Helmikardinaaliahven artikkelit - Encyclopedia of Life

Pterapogon kauderni ( valencia )

tarjonnut wikipedia CA

Exemplar fotografiat al nord de Sulawesi (Indonèsia).

Grup de Pterapogon kauderni a Lembeh, Indonèsia

Dos exemplars a l'aquàrium de Sydney

Vista lateral

Tres Pterapogon kauderni fotografiats al seu hàbitat natural, a Indonèsia

Exemplars del nord de Sulawesi (Indonèsia)

Pterapogon kauderni és una espècie de peix pertanyent a la família dels apogònids.^[4]

Descripció

Pot arribar a fer 8 cm de llargària màxima.
Presenta tres franges de color negre al cap i el cos.
El cos és platejat i conté al voltant de 20 punts brillants i blanquinosos entre la segona i la tercera franja. Un reguitzell de taques blanques similars corren al llarg de les vores de la segona aleta dorsal, l'anal i la caudal (les taques de cada individu té una disposició única que pot ésser emprada per a identificar-lo).^[5]
8 espines i 14 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 13 radis tous a l'anal.
Radis allargats a l'aleta anal i la segonda dorsal.
Aleta caudal profundament bifurcada.
Aletes pèlviques de color negre i amb taques blanques.
Els mascles es diferencien de les femelles per un engrandiment de la cavital oral, la qual és només visible quan estan covant.^[6]^[7]^[8]^[9]

Reproducció

Els mascles coven els ous (de 2,5 mm de diàmetre) fins als moment de la desclosa i les larves -sense etapa planctònica- romanen a la cavitat bucal del seu progenitor durant un període indeterminat després de l'eclosió. Els juvenils també fan servir les anemones de mar com a protecció.^[10]^[11]^[12]^[13]^[14]^[15]^[16]

Alimentació

Probablement es nodreix de petits crustacis bentònics i planctònics durant la nit.^[6]

Depredadors

És depredat per Pterois, Epinephelus merra, Cymbacephalus beauforti, Echidna nebulosa, Synanceia horrida i Laticauda colubrina.^[8]

Hàbitat

És un peix marí, demersal i de clima tropical que viu fins als 2 m de fondària a les praderies marines formades d'Enhalus acoroides i associat amb l'eriçó de mar Diadema setosum, les espines del qual li ofereixen protecció quan se sent amenaçat.^[6]^[17]

Distribució geogràfica

Es troba al Pacífic occidental central: les illes Banggai (Indonèsia).^[18]^[6]^[19]^[20]

Estat de conservació

Es troba en perill d'extinció a causa de la seva captura amb destinació al comerç de peixos d'aquari,^[21]^[22]^[23] la contaminació, els dragatges del fons marí i la sedimentació produïda pel desenvolupament costaner.^[24]^[9]

Observacions

És inofensiu per als humans i ha estat criat en captivitat.^[25]^[6]

Referències

↑ Koumans F. P., 1933. On a new genus and species of Apogonidae. Zool. Meded. (Leiden) v. 16 (núm. 1-2). 78.
↑ uBio (anglès)
↑ Koumans, F. P., 1933. On a new genus and species of Apogonidae. Zoologische Mededelingen (Leiden) v. 16 (núm. 1-2): 78, Pl. 1.
↑ The Taxonomicon (en anglès)
↑ Vagelli, A.A., 2002. Notes on the biology, geographic distribution, and conservation status of the Banggai cardinalfish Pterapogon kauderni (Koumans 1933), with comments on captive breeding techniques. Tropical Fish Hobbyist November 2002: 84-88.
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 ^6,3 ^6,4 FishBase (anglès)
↑ Allen, G.R., 2000. Threatened fishes of the world: Pterapogon kauderni Koumans, 1933 (Apogonidae). Environ. Biol. Fish. 57:142.
↑ ^8,0 ^8,1 Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora - Catorzena reunió de les Parts a La Haia (Països Baixos), 3-15 de juny del 2007 (anglès)
↑ ^9,0 ^9,1 UICN (anglès)
↑ Randall, J.E. i D.G. Fautin, 2002. Fishes other than anemonefishes that associate with sea anemones. Coral Reefs 21:188-190.
↑ Allen, G.R. i R.C. Steene, 1995. Notes on the ecology and behaviour of the Indonesian cardinalfish (Apogonidae) Pterapogon kauderni Koumans. Rev. Fr. Aquariol. 22(1-2):7-10.
↑ Vagelli, A., 1999. The reproductive biology and early ontogeny of the mouthbrooding Banggai cardinalfish, Pterapogon kauderni (Perciformes, Apogonidae). Environ. Biol. Fish. 56:79-92.
↑ Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
↑ Kolm, N., 2001. Females produce larger eggs for larger males in a paternal Mouthbrooding fish. Proceedings of the Royal Society, London Series B 268: 2229-2234.
↑ Kolm, N., 2002. Male size determines reproductive output in a paternal mouth-brooding fish. Animal Behaviour 63: 727-733.
↑ Allen, G.R. i R.C. Steene, 1995.
↑ Allen, G., 2001. Reef Fishes of the Togean and Banggai Islands. Pp. 44–53. A: Allen, G., T. Werner i S. McKenna, eds. A Marine Rapid Assessment of the Togean and Banggai Islands, Sulawesi, Indonesia. RAP Bulletin of Biology Assessment. Conservation International, Washington DC. 20: 75.
↑ Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
↑ Erdmann, M.V. i A. Vagelli, 2001. Banggai cardinalfish invade Lembeh Strait. Coral Reefs 20(3):252-253.
↑ Wabnitz, C., Taylor, M., Green, E. i Razak, T., 2003. From ocean to aquarium: the global trade in marine ornamental species. UNEP World Conservation Monitoring Centre, Cambridge, la Gran Bretanya.
↑ Kolm, N. i Berglund, A., 2003. Wild populations of a reef fish suffer form the “nondestructive” aquarium trade industry. Conservation Biology 17: 910-914.
↑ Indrawan, M., 1999. Live reef food fish trade in the Banggai Islands (Sulawesi,Indonesia): A case study. SPC Live Reef Fish Information Bulletin 6: 7-13.
↑ Roberts, C.M., J.P. Hawkins, N. Chapman, V. Clarke, A.V. Morris, R. Miller i A. Richards, 1998. The threatened status of marine species. A Report to the World Conservation Union (UICN), Species Survival Commission, and Center for Marine Conservation, Washington DC, 10 p.
↑ Marini, F.C., 1996. My notes and observations on raising and breeding the banggai cardinalfish. J.MaquaCult. 4(4):1-4.

Bibliografia

Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
Bernardi, G. i Vagelli, A., 2004. Population structure in Banggai cardinalfish, Pterapogon kauderni, a coral reef species lacking a pelagic phase. Marine Biology 145: 803-810.
Brons, R., 2002. Anatomie einer Korallenfischzuchtstation. Datz 55(7):46-52.
Donaldson, T.J. Case study of the Banggai cardinalfish, Pterapogon kauderni Koumans, 1933 (Pisces: Apogonidae). A: A. Brautigam (ed.). Extinction in the sea: The case for marine conservation. UICN, Gland, Suïssa.
Friede, G., 1999. Die Nachzucht von Pterapogon kauderni ist gar nicht so schwer! DATZ 52(1):28-29.
Harborne, A., Church, J., Raines, P., Ridley, J., Rettie, L. i Walker, R., 1997. The 1996 Banggai Islands Conservation Project (Central Sulawesi, Indonesia). Coral Cay Conservation, Londres.
Hoffman, E.A., Arguello, J.R., Kolm, N., Berglund, A. i Jones, A.G., 2004. Eleven polymorphic microsatellite loci in a coral reef fish, Pterapogon kauderni. Molecular Ecology Notes 4: 342-344.
Kolm, N. i Berglund, A., 2004. Sex-specific territorial behaviour in the Banggai cardinalfish, Pterapogon kaunderni. Environmental Biology of Fishes 70: 375-379.
Marini, F.C., 1996. My notes and observations on raising and breeding the banggai cardinalfish. J.MaquaCult. 4(4):1-4.
Stephens, P. i Sutherland, W., 1999. Consequences of the Allee effect for behaviour, ecology, and conservation. Trends in Ecology and Evolution 14: 401-405.
Stephens, P., Sutherland, W. i Freckleton, R., 1999. What is the Allee effect? Oikos 87: 185-190.
Thresher, R.E., 1984. Reproduction in reef fishes. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 399 p.