dcsimg

Thapsia villosa ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST
 src=
Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa ye una especie de plantes de flor incluyida nel xéneru Thapsia, perteneciente a la familia Apiaceae, subfamilia Apioideae. Distribúise per África, y Europa.

Hábitat

Puede alcuéntrase en montes pocu trupos, caminos y en carbes de degradación na península ibérica, Francia, norte d'África, na zona occidental del Mediterraneu.

Descripción

Yerba perenne, d'hasta 1 m d'altor con tarmu glabro, ramosu na parte cimera, con restos fibrosos de fueyes vieyes na base. Fueyes basales 2 a 3 pinnatisectas bien estremaes, vellosas por dambes cares; les caulinares, 2 pinnatisectas o amenorgaes a la vaina.

Floria en primavera y branu con una inflorescencia en umbela compuesta, con forma esférica. La umbela central ye grande y tien de 12 a 25 radios, siendo les llaterales más pequeñes y, de cutiu, maneres.

Flores marielles, actinomorfes, hermafrodites, epiginas. Corola con 5 pétalos. Androcéu con 5 estames. Ovariu ínfero, bicarpelar, con dos estilos.

 src=
Tarmu de la inflorescencia, bráctees, y fueyes basales.

Frutu esquizocárpico, de 10 a 15 mm, con costielles llaterales, la nala ye una espansión llaminar del frutu que ta rellacionada col mecanismu de dispersión del mesmu. Tres fructificar la planta ensúgase, y pierde la parte aérea. Quedando latente pa la próxima temporada d'agües apaeciendo nueves fueyes na seronda, pa dar llugar a un nuevu ciclu.

El so raigañu napiforme espulsa, al ser cortada, un látex de color blancu.

Usos

La planta tien propiedaes purgantes, eméticas, anque esta aplicación nun ye aconseyable y resulta abondo peligrosu tomar esta planta como ximistría ensin consultar primeramente a un médicu.

El raigañu ye un purgante bien fuerte (tóxica), y por eso nun ye conveniente usala. En delles zones utilizóse tamién pa trescalar les agües y pescar fraudulentamente, atolondrando a los pexes pa prindalos con facilidá.

La corteza del raigañu, infundida n'aceite, aplicar pa combatir el reumatismu y suel utilizase en forma de cataplasma, p'aplicar direutamente na zona afeutada pol dolor. Na provincia de Salamanca utilizar pa reparar los resquiebros de les pezuñes de les caballeríes.

Etimoloxía

El nome génerico Thapsia ye'l mesmu col que los romanos conocíen a esta especie. L'axetivu villosa, fai referencia a l'abondosa pilosidá de les sos fueyes.

Nome común

  • Español : Cañaheja, Cañaleja, Croca, Pancierva, Zumillo, Repontigo.
 src=
Flores de Thapsia villosa.

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Thapsia villosa: Brief Summary ( asturia )

tarjonnut wikipedia AST
Thapsia villosa  src= Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa ye una especie de plantes de flor incluyida nel xéneru Thapsia, perteneciente a la familia Apiaceae, subfamilia Apioideae. Distribúise per África, y Europa.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia AST

Thapsia villosa ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA
 src=
Fruits
 src=
Flors de Thapsia villosa
 src=
Tija de la inflorescència, bràctees i fulles basals

Thapsia villosa és una espècie de planta de flors de la família de les apiàcies, que es distribueix per Àfrica i Europa. Se la pot trobar en boscos poc espessos, camins i en matolls de degradació a la península ibèrica, França, nord d'Àfrica i a la zona occidental del Mediterrani.

Descripció

Herba perenne, de fins a 1 m d'alçada amb tija glabre, ramosa a la part superior, amb restes fibroses de fulles velles a la base. Fulles basals de 2 a 3 pinnatisectes molt dividides, velloses per ambdues cares; les caulinars, 2 pinnatisectes o reduïdes a la beina. La seva arrel napiforme expulsa, en ser tallada, un làtex de color blanc.

Floreix a la primavera i estiu amb una inflorescència en umbel·la composta, amb forma esfèrica. La umbel·la central és gran i posseeix de 12 a 25 radis, sent les laterals més petites i, sovint, estèrils. Les flors són grogues, actinomorfes, hermafrodites, epígines. Corol·la amb 5 pètals. Androceu amb 5 estams. Ovari ínfer, bicarpelar, amb dos estils. El fruit és esquizocàrpic, de 10 a 15 mm, amb costelles laterals; l'ala és una expansió laminar del fruit que està relacionada amb el mecanisme de dispersió d'aquest. Després de fructificar la planta s'asseca, i perd la part aèria, quedant latent per a la temporada de pluges, apareixent noves fulles a la tardor, per a donar lloc a un nou cicle.

Usos

La planta té propietats purgants, emètiques, encara que aquesta aplicació no és aconsellable i resulta bastant perillós prendre aquesta planta com a remei casolà sense consultar prèviament a un metge. L'arrel és un purgant molt fort (tòxica), i per això no és convenient usar-la. En algunes zones s'ha utilitzat també per a impregnar les aigües i pescar fraudulentament, atabalant als peixos per capturar-los amb facilitat.

L'escorça de l'arrel, infosa en oli, s'aplica per a combatre el reumatisme i sol utilitzar-se en forma de cataplasma, per aplicar directament a la zona afectada pel dolor. A la província de Salamanca s'utilitza per a reparar les esquerdes de les peülles de les cavalleries.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thapsia villosa Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Thapsia villosa: Brief Summary ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA
 src= Fruits  src= Flors de Thapsia villosa  src= Tija de la inflorescència, bràctees i fulles basals

Thapsia villosa és una espècie de planta de flors de la família de les apiàcies, que es distribueix per Àfrica i Europa. Se la pot trobar en boscos poc espessos, camins i en matolls de degradació a la península ibèrica, França, nord d'Àfrica i a la zona occidental del Mediterrani.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autors i editors de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia CA

Thapsia villosa ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN

Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa, commonly known as the villous deadly carrot, is a species of poisonous herbaceous plants in the genus Thapsia. It grows to about 70 to 190 cm (28 to 75 in) in height. It has pinnate hairy leaves with sheath-like petioles. The flowers are yellow in color and borne on compound umbels. They develop into fruits with four wings characteristic of the genus. It is native to southwestern Europe and northwestern Africa surrounding the Mediterranean Sea. The plant was used extensively for traditional medicine since around the 3rd century BC.

Taxonomy

Thapsia villosa was first described by Carl Linnaeus in Species Plantarum (1753).[2] It is classified under the genus Thapsia, subfamily Apioideae, of the carrot and parsley family Apiaceae.[3] Two varieties are recognized: T. villosa var. villosa and T. villosa var. dissecta.[4]

The generic name Thapsia is derived from the Ancient Greek name θαψία (thapsía) for the members of the genus. The Greeks believe it to have originated from ancient Thapsos in Sicily. The specific epithet is from Latin villōsus ("hairy" or "shaggy").[4][5]

It is commonly known in English as the 'villous deadly carrot' or simply 'deadly carrot'.[6][7] It is known under a large number of common names in other languages, including bu-nefar in Arabic; zumillo and cañaheja in Spanish; baladra in Catalan; croca in Majorcan; turbit-da-terra in Portuguese; bermidor in Basque; turbith bâtard in French; and turbito falso in Italian.[2][8]

Description

Thapsia villosa is a perennial herb growing to a height of 70 to 190 cm (28 to 75 in). It has a robust and smooth tapering stem about 5 to 25 mm (0.20 to 0.98 in) in diameter, arising from a thick root resembling a white carrot or turnip.[5][9]

Pinnate leaves and sheath-like petioles of T. villosa

The leaves, like the name of the species suggests, are hairy. The leaves around the base of the stem have well-developed sheath-like petioles about 20 to 80 mm (0.79 to 3.15 in) wide. Like the leaves, they are also hairy. They are whitish, yellowish, green, or (rarely) purple in color. The leaf blades are triangular to deltoid in shape and are pinnate, subdivided once to thrice. The last leaflet subdivision is usually about 8 to 32 mm (0.31 to 1.26 in) wide in T. villosa var. villosa; while they are only about 1.5 to 3 mm (0.059 to 0.118 in) wide in T. villosa var. dissecta.[4] The margins of the leaves are curled (revolute) with small teeth-like and triangular serrated edges, each tipped with small spike. The main leaf midrib (rachis) is densely covered in hair and light to dark green on the upper side, while it is smooth and grayish to greenish on the underside.[4] The leaves are largest at the bottom and progressively become smaller the higher they are on the stem.[9] In the upper parts of the stem, the leaves are often reduced to nothing more than petioles which form sheaths around the stem.[10]

Like other members of the genus, the inflorescence of Thapsia villosa is a compound subhemispherical to globose umbel. It has 9 to 29 spokes and is about 6 to 12 cm (2.4 to 4.7 in) in diameter. Bracts are usually absent, though in rare cases, one to three may be present, each around 6 to 40 mm (0.24 to 1.57 in) in length and lanceolate in shape. The umbellules are hemispherical to globose. Bracteoles are also usually absent, though rarely 1 or 2 may be present. Each umbellule has about 18 to 43 flowers, each with five bright yellow elliptical petals. The fruits are oblong and around 9 to 15 mm (0.35 to 0.59 in) long and 6 to 11 mm (0.24 to 0.43 in) wide. When mature, they are light to dark brown in color with four yellowish to brownish wings characteristic of the genus.[4][9][10] The main umbel has hermaphroditic flowers, containing both stamen and pistil. Smaller umbels may develop from the sides of the stem which usually contains only stamens. These umbels wither away quickly.[5]

Thapsia villosa is highly variable in morphology. The two varieties, T. villosa var. dissecta and T. villosa var. villosa are usually distinguished by how many times the leaf subdivides into leaflets. T. villosa var. dissecta has leaves that are deeply subdivided two or three times into narrow and small leaflets. T. villosa var. villosa, in contrast are usually subdivided only once or twice. However, there are numerous intermediate forms between the two varieties and distinguishing between them can be very difficult. The diploid chromosome number (2n) of Thapsia villosa is 22, 33, 44, or 66.[4]

Ecology

Flowers of an umbellule of Thapsia villosa
Thapsia villosa in Matera, Italy

Unlike most members of the family Apiaceae, Thapsia villosa flowers early, during the months of May, June, and July. The flowers are pollinated by a variety of insects. The flowers develop into winged fruits that dry out around August, while other members of the family are usually still in bloom.[5][9]

Distribution and habitat

Thapsia villosa in bloom in Puertollano, Spain

The native range of Thapsia villosa extends from southern France and the Iberian peninsula (Spain, Portugal, and Gibraltar) to northwestern Africa (Morocco, Algeria, and Tunisia). It has also been introduced into Corsica.[4][11] They can be found growing at altitudes of 0 to 1,800 m (0 to 5,906 ft) above sea level in scrublands, clearings, and near recently disturbed land like roads or cultivated fields.[4]

In its native range, it is frequently confused with the similar-looking Ferula communis, the giant fennel. Thapsia villosa and Ferula communis share some common names in Spanish like cañaheja.[5] Reports of Thapsia villosa in the Balearic Isles is likely the result of confusion with Thapsia gymnesica.[4]

Toxicity

Thapsia villosa is highly poisonous.[12][13] Skin contact with the roots can cause severe itching and swelling.[9][14]

Uses

Traditional medicine

The medicinal properties of the members of the genus Thapsia were recognized as early 300 BC.[15] In traditional medicine, the roots of Thapsia villosa were used as a purgative and emetic. Resin from the Thapsia villosa was used as a blister-producing agent (vesicant) or a counterirritant, similar to resin derived from Thapsia garganica.[14][16] In Spain, the resin is also traditionally used in Segarra as treatment for scabies.[4] Poultices made from root bark infused with oil was used as a pain-reliever and for treating rheumatism. These were also used in Salamanca for treating cracks in horse hooves.[9]

Traditional medicinal uses of the plant, however, are now considered largely ineffective and highly inadvisable due to the danger posed by the poisons of Thapsia villosa.[5][9][17]

Medical research

Along with Thapsia garganica and Thapsia transtagana, Thapsia villosa var. villosa contains C-19 terpenolides with strong SERCA-inhibiting properties in vitro. They are of interest to medical researchers for their potential in treating neurodegenerative disorders like Alzheimer's or Parkinson's disease.[18]

Other uses

Poison from the roots of Thapsia villosa is traditionally used by fishermen in Catalonia as an ichthyotoxin for stunning fish, making them easier to catch.[9][19] Extracts from the root bark of Thapsia villosa have been used since ancient times as a yellow dye.[8] In the 18th century, yellow dye from the flowers were used to color wool.[8][20] Thapsia villosa are also grown as ornamentals for their bright yellow flowers.[21]

References

  1. ^ "Synonyms of Thapsia villosa L." Flora Iberica. Real Jardín Botánico de Madrid. Retrieved August 26, 2012.
  2. ^ a b "Thapsia villosa L." Euro+Med Plantbase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem. Retrieved August 26, 2012.
  3. ^ "Thapsia villosa L." Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved August 26, 2012.
  4. ^ a b c d e f g h i j S. Castroviejo; et al., eds. (2003). Flora Iberica. Volume X: Araliaceae-Umbelliferae (PDF) (in Spanish). Real Jardín Botánico. pp. 401–410. ISBN 978-8400081508.
  5. ^ a b c d e f "El zumillo (Thapsia villosa)" (in Spanish). Institució Catalana d’Història Natural. Retrieved August 30, 2012.
  6. ^ Charles Frederick Partington, ed. (1835–1837). The British Cyclopædia of Natural History (PDF). Orr & Smith. p. 243.
  7. ^ James Donn (1800). Hortus cantabrigiensis: or, A catalogue of plants, indigenous and foreign, cultivated in the Walkerian botanic garden, Cambridge. John Burges. p. 34.
  8. ^ a b c Franco Brunello (1973). Neri Pozza (ed.). The Art of Dyeing in the History of Mankind. Vicenza. p. 390–391.
  9. ^ a b c d e f g h "Zumillo (Thapsia villosa)". MundoTema. Retrieved August 30, 2012.
  10. ^ a b John Lindley (1838). Flora medica; a botanical account of all the more important plants used in medicine, in different parts of the world. Longman, Orme, Brown, Green, and Longmans. p. 52.
  11. ^ Edward Frederick Kelaart (1846). Flora calpensis; contributions to the botany and topography of Gibraltar, and its neighbourhood. J. van Voorst. p. 109.
  12. ^ D. Jesse Wagstaff. "Poisonous Plant Database (Plant List): Vascular Plant List". Center for Food Safety & Applied Nutrition, U.S. Food & Drug Administration. Archived from the original on March 11, 2012. Retrieved August 30, 2012.
  13. ^ Louis Hermann Pammel (1911). A manual of poisonous plants, chiefly of eastern North America, with brief notes on economic and medicinal plants, and numerous illustrations. The Torch Press. p. 857.
  14. ^ a b M. Grieve. "Thapsia". Botanical.com. Retrieved August 26, 2012.
  15. ^ Adusumilli Srikrishna & K. Anebouselvy (2003). "Enantiospecific first total synthesis of (+)-cis,anti,cis-3-hydroxy-1,8,12,12-tetramethyl-4-oxatricyclo(6.4.0.02,6)-dodecan-9-yl senecioate, the optical antipode of a natural thapsane isolated from Thapsia villosa" (PDF). Tetrahedron Letters. 44 (5): 1031–1034. doi:10.1016/s0040-4039(02)02733-8.
  16. ^ George Milbry Gould (1907). An illustrated dictionary of medicine, biology and allied sciences. P. Blakiston's Son. p. 1509.
  17. ^ "Zumillo" (in Spanish). Son Remedios Caseros. Retrieved August 30, 2012.
  18. ^ Riham Alkhamisi (2011). A new approach towards the synthesis of Transtaganolides/Basiliolides – C-19 Terpenolides from Thapsia with SERCA-inhibiting activity. Lunds Tekniska Högskola.
  19. ^ Beatriz Teresa Álvarez Arias (2000). "Ichthyotoxic plants used in Spain". Journal of Ethnopharmacology. 73 (3): 505–512. doi:10.1016/S0378-8741(00)00336-6. PMID 11091006.
  20. ^ William Salisbury (1816). The Botanist's Companion. Volume 2. R. and A. Taylor. p. 129.
  21. ^ Lurdes Barrico; Anabela Marisa Azul; Maria Cristina Morais; António Pereira Coutinho; Helena Freitas & Paula Castro (2012). "Biodiversity in urban ecosystems: Plants and macromycetes as indicators for conservation planning in the city of Coimbra (Portugal)" (PDF). Landscape and Urban Planning. 106 (1): 88–102. doi:10.1016/j.landurbplan.2012.02.011.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Thapsia villosa: Brief Summary ( englanti )

tarjonnut wikipedia EN
Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa, commonly known as the villous deadly carrot, is a species of poisonous herbaceous plants in the genus Thapsia. It grows to about 70 to 190 cm (28 to 75 in) in height. It has pinnate hairy leaves with sheath-like petioles. The flowers are yellow in color and borne on compound umbels. They develop into fruits with four wings characteristic of the genus. It is native to southwestern Europe and northwestern Africa surrounding the Mediterranean Sea. The plant was used extensively for traditional medicine since around the 3rd century BC.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Wikipedia authors and editors
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia EN

Thapsia villosa ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES
 src=
Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa es una especie de plantas de flor incluida en el género Thapsia, perteneciente a la familia Apiaceae, subfamilia Apioideae. Se distribuyen por África, y Europa.

Hábitat

Se la puede encontrar en bosques poco espesos, caminos y en matorrales de degradación en la península ibérica, Francia, norte de África, en la zona occidental del Mediterráneo.

Descripción

Hierba perenne, de hasta 1 m de altura con tallo glabro, ramoso en la parte superior, con restos fibrosos de hojas viejas en la base. Hojas basales 2 a 3 pinnatisectas muy divididas, vellosas por ambas caras; las caulinares, 2 pinnatisectas o reducidas a la vaina.

Florece en primavera y verano con una inflorescencia en umbela compuesta, con forma esférica. La umbela central es grande y posee de 12 a 25 radios, siendo las laterales más pequeñas y, a menudo, estériles.

Flores amarillas, actinomorfas, hermafroditas, epiginas. Corola con 5 pétalos. Androceo con 5 estambres. Ovario ínfero, bicarpelar, con dos estilos.

 src=
Tallo de la inflorescencia, brácteas, y hojas basales.

Fruto esquizocárpico, de 10 a 15 mm, con costillas laterales, el ala es una expansión laminar del fruto que está relacionada con el mecanismo de dispersión del mismo. Tras fructificar la planta se seca, y pierde la parte aérea. Quedando latente para la próxima temporada de lluvias apareciendo nuevas hojas en el otoño, para dar lugar a un nuevo ciclo.

Su raíz napiforme expulsa, al ser cortada, un látex de color blanco.

Usos

La planta tiene propiedades purgantes, eméticas, aunque esta aplicación no es aconsejable y resulta bastante peligroso tomar esta planta como remedio casero sin consultar previamente a un médico.

La raíz es un purgante muy fuerte (tóxica), y por eso no es conveniente usarla. En algunas zonas se ha utilizado también para impregnar las aguas y pescar fraudulentamente, atolondrando a los peces para capturarlos con facilidad.

La corteza de la raíz, infundida en aceite, se aplica para combatir el reumatismo y suele utilizarse en forma de cataplasma, para aplicar directamente en la zona afectada por el dolor. En la provincia de Salamanca se utiliza para reparar las grietas de las pezuñas de las caballerías.

Etimología

El nombre genérico Thapsia es el mismo con el que los romanos conocían a esta especie. El adjetivo villosa, hace referencia a la abundante pilosidad de sus hojas.

Nombres comunes

Cañaheja, cañaleja, cañiguerra, cañizarra, caliguerrs, croca, pancierva, zumillo, repontigo, candileja, cañaheja hedionda, falso turbit, tuero, zumillo.[1]

Referencias

  1. Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871.

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Thapsia villosa: Brief Summary ( kastilia )

tarjonnut wikipedia ES
 src= Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa es una especie de plantas de flor incluida en el género Thapsia, perteneciente a la familia Apiaceae, subfamilia Apioideae. Se distribuyen por África, y Europa.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores y editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia ES

Thapsia villosa ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR
 src=
Thapsia villosa - Muséum de Toulouse

La Thapsie velue - Thapsia villosa - est une espèce de la famille des Apiacées.

Description

C'est une plante vivace herbacée assez robuste de 40 à 100 cm de hauteur.

Les feuilles de base sont en rosette appliquée sur le sol : elles sont très divisées en lobes assez étroits, vert sombre dessus et cendrées dessous. La plante doit son qualificatif de « velue » (villosa) à ses feuilles basales poilues sur les deux faces. Le reste de la plante est glabre, sans feuilles ni bractées (les feuilles caulinaires sont réduites à une gaine jaunâtre à sommet pointu), à tige finement striée.

L’ombelle terminale est grande et arrondie et comporte au moins douze rayons (en général de 15 à 25). La fleur est jaune-vif et le fruit ovale à 4 ailes larges et ondulées.

Le nombre de base de chromosomes est de 11. Le sporophyte de cette espèce peut être diploïde (22), tetraploïde (44) et hexaploïde (66)[1].

Trois sous-espèces et variétés sont connues :

  • Thapsia villosa var. laciniata (Rouy) O.Bolòs & Vigo (1974) (synonyme : Thapsia laciniata Rouy)
  • Thapsia villosa subsp. maxima (Mill.) O.Bolòs & Vigo (1974) (synonyme : Thapsia maxima Mill.)
  • Thapsia villosa var. platyphyllos Franco & P.Silva. (1971)

Répartition

Il s'agit d'une espèce méditerranéenne, présente dans le sud de la France et en Espagne[2].

Elle croît dans les coteaux arides et ensoleillés.

Références

  1. Décompte de chromosomes sur Tropicos.org ; voir aussi le travail de Ulla Wagner Smitt (article en référence) sur les formes à 44 et 66 chromosomes.
  2. Cette espèce est signalée, par le MNHN, comme introduite en France, mais cette situation correspond à environ 80 % de la flore française après la dernière glaciation. Sa présence est signalée dès les premiers ouvrages traitant de flore en France - cf. Ludovic Legré - La botanique en Provence au XVIe siècle : Pierre Pena et Mathias de Lobel - Marseille, 1899 (p. 78, 160)
  • (en) Antonio J. Pujadas-Salvà et Laura Plaza-Arregui, « Studies on Thapsia (Apiaceae) from north-western Africa : a forgotten and a new species », Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 143, no 4,‎ décembre 2003, p. 433-442 (ISSN , DOI , résumé)
  • (en) Ulla Wagner Smitt, « A chemotaxonomic investigation of Thapsia villosa L., Apiaceae (Umbelliferae) », Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 119, no 4,‎ décembre 1995, p. 376-377 (ISSN , DOI , résumé)

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Thapsia villosa: Brief Summary ( ranska )

tarjonnut wikipedia FR
 src= Thapsia villosa - Muséum de Toulouse

La Thapsie velue - Thapsia villosa - est une espèce de la famille des Apiacées.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia FR

Thapsia villosa ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT
 src=
Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa é uma espécie de planta com flor pertencente à família Apiaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 261. 1753.[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 29 de setembro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/1700553>
  2. Sequeira M, Espírito-Santo D, Aguiar C, Capelo J & Honrado J (Coord.) (2010). Checklist da Flora de Portugal (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de Fitossociologia (ALFA).

Bibliografia

 title=
lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Thapsia villosa: Brief Summary ( portugali )

tarjonnut wikipedia PT
 src= Thapsia villosa - MHNT

Thapsia villosa é uma espécie de planta com flor pertencente à família Apiaceae.

A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 261. 1753.

lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Autores e editores de Wikipedia
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia PT

Thapsia villosa ( ukraina )

tarjonnut wikipedia UK

Опис

Багаторічна трав'яниста рослина, до 1 м заввишки з голим стеблом, гілляста у верхній частині, з волокнистими залишками старого листя біля основи. Прикореневі листя 2-3 перисторозсічені, волохаті на обох сторонах, стеблеві 2-перисторозсічені. Квітне навесні й улітку. Суцвіття — складний зонтик кулястої форми. Центральний зонтик великий. Жовті квіти, віночок з 5 пелюстками. Плоди від 10 до 15 мм, з бічними крилами. Після розповсюдження насіння рослина в'яне і втрачає надземну частину. Залишається в стані спокою протягом наступного сезону дощів і з'являються нові листки восени, щоб привести до нового циклу.

Поширення

Франція [пд.]; Португалія; Гібралтар; Іспанія. Росте на лісових галявинах, серед чагарників або на деградованих землях (схили, узбіччя полів, узбіччя доріг), невибагливий до ґрунтів. Висотний діапазон складає від 0 до 1800 м над рівнем моря.

Використання

Має проносні, блювотні властивості, токсичний. Корінь кори застосовують при лікуванні ревматизму, шляхом накладення припарок на ділянку болю.

Галерея

Примітки

Джерела


lisenssi
cc-by-sa-3.0
tekijänoikeus
Автори та редактори Вікіпедії
alkuperäinen
käy lähteessä
kumppanisivusto
wikipedia UK