Parlaq kola (lat. Cola nitida)[1] - kola cinsinə aid bitki növü.[2]
La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies,[1] que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leona, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment és cultivada a tot arreu, on destaquen Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i la rubra (blanca i vermella respectivament).[2] La paraula cola prové de kolatier,[3] que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. Quant a "nitida"[4] deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
És una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calorós, com ho és el clima tropical.[5]
Arbre monoic de creixement lent que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alçada. Arrel axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles són senceres, acuminades, ovalades i lleugerament coriàcies, de color verd brillant i són glabres. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10cm de gruix. La inflorescència és en raïm, i les flors són hermafrodites, de color groc-verdós o blanques que creixen en forma de panícules. No presenten corol·la i el calze és gamosèpal i està constituït per 5 sèpals blancs amb estries porpres. L'androceu és subsèssil i monoadelf amb 10 anteres superposades i es troba unit a l'ovari, que és súper, formant l'androginòfor. El gineceu és ovoide i penta o hexacarpel·lar. El fruit és un polifol·licle de forma estrellada de color groc en la maduresa, dins de cada un dels quals hi trobem unes llavors grans de color vermellós que se'n diuen nous de cola.[6][7]
La nou de cola (la llavor) és la part de la planta que s'utilitza com a droga.[8] Les llavors de cola contenen les següents substàncies:
La nou de cola té les següents propietats:
La cola està contraindicada formalment en casos d'úlcera gàstrica i gastritis, ja que indueix a la secreció d'àcid gàstric. També està contraindicada en casos d'arítmia cardíaca, tensió arterial alta, en nens i en dones embarassades o que donen pit. No combinar-la amb el cafè o el te.[14]
És el principal ingredient de determinades begudes refrescants de gran consum. A més a més és usat com a aromatitzant de llaminadures i dolços.
A Nigèria, el col·lectiu dels Hausa-Fulani (representa el 30% de la població), la utilitzen sovint en rituals espirituals així com per donar la benvinguda a nous integrants de la tribu o a visitants. El que fan és triturar les nous de cola i oferir-les als visitants. També és utilitzat per les seves propietats de goma com a un xiclet natural.[15]
En certes ètnies de l'Àfrica Occidental, la cola és utilitzada per demanar la mà a la futura esposa. El nuvi, juntament amb un missatger, compra i embolica un nombre determinat de nous de cola, que varia depenent de l'ètnia. Són entregades a la família de la futura esposa pel missatger i simbolitzaran la unió entre les dues famílies. Seguidament el missatger s'encarregarà de comunicar al pare de la núvia les virtuts del nuvi. Si el pare accepta el nuvi, les nous de cola són trencades i es comparteixen per tal de segellar l'aliança. També és utilitzada en certs baptismes africans, com el baptisme malinké, on després d'anunciar el nom del nounat i del festeig, es reparteixen nous de cola i pà blanc entre tots els assistents.[16]
A Trinitat i Tobago s'utilitza per a problemes en el part, d'infertilitat i per a la hipertensió arterial.[17]
La cola té uns efectes secundaris que són l'excitació, l'insomni i la taquicàrdia. També pot provocar sobreexcitació seguida de depressió.[18]
La cola en general (sense distingir espècies) ha sigut utilitzada des de temps remots per a diverses ètnies com a un estimulant, però és a partir del segle XIX on pren un protagonisme elevadíssim a causa de la irrupció de la Coca-Cola. El 1886 a Atlanta, Geòrgia, John Pemberton desenvolupa una versió no alcohòlica de la beguda French Wine Coca. Inicialment és venuda com a beguda medicinal, ja que es creia que l'aigua carbonatada aportava grans beneficis a la salut. El 1899, després de diversos canvis en el control de la companyia, s'estableix a Chattanooga, Tennessee la primera fàbrica embotelladora. La Coca-Cola anirà adquirint més i més clients fins a arribar a la Primera Guerra Mundial, on tindrà la seva primera expansió internacional, que serà encara major un cop arribada la Segona Guerra Mundial on començaran a distribuir la beguda en les famoses llaunes. El 1983 desenvolupen la primera variació de la fórmula original de Coca-Cola, la Coca-Cola sense cafeïna, que va tenir una bona acollida, fet clau per a la creació de Coca-Cola en altres sabors, com vainilla, cirera o llimona. És distribuïda en més de dos centanars països, de forma que ha esdevingut un exemple de la globalització patida al segle XX.[19]
La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies, que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leona, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment és cultivada a tot arreu, on destaquen Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i la rubra (blanca i vermella respectivament). La paraula cola prové de kolatier, que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. Quant a "nitida" deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
Cola nitida ist ein Baum in der Familie der Malvengewächse in der Unterfamilie der Sterkuliengewächse aus Zentral- bis Westafrika.
Cola nitida wächst als immergrüner Baum etwa 12 bis über 25 Meter hoch. Der Stammdurchmesser erreicht bis zu 1,5 Meter, es können auch kleinere Brettwurzeln vorhanden sein. Die braune Borke ist rissig bis schuppig.
Die wechselständigen, einfachen Laubblätter sind gestielt. Die fast kahlen, ledrigen und ganzrandigen, bespitzten bis zugespitzten oder geschwänzten Blätter sind etwa 15–32 Zentimeter lang, der kahle Blattstiel ist bis zu 7–10 Zentimeter lang. Die Nebenblätter sind früh abfallend.
Cola nitida ist funktionell einhäusig monözisch.[1][2] Es werden achselständige und kürzere, leicht behaarte, rispige Blütenstände gebildet. Die etwa fünfzähligen und gestielten, funktionell eingeschlechtlichen, duftenden Blüten mit einfacher Blütenhülle sind gelb, die Kronblätter fehlen. Die leicht behaarten Blütenstiele sind oberseits mit einem „Gelenk“ unterteilt. Die petaloiden Kelchblätter sind kurz becherförmig verwachsen mit eiförmigen, spitzen Zipfeln und rötlichen, streifigen Saftmalen im Zentrum und Schlund. Die männlichen Blüten besitzen kurze Staubblätter, die zweikreisig, mit etwa 10 überlagerten Antheren, in einem behaarten, oberseits scheibenförmigen und am Rand stumpfgezähnten Androgynophor, mit minimalen Pistilloden an der Spitze, im Zentrum, verwachsen sind. Die größeren weiblichen Blüten besitzen in einem kurzen Androgynophor, mit kleinen Staminodien an der Basis, etwa 5 genäherte Stempel mit fast sitzenden, länglichen und sternförmig ausgebreiteten Narbenlappen.
Es werden mehrsamige und grüne, etwas aufgeblasene, bis 13 Zentimeter lange, glatte, höckrige, weichledrige Balgfrüchte gebildet, die in einer Sammelbalgfrucht erscheinen. Die bis zu 4–10 Samen mit weißlicher, fleischiger Samenschale sind 3–3,5 Zentimeter lang und enthalten 2 große, rötliche Kotyledonen (Nüsse). Die Samen der ähnlichen Cola acuminata besitzen hingegen bis zu 7 Kotyledonen.[3]
Die Samen bzw. die Kotyledonen (Nüsse) liefern Kolanüsse.
Cola nitida ist ein Baum in der Familie der Malvengewächse in der Unterfamilie der Sterkuliengewächse aus Zentral- bis Westafrika.
Cola nitida is a species of plant belonging to the family Malvaceae.
It is a tree native to the rainforests of tropical West Africa. Common names include kola nut, cola, kola and bitter kola.[1] The seeds contain caffeine and are chewed as a stimulant and used in the manufacture of soft drinks. The nuts and other parts of the tree have many uses of a ceremonial nature and in traditional medicine. The timber has multiple uses.
Cola nitida is an evergreen tree growing to a height of 12 to 20 metres (39 to 66 ft). The trunk is up to 1.5 m (4 ft 11.1 in) in diameter and older trees develop buttresses. The bark is thick and fibrous, with deep longitudinal fissures. It is grey or brownish-grey, with pinkish-red wood becoming visible when the bark is damaged. The leaves have stalks and are alternate, oblong, glabrous, leathery and tough, with untoothed wavy margins and up to 33 cm (13 in). The flowers have parts in fives. They grow in panicles from the leaf axils and have no petals. Male flowers have a deeply lobed, cup-shaped calyx about 2 cm (0.8 in) in diameter with two whorls of stamens. Female flowers are larger at 5 cm (2.0 in) diameter, with five carpels. The calyx is yellow with red nectar guides. The carpels develop into a fleshy star-shaped aggregate fruit consisting of 5 pods (follicles) of up to 13 cm (5.1 in) long and 7 cm (2.8 in) wide. When ripe, the pods split open to reveal the seeds which consist of a white seed coat covering a pair of fleshy folded cotyledons which are mottled white, reddish-grey or brown. The cotyledons (the kola nut of commerce) are bitter when fresh but become more aromatic as they age.[2][3]
Cola nitida is native to Sierra Leone, Liberia, Ivory Coast, Ghana and Nigeria. It is a lowland tree but can be found up to altitudes of about 300 metres (980 ft) in areas with deep, rich soils and evenly distributed rainfall. It has been cultivated in other parts of tropical Africa as well as India, Jamaica, Brazil,[3] and Hawaii.[4] It can grow where there is around 1,200 millimetres (47 in) of rain but does better where the annual rainfall exceeds 1,700 millimetres (67 in), spread across eight months or more. Its temperature range is 23 to 28 °C (73 to 82 °F) and it grows on both light and heavy soils as long as they are deep.[5]
The nuts contain caffeine, theobromine and tannin. Along with the closely related Cola acuminata, which is also native to West Africa, the trees are cultivated commercially in tropical regions of the world and the nuts used in the manufacture of "cola" drinks.[2] Other ingredients of these drinks include spice oils, other aromatic compounds (sometimes including the leaves of the tree), caramel for colouring, sweeteners, phosphoric or citric acid, and carbon dioxide to provide effervescence.[2]
The nut has traditionally been used as a stimulant when chewed. It is reported to lessen fatigue, prevent hunger pangs, increase mental activity and reduce the need for sleep. Parts of the plant are also used in rituals such as weddings, child naming ceremonies, induction of village chiefs, funerals and sacrificial ceremonies. The leaves, twigs, bark, flowers and nuts are also used in traditional medicine. Cola nitida is closely related to Theobroma cacao, the cocoa tree, and the nuts have been used as a main ingredient for chocolate with a high melting point.[5]
The nut is used in dyeing and water purification. The timber has a use in building work, boat construction, furniture and joinery, musical instruments, utensils and carving. It is also useful as firewood. The pods have been used to make fertiliser and soap, and they can be used as a substitute for up to 60% of the maize in poultry feed.[5]
Cola nitida is a species of plant belonging to the family Malvaceae.
It is a tree native to the rainforests of tropical West Africa. Common names include kola nut, cola, kola and bitter kola. The seeds contain caffeine and are chewed as a stimulant and used in the manufacture of soft drinks. The nuts and other parts of the tree have many uses of a ceremonial nature and in traditional medicine. The timber has multiple uses.
Kola (Cola nitida) espezie bat da, Sterculioidae azpifamiliako zuhaitza. Bere enborra 20 metro izatera irits daiteke. Afrikan du jatorria, eta klima tropikaletan bizi da.[1]
Afrikako zenbait herritan eta Amerikan hazten da.
Fruituak kafeina eta beste substantzia batzuk dauzka. Era tradizional batez erabiltzen da bizigarri eta sendagarri gisa eta 1886tik edari freskagarriak (adibidez Coca-cola eta Pepsi-cola) egiteko.
Kola (Cola nitida) espezie bat da, Sterculioidae azpifamiliako zuhaitza. Bere enborra 20 metro izatera irits daiteke. Afrikan du jatorria, eta klima tropikaletan bizi da.
Afrikako zenbait herritan eta Amerikan hazten da.
Munduko kolaren ekoizpenaFruituak kafeina eta beste substantzia batzuk dauzka. Era tradizional batez erabiltzen da bizigarri eta sendagarri gisa eta 1886tik edari freskagarriak (adibidez Coca-cola eta Pepsi-cola) egiteko.
Cola nitida on puulaji koolapuiden (Cola) suvussa malvakasvien (Malvaceae) heimossa. Se kasvaa luontaisena läntisessä Afrikassa. Lajia viljellään sen kolapähkinöiksi kutsuttujen siementen vuoksi. Kolapähkinöitä saadaan myös lähisukuisesta koolapuusta (Cola acuminata), eikä eri lajeista saatujen kolapähkinöiden välillä useinkaan tehdä eroa.[2]
Cola nitida on keskikokoinen puu. Se kasvaa noin 25 metriä korkeaksi.[2] Latvus on yleensä avoimen leveä.[3] Runko voi usein olla oksaton 8–20 metrin korkeuteen. Kaarna on harmahtavaa ja pitkittäin uurteista.[2]
Lehdet ovat yksinkertaisia, ehyitä ja ruodillisia. Lehtien nahkeapintainen lehtilapa on teräväkärkisen soikea, keskimäärin noin 16 senttimetriä pitkä ja noin 5 senttimetriä leveä.[2] Lehdet ovat kiinnittyneet vuorottaisesti.[3] Lehtiä kasvaa tyypillisesti vain lähellä oksien kärkiä.[2]
Kukat kehittyvät viuhkomaisiin kukintoihin lehtihankoihin. Kukat ovat terälehdettömiä, ja niiden tavallisesti valkoinen tai kellertävä kehä muodostuu yleensä viisiliuskaisesta verhiöstä.[2] Kukat jakaantuvat yksineuvoisiin hedekukkiin ja kaksineuvoisiin kukkiin. Hedekukissa heteet ovat osittain yhteenkasvaneet yksittäiseksi tukuksi. Kaksineuvoisissa kukissa heteet kasvavat sikiäimen ympärillä rengasmaisesti. Kaksineuvoisissa kukissa on yleensä viisi emin luottia.[2]
Hedelmä on suurehko, pinnaltaan vihreä kota. Se muodostuu 1–6 enimmillään noin 13 senttimetriä pitkästä emin vartalosta. Jokaiseen emin vartalon muodostamaan liuskaan on kiinnittynyt 4–10 siementä. Siementen väri vaihtelee punaisesta valkoiseen. Cola nitidalla on tavallisesti kaksi sirkkalehteä.[2]
Cola nitida kasvoi alun perin luontaisena Länsi-Afrikan rannikolla Sierra Leonen ja Beninin välisellä alueella. Ihmiset ovat levittäneet lajia jo pitkään, ja nykyisin lajia kasvatetaan laajalti tropiikissa.[2]
Cola nitida kasvaa useimpien muiden koolapuiden tavoin trooppisissa alankometsissä, joissa on tyypillisesti pitkä sadekausi ja joiden vuoden keskilämpötila vaihtelee 23 ja 28 celsiusasteen välillä.[2]
Cola nitidan kolapähkinöiksi kutsuttuja siemeniä pureskellaan sellaisenaan sekä käytetään ruokien ja juomien valmistuksessa. Myös lähisukuisen koolapuun siemeniä käytetään samoin, eikä lajien siementen välillä useinkaan tehdä eroa.[3][2] Koolapuuta on pidettykin joskus Cola nitidan synonyyminä.[4] Yleensä ne kuitenkin luokitellaan kahdeksi eri lajiksi.[5][6][2]
Cola nitida on puulaji koolapuiden (Cola) suvussa malvakasvien (Malvaceae) heimossa. Se kasvaa luontaisena läntisessä Afrikassa. Lajia viljellään sen kolapähkinöiksi kutsuttujen siementen vuoksi. Kolapähkinöitä saadaan myös lähisukuisesta koolapuusta (Cola acuminata), eikä eri lajeista saatujen kolapähkinöiden välillä useinkaan tehdä eroa.
Cola nitida est un arbre de la famille des Sterculiacées (classification classique) ou des Malvacées (classification phylogénétique), originaire d'Afrique de l'Ouest tropicale.
C'est une des espèces de kolatiers qui produisent la noix de kola, au goût amer, très prisée en Afrique de l'Ouest et du Centre, pour ses vertus stimulantes et ses valeurs symboliques.
Il est aussi appelé Cola vrai[1] ou goro au Cameroun.
Après les premiers grands voyageurs arabes et européens, plusieurs botanistes pré-linnéens ont fait mention d'un fruit nommé Cola, très apprécié par certaines populations africaines. En 1550, le diplomate et explorateur Léon l'Africain mentionne une graine nommée Goro qui semble être la noix de cola (Cosmographia de Affrica[2]). Le Portugais Odoardo Lopez[3] et l'explorateur Italien Filippo Pigafetta signalent les propriétés de noix rouges sous le nom de Cola[4]. C'est alors que le naturaliste suisse Gaspard Bauhin les décrit dans Pinax (1596) d'après le récit de Filippo Pigafetta dans le Le Royaume de Congo et les contrées environnantes[5] (1591).
Malgré ces nombreuses mentions, Linné n'a pas jugé souhaitable d'introduire de kolatiers dans Species plantarum[6] (1753).
La première description botanique est l’œuvre de Étienne Pierre Ventenat (1757-1808) publiée dans le Jardin de Malmaison tome2, en 1803. Dans cet ouvrage superbement illustré, il décrit en détail Sterculia monosperma à partir d'un « arbre provenu de graines envoyées de l'Inde et semées depuis trois ans... Il passe l'hiver dans la serre chaude...»[7]. Il donne ensuite une description latine de six Sterculia dont Sterculia nitida à partir de semences ramenées avec les esclaves africains aux Antilles[8]. Ce sera le basionyme de l'espèce traitée ici.
En 1932, les botanistes Schott et Endlicher créent le genre Cola auquel ils rapportent l'arbre.
Étymologie: le terme de cola a été emprunté à un dialecte d'Afrique de l'Ouest le temne (Sierra Leone, Liberia) où la noix de kola se dit kla[9], gola ou kola[10].
Orthographe: les deux orthographes cola et kola (ou de même colatier et kolatier) sont valides en français[11].
Cola nitida est un arbre pouvant atteindre 25 m de hauteur et 50 cm de diamètre, à la cime arrondie et au fût court[1].
Les feuilles simples, alternes sont elliptiques rarement oblongues, obovales atteignant 33 x 12 cm, avec un apex acuminé.
Les inflorescences portent des fleurs mâles ou hermaphrodites. La fleur comporte 5-7 sépales blanchâtres ou jaunâtres, veinés de rouge et aucun pétale. Les 20 anthères sont en double couronne autour d'une colonne, avec au centre le gynécée formé de 5 à 7 carpelles, renfermant deux rangées d'ovules[1].
Il y a généralement une profusion de fleurs en juillet et août, au milieu de la saison des pluies, puis des floraisons sporadiques au cours de l'année, sauf en période de sécheresse. Les fruits sont mûrs quatre à cinq mois plus tard[12].
Le fruit est une capsule à 1-5 follicules attachés en étoiles, coriaces ou ligneux, verts à marron, boursouflés (plus que chez C. acuminata), de 10-20 cm de long, à bec bien marqué. Il y a 1 à 10 graines par follicule, entourées d'une fine pellicule beige et sous celle-ci d'un arille blanc, entourant en général de 2 à 4 cotylédons charnus, blancs ou rouges.
Dans la langue commune, un follicule (issu d'un seul carpelle) s'appelle une « cabosse » comme pour le cacao; on dit aussi à propos des graines que la noix de la « grande kola » (Cola nitida), de couleur blanc-jaunâtre à rouge, se divise en 2 morceaux (« kola demi ») sensiblement plan-convexes, à la différence de la noix de la « petite kola » (Cola acuminata), de couleur rose à rouge, qui se divise qu'en plusieurs morceaux (au moins 4, « kola quart »).
La récolte se fait deux fois par an[13]. Au Cameroun, la grande kola, mûrit entre avril et juin[14] alors que la petite kola porte des fruits mûrs plus tardivement, entre octobre et décembre. En Côte d'Ivoire, l'entrée en production du colatier (C. nitida) intervient sur deux grandes périodes[15]:
Cola nitida est un arbre forestier originaire de l'Afrique de l'Ouest, probablement de la Côte d'Ivoire et du Ghana[1].
Du fait de sa culture, C. nitida s'est étendu vers l'ouest jusqu'au Sénégal et vers l'est via le Nigeria jusqu'au Cameroun et au Congo, aux alentours de 1900[12].
Le colatier a été introduit en Indonésie, aux Antilles, au Brésil, etc.
Le colatier est cultivé d'abord pour ses graines, la « noix de cola », contenue à l'intérieur de la cabosse (follicule). Pour être consommée, la graine est débarrassée de son tégument.
La noix de cola de C. nitida est plus riche en caféine (jusqu'à 3.5%) que celle de C. acuminata (2.2%)[16]. La caféine forme une association moléculaire avec des dérivés catéchiques. Sa plus grande richesse en composés phénoliques (contenu phénolique total) lui donne un goût plus amer.
On note aussi la présence de polyphénols, surtout des flavan-3-ols: (+)-catéchol, (-)-épicatéchol et proanthocyanidols dimères du groupe B[17].
La noix de cola renferme[13]
Glucides Protides Eau Lipides Matires minérales Tanins Fibres 30 à 40 % 8 à 12 % 10 à 12 % 0,6 à 8 % 2 à 4 % 3 % 1,4 %Les noix de cola fraiches sont mastiquées par de nombreux Africains pour leurs vertus stimulantes, et comme coupe-faim. Elles jouent aussi un rôle important dans les rites et coutumes de la vie sociale.
L'offre de quelques noix à quelqu'un est considérée comme un signe de bienveillance et de politesse. Elles accompagnent mariage, cérémonies funéraires, naissance. Elles sont réputées aphrodisiaques.
Les feuilles, les fruits et les racines du colatier sont utilisés comme tonique ou contre la dysenterie, la diarrhée[1].
La noix de cola entre dans la composition de boissons[18], vin, sirops, bonbons, chocolats et pâtisserie[19].
À l'origine, le coca-cola en contenait aussi . Suivant son inventeur, Pemberton, sa boisson à l'origine « est composée d'un extrait de feuilles péruviennes de coca, du plus pur des vins et de noix de cola »[20]. Ces temps lointains sont bien révolus. Actuellement, sous le même nom évocateur, on n'y trouve plus que de l'eau gazéifiée, du sucre, du colorant E150d, de l'acide phosphorique E338 (et une longue liste de E), de la caféine et des arômes. [réf. nécessaire]
Les colatiers commencent à produire à l'âge de quatre ans.
Le ravageur responsable de plus de dégâts est le charançon Balanogastris kolae qui attaque fruits et noix aussi bien sur l'arbre, à terre ou pendant le stockage.
La récolte s'effectue avant que les cabosses ne commencent à s'ouvrir. Le paysan monte dans l'arbre avec un long bâton armé d'une lame pour arracher les cabosses. Il ramasse aussi les fruits tombés à terre. Le rendement moyen d’un hectare de colatiers est de 5 tonnes
L'écabossage consiste à extraire les noix de la cabosse à l'aide d'un couteau ou d'une machette.
L'étape suivante est le dépulpage: elle consiste à enlever la pulpe qui couvre les noix à l'aide d'un objet tranchant. Pour faciliter l'opération, on laisse au préalable, macérer les noix dans de l'eau pendant quelques jours[21].
Pour bien conserver les noix à l'état frais, elles sont traitées avec un insecticide (Décis 12.5 DC). Elles sont conservées à l'abri de la lumière, dans un panier tapissé de feuilles d'attiéké (Thaumatococcus) ou en sac plastique.
Cola nitida est un arbre de la famille des Sterculiacées (classification classique) ou des Malvacées (classification phylogénétique), originaire d'Afrique de l'Ouest tropicale.
C'est une des espèces de kolatiers qui produisent la noix de kola, au goût amer, très prisée en Afrique de l'Ouest et du Centre, pour ses vertus stimulantes et ses valeurs symboliques.
Il est aussi appelé Cola vrai ou goro au Cameroun.
Cola nitida (binomen ab Henrico Gulielmo Schott et Stephano Ladislao Endlicher post Stephanum Petrum Ventenat anno 1832 statutum) est species arborum generis Colae in silvis pluviosis Africae Occidentalis sponte gignens, praecipue in Liberia, Monte Leonini, Litore Eburneo, Gana, et fortasse et Nigeria meridio-occidentali. In Senegalia, Nigeria, Congensi media ab anno circiter 1900,[1] recentius etiam alibi sub climate tropico colitur in pagis silvestribus pluviosisque sive optime irrigatis. Semina, quae caffeinum continent, masticari solent.
Cola nitida (binomen ab Henrico Gulielmo Schott et Stephano Ladislao Endlicher post Stephanum Petrum Ventenat anno 1832 statutum) est species arborum generis Colae in silvis pluviosis Africae Occidentalis sponte gignens, praecipue in Liberia, Monte Leonini, Litore Eburneo, Gana, et fortasse et Nigeria meridio-occidentali. In Senegalia, Nigeria, Congensi media ab anno circiter 1900, recentius etiam alibi sub climate tropico colitur in pagis silvestribus pluviosisque sive optime irrigatis. Semina, quae caffeinum continent, masticari solent.
Kola błyszcząca (Cola nitida) – gatunek rośliny z rodziny ślazowatych. Pochodzi z rejonu Liberii i Wybrzeża Kości Słoniowej, uprawiany jest na rozległych obszarach Afryki Zachodniej.
Nasiona zawierają kofeinę i teobrominę używane są jako używka do żucia dla miejscowych mieszkańców. Pod postacią nalewek, wyciągów lub syropów wykorzystywane są w lecznictwie w formie środka pobudzającego oraz tonizującego.
Kola błyszcząca (Cola nitida) – gatunek rośliny z rodziny ślazowatych. Pochodzi z rejonu Liberii i Wybrzeża Kości Słoniowej, uprawiany jest na rozległych obszarach Afryki Zachodniej.
Cola nitida là một loài thực vật có hoa trong họ Cẩm quỳ. Loài này được (Vent.) Schott & Endl. mô tả khoa học đầu tiên năm 1832.[1]
Cola nitida là một loài thực vật có hoa trong họ Cẩm quỳ. Loài này được (Vent.) Schott & Endl. mô tả khoa học đầu tiên năm 1832.