nimet breadcrumb-navigoinnissa
Die wildekatoen (Gossypium herbaceum) is 'n plant van inheems is aan Suid-Afrika. Dit kom in KwaZulu-Natal, Mpumalanga en Limpopo voor asook in Eswatini en Botswana.
In Suid-Afrika kom die subspesie Gossypium herbaceum L. subsp. africanum (Watt) Vollesen voor en dit is op die SANBI-rooilys as 'veilig' gelys.[1]
Hierdie plant word algemeen vir die produksie van katoen gekweek.
Die wildekatoen (Gossypium herbaceum) is 'n plant van inheems is aan Suid-Afrika. Dit kom in KwaZulu-Natal, Mpumalanga en Limpopo voor asook in Eswatini en Botswana.
In Suid-Afrika kom die subspesie Gossypium herbaceum L. subsp. africanum (Watt) Vollesen voor en dit is op die SANBI-rooilys as 'veilig' gelys.
Hierdie plant word algemeen vir die produksie van katoen gekweek.
Gossypium herbaceum ye una especie de plantes con flores perteneciente a la familia Malvaceae.
Planta yerbácea subarbustos añales peludos d'hasta los 1,5 m d'altor. Tien un raigañu fusiforme con numberoses radícules y un tarmu ramificáu. Axustes filiformes caduques. Les fueyes, xeneralmente más anches que llargues, son velludas y dende enteres —oblongues a casi orbiculares— hasta palmotiaes con 3-7 lóbulos, los llaterales más pequeños. Les flores son de color blancu, mariellu —que se tornen al rosado-purpúreo na post-antesis— con un eventual llurdiu púrpura na base de los pétalos que tán dispuestos helicoidalmente. Miden unos 5-7 cm de diámetru. El mota pentamero, en forma de copa, ta arrodiáu y despintáu poles 3 pieces más anches que llargues y laciniaes del epicáliz que lo envolubra, epicáliz que tien 6-8 dientes y ye persistente na fructificación. El frutu ye una cápsula ovoide, erecta o más o menos péndula cuando madura, dehiscente, con 3-4 lóculos, d'unos 3cm de llargu, de superficie alveolada y ápiz picudu; les granes son de forma subglobosa hasta cónica, centimétricas, envolubraes d'abondosa y curtia pelosidad blanca persistente -que ye l'algodón puramente dichu. Floria dende xunetu hasta setiembre. [1]
África tropical -d'onde, al paecer, sería natural- y Mediu Oriente. Cultivada en casi toles zones templaes del globu y dacuando adventicia n'otres partes.
Na Península Ibérica cultivar nel sur de Portugal (Alentejo y Beira Baixa) y cultívase n'España (Estremadura, Andalucía occidental, Murcia, Comunidá Valenciana, Aragón, Cataluña y Baleares); llocalmente naturalizada. [2]
Na medicina tradicional ye utilizada como absorbente, galactógeno, antihelmíntico.
Los tacana usen el zusmiu de les granes tienres p'aselar el dolor d'oyíos.
La fibra ta compuesta por celulosa (91-99%), proteínes (1,3-1,9%), ceres (0,6-1,2%) y pectinas. La grana entera desecada contién un 23-37% de celulosa, un 19-25% de proteínes, 10-28% de lípidos y hasta un 1% de gosipol (sesquiterpeno tóxicu pa la mayoría d'especies animales).[3]
Gossypium herbaceum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol. 2, p. 693 en 1753.[4]
perrieri (Hochr.) Prokh.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Gossypium herbaceum ye una especie de plantes con flores perteneciente a la familia Malvaceae.
El cotoner, planta del cotó o cotoner arbori (Gossypium Herbaceum) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies conreada actualment a gran part dels països mundials per l'obtenció del cotó.
El nom científic del gènere, és a dir, Gossypium, és una paraula que prové del llatí i significa "planta del cotó"; va ser batejada pel suec Carl von Linné. El nom popular en català, Cotoner, ve de la paraula cotó i vol dir planta que produeix el cotó.
Aquesta planta és originària del subcontinent Indi i d'Aràbia Saudí. El seu cultiu s'ha estès arreu del món: els principals productors de cotoner al món són la Xina, el Paquistan, els Estats Units i l'Índia; però si es mira de forma quantitativa, els que tenen un índex més elevat d'exportació del fruit (cotó) són els Estats Units, l'Uzbequistan, l'Australia i l'Argentina. Catalunya no és l'hàbitat natural.
L'hàbitat del Gossypium herbaceum són les zones càlides com la conca mediterrània, l'Índia, Síria, Àfrica i els Estats Units. Més concretament, la planta creixerà i es desenvoluparà millor en sòls profunds que permetin desenvolupar el seu sistema radicular. Per una banda, és un tipus de planta que tolera més o menys bé els sòls amb una salinitat més alta de l'habitual, però, per una altra banda, no tolera gens bé els pHs àcids i els excessos de calç als sòls.
Pertany al grup dels faneròfits (nanofaneròfits).
L'arrel és axonomorfa, és a dir, que presenta una arrel principal molt més desenvolupada en relació a les arrels secundàries. L'arrel principal és fusiforme i pot arribar a penetrar fins a 3 metres de profunditat (funció de sosteniment). En canvi, les arrels secundàries són molt més curtes i primes i surten projectades horitzontalment de l'arrel principal; la seva funció és principalment absorbir aigua i nutrients del sòl.
L'alçada de la planta es considera a partir de la tija (ja que l'arrel està enterrada) i oscil·la entre 1,5 i 2,5 metres. La tija se sosté per si mateixa de forma regular i recta, té un creixement monopodial(única per planta) i té ramificacions que donaran lloc a branques que poden ser vegetatives o fructíferes (per on estaran fixades les fulles i les flors, o fruits).
Característiques de les fulles:
La pilositat de la planta s'anomena cotó, que són cèl·lules epidèrmiques de les llavors i es pot trobar als fruits de la planta. L'estructura pilosa pot arribar a fer entre uns 20 i 45 centímetres de llargària i, 15 i 25 micres d'amplada. La pilositat, d'altra banda, la podem trobar a les fulles en unes dimensions i proporcions molt més petites que als fruits on és una mesura de protecció per la fulla, o més ben dit, per la mateixa planta.
El cotoner és una planta autògama, hermafrodita. Les inflorescències que presenta ho fa en forma de raïm. El periant és diferenciat, és un perigoni, el calze és dialisèpal i la corol·la és dialipètala. El calze de la flor està protegit per tres bràctees i té forma de copa. Cal esmentar que la corol·la és rotàcia. El cotoner presenta una simetria actinomorfa, amb més de dos plans de simetria.
D'altra banda a l'androceu els estams són monadelfs, és a dir, només posseeixen una teca, de dehiscència longitudinal. Els grans de pol·len són massa pesats com per ser transportats pel vent i són insectes (vectors entomòfils) els encarregats de transportar-los. Són opositipètals amb els estams inclusos.
El gineceu està format per de 3 a 5 carpels soldats, és pluricarpelar. L'ovari és súper i la flor és hipògina.
Finalment, esmentar que el cotoner és conegut mundialment pel seu fruit el qual té de 3 a 5 lòculs, és a dir, té una càpsula ovoide, resultat de la gestació del zigot durant uns 3 o 4 mesos, amb de 3 a 5 carpels que contenen de 6 a 10 llavors. Les cèl·lules epidèrmiques les llavors és el que constitueixen la fibra, el cotó. La seva longitud pot anar dels 20 fins als 45 cm., la mida oscil·la entre els 15 als 25 µm i el pes de 10 a 4 gr.
Les parts de la planta que s'utilitza, el que en diríem droga o principi actiu, són principalment les llavors, l'escorça de l'arrel jove i en menor mesura les fulles i flors.
Composició química l'oli essencial extret de les llavors:
Composició química de l'escorça jove (tendre) de l'arrel:
Composició química de la pilositat (cotó):
L'ús medicinal de les llavors s'aplica en refredats i com a antidiarreics. L'oli de les llavors també actua com un anticonceptiu[1] masculí: disminueix el nombre d'espermatozous i la seva mobilitat inhibint la LDH espermàtica i la acrosina. També pot arribar a provocar alteracions en l'espermatogènesi (formes anormals i immadures) i disminuir la síntesi de testosterona.
D'altra banda, l'escorça de l'arrel és utilitzada com a droga per a induir el part, per a l'atonia uterina, a l'amenorrea i dismenorrea, antihemorràgica, antiinflamatòria de la pelvis, i, fins i tot, pot resultar abortiva en dosis elevades. També té efectes emenagogs (estimula el flux menstrual) i galactogogs[2] (estimula la síntesi de llet). Finalment, les fulles i les flors són emolients i són utilitzades en certes zones per a fer infusions contra les irritacions pulmonars o la disenteria. Cal comentar que la planta també té efectes diurètics, antiespàsmics, antineoplàsics i inactiva el VIH Herpes simple II.[3]
L'esterilitat que provoca aquesta planta va ser descoberta i comprovada a la Xina: els barons que prenien aliments cuinats amb oli de llavors del cotoner van acabar tots estèrils.
El cotoner es cultiva des de l'antiguitat per l'aprofitament textil de la fibra o cotó. La fibra del cotoner, un cop recol·lectat, es sotmet a un procés de neteja i desengreixament del qual s'obté un cotó en cru. Per la seva gran capacitat d'absorbir els líquids, el cotó s'utilitza en cirurgia, cures d'urgència, tractaments sobre ferides a la pell, etc com a element de neteja (antihemorràgica). És un bon antisèptic però té contraindicacions si s'aplica a cremades.
El cotoner, planta del cotó o cotoner arbori (Gossypium Herbaceum) és una planta herbàcia de la família de les malvàcies conreada actualment a gran part dels països mundials per l'obtenció del cotó.
Almindelig Bomuld (Gossypium herbaceum) er en staude eller enårig plante med en opret eller løst buskagtig vækst. Hele planten er mildt giftig. Frugterne er kapsler, der ved modenhed sprænges, hvorved de lange, hvide frøhaler vælder frem. Fibrene fra frøhalerne har været brugt til fremstilling af tekstiler i flere tusind år.
Bladene er spredtstillede, men næsten Løn-agtige. De er lappede og lysegrønne med brede, afrundede lapper. Blomsterne er gule, og hverken violette eller hvide blomster kendes for denne art. Blomsterne har tydelige svælgpletter på hvert kronblad. Frøkapslerne er noprede ved umodenhed og sidder i en krans af fligede højblade. Ved modenhed sprænges kapslen og de lange frøhaler vælder frem.
Højde x bredde og årlig tilvækst: 2 x 1,5 m (200 x 150 cm/år).
Den vilde, diploide form af Almindelig Bomuld vokser stadigvæk i det sydlige Afrika, hvor den findes i let skyggede og fugtige områder med åben skov eller krat.
Langs floderne i Mozambique vokser den sammen med bl.a. Acacia nigrescens, Acacia nilotica, Acacia robusta, Combretum imberbe, Cyperus sexangularis, Dichrostachys cinerea, Diospyros mespiliformis, Echinochloa pyramidalis, Fnokurt, Gymnosporia senegalensis, Phoenix reclinata, Phyllanthus reticulatus, Skælhoved, Skærmaks, Typha capensis og Vernonia colorata.
Fibrene fra frøhalerne har været brugt til fremstilling af tekstiler i mindst 7000 år. De dyrkede sorter af denne art, som står meget tæt på den vilde underart Gossypium herbaceum subsp. africanus, har forholdsvis korte fibre, og dyrkes derfor mindre og mindre. Bevægelsen mod økologisk dyrkning ser dog ud til at give den en renæssance.
Der er store forskelle imellem de enkelte sorter hvad angår vækstform, behåring af bladene og længden af frøhalerne. Denne art har dog det fælles, at den er langt mere robust overfor skadegørere end de mere højtydende arter.
Desuden udvindes der en olie af frøene.
Almindelig Bomuld (Gossypium herbaceum) er en staude eller enårig plante med en opret eller løst buskagtig vækst. Hele planten er mildt giftig. Frugterne er kapsler, der ved modenhed sprænges, hvorved de lange, hvide frøhaler vælder frem. Fibrene fra frøhalerne har været brugt til fremstilling af tekstiler i flere tusind år.
Afrika-osiyo g‘o‘zasi, o‘t g‘o‘za (Gossypium herbaceum L.) – madaniy g‘o‘za turi. Birinchi marta K. Linney ta’-riflab bergan (1753). Qadimdan va o‘rta asrlarda A.-o.g‘. G‘arbiy Afrikaning Atlantika okeani sohillaridan Xitoyning shim. viloyatlarigacha tarqalgan. O‘zbekistonda 19-asr oxirigacha asosan A.-o.g‘. populyatsiyalari ekilgan. A.-o.F. o‘rtacha buta, tuklar bilan qoplangan (goho tuksiz bo‘ladi). O‘suv shoxlari uzun; hosil shoxlari 4–5 bo‘g‘imli. Barglari o‘rtacha kat-talikda, och yashildan qizg‘ishgacha, 3–7 bo‘lakli. Gullari o‘rtacha kattalikda, gul-barglari sariq. Ko‘saklari 3–4 chanoqdi. Tolasi kalta, dag‘al, oq yoki qo‘ng‘ir, tolasining uz. 15 mm dan 25 mm gacha. O‘sish sharoiti turlicha bo‘lishi tufayli A.-o.g‘. keng polimorfizmga ega. A.-o.g‘.ning barcha formalari F. M. Mauyer sistemasi bo‘yicha to‘rtta evolyutsion guruhga bo‘linadi: qad. yovvoyi xillar; ko‘p yillik ruderal va madaniy xillar; juda madaniylashgan, nisbatan tezpishar tropik xillar; tezpishar, hosil shoxli subtro-pik xillar.A.-o.g‘. paxtasining tola uzunligi va texnologik ko‘rsatkichlari bo‘yicha o‘rta tolali g‘o‘zalar tolasidan past turadi. Ulardan quyi nomerli iplar yigiriladi, og‘ir, shu jumladan issiq gazlamalar ishlab chiqarish da foydalaniladi (qarang Gʻoʻza).
Afrika-osiyo g‘o‘zasi, o‘t g‘o‘za (Gossypium herbaceum L.) – madaniy g‘o‘za turi. Birinchi marta K. Linney ta’-riflab bergan (1753). Qadimdan va o‘rta asrlarda A.-o.g‘. G‘arbiy Afrikaning Atlantika okeani sohillaridan Xitoyning shim. viloyatlarigacha tarqalgan. O‘zbekistonda 19-asr oxirigacha asosan A.-o.g‘. populyatsiyalari ekilgan. A.-o.F. o‘rtacha buta, tuklar bilan qoplangan (goho tuksiz bo‘ladi). O‘suv shoxlari uzun; hosil shoxlari 4–5 bo‘g‘imli. Barglari o‘rtacha kat-talikda, och yashildan qizg‘ishgacha, 3–7 bo‘lakli. Gullari o‘rtacha kattalikda, gul-barglari sariq. Ko‘saklari 3–4 chanoqdi. Tolasi kalta, dag‘al, oq yoki qo‘ng‘ir, tolasining uz. 15 mm dan 25 mm gacha. O‘sish sharoiti turlicha bo‘lishi tufayli A.-o.g‘. keng polimorfizmga ega. A.-o.g‘.ning barcha formalari F. M. Mauyer sistemasi bo‘yicha to‘rtta evolyutsion guruhga bo‘linadi: qad. yovvoyi xillar; ko‘p yillik ruderal va madaniy xillar; juda madaniylashgan, nisbatan tezpishar tropik xillar; tezpishar, hosil shoxli subtro-pik xillar.A.-o.g‘. paxtasining tola uzunligi va texnologik ko‘rsatkichlari bo‘yicha o‘rta tolali g‘o‘zalar tolasidan past turadi. Ulardan quyi nomerli iplar yigiriladi, og‘ir, shu jumladan issiq gazlamalar ishlab chiqarish da foydalaniladi (qarang Gʻoʻza).
Tafduxt (Isem usnan: Gossypium herbaceum) d talmest n yemɣi seg twacult n tmejjirt. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest s isefka idrusen.
Tafduxt (Isem usnan: Gossypium herbaceum) d talmest n yemɣi seg twacult n tmejjirt. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753. Tamlest-a teḥseb-itt IUCN am d talmest s isefka idrusen.
Aborigen gowaça (latynça: Aborigines - ilki başdan) - gadymdan bäri ekilip gelýän ýerli gowaça. Ol ýerli ýagdaýa oňat uýgunlaşandyr. Orta Aziýada, şol sanda Türkmenistanda 19-njy asyryň ahyrlaryna çenli ekilip gelnen gowaça afrika-aziýa (G. herbaceum) görnüşine degişlidi. Onuň gozasy maýda (3,8 g) hem-de çala açylýardy. Süými irimçik we gysga (20 mm) hem-de az çakymlydy (25%). Şoňa görä-de, gowaçanyň bu görnüşi soňra aram süýümli, irimçik gozaly we has ýokary hasylly amerika gowaçasy (G. hirsutum) bilen çalşyryldy.
Gossypium herbaceum, komune konata kiel Levantenia kotono,[1] estas specio de kotonujo indiĝena de duon-aridaj regionoj de sub-Sahara Afriko kaj de Arabio kie ĝi ankoraŭ kreskiĝas en naturo kiel ĉiujara arbusto.[2] Ĝi estas frata specio de Gossypium arboreum. Ĝi estas la origino de iom malpli ol 2% el la tutmonda produktado de kotono.
Gossypium herbaceum, komune konata kiel Levantenia kotono, estas specio de kotonujo indiĝena de duon-aridaj regionoj de sub-Sahara Afriko kaj de Arabio kie ĝi ankoraŭ kreskiĝas en naturo kiel ĉiujara arbusto. Ĝi estas frata specio de Gossypium arboreum. Ĝi estas la origino de iom malpli ol 2% el la tutmonda produktado de kotono.
Bawełna indyjska (Gossypium herbaceum L.) – gatunek roślin z rodziny ślazowatych. Rośnie dziko w Afryce (Mozambik, Zimbabwe, Botswana, Namibia, Południowa Afryka, Suazi), ponadto jest uprawiana w innych krajach afrykańskich i w niektórych państwach Azji (Indie, Afganistan, Tadżykistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Chiny)[3].
Bawełna indyjska (Gossypium herbaceum L.) – gatunek roślin z rodziny ślazowatych. Rośnie dziko w Afryce (Mozambik, Zimbabwe, Botswana, Namibia, Południowa Afryka, Suazi), ponadto jest uprawiana w innych krajach afrykańskich i w niektórych państwach Azji (Indie, Afganistan, Tadżykistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Chiny).
Indisk bomull (Gossypium herbaceum) är en perenn buske ursprunglig i Afrika, söder om Sahara. Från halvöken och savann. Arten domesticerades i Etiopien och spreds senare till Persien och Kina och annuella sorter uppstod. Odlas för sin olja, sina växtfibrer och som rums- eller medicinalväxt. Underarten subsp. africanum tycks vara ursprungligt vild.
Kortlivad, städsegrön buske, till 150 cm hög. Blad relativt djupt tre- till femflikiga, med röda bladskaft. Blommor gula, blir något rosatonade innan de vissnar. Kapsel med vita bomullsfibrer.
Det finns en legend om denna växt, som är skriven av den grekiska historiken Herodotos från 400-talet f.Kr. Boken handlar egentligen om krig mellan Persiska imperiet och grekiska stadsstaterna, men det finns en saklig beskrivning av denna växt. Han beskriver de stora landområdena bortom gränserna som på den här tiden bara kändes till av grekerna. I boken skriver han "vissa träd... bär fram sina ullfrukter, överträffning av de får i skönhet och kvalitet, och infödingarna klär sig i dukar/trasor gjorda därav." Från denna beskrivning kom legenden om den "vegetabiliska lamm odlingen" (Tatariskt växtlamm).
Wikimedia Commons har media som rör Indisk bomull.
Indisk bomull (Gossypium herbaceum) är en perenn buske ursprunglig i Afrika, söder om Sahara. Från halvöken och savann. Arten domesticerades i Etiopien och spreds senare till Persien och Kina och annuella sorter uppstod. Odlas för sin olja, sina växtfibrer och som rums- eller medicinalväxt. Underarten subsp. africanum tycks vara ursprungligt vild.
Kortlivad, städsegrön buske, till 150 cm hög. Blad relativt djupt tre- till femflikiga, med röda bladskaft. Blommor gula, blir något rosatonade innan de vissnar. Kapsel med vita bomullsfibrer.
Det finns en legend om denna växt, som är skriven av den grekiska historiken Herodotos från 400-talet f.Kr. Boken handlar egentligen om krig mellan Persiska imperiet och grekiska stadsstaterna, men det finns en saklig beskrivning av denna växt. Han beskriver de stora landområdena bortom gränserna som på den här tiden bara kändes till av grekerna. I boken skriver han "vissa träd... bär fram sina ullfrukter, överträffning av de får i skönhet och kvalitet, och infödingarna klär sig i dukar/trasor gjorda därav." Från denna beskrivning kom legenden om den "vegetabiliska lamm odlingen" (Tatariskt växtlamm).
Бавовник трав'янистий, бавовник азійський або гуза (Gossypium herbaceum) — вид квіткових рослин родини Мальвові (Malvaceae). Рослина родом з Північної Африки та Західної Азії. Широко культивується у Середній Азії, Азербайджані, Індії, Китаї та Японії. Вирощують як однорічник, бо він у перший рік вегетації і цвіте і плодоносить.
Пагони вкриті розгалуженими або зірчастими волосками. Листки 3-5-лопатеві з трикутно-яйцеподібними загостреними лопатями, чашечка зросла, з 5 зубчиками; підчаша з 3 великих серцеподібних листків. Квітки на початку цвітіння жовті, а після цвітіння червоно-фіолетові, швидко опадають. Оцвітина актиноморфна, подвійна, п'ятичленна. Тичинок багато, гінецей складається з 3-5 зрослих плодолистків, що дають після дозрівання плід — три- або п'ятигнізду коробочку. Зав'язь верхня. Насіння густо вкрите короткими грубуватими волосками, що являють собою майже хімічно чисту клітковину. Цвіте у липні-вересні.
.jpg){kind=small}
Це незавершена стаття про Мальвові.Бавовник трав'янистий, бавовник азійський або гуза (Gossypium herbaceum) — вид квіткових рослин родини Мальвові (Malvaceae). Рослина родом з Північної Африки та Західної Азії. Широко культивується у Середній Азії, Азербайджані, Індії, Китаї та Японії. Вирощують як однорічник, бо він у перший рік вегетації і цвіте і плодоносить.
Bông vải (danh pháp hai phần: Gossypium herbaceum) là một loại cây thuộc họ Cẩm quỳ (Malvaceae). Cây cao cỡ 1 m, hoa vàng có 3 lá hoa, sợi dính vào hạt. Vỏ rễ dùng để cho có kinh nguyệt, có thể làm trụy thai, hạt có tính làm sinh sữa.
Là loại cây lấy sợi quan trọng nhất ở các nước nhiệt đới. Sợi bông là nguyên liệu chủ yếu trong công nghiệp dệt. Xơ bông rất được ưa chuộng trong công nghiệp may mặc vì có những đặc tính tốt như cách nhiệt, mềm mại, co giãn, thoáng khí... Mặc dù trong những năm gần đây sợi bông bị sợi nhân tạo cạnh tranh kịch liệt, nhưng do những tính chất ưu việt của nó, sợi bông vẫn có một vị trí riêng biệt và không thể thay thế được.
Tại Việt Nam, nghề trồng bông đã xuất hiện trên 2.000 năm[cần dẫn nguồn]. Từ thời kỳ Pháp thuộc, Việt Nam đã sản xuất đủ để may mặc trong nước, đầu thế kỷ 20 đã xuất khẩu bông sang Nhật, Hồng Kông. Trong thời kỳ khôi phục kinh tế sau hoà bình, diện tích bông đã tăng gấp 3 lần so với năm 1939 (6.500 ha) là năm sản xuất ổn định trong thời kỳ Pháp thuộc. Sau khi thống nhất đất nước, Việt Nam đã có nhiều cố gắng phát triển nghề trồng bông để đáp ứng nhu cầu sợi bông nhưng diện tích và năng suất vẫn còn thấp, sản lượng chỉ mới đáp ứng 1/10 yêu cầu của công nghiệp dệt. Hiện nay, hàng năm Việt Nam còn phải nhập từ 60.000 đến 65.000 tấn bông xơ.
Xơ bông có nhiều màu nhưng phổ biếng nhất là màu trắng.
Phương tiện liên quan tới Gossypium herbaceum tại Wikimedia Commons
Bài viết liên quan đến phân họ Cẩm quỳ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Bông vải (danh pháp hai phần: Gossypium herbaceum) là một loại cây thuộc họ Cẩm quỳ (Malvaceae). Cây cao cỡ 1 m, hoa vàng có 3 lá hoa, sợi dính vào hạt. Vỏ rễ dùng để cho có kinh nguyệt, có thể làm trụy thai, hạt có tính làm sinh sữa.
草棉（学名：Gossypium herbaceum）为锦葵科棉属下的一个种。
|access-date=中的日期值 (帮助)
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
