Macroramphosus scolopax (Linnaeus 1758)

Trompeter

El trompeter, la becada o el músic^[4] (Macroramphosus scolopax) és un peix teleosti de l'ordre dels singnatiformes^[5] i comú a les aigües dels Països Catalans.

Descripció

• Pot assolir 20 cm de longitud màxima.
• Cos cuirassat, comprimit, sense escates i amb plaques òssies grosses.
• Musell perllongat amb un bec molt llarg i tubiforme, el qual fa 6,1 cm de llargària.
• Boca menuda i desproveïda de dents al seu extrem.
• La primera aleta dorsal acaba en una espina llarga i dentada.
• És de color rosa vermellós, tot i que platejat a la part inferior.
• Nombre de vèrtebres: 24.
• Absència de línia lateral.
• Les escates que revesteixen el cos són força rugoses al tacte perquè tenen petites espines que cobreixen el marge lliure de l'escata.^{[6][7][8][9][10][11][12]}

Reproducció

És una espècie ovípara i la reproducció és externa. La fresa, a les illes Canàries, s'esdevé al gener i el febrer. Les larves, quan eixen de l'ou, tenen un musell curt però ben aviat (quan fan 10 mm) ja adopten la típica morfologia adulta.^[13][12]

Alimentació

Els individus immadurs es nodreixen principalment de copèpodes i decàpodes, mentre que els adults prefereixen els invertebrats bentònics. També es nodreixen de larves de peixos i, ocasionalment, d'anèl·lids poliquets. Les seues preses són atrapades mitjançant succió.^[13][12]

Depredadors

A les illes Açores és depredat per la círvia rivoliana (Seriola rivoliana), el congre (Conger conger), la mòllera roquera (Phycis phycis), el besuc blanc (Pagellus acarne), el besuc de fonera (Pagellus bogaraveo), el peix corretja (Lepidopus caudatus), la clavellada (Raja clavata) i la mussola caralló (Galeorhinus galeus); al Portugal continental pel lluç (Merluccius merluccius), el verat (Scomber scombrus) i el gall de Sant Pere (Zeus faber); al Brasil per Lophius gastrophysus; i al Japó per Galeus nipponensis. També ho és per Synaphobranchus kaupii.^[14]

Hàbitat

És un peix marí, de clima subtropical (66°N-43°S, 180°W-180°E) i demersal que viu en els fons sorrencs i fangosos de la plataforma continental, a prop del litoral, entre 25-600 m de fondària (tot i que, normalment, ho fa entre 50 i 350).^[15][16][8]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic occidental (des del Golf de Maine fins a l'Argentina),^[17] l'Atlàntic oriental, la Mediterrània, l'Índic i el Pacífic.^[8]

Costums

• És gregari i forma moles amb altres espècies (com ara, el gallet -Capros aper-).^[12][13] Els exemplars immadurs es troben a les aigües superficials,^[18] mentre que els adults, normalment, viuen a prop del fons oceànic.^[19]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[8]

Referències

Bibliografia

• Andreas Vilcinskas: Fische. Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV, Munic, 2000. ISBN 3-405-15848-6.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Barreiros, J.P., T. Morato, R.S. Santos i A.E. de Borba, 2003. Interannual changes in the diet of the Almaco jack, Seriola rivoliana (Perciformes: Carangidae) from the Azores. Cybium 27(1):37-40.
• Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
• Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
• Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
• Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
• Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
• Borets, L.A., 1986. Ichthyofauna of the northwestern and Hawaiian submarine ranges. J. Ichthyol. 26(3):1-13.
• Brêthes, J.C., 1975. La bécasse de mer des eaux atlantiques marocaines. Premières observations sur la biométrie et la biologie. Trav. Doc. Dev. Péche Maroc. (15). 39 p.
• Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
• Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
• Chen, C.H., 1980. Primary studies of demersal fish resources investigations on trawl grounds at Kanmu seamount. Bulletin of Taiwan Fisheries Research Institute 32:317-338.
• Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
• Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
• Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig.
• Ehrich, S. i H.-C. John, 1973. Zur biologie und ökologie der schnepfenfische (gatung Macrorhamphosus) vor Nordwestafrika und überlegungen zum altersaufbau der adulten bestände der großen Meteorbank. Meteor "Forsch.-Ergebnisse" D(14):87-98.
• Ehrich, S., 1976. Zur Taxonomie, Ökologie und Wachstum von Macroramphosus scolopax (Linnaeus, 1758) (Pisces, Syngnathiformes) aus dem subtropischen Nordostatlantik. Ber. dt. Wiss. Kommn. Meeres. 24(4):251-266.
• Ehrich, S., 1986. Macroramphosidae. p. 627. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean, Volum 2. UNESCO, París.
• FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
• Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
• Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
• Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
• Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
• Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
• Golovan, A.A. i N.P. Pakhorukov, 1987. Distribution and behavior of fishes on the Naska and Sala y Gómez submarine ranges. J. Ichthyol. 27(4):71-78.
• Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O: 7.
• Gomon, M.F. "a" Gomon, M.F, Glover, C.J.M. & R.H. Kuiter (Eds), 1994. The Fishes of Australia's South Coast. State Print, Adelaida. Pp. 992.
• Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
• Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
• Horie, T. i S. Tanaka, 2000. Reproduction and food habits of two species of sawtail catsharks, Galeus eastmani and Galeus nipponensis, in Suruga Bay, Japan. Fish. Sci. 66(5):812-825.
• Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
• Japan Marine Fishery Resource Research Center, 1973. Surveys of trawling gorunds in the north central Pacific, 1972 season. Rep. JAMARC Report Núm. 7.
• Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
• Kuiter, R.H., 2000. Seahorses, Pipefishes and their Relatives. A Comprehensive Guide to Syngnathiformes. TMC Publishing Pp. 240.
• Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
• Lanfranco, G.G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
• Maigret, J. i B. Ly, 1986. Les poissons de mer de Mauritanie. Science Nat., Compiègne. 213 p.
• Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 437 p.
• Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Groß-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.
• Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
• Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
• Merrett, N.G. i N.B. Marshall, 1980. Observations on the ecology of deep-sea bottom-living fishes collected off northwest Africa (08-27N). Prog. Oceanog. 9:185-244.
• Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
• Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
• Muto, E.Y., M.H.C. da Silva, G.R. Vera, S.S.M. Leite, D.G. Navarro i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Alimentaçao e relações tróficas de peixes demersais da plataforma continental externa e talude superior da Região Sudeste-Sul do Brasil. São Paulo: Instituto Oceanográfico USP.
• Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
• Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
• Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio, Japó. 1157 p.
• Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium (7):3-14.
• Parin, N.V., A.N. Mironov i K.N. Nesis, 1997. Biology of the Nazca and Sala-y-Gomez submarine ridges, an outpost of the Indo-West Pacific fauna in the Eastern Pacific ocean: composition and distribution of the fauna, its community and history. Adv. Mar. Biol. 32:145-242.
• Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
• Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
• Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
• Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
• Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
• Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
• Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
• Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
• Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p.
• Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:333-340.
• Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
• Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
• Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol (20). 100 p.
• Tony Ayling & Geoffrey Cox: Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand. William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda, 1982. ISBN 0-00-216987-8.
• Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
• Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
• Wheeler, A., 1978. Macroramphosidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 3. (pag.var.). FAO, Roma.
• Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
• Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
• Yamada, U., S. Shirai, T. Irie, M. Tokimura, S. Deng, Y. Zheng, C. Li, Y.U. Kim i Y.S. Kim, 1995. Names and Illustrations of fishes from the East China Sea and the Yellow Sea. Overseas Fishery Cooperation Foundation, Tòquio, Japó.
• Young, J.W., T.D. Lamb i R.W. Bradford, 1996. Distribution and community structure of midwater fishes in relation to the subtropical convergence off eastern Tasmania, Australia. Mar. Biol. 126(4):571-584.
• Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163p.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• GBIF (anglès)
• OBIS (anglès)
• NCBI (anglès)
• NLBIF (anglès)
• Discover Life (anglès)
• AQUATAB
• Barcodes of Life (anglès)
• Atlas Dr. Pez (castellà)
• Australian Museum (anglès)

Viccionari

Schwarm des Gewöhnlichen Schnepfenfisches bei den Azoren.

Der Gewöhnliche Schnepfenfisch (Macroramphosus scolopax) ist die bekannteste Art der Schnepfenfische und ist weltweit vor allem in gemäßigten Meeresgebieten verbreitet.

Merkmale

Der Gewöhnliche Schnepfenfisch besitzt einen hohen, seitlich stark abgeflachten Körper und eine auffällige, lang ausgezogene und röhrenförmige Schnauze, der er seinen Namen verdankt. Er erreicht eine Körperlänge von etwa 15 bis 20 Zentimetern, etwa 6 Zentimeter entfallen auf die Schnauze. Während die Jungfische silbrig sind, sind die Adulten rosa bis rot gefärbt. Der unbeschuppte Körper ist zwischen der Brust- und der Rückenflosse sowie an der Bauchkante durch Knochenplatten gepanzert.

Habituszeichnung des Schnepfenfischs

Der Fisch besitzt eine zweiteilige Rückenflosse, wobei die erste aus vier bis sieben Flossenstacheln besteht und der zweite Stachel nach hinten weisend verlängert und gesägt ist. Er erreicht eine Länge von etwa vier Zentimetern. Die zweite Rückenflosse besteht aus 10 bis 14 und die Afterflosse aus 18 bis 20 Flossenstrahlen.

Verbreitung

Der Schnepfenfisch ist in den Küstenbereichen vieler verschiedener Meere anzutreffen. So lebt er im Östlichen Atlantik an den Küsten Europas und Afrikas sowie in der Nordsee und dem Mittelmeer, außerdem an der westatlantischen Küste vom Golf von Maine bis Argentinien sowie im Westpazifik und dem Indischen Ozean an den Küsten Asiens und Australiens sowie der Indopazifischen Inseln. Den Verbreitungsschwerpunkt hat der Fisch in gemäßigten Klimazonen zwischen 20 und 40 Grad nördlicher Breite.

Lebensweise

Die Fische leben vor allem an sandigen und felsigen Küsten in Tiefen von 25 bis 600 Metern (Kontinentalschelf), wobei sie sich vor allem tagsüber am Grund und nachts im Oberflächenbereich aufhalten. Die Jungfische leben kontinuierlich pelagisch im Oberflächenwasser. Sie ernähren sich von kleinen Wirbellosen, die sie mit dem Maul aufsaugen. Dabei fressen die Jungfische vor allem Copepoden, während die Altfische bodenlebende Tiere suchen.

Literatur

• Andreas Vilcinskas: Fische. Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV, München 2000, ISBN 3-405-15848-6.

Weblinks

– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

• Gewöhnlicher Schnepfenfisch auf Fishbase.org (englisch)
• Macroramphosus scolopax in der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN 2013.2. Eingestellt von: Fritzsche, R., Matsuura, K., Collette, B., Nelson, J., Dooley, J., Carpenter, K., Bartnik, S., Robinson, E. & Morgan, S.K, 2009. Abgerufen am 10. Februar 2014.

Бекасмоҳӣ (лот. Macroramphosus scolopax) — як навъ моҳӣ.

Танаш кӯтоҳ, дарозиаш то 15 см. Фукаш найчашакл, ба мисли нӯли мурғобии бекас (номаш аз ҳамин ҷост). Боли тахтапушташ хори дандонадори дароз дорад. Дар обҳои соҳили Баҳри Миёназамин ва қисми шарқии уқёнуси Атлантик зиндагӣ мекунад. Баъзан дар соҳили ҷан. Англия ва Норвегия дучор мешавад.

Эзоҳ

Адабиёт

• Бекасмоҳӣ // Асос — Боз. — Д. : СИЭМТ, 2013. — (Энсиклопедияи Миллии Тоҷик : [тахм. 25 ҷ.] / сармуҳаррир Н. Амиршоҳӣ ; 2011—2017, ҷ. 2). — ISBN 978-99947-33-52-4.

• Andreas Vilcinskas: Fische. Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV, München 2000, ISBN 3-405-15848-6.

School of trumpetfishes (Macroramphosus scolopax), Faial-Pico Channel, Azores Islands, Portugal

The longspine snipefish, bellowfish, common bellowsfish, snipe-fish, snipefish, spine trumpet fish, or trumpetfish, Macroramphosus scolopax, is a snipefish of the genus Macroramphosus. It is also known as the slender snipefish off the South African coast.^{[3] [4]}

Distribution

This fish is found worldwide in tropical to subtropical water^[3] in the Atlantic, Indian, and west Pacific Oceans, at depths of 25 to 600 m (82 to 1,969 ft)ea. It has also been observed in the eastern Pacific off Santa Catalina Island, California.

Description

Longspine snipefish are reddish pink dorsally but have silvery bellies. They have a large eye, long snouts and a slender spine protruding dorsally.^[3]

Ecology

The longspine snipefish feeds on crustacean zooplankton such as copepods and ostracods, as well as benthic invertebrates.^[3]

In the month-long NORFANZ Expedition of 2003 which examined the biodiversity of the seamounts and slopes of the Norfolk Ridge, 5000 specimens averaging 78 g (2.8 oz) were collected from three locations.^[5]

Reproduction

Courting males follow and swim parallel to the female near the bottom. The two fish join by their caudal peduncle, and the genital papilla of the female extends and contacts the genital region of the male repeatedly. Courting males change color and act aggressively with other males prior to this process. ^[4]

References

Wikimedia Commons has media related to Macroramphosus scolopax.

• Tony Ayling & Geoffrey Cox, Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand, (William Collins Publishers Ltd., Auckland, New Zealand 1982) ISBN 0-00-216987-8

Banco de peces trompeta (Macroramphosus scolopax), islas Azores, Portugal.

El trompetero, pez trompeta o pez músico (Macroramphosus scolopax), es un pez del género Macroramphosus.

Distribución

Este pez se encuentra en todo el mundo, en aguas tropicales y subtropicales del Atlántico, Índico y del oeste Pacífico, en profundidades de 25 a 600 m (82,0 a 1968,5 pies).^[2]​

Descripción

El trompetero es rosado rojizo en el dorso con vientre plateado. Tienen ojos grandes, hocico largo y una espina esbelta puntiaguda en el dorso.

Ecología

El trompetero se alimenta de crustáceos, zooplancton como copépodos y ostrácodos, así como invertebrados ibénticos.

Referencias

Macroramphosus scolopax Macroramphosus generoko animalia da. Arrainen barruko Centriscidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Espezie hau honako ekosistematan aurki daiteke:

• Agulhasko itsaslasterra
• Egeo itsasoa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Macroramphosus
• Centriscidae

Macroramphosus scolopax

La Bécasse de mer (Macroramphosus scolopax) est une espèce de poissons aussi appelée Trompette.

Distribution

On trouve la bécasse de mer dans les eaux tropicales et subtropicales des océans Atlantique, Pacifique et Indien. On la trouve également en Méditerranée.

Alimentation

Elle se nourrit de crustacés comme les copépodes et les ostracodes.

Il pesce trombetta (Macroramphosus scolopax) è un pesce di mare della famiglia Centriscidae.

Distribuzione e habitat

È presente nell'Oceano Atlantico orientale tra il golfo di Guascogna ed il Sudafrica, nel mar Mediterraneo e nell'Atlantico orientale, in acque temperate calde o subtropicali. Alcune segnalazioni dalla Somalia non sono confermate.
È un caratteristico abitatore del piano circalitorale e si rinviene tra 50 e 500 m di profondità, di solito tra 100 e 250, su fondi prevalentemente fangosi o a coralligeno, spesso associato al pesce cinghiale.

Descrizione

Esemplari nel loro ambiente naturale

Banco di pesci trombetta

Il suo aspetto è così caratteristico da risultare inconfondibile, infatti, oltre ad un lungo "muso" tubolare che porta all'apice la piccola bocca, simile a quello dei pesci ago o dei cavallucci di mare, questo pesce ha un corpo di proporzioni normali, non filiforme, compresso lateralmente e privo di scaglie.
L'occhio è piuttosto grande. Le pinne dorsali sono due, arretrate, la prima porta una lunga e robusta spina dentellata, la seconda è assai piccola. L'anale è piccola e così le ventrali mentre le pinne pettorali sono un po' più grandi. La pinna caudale è piccola, con bordo leggermente concavo. Il corpo è armato di alcune placce ossee cutanee protettive.
Il colore è uniformemente argenteo con sfumature rosee.
Raggiunge solo eccezionalmente i 20 cm.

Alimentazione

Si ciba di piccolissimi invertebrati che cattura sul fondo.

Riproduzione

Avviene in inverno, le uova sono pelagiche, riunite in masse gelatinose. I giovanili sono argentei e fanno vita pelagica fino ad una lunghezza di circa 4 cm.

Biologia

È una specie gregaria che vive in grandi branchi. Quando sono nel loro ambiente questi pesci hanno una caratteristica postura con il muso verso il basso.

Pesca

Occasionale con reti a strascico, il valore alimentare è nullo.

Bibliografia

• Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X
• Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975
• Costa F. Atlante dei pesci dei mari italiani, Mursia, 1991 ISBN 88-425-1003-3

De Snipvis (Macroramphosus scolopax) is een straalvinnige vis uit de familie van snipmesvissen (Centriscidae) en behoort tot de orde van zeenaaldachtigen (Syngnathiformes). De vis is gemiddeld 12 cm lang, maar kan een lengte bereiken van 20 cm.

Leefomgeving

Macroramphosus scolopax is een zoutwatervis. De vis verblijft liefst in zeeën met een subtropisch klimaat en heeft zich verspreid over de drie belangrijkste oceanen van de wereld (Grote Oceaan, Atlantische Oceaan en Indische Oceaan). Bovendien komt Macroramphosus scolopax voor in de Middellandse Zee.
De snipvis komt ook voor in de Noordzee, maar is zeer zeldzaam aan de kusten van de Lage Landen. Er is uit 1950 een vondst van dubieuze herkomst. Snipvissen komen voor in scholen en worden soms massaal in kuilnetten gevangen. De diepteverspreiding is meestal 50 tot 350 m onder het wateroppervlak (extremen: 26 -600 m). Snipvissen voeden zich zowel met bodemfauna (ca. 40%) als met vrijzwevende kleine kreeftachtigen en visseneieren (zoöplankton, ca. 60%). Verder vormen ze een belangrijke prooivis voor heek en braam.^[2]

School snipvissen

Relatie tot de mens

Macroramphosus scolopax is voor de beroepsvisserij van belang. De soort kan worden bezichtigd in sommige openbare aquaria.

Externe links

• Foto's van deze soort op FishBase
• Species summary op FishBase

Noot

Grupa bekaśników

Bekaśnik^[3] (Macroramphosus scolopax) – gatunek ryby z rzędu igliczniokształtnych z rodziny bekaśnikowatych (Macroramphosidae).

Występowanie

Subtropikalne i umiarkowanie ciepłe rejony wszystkich oceanów i mórz.

Żyje w niewielkich stadach nad dnem piaszczystym i mulistym na głębokości od 25 do 200 m, maksymalnie do 600 m.

Cechy morfologiczne

Osiąga maksymalnie do 15 cm długości. Ciało bocznie spłaszczona, wysokie. Wzdłuż krawędzi brzucha oraz między płetwami piersiowymi i grzbietowymi pokryte kostnymi płytkami. Otwór gębowy mały, końcowy, bezzębny. Płetwa grzbietowa podwójna, usytuowana z tyłu tułowia. Pierwsza płetwa z 6-8 kolcami, drugi kolec wyraźnie najmocniejszy oraz najdłuższy, druga z 11-13 miękkimi promieniami. Płetwa odbytowa z 18-20 miękkimi promieniami.

Grzbiet w kolorze oliwkowozielony, boki różowawe, brzuch srebrzysty z czerwonawym połyskiem.

Odżywianie

Żywi się zooplanktonem i drobnymi bezkręgowcami żyjącymi na dnie. Pokarm pobiera zasysając go do długiego pyska, dzięki wytwarzaniu silnego podciśnienia.

Rozród

Na temat rozrodu tych ryb nic bliższego na razie nie wiadomo.

Przypisy

Bibliografia

• Fritz Terofal, Claus Militz: Ryby morskie. Warszawa: Świat Książki, 1996. ISBN 83-7129-306-2.
• Macroramphosus scolopax. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 17 lutego 2010]

Macroramphosus scolopax (Linnaeus, 1758), conhecido pelo nome popular de apara-lápis, corneta ou trombeteiro^[5], é um pequeno peixe actinopterígeo pelágico, da família Centriscidae da ordem dos Syngnathiformes. O peixe tem em média 12 cm de comprimento, mas pode atingir os 20 cm, sendo comum nas regiões costeiras temperadas e subtropicais dos oceanos Atlântico, Índico e Pacífico ocidental. É uma espécie gregária, formando grandes cardumes, preferindo profundidades entre os 25 e os 600 m, mas aproximando-se frequentemente da superfície.

Descrição

M. scolopax é um pequeno peixe ósseo com 10–20 cm de comprimento, aparentado com os cavalos-marinhos e os peixes-camarão. Com a boca reduzida a uma estreita estrutura tubular, sugam as suas presas inteiras. Nadam lentamente, em geral movendo-se lateralmente na posição vertical, com a cabeça voltada para o fundo^[6].

São peixes costeiros, distribuídos pelas águas temperadas, tropicais e subtropicais do Atlântico, Índico e Pacífico ocidental.

Na fase juvenil vivem na coluna de água e alimentam-se de pequenos animais planctónicos mantendo uma cor prateada que os torna menos conspícuos no ambiente oceânico, aparecendo frequentemente em cardumes mistos com a espécie Capros aper (o pimpim ou peixe-pau). Na fase adulta ganham uma tonalidade rosada e passam a viver perto do fundo, onde se alimentam de pequenos invertebrados.

A espécie é explorada comercialmente para a produção de farinhas de peixe e de suplementos proteicos. Serve ainda de alimento a diversas espécies de peixes que são alvo de importantes pescarias, entre os quais a merluza e a chaputa^[7].

Notas

Referências

• Ed. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (Maio de 2006). «"Macroramphosus scolopax"». www.fishbase.org (em inglês). FishBase
• Tony Ayling & Geoffrey Cox, Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand, (William Collins Publishers Ltd, Auckland, New Zealand 1982) (ISBN 0-00-216987-8)

Snäppfisk (Macroramphosus scolopax), en fisk i ordningen rörnosade fiskar, som också omfattar bland andra sjöhästar. Snäppfisken har karakteristiskt förlängd nos.

Utseende

Snäppfisken är en tämligen liten fisk, maxlängden är 20 cm, även om den vanligtvis inte blir mycket större än 12 cm.^[1] Kroppen är långsträckt, och den har en karakteristisk lång nos med en liten mun i spetsen. De unga fiskarna är silvriga, medan de vuxna individerna är ljusröda på ovansida och sidor.^[2] Buken är ljus, och fenorna gula. Ryggfenans andra taggstråle (framifrån räknat) är mycket lång, och kan fällas bakåt.^[3]

Vanor

Ungfiskarna är pelagiska, medan de vuxna fiskarna lever nära botten på ett djup mellan 50 och 600 m.^[2] Ungfiskarna lever främst av hoppkräftor, medan de vuxna djuren lever av olika ryggradslösa bottendjur.^[1]

Utbredning

Arten finns i kustnära tempererade och subtropiska hav i stora delar av världen. I östra Atlanten finns den från norra Nordsjön och Skagerrak, via Medelhavet till Afrika, i västra Atlanten från Maine i USA till Argentina, och i Stilla havet från Sydkinesiska havet till Japan.^[2][1]

Referenser

1. ^ [a b c d] Papasissi, Christine (20 april 2010). ”Macroramphosus scolopax (Linnaeus, 1758) Longspine snipefish” (på en). Fishbase. http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=333. Läst 14 juni 2010.
2. ^ [a b c] Muus, Bent J; Nielsen, Jørgen G; Svedberg, Ulf (1999). Havsfisk och fiske i Nordvästeuropa. Stockholm: Prisma. sid. 164. ISBN 91-518-3505-3
3. ^ Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 404. ISBN 91-1-844202-1

• Wikimedia Commons har media som rör Snäppfisk.
  Bilder & media

鷸嘴魚（学名：Macroramphosus scolopax），又名長吻魚、鷺管魚，为鷸嘴魚科長吻魚屬下的一个种。

参考文献

扩展阅读

サギフエ（鷺笛、学名：Macroramphosus scolopax、英名Longspine snipefish）は、トゲウオ目ヨウジウオ亜目サギフエ科サギフエ属に属する魚。世界中に広く分布し、特に温帯の海でよく見かけられる。

特徴[編集]

サギフエ

サギフエは強く側偏した体と長い吻が特徴で、英名のsnipefishはこの体形に由来する名称である。全長は平均15-20cmで、そのうち約6cmを吻が占めている。幼魚の体色は銀色であるが、成魚になると赤色に変わる。体の表面は、胸鰭から背鰭にかけてと腹側の縁が骨板（甲板）に覆われる。

この魚は2つの背鰭をもつ。1つめの背鰭には4-7本の棘があり、そのうち前から2番目の棘は長く伸びてのこぎり状になっている。この棘は平均4cmほどになる。2つ目の背鰭には10-14本、尻鰭には18-20本の鰭条がある。

分布[編集]

サギフエはさまざまな海域の沿岸付近で見かけられる。大西洋東部のヨーロッパ・アフリカ沿岸や北海・地中海、大西洋西部のメイン湾からアルゼンチンにかけて、さらには太平洋西部やインド洋のアジア・オーストラリアおよび島嶼部の沿岸などにサギフエが生息している。北緯20-40度の温帯においては、特に広く分布している。

生態[編集]

この魚は特に、砂や岩の海岸沿いの水深25-600mの領域（大陸棚）によく棲んでおり、昼間は普通この領域で過ごし、夜になると水面近くまで上がってくる。幼魚は外洋の表層水（de:Oberflächenwasser）の中で暮らす。彼らは小さな渦状の群れをなして育つ。幼魚はカイアシ類を餌とし、成魚は底生生物を探して餌とする。

サギフエは同じトゲウオ目のヘコアユと同様、頭部を下に向けて泳ぐ習性をもつ。

食用としての価値はない。

関連書籍[編集]

• Andreas Vilcinskas: Fische. Mitteleuropäische Süßwasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV, München 2000, ISBN 3-405-15848-6. （ドイツ語）

外部リンク[編集]

• サギフエ - WEB魚図鑑
• Fishbase - Macroramphosus scolopax （英語）