montes templaos de Chile y d'Arxentina, ente los 35 y los 44º de llatitú Sur. Los colonizadores españoles llamar ablanar pola semeyanza de los sos frutos colos de Corylus ablana, l'ablanar común o européu.
Gevuina és un gènere monotípic d'arbres, l'única espècie és l'avellaner xilè (Gevuina avellana). Malgrat el nom d'avellaner, l'avellaner xilè no està estretament emparentat amb els avellaners els quals pertanyen al gènere Corylus i la família betulàcia mentre que Gevuina és dins la família proteàcia com la macadàmia. En algunes classificacions taxonòmiques també s'inclouen dins el gènere Gevuina les espècies d'Australàsia G. bleasdalei de Nova Guinea i G. papuana que en altres classificacions s'inclouen dins la família.Bleasdalea[1] o al gènere endèmic de les illes Fiji Turillia,[2]
L'avellaner xilè és natiu de parts de Xile i Argentina.
L'avellaner xilè és un arbre de fulla persistent de fins a 20 m d'alçada, és natiu delsud de Xile i zones adjacents d'Argentina. Es troba des del nivell del mar fins a 700 m d'altitud. Està distribuït entre les latituds 35° a 44° Sud. Les fulles són compostes brillants i serrades i floreix entre juliol i novembre. les flors són molt menudes de color beige a blanquinoses i són hermafrodites, s'agrupen de dos en dos en llargs raïms. El fruit, molt semblant a una avellana, és primer de color vermell fosc i més tard es torna negre. Aquest arbre pot créixer amb una sola tija o amb diverses tiges des del sòl (com un arbust).
La seva llavor es pot menjar crua, bullida o torrada. El fruit té un 12% de proteïna, un 49% d'oli i un 24% de carbohidrats.[3] La llavor té alta concentració d'oli monoinsaturats, és rica en antioxidants i va bé per contrarestar el colesterol. És una bona font de vitamina E (a-tocotrienol) i b-carotè. Ambel seu oli es fabriquen protectors solars per a la pell. l'oli de Gevuina és un ingredient cosmètic per al tractament de la pell per les seves qualitats humectants i perquè és una font natural d'Omega 7 (àcid palmitoleic).[4][5] També és una planta ornamental. La seva fusta es fa servir en ebenisteria. Resisteix glaçades de fins -12 °C i per tant es pot cultivar en climes temperats com el de la Gran Bretanya i altres d'hivern no gaire extrem. A Espanya se'n cultiven uns pocs espècimens[6] també es cultiva a la costa nord-oest del Pacífic dels Estats Units.[7] Després de la plantació triga cap a 5 anys a començar a produir. La major part de la producció es cull en els boscos però s'estan seleccionant varietats per a la producció cultivada.
Fulles i flors
Brot
Flors i fruits
avellanes xilenes
Gevuina és un gènere monotípic d'arbres, l'única espècie és l'avellaner xilè (Gevuina avellana). Malgrat el nom d'avellaner, l'avellaner xilè no està estretament emparentat amb els avellaners els quals pertanyen al gènere Corylus i la família betulàcia mentre que Gevuina és dins la família proteàcia com la macadàmia. En algunes classificacions taxonòmiques també s'inclouen dins el gènere Gevuina les espècies d'Australàsia G. bleasdalei de Nova Guinea i G. papuana que en altres classificacions s'inclouen dins la família.Bleasdalea o al gènere endèmic de les illes Fiji Turillia,
L'avellaner xilè és natiu de parts de Xile i Argentina.
Die Chilenische Haselnuss[1] (Gevuina avellana) ist die einzige Art der monotypischen Pflanzengattung Gevuina innerhalb der Familie der Silberbaumgewächse (Proteaceae). Ihr Samen, „Nuss“ genannt, wird von der Bevölkerung in Chile verzehrt.[2]
Die Chilenische Haselnuss wächst als immergrüner Baum oder Strauch und erreicht Wuchshöhen von bis zu 15–20 Metern. Die Baumkrone ist unregelmäßig kugelförmig.[3] Die dünne Borke ist gräulich und besitzt feine horizontale Ringe. Die Rinde junger Zweige ist dicht rot behaart.[3]
Die wechselständig an den Zweigen angeordneten Laubblätter sind in Blattstiel und Blattspreite gegliedert. Der Blattstiel ist behaart. Die einfach oder manchmal zweifach unpaarig gefiederte Blattspreite ist 7 bis 35 Zentimeter lang. Die ledrigen, kahlen und kurz gestielten Blättchen sind bei einer Länge von 2 bis 8 Zentimeter eiförmig mit meist spitzem oberen Ende und gesägten Rand.[3]
Die seitenständigen, traubigen Blütenstände sind 10 bis 14 Zentimeter lang. Die zwittrigen, cremefarbenen Blüten sind relativ klein und vierzählig mit einfacher Blütenhülle. Es ist nur ein Kreis mit vier Staubblättern vorhanden, die innen, oben an den bis 1 Zentimeter langen, linealischen Tepalen angeheftet sind. Es ist nur ein oberständiges Fruchtblatt vorhanden.[3]
Die 1,5 bis 3 Zentimeter lange, einsamige Steinfrucht ist anfangs rot und bei Reife violett-schwarz. Der Steinkern ist feingrubig.[3]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 26.
Die Gattung Gevuina wurde 1782 mit der Erstveröffentlichung von Gevuina avellana durch Juan Ignacio Molina in Saggio sulla Storia Naturale del Chili ..., S. 184–185, 353 aufgestellt.[4] Der Gattungsname Gevuina kommt von der chilenischen Bezeichnung des Baumes, Gevuin.[1] Synonyme für Gevuina avellana Molina sind: Guevina avellana Molina, Quadria avellana (Molina) C.F.Gaertn., Quadria heterophylla Ruiz & Pav.[5]
Die Gattung Gevuina gehört zur Subtribus Gevuininae aus der Tribus Macadamieae in der Unterfamilie Grevilleoideae innerhalb der Familie Proteaceae.
Nach Weston und Barkers 2006 gehören die zwei Arten (Australien und Neuguinea) der Gattung Bleasdalea F.Muell. ex Domin nicht mehr zu Gevuina. Dadurch ist die Gattung Gevuina wieder monotypisch und kommt nur in der Neotropis vor.
Die Samen von Gevuina avellana werden roh oder gegart gegessen. Die Samen weisen einen angenehmen Geschmack ähnlich von Haselnuss auf, daher die Trivialnamen und das Artepitheton. In Chile sind die Samen sehr populär, dort werden sie oft auf lokalen Märkten verkauft. Die Samen enthalten etwa 12,5 % Proteine, 49,5 % Öle sowie 24,1 % Kohlenhydrate. Geröstete Samen dienen als Kaffeeersatz.[6] Aus den Samen wird das Avellanaöl gewonnen.[7]
Tannine und Holz werden verarbeitet.[6]
Gevuina avellana wird als Zierpflanze verwendet.[8]
Trivialnamen in unterschiedlichen Sprachen sind:
Die Chilenische Haselnuss (Gevuina avellana) ist die einzige Art der monotypischen Pflanzengattung Gevuina innerhalb der Familie der Silberbaumgewächse (Proteaceae). Ihr Samen, „Nuss“ genannt, wird von der Bevölkerung in Chile verzehrt.
Qiwin (guevín, gevuín), nipwin (nefuén), niphun (mapudungun simipi: ngefün) icha chilinu awillanu (Gevuina avellana) nisqaqa huk wayuq sach'am, Chilipi Arhintinapipas Antikunapi wiñaq. Rikch'anapiqa ch'ulla rikch'aqmi.
"Awillana" nisqapas kapka rurunkunatam mikhunchik.
Wikispecies nisqaqa qillqasqa p'anqayuqmi kay hawa: Qiwin
Qiwin (guevín, gevuín), nipwin (nefuén), niphun (mapudungun simipi: ngefün) icha chilinu awillanu (Gevuina avellana) nisqaqa huk wayuq sach'am, Chilipi Arhintinapipas Antikunapi wiñaq. Rikch'anapiqa ch'ulla rikch'aqmi.
"Awillana" nisqapas kapka rurunkunatam mikhunchik.
Gevuina avellana (Chilean hazelnut (avellano chileno in Spanish), or Gevuina hazelnut), is an evergreen tree, up to 20 meters (65 feet) tall. It is the only species currently classified in the genus Gevuina. It is native to southern Chile and adjacent valleys in Argentina. It is found from sea level to 700 meters (2300 feet) above sea level. Its distribution extends from 35° to 44° south latitude.[A] The composite leaves are bright green and toothed, and the tree is in flower between July and November. The flowers are very small and beige to whitish, are bisexual and group two by two in long racemes. The fruit is a dark red nut when young and turns black.[1] The peel is woody.[1] It can grow up straight or branched from the soil, making up either a tree or a shrub.[1]
The name Gevuina comes from guevin, the Mapuche Indigenous name for the Chilean hazel.[3] The origin of the Spanish name, avellano come from the fact the Spanish settlers found the nuts similar to the hazelnuts they knew from Europe.[1] Yet the species are not closely related.[1]
The concentration of Gevuina avellana in forest is highly irregular and difficult to predict.[1] It may grow on flatland or hilly terrain, in clay or stony soils.[1] Usually Gevuina avellana grows in association to other broad-leaved trees such as Nothofagus obliqua, Nothofagus dombeyi, Nothofagus alpina, Nothofagus glauca or Laureliopsis.[1] Yet it does also grow in associations dominated by the conifers Austrocedrus, Fitzroya and Pilgerodendron.[1] As such Gevuina avellana does not form pure stands.[1]
Gevuina is a genus of either 1 or 3 species of the family Proteaceae. In some classifications, Gevuinia is recognised with three species: one endemic to Australia (Gevuina bleasdalei), another to New Guinea (Gevuina papuana), and one species in both Chile (Gevuina avellana). Other taxonomic reports place the Australian and New Guinea species in the genus Bleasdalea[4] or in the Fijian endemic genus Turrillia, and leave Gevuina with only Gevuina avellana.[5] The Flora of Australia retains these 2 species in Gevuinia,[6] but the most recent classification places the Australian and New Guinea species as Bleasdalea bleasdalei and B. papuana[7]
The seeds are eaten raw, cooked in boiling water or toasted. The nuts contain about 12 percent protein, 49 percent oil, and 24 percent carbohydrates.[8] The seed has a very high concentration of monounsaturated oils and is also obtained for several purposes in Chile. It is rich in antioxidants such as vitamin E (α-tocotrienol) and β-carotene. Its oil is an ingredient in some sunscreens. Gevuina oil is used as a cosmetic ingredient for its moisturizing qualities and because it is a source of omega 7 fatty acids (palmitoleic acid).[9][10] Production of seeds may vary greatly from tree to tree.[1]
The tree is a good honey plant for bees and is also cultivated as an ornamental plant. The seed shells contain tannin that is used for tanning leather. The tree has an acceptable frost resistance (at least −12 °C (10 °F)) when mature. The wood is cream-colored with dark brown streaking and is used in cabinetry and musical instruments. It was introduced to Great Britain in 1826. It grows well there, in Ireland and in New Zealand and California. A few specimens are cultivated in Spain[11] and in the Pacific Northwest of the United States.[12] It grows well in temperate oceanic climates with cool temperatures where frosts occur commonly in winter, and has thrived in southern New Zealand. It needs 5 years to first harvest and 7 or 8 years for full production. In Seattle, Washington, squirrels and birds eat seeds from the trees. New varieties of greater yield than the original wild stock are being developed in both Chile and New Zealand.
As of 1982 only a tiny faction of the nuts of wild stands were collected for processing.[1]
Leaves and flowers
.JPG)
Twig
.jpg)
Flowers and fruits
.JPG)
Fallen nuts
Gevuina avellana - MHNT Gevuina avellana (Chilean hazelnut (avellano chileno in Spanish), or Gevuina hazelnut), is an evergreen tree, up to 20 meters (65 feet) tall. It is the only species currently classified in the genus Gevuina. It is native to southern Chile and adjacent valleys in Argentina. It is found from sea level to 700 meters (2300 feet) above sea level. Its distribution extends from 35° to 44° south latitude. The composite leaves are bright green and toothed, and the tree is in flower between July and November. The flowers are very small and beige to whitish, are bisexual and group two by two in long racemes. The fruit is a dark red nut when young and turns black. The peel is woody. It can grow up straight or branched from the soil, making up either a tree or a shrub.
The name Gevuina comes from guevin, the Mapuche Indigenous name for the Chilean hazel. The origin of the Spanish name, avellano come from the fact the Spanish settlers found the nuts similar to the hazelnuts they knew from Europe. Yet the species are not closely related.
The concentration of Gevuina avellana in forest is highly irregular and difficult to predict. It may grow on flatland or hilly terrain, in clay or stony soils. Usually Gevuina avellana grows in association to other broad-leaved trees such as Nothofagus obliqua, Nothofagus dombeyi, Nothofagus alpina, Nothofagus glauca or Laureliopsis. Yet it does also grow in associations dominated by the conifers Austrocedrus, Fitzroya and Pilgerodendron. As such Gevuina avellana does not form pure stands.
Gevuina avellana es la única especie del género Gevuina, de la familia Proteaceae. La especie se conoce con los nombres vulgares de avellano o avellano chileno[2] y es un árbol siempreverde monoico. Crece en los bosques templados de Chile, entre los 35 y los 44º de latitud Sur. Este árbol se adapta a diferentes climas y terrenos pero nunca pasando a lo extremo (+40 grados o -10).
Los colonizadores españoles lo llamaron avellano por la semejanza del fruto seco de esta especie con el que se obtiene del Corylus avellana (el avellano común o europeo).
El avellano es un árbol de entre 3 y 20 m de altura, con tronco de unos 5 m de diámetro, que puede crecer recto o ramificado desde el suelo.
Las hojas son compuestas imparipinnadas con foliolos de textura coriácea y borde aserrado. Se destaca por su follaje verde brillante, así como por sus brotes nuevos con un tomento ferrugíneo.
Sus flores son hermafroditas, pequeñas, de color blanco cremoso y se agrupan de dos en dos en racimos largos y axilares.
Su fruto, la avellana, es una nuez negra, con pericarpio leñoso y cotiledones blancos comestibles. Durante su desarrollo presenta cambios de coloración de verde a rojo y finalmente pardo oscuro en la madurez.
Crece bien en clima templado oceánico con temperaturas frescas y donde las heladas son comunes. Tiene una aceptable resistencia a las heladas; al menos −12 °C en madurez.
Este árbol fue introducido en Gran Bretaña en 1826. Crece bien en Irlanda, Escocia, Nueva Zelanda, California y algunas partes de Inglaterra; existen pocos especímenes cultivados en España[3] y la costa noroeste del Pacífico de Estados Unidos.[4]
El árbol más alto en las Islas Británicas mide 17 m. En Seattle, Washington, ardillas y aves comen de sus semillas.
Presenta múltiples usos como maderera, melífera y ornamental, destacándose la producción de frutos aptos para la industria cosmética, farmacológica y de alimentos.
El fruto (la "avellana") se consume crudo, o como fruto seco, hervido o tostado; y se utiliza en diversas preparaciones, y está empezando a usarse en pastelería. Las semillas contienen 12% de proteína, 49% de aceite y 24% de carbohidratos.[5] La mayor parte de las avellanas que están a la venta se recolectan en bosques durante el otoño (marzo-abril), pero se están desarrollando variedades de mayor rendimiento en Chile y en Nueva Zelanda.
El aceite de avellanas tiene usos alimenticios y cosméticos; es rico en antioxidantes y ayuda a combatir el colesterol. La nuez es buena fuente de vitamina E (a-tocotrienol) y beta-caroteno. El aceite como ingrediente cosmético para el tratamiento de la piel por su fuente natural de Omega 7. El aceite se utiliza como ingrediente para la elaboración de protectores solares.[6][7]
Como flora apícola, la miel producida con el néctar de sus flores es bastante apreciada localmente.
La madera se usa poco en la calefacción, debido a su baja capacidad calórica; en cambio, el contraste entre su color claro con vetas castaño oscuras la hace atractiva para trabajos de artesanía, ebanistería y revestimiento de paredes interiores.
Gevuina avellana fue descrita por Juan Ignacio Molina y publicado en Saggio sulla Storia Naturale cel Chili . . . 184. 1782.[8]
Gevuina avellana es la única especie del género Gevuina, de la familia Proteaceae. La especie se conoce con los nombres vulgares de avellano o avellano chileno y es un árbol siempreverde monoico. Crece en los bosques templados de Chile, entre los 35 y los 44º de latitud Sur. Este árbol se adapta a diferentes climas y terrenos pero nunca pasando a lo extremo (+40 grados o -10).
Los colonizadores españoles lo llamaron avellano por la semejanza del fruto seco de esta especie con el que se obtiene del Corylus avellana (el avellano común o europeo).
L’avellano, noisetier chilien ou gevuín, (Gevuina avellana), est un arbre à feuilles persistantes de la famille des Proteaceae. Il pousse dans les forêts tempérés du centre sud du Chili et Argentine, entre 35 et 44º de latitude Sud. Les colonisateurs espagnols l'ont appelé avellano à cause de la ressemblance de ses fruits avec ceux de Corylus avellana, le noisetier commun ou européen qui porte ce nom en espagnol.
Intérêt : Plantes mellifères, fruits et fleurs comestibles.
Hauteur : 10 à 15m rarement 20m en France
Fleurs : de mai à août.
Fruits : fructification après 7 ans. Fruits ovoïdes de 3 à 15 mm, d’abord rouge-cerise, puis noir-violet, comestibles. 2 graines par fruit.
Température minimale (Rusticité) : de 0°C à -5°C
L’avellano, noisetier chilien ou gevuín, (Gevuina avellana), est un arbre à feuilles persistantes de la famille des Proteaceae. Il pousse dans les forêts tempérés du centre sud du Chili et Argentine, entre 35 et 44º de latitude Sud. Les colonisateurs espagnols l'ont appelé avellano à cause de la ressemblance de ses fruits avec ceux de Corylus avellana, le noisetier commun ou européen qui porte ce nom en espagnol.
Intérêt : Plantes mellifères, fruits et fleurs comestibles.
Hauteur : 10 à 15m rarement 20m en France
Fleurs : de mai à août.
Fruits : fructification après 7 ans. Fruits ovoïdes de 3 à 15 mm, d’abord rouge-cerise, puis noir-violet, comestibles. 2 graines par fruit.
Température minimale (Rusticité) : de 0°C à -5°C
Gevuina (aveleira chilena) é um género botânico pertencente à família Proteaceae[1].
Gevuina (aveleira chilena) é um género botânico pertencente à família Proteaceae.
«Gevuina — World Flora Online». www.worldfloraonline.org. Consultado em 19 de agosto de 2020Gevuina avellana là một loài thực vật có hoa trong họ Quắn hoa. Loài này được Molina miêu tả khoa học đầu tiên năm 1782.[1]
Leaves and flowers
Twig
Flowers and fruits
Fallen nuts
Bài viết phân họ thực vật Grevilleoideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Gevuina avellana là một loài thực vật có hoa trong họ Quắn hoa. Loài này được Molina miêu tả khoa học đầu tiên năm 1782.
Gevuina Molina
Единственный вид
Авелла́нский оре́х, или чили́йская лещи́на, или чили́йский лесно́й оре́х, или Гевуи́на авелла́нская (лат. Gevuina avellana) — растение семейства Протейные, единственный вид рода Гевуи́на, произрастающее в Чили и Аргентине на высотах до 700 м над уровнем моря, между 35 и 44 градусами южной широты
Gevuina avellana — вечнозелёное дерево высотой до 20 м. Листья сложные ярко-зелёные, зазубренные по краям. Цветки беловатые, двуполые, свисают длинным соцветием.
Семена плодов употребляются в пищу сырыми или поджаренными. Они содержат 12 % белков, 49 % жиров, 24 % углеводов, также богаты бета-каротином и витамином E. Масло семян используется в фармацевтической промышленности для получения солнцезащитных кремов.
.JPG)
.jpg)
.JPG)
Плоды, Тулузский музеум
Авелла́нский оре́х, или чили́йская лещи́на, или чили́йский лесно́й оре́х, или Гевуи́на авелла́нская (лат. Gevuina avellana) — растение семейства Протейные, единственный вид рода Гевуи́на, произрастающее в Чили и Аргентине на высотах до 700 м над уровнем моря, между 35 и 44 градусами южной широты
_leaves_%26_seeds_(Inao_V%C3%A1squez)_001.jpg)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
.jpg)
_leaves_%26_seeds_(Inao_V%C3%A1squez)_001.jpg)
.JPG)
_leaves_%26_seeds_(Inao_V%C3%A1squez)_001.jpg)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
.JPG)
