Pikkuturska

Plat elaborat amb capellans.

El capellà, la mòllera vera, la mòllera, la molla, la palaia o la peialla^[4] (Trisopterus minutus) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes i de la família dels gàdids.^[5]

Morfologia

• Pot assolir 40 cm de llargària total, tot i que la més comuna és de 20.
• Cos alt, allargat i comprimit.
• Tres aletes dorsals molt properes (la primera de les quals és més alta, més petita i en forma de triangle gairebé isòsceles; la segona més llarga) i dues d'anals (llargues, molt més la primera).
• Aletes pectorals ben desenvolupades.
• Aletes ventrals petites, filiformes i jugulars.
• Aleta caudal escotada.
• Escates petites que cauen amb facilitat.
• Cap amb ulls laterals grossos.
• La mandíbula superior és prominent.
• Barbeta a la mandíbula inferior.
• Nombre de vèrtebres: 47-51.
• Color gris groguenc o rosat al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre. Les aletes són grises, tot i que les ventrals i l'extrem de la primera anal són blanquinoses.^{[6][7][8][9][10][11][12]}

Reproducció

Té lloc del febrer al maig (principalment, del març a l'abril, i, en aigües més meridionals, del desembre al març) entre 50-100 m de fondària i a una temperatura mínima de 8°C. La fecundació és externa i els progenitors no protegeixen les cries.^{[13][14][15][11]}

Alimentació

Es nodreix de crustacis, peixets i poliquets.^{[16][17][18][19][20]}

Depredadors

És depredat per Trachurus mediterraneus, el congre (Conger conger), Merlangius merlangus, el rap (Lophius piscatorius), Merluccius merluccius, el bacallà (Gadus morhua), la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica), el dofí mular (Tursiops truncatus) i Chelidonichthys gurnardus.^{[21][22][23][24][25][26]}

Hàbitat

És un peix marí, bentopelàgic, de clima temperat (66°N-28°N, 13°W-36°E) i que viu als fons sorrencs o fangosos del talús continental fins als 440 m de fondària (normalment, entre 15-200).^[27][10]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic (des del fiord de Trondheim -Noruega- i les illes Fèroe fins a Portugal i el Marroc) i la Mediterrània.^{[28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][10][60]}

Longevitat

La seua esperança de vida és de 5 anys.^[10]

Costums

Forma moles molt grans.^[10]

Ús comercial

• La seua carn és bona i molt apreciada, però es descompon amb facilitat. És emprat en la producció de farina de peix i, a l'Europa meridional, forma part de la dieta humana. És freqüent de trobar-ne als mercats a l'hivern i, així, al País Valencià s'acostuma a vendre obert, salat i assecat.^[61][62]
• És un esquer aconsellat per a grans depredadors.^[63]

Observacions

És inofensiu per als humans.

Referències

Bibliografia

• Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Arbault, S. i N. Boutin, 1968. Ichtyoplancton. Oeufs et larves de poissons téléostéens dans le golfe de Gascogne en 1964. Rev. Trav. Off. Scient. Tech. Pêches Maritim. 32(4):413-476.
• Armstrong, M J., 1982. The predator-prey relationships of Irish Sea poor-cod (Trisopterus minutus L.), pouting (Trisopterus luscus L), and cod (Gadus morhua L.). J. Cons. Int. Explor. Mer. 40(2):135-152.
• Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
• Beverton, R.J.H. i S.J. Holt, 1959. A review of the lifespans and mortality rates of fish in nature and their relation to growth and other physiological characteristics. p. 142-180. A: G.E.W. Wolstenholme i M. O'Connor (eds.). CIBA Foundation colloquia on ageing: the lifespan of animals. volume 5. J & A Churchill Ltd, Londres.
• Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
• De Gee, A. i A.H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
• Greenstreet, S.P.R., 1996. Estimation of the daily consumption of food by fish in the North Sea in each quarter of the year. Scottish Fish. Res. Rep. Núm. 55.
• Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.
• Jennings, S., S.P.R. Greenstreet i J.D. Reynolds, 1999. Structural change in an exploited fish community: a consequence of differential fishing effects on species with contrasting life histories. J. Animal Ecol. 68:617-627.
• Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
• Nygren, A., G. Bergkvist, T. Windahl i G. Jahnke, 1974. Cytological studies in Gadidae (Pisces) Hereditas 76(2):173-178.
• Pauly, D., 1980. On the interrelationships between natural mortality, growth parameters, and mean environmental temperature in 175 fish stocks. J. Cons. Int. Explor. Mer. 39(2):175-192.
• Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
• Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
• Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Animal Diversity Web (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• GBIF (anglès)
• NCBI (anglès)
• AnimalBase (anglès)
• Discover Life (anglès)
• AQUATAB
• Ecology of poor-cod (Trisopterus minutus) on the Faroe Bank (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)

Viccionari

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Gadidae ydy'r codyn Ebrill sy'n enw gwrywaidd; lluosog: còd Ebrill (Lladin: Trisopterus minutus; Saesneg: Poor cod).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Affrica, y Môr Canoldir a Chefnfor yr Iwerydd, ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Lleiaf o Bryder' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth.^[1]

Gweler hefyd

• Rhestr o greaduriaid morol gwledydd Prydain
• Rhestr Goch yr IUCN, rhestr o greaduriaid wedi'u dosbarthu i 9 categori yn ôl niferoedd, prinder, cadwraeth ayb.
• Llwybr yr Arfordir
• Cadwraeth

Cyfeiriadau

• Gwefan Llên Natur; termau safonol.

Der Zwergdorsch (Trisopterus minutus) ist ein Meeresfisch aus der Familie der Dorsche (Gadidae). Er kommt im nordöstlichen Atlantik und einigen Nebenmeeren vor. Sein Verbreitungsgebiet reicht vom Trondheimfjord an der Küste Mittelnorwegens und von den Färöer-Inseln bis an die Küsten Portugals und Marokkos. Er kommt auch in der gesamten Nordsee, im Skagerrak und Kattegatt, rund um die Britischen Inseln und in weiten Teilen des Mittelmeers vor.

Merkmale

Der Zwergdorsch wird maximal 40 Zentimeter lang, bleibt für gewöhnlich aber bei einer Länge von 20 bis 25 Zentimetern. Er hat eine typische Dorschgestalt mit drei stachellosen Rücken- und zwei Afterflossen. Vom verwandten und ähnlichen Franzosendorsch kann er vor allem durch seine schlankere Gestalt unterschieden werden. Die vorn liegenden Flossenstrahlen der Bauchflossen sind leicht verlängert. Der Oberkiefer steht vor. Die Kinnbartel ist gut entwickelt, die Maullänge entspricht dem Augendurchmesser. Der Körper ist oberseits gelbbraun und wird auf der Bauchseite heller. Ein dunkler Fleck oberhalb der Brustflossenbasis ist nur schwach entwickelt. Der Anus liegt unterhalb des Hinterendes der ersten Rückenflosse.

Lebensweise

Der Zwergdorsch lebt benthopelagisch über dem Schelf, auf Schlamm- und Sandböden in Tiefen von einem bis maximal 440 Metern, üblicherweise zwischen 15 und 250 Metern, im Mittelmeer oberhalb von 120 Metern. Er ernährt sich von kleinen Fischen und benthischen Wirbellosen, wie Krebstieren, Weichtieren und Ringelwürmern. Zwergdorsche sind gesellig. Das höchste dokumentierte Alter liegt bei fünf Jahren, die Geschlechtsreife erlangen sie im Alter von einem Jahr. Sie laichen in Tiefen von 50 bis 100 Metern, in der südlichen Nordsee und im Ärmelkanal von Februar bis April, im Mittelmeer von Dezember bis März. Die Eier sind pelagisch und haben einen Durchmesser von 1 mm. Gerade geschlüpfte Larven sind 2 bis 2,5 mm lang. Sie wachsen sehr schnell, nach einem Jahr sind die Fische im Schnitt 12 bis 14, nach zwei Jahren 17 bis 19 cm lang.

Der Zwergdorsch wird mit Schleppnetzen gefangen und zur Fischmehlproduktion, in Südeuropa auch als Speisefisch genutzt.

Literatur

• Bent J. Muus, Jørgen G. Nielsen: Die Meeresfische Europas in Nordsee, Ostsee und Atlantik. Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07804-3.

Weblinks

• Zwergdorsch auf Fishbase.org (englisch)

The poor cod (Trisopterus minutus) is a temperate marine fish belonging to the cod family (Gadidae). It is red brown in colour and has a pronounced chin barbel. It may grow up to a length of 40 cm. It is usually found in small shoals at depths between 10 and 300 metres on muddy or sandy bottoms. Its distribution spans the eastern Atlantic, from Norwegian coasts to Portugal and along the Atlantic coast of Morocco. Spawning takes place towards the end of winter. They are often regarded as a mini species and are commonly confused with pouting as they have a similar appearance. They are often seen as a menace for anglers and have little commercial value and so are not currently at any risk of extinction.

They feed on crustaceans, small fish and marine worm. They are eaten by seals, dolphins and larger fish. It is commercially harvested for the production of fish meal, and in southern Europe as food.

References

La faneca menor, capellán o mollera (la especie Trisopterus minutus) es un pez de la familia de los gádidos, común en la costa europea del océano Atlántico, costa de Marruecos y en el Mediterráneo.^[2]​

Anatomía

El color del dorso es amarillo-castaño, cambiando hasta pálido en el vientre, con una mancha oscura en la base de la aleta pectoral;^[2]​ la longitud máxima descrita para esta especie es de 40 cm, aunque su longitud máxima común es de unos 20 cm.^[3]​ No presenta espinas ni en la aleta dorsal ni en la aleta anal, con unas barbas en el mentón bien desarrolladas

Hábitat y biología

Es una especia bentopelágica marina, no migradora, que habita aguas superficiales en un rango de profundidad entre 1 y 440 m,^[4]​ aunque normalmente entre 15 y 200 m, en aguas templadas entre los 66° y 28° de latitud Norte, y entre 13º de longitud oeste y los 36º este,^[2]​ mientras que en el Mediteráneo se le suele encontrar en torno a los 120 m de profundidad posado sobre la arena del fondo.^[2]​

Se alimenta de crustáceos, pequeños peces y de poliquetos.^[2]​

Pesca

En el mercado.

Se ha pescado tradicionalmente en el Atlántico para la fabricación de harina de pescado como pienso en ganadería, mientras que en el Mediterráneo se pesca para alimentación humana,^[5]​ alcanzando precios intermedios en el mercado.^[6]​

Usos

En la zona de levante español suele ponerse en salazón. Su carne forma parte de diversas salsas.

Referencias

• Sistema Integrado de Información Taxonómica. «Trisopterus minutus (TSN 164754)» (en inglés).
• "Trisopterus minutus". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en septiembre de 2009. N.p.: FishBase, 2009.

Paneka txikia edo takart txikia (Trisopterus minutus) Gadidae familiako arraina da, ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena^[1].

Banaketa

Erreferentziak

Trisopterus minutus est une espèce de poissons marins de la famille des Gadidés, appelé capelin, capelan de l'Atlantique, capelan de Méditerranée, capelan de France ou petit tacaud.

Le capelan de Méditerranée est considéré aujourd'hui comme plus proche génétiquement du tacaud (Trisopterus luscus) que du capelan de l'Atlantique (Trisopterus minutus).

Le capelan de méditerranée est donc une sous-espèce du tacaud, et se nome scientifiquement Trisopterus luscus capelanus.

Source : Louisy P., 2002, Guide d'identification des Poissons Marins Europe et Méditerranée, Les Editions Eugen Ulmer, P 187.

Sous-espèces (non admises par WoRMS)

• Trisopterus minutus capelanus (Lacepède, 1800)
• Trisopterus minutus minutus (Linnaeus, 1758)

Voir aussi

Article connexe

• Tacaud commun (ou simplement tacaud)

O fodón,^{[2][3][4][5][6]} Trisopterus minutus, é un peixe osteíctio da orde dos gadiformes e familia dos gádidos, moi común na costa europea do océano Atlántico, na costa de Marrocos e no mar Mediterráneo.^[7]

Características

De corpo de forma semellante á dun bacallau en miniatura, algo máis pequeno (e máis esvelto) que a faneca, pode alcanzar unha lonxitude máxima de até 40 cm, aínda que comunmente só mide uns 20 cm.^[8]

A coloración do dorso é amarela acastañada (como a dunha vaca marela), cambiando até á abrancazada no ventre, cunha una pequena mancha escura por riba da base da aleta pectoral,^[7][8]

No presenta espiñas nin na aleta dorsal nin na anal.

O maxilar superior é algpo protáctil, e exhibe unha longa barbela no mento.^[8]

Hábitat e bioloxía

É unha especie bentopeláxica mariña, non migradora, que habita en augas superficiais nun rango de profundidade de entre 1 e 440 m,^[9] aínda que normalmente entre 15 e 200 m, en augas temperadas, entre os 66° e 28° de latitude norte, e entre os 13º de lonxitude oeste e os 36º leste,^[7] agrupado en pequenos cardumes,^[8] mentres que no Mediteráneo adoita encontrarse en torno aos 120 m de profundidade pousado sobre a area do fondo.^[7]

Aliméntase de crustáceos, pequeños peixes e vermes poliquetos e outros animais bentónicos.^[7][8]

Adquire a madurez sexual ao ano de idade, e desova a profundidades de entre os 50 e os 100 m. Ao sur do mar do Norte e do Canal da Mancha a época da reprodución vai desde febreiro a abril, mentres que no Mediterráneo é de decembro a marzo.
Os ovos, peláxicos, miden 1 mm, e as larvas recentemente eclosionadas, de 2 a 2,5 mm. O crecemento do fodón é moi rápido, alcanzando de 12 a 14 cm aoi ano de idade, e de 17 a 19 cm aos dous anos.^[8]

Fodóns nun mercado.

Pesca e usos

O fodón pescouse tradicionalmente no Atlántico norte como captura adicional en redes de arrastre, utilizándose para a fabricación de fariña de peixe para a elaboración de pensos en gandaría, mentres que no Mediterráneo se pesca tamén para consumo humano,^[8] alcanzando prezos intermedios no mercado.^[10]

Na zona do levante español adoita poñerse en salmoira, e a súa carne forma parte de diversas salsas.

En Galicia

En Galicia tamén coñecido, entre outros, polos nomes nomes de:^[3]

• cabalo
• cabalo macho
• cabezón
• faneca brava
• faneco
• fanecón
• home
• homiño

Moitos destes nomes, segundo Ríos Panisse,^[3] débese a que os mariñeiros dividen ás fanecas en dúas clases, macho e femia, aplicando aos machos o nome de fodón, é dicir ao home que fode, polo que un dos nomes da femia (a faneca) é puta descalsa (recollido en Cesantes, Redondela) polo que se ao macho chaman fodón [...] o correlato esperado para a faneca femia é o de puta. Tamén o castelán coñece este nome: puta en cueros. Porén, segundo Antón Santamarina, o fodón é así chamado porque vive xunto coa faneca auténtica pero, ao contrario desta, morde con máis dificultade os anzois e, se o fai, é para devorar a carnada, pero sen quedar enganchado, o que causa a desesperación dos pescadores á liña;^[11] é dicir, que empregan fodón no sentido figurado de que molesta ou amola.^[12]

Nas augas galegas o fodón aparece rexistrado en numerosos traballos ictiolóxicos, desde o de Steindachner, en Lozano y Rey (1960), onde se cita na Coruña e Vigo, como Gadus minutus, até os máis recentes, xa como Trisopterus minutus, desde o de Labarta (1976) aos de Fariña et al. (1983), que o rexistran sobre fondos da plataforma desde o alfoz do Miño até Ribadeo ou os de Iglesias (1983), en polígonos de bateas mexilloeiras na ría de Muros e Noia ou o de Iglesias e González Gurriarán (1984), nos polígonos de mexilloeiras e en zonas centrais da ría de Pontevedra, pasando por moitos outros.^[13]

Notas

Véxase tamén

Bibliografía

• Cohen, D., Inada, T., Iwamoto, T. & Scialabba, N. (1990): Gadiform Fishes of the World (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO: FAO Fisheries Synopsis,125, volume 10, pp. 77–81.Copia arquivada o 17 de decembro de 2018.
• Muus, Bent J.; Jørgen G. Nielsen; Preben Dahlstrøm e Bente O. Nyström (1998): Peces de mar del Atlántico y del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. ISBN 84-282-1161-2.
• Nelson, Joseph S. (2006): Fishes of the World. John Wiley & Sons, Inc. ISBN 0-471-25031-7.
• Ríos Panisse, M. C. (1977): Nomenclatura de la flora y fauna marítimas de Galicia. I Invertebrados y peces. Santiago: Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 84-7191-008-X.
• Rodríguez Solórzano, Manuel; Sergio Devesa Regueiro e Lidia Soutullo Garrido (1983): Guía os peixes de Galicia. Vigo: Editorial Galaxia. ISBN 84-7154-433-4.
• Rodríguez Villanueva, X. L. e Xavier Vázquez (1995): Peixes do mar de Galicia. (III) Peixes óseos (continuación). Vigo: Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-7507-870-2.
• Solórzano, Manuel R[odríguez]; José L. Rodríguez, José Iglesias, Francisco X, Pereira e Federico Álvarez (1988): Inventario dos peixes do litoral galego (Pisces: Cyclostomata, Chondrichthyes, Osteichthyes). O Castro-Sada, A Coruña: Cadernos da Área de Ciencias Biolóxicas (Inventarios). Seminario de Estudos Galegos, vol. IV. ISBN 84-7492-370-0.

Outros artigos

• Gadiformes
• Gádidos

Ugotica (Trisopterus minutus) je riba iz porodice Gadidae. Naraste do 32 cm duljine, a primjerci iznad 17 cm su u Jadranu rijetki.^[1]. Živi do 5 godina. Smatra se da postoje dvije podvrste koje se razlikuju po broju škržnih nastavaka na prvom škržnom luku. To su Trisopterus minutus minutus koja obitava na području Atlanskog oceana uz obale sjevernije od Portugala, te Trisopterus minutus capelanus koja obitava u Mediteranu.

To je riba muljevitih i pjeskovitih dna, a nalazimo je u plutajućim jatima na dubinama od 20 do 400m. Lovi se prvenstveno koćama, ali i mrežama stajačicama i parangalom.

U populaciji dominiraju ženke, a hrani se prvenstveno rakovima iz roda Penaeus, ribom i sitnim glavonošcima.

Rasprostranjenost

Ugotica obitava u istočnom Atlantskom oceanu, od sjevera Norveške pa sve do Maroka, a također i po cijelom Sredozemlju ^[2].

Izvori

Poveznice

Dvergþorskur eða skreiðungur (fræðiheiti: Trisopterus minutus) er lítill fiskur af þorskaætt sem lifir í tempruðum sjó við strönd Evrópu, frá Noregi að Miðjarðarhafi og Atlantshafsströnd Marokkó. Hann er rauðbrúnn á lit með áberandi skeggþráð. Hann verður allt að 40 sm langur og finnst venjulega í litlum torfum við sand- eða leirbotn á 10-300 metra dýpi.

Þessi líffræðigrein er stubbur. Þú getur hjálpað til með því að bæta við greinina.

Il cappellano o busbana^[2] (Trisopterus minutus), conosciuto anche come merluzzetto, è un pesce di mare della famiglia Gadidae.

Distribuzione e habitat

Questa specie si rinviene nell'Oceano Atlantico tra la Norvegia centrale e l'Islanda e le acque del nord del Marocco, compreso il mar Mediterraneo occidentale, compresi tutti i mari italiani, dove è comune.
Vive in banchi su fondi fangosi tra i 25 ed i 300 metri di profondità.

Descrizione

Con le sue tre pinne dorsali, le due pinne anali ed il piccolo barbiglio sul mento questa specie assomiglia molto al congenere merluzzetto bruno dal quale si riconosce agevolmente per avere le due pinne anali separate da uno spazio, per il corpo più slanciato e per l'occhio più grande. Anche la colorazione è diversa, questa specie non ha le bande verticali brune e la macchia all'ascella delle pettorali è di solito poco evidente ma è uniformemente bruno giallastro sul dorso ed argentato sui fianchi; talvolta può essere finemente macchiettato di scuro. Il ventre è bianco.
Le dimensioni sono modeste, non supera i 25 cm ed è di solito molto più piccolo.

Alimentazione

Questa specie è bentofaga e cattura soprattutto crostacei, vermi marini ed avannotti di altri pesci.

Riproduzione

Le uova non sono pelagiche. I giovanili spesso si radunano sotto l'ombrello delle meduse.

Pesca

Si cattura, spesso in abbondanza, con le reti a strascico ed abbocca alle lenze ma la sua carne è poco apprezzata per la grande quantità di lische. Gli esemplari più piccoli finiscono spesso nella frittura di paranza, i più grandi nelle zuppe.

Note

Bibliografia

• Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X
• Lythgoe J. e G Il libro completo dei pesci dei mari europei, Mursia, 1971
• Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975

De dwergbolk (Trisopterus minutus) is een straalvinnige vis uit de familie van kabeljauwen (Gadidae), in de orde van kabeljauwachtigen (Gadiformes).

Beschrijving

De vis is gemiddeld 20 cm lang, maar kan een lengte bereiken van 40 cm. De dwergbolk lijkt op de steenbolk maar is meestal kleiner (20 cm) en slanker, is gelig gekleurd, heeft geen dwarsbanden, geen duidelijke zwarte stip bij borstvin en de voorste rugvin loopt minder puntig uit.

Leefomgeving

De dwergbolk is een zoutwatervis. De vis leeft hoofdzakelijk in de Atlantische Oceaan van de Noorse kust bij Trondheim tot aan Marokko, verder rond de Faeröer en de Britse Eilanden. Bovendien komt de dwergbolk voor in de Middellandse Zee (zie kaartje). De diepteverspreiding is 0 tot 400 m onder het wateroppervlak.
De dwergbolk komt voor aan de kusten van de Lage Landen. De eerste waarnemingen dateren uit 1965.^[2] Trends in het voorkomen van de dwergbolk worden sinds 1997 door de stichting ANEMOON met behulp van waarnemingen door sportduikers in de Oosterschelde en het Grevelingenmeer bijgehouden.

Relatie tot de mens

Dwergbolk op Spaanse markt

De dwergbolk is voor de Nederlandse beroepsvisserij van gering belang. De vis wordt nauwelijks herkend, en vaak teruggegooid of aangevoerd voor verwerking als vismeel.^[2]

• Foto's van deze soort op FishBase
• Species summary op FishBase

For å lese om syersker, se det

Utbredelse

Sypike (Trisopterus minutus) er en fiskeart i torskefamilien som ligner svært mye på skjeggtorsk.

Beskrivelse

Sypike blir inntil 40 cm lang, men vanligvis ikke mer enn 25 cm. Den har tre ryggfinner, den første har 13 bløtstråler, den andre har 23 -26 og den tredje 22 – 24. Den først gattfinnen har 29 – 29 bløtstråler og den andre 23 – 25. Ryggen er lysebrun og buken hvit. Sypiken har store øyne, er overbitt og har tydelig skjeggtråd. Sidelinjen er tydelig og går i en liten bue over brystfinnene.
For å skille sypike og skjeggtorsk kan man trekker en linje fra gattåpningen til ryggsiden og den vil treffe bakkant av første ryggfinne hos sypike. Hos skjeggtorsk vil den treffe midt på første ryggfinne.

Utbredelse og habitat

Sypike finnes i den østlige delen av Atlanterhavet, fra Marokko og nordover til Færøyene og midt-Norge. I Middelhavet finnes en underart, Trisopterus minutus capelanus. I Norge finnes sypike fra svenskegrensen til Nordland.

Sypike opptrer fra 10 m og ned til over 400 m dyp, gjerne på sand- eller mudderbunn. Den er mest vanlig et stykke fra kysten, men unge individer er vanlig helt inne ved land. De finnes da gjerne på steder med steinurer.

Adferd

Sypike er en bunnfisk som kan leve bentopelagisk i perioder. Den kan også opptre i stimer. Hovedføden er krepsdyr og småfisk.
Gytingen foregår på 50 – 100 m dyp i perioden mars – juni. Yngelen lever pelagisk i starten til de bli omtrent 10 mm lange og søker mot bunnen.

Økonomisk betydning

Bifangster blir brukt som industrifisk.

Litteratur

• Moen, Frank Emil (2003). Dyreliv i havet - Nordeuropeisk marin fauna (3 utg.). Kristiansund: KOM Forlag. ISBN 82-90823-54-1.
• Pethon, Per (2005). Aschehougs store fiskebok (5 utg.). Oslo. ISBN 82-03-23247-7.

Eksterne lenker

• (sv) Sypike hos Dyntaxa
• (en) Sypike – oversikt og omtale av artene i WORMS-databasen
• (en) Sypike i Encyclopedia of Life
• (en) Sypike i Global Biodiversity Information Facility
• (en) Sypike hos NCBI
• (en) Sypike hos ITIS
• (en) Sypike hos FishBase
• (en) Kategori:Trisopterus minutus – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Trisopterus minutus – detaljert informasjon på Wikispecies
• (en) Trisopterus minutus (Linnaeus, 1758) Poor cod - FishBase

Karlik^[2] (Trisopterus minutus) – jadalna ryba morska z rodziny dorszowatych (Gadidae).

Występowanie

Występuje zwykle na głębokościach od 10 do 200 m w północno-wschodnim Atlantyku, od wybrzeży Norwegii do Portugalii (w zimie także w Morzu Śródziemnym).

Charakterystyka

Dorasta maksymalnie do 40 cm, przeciętnie około 20 cm długości. Żywi się skorupiakami, wieloszczetami i małymi rybami. Wykorzystywana gospodarczo na niewielką skalę.

Przypisy

Bibliografia

1. Mały słownik zoologiczny: ryby. Warszawa: Wiedza Powszechna, 1976.
2. Trisopterus minutus. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 2 listopada 2009]

Trisopterus minutus é uma espécie de peixe pertencente à família Gadidae.

A autoridade científica da espécie é Linnaeus, tendo sido descrita no ano de 1758.

Portugal

Encontra-se presente em Portugal, onde é uma espécie nativa.

O seu nome comum é fanecão.

Descrição

Trata-se de uma espécie de água salobra e marinha. Atinge os 31 cm de comprimento total, com base de indivíduos de sexo indeterminado.

Referências

• Trisopterus minutus - Froese, R. and D. Pauly. Editors. 2014. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org, (11/2014)

Brachygadus minutus
Gadulus minutus
Gadus capelanus
Gadus minutus
Gadus tacaud
Morua capelanus
Trisopterus luscus capelanus

Molič (znanstveno ime Trisopterus minutus) je morska riba zmernih morij iz družine trsk.

Opis

Molič je rdeče rjava riba z drobnimi izrastki na spodnji čeljusti, ki se združuje v majhne jate. Zraste lahko do 40 cm v dolžino, hrani pa se z raznimi talnimi nevretenčarji, raki in manjšimi ribami. Sama vrsta je hrana delfinom, tjulnjem, kitom in drugim velikim plenilskim ribam. Drsti se pozimi.

Razširjenost in uporabnost

Jate moličev se zadržujejo na blatnih ali peščenih tleh od 10 do 300 metrov globoko. Razširjeni so po vzhodnem Atlantiku od obal Norveške do Portugalske ter ob atlantski obali Maroka ter po Sredozemlju.

Gospodarsko je dokaj pomembna vrsta, ki jo lovijo za predelavo v ribjo moko. V južni Evropi je tudi priljubljena riba za človekovo prehrano.

Viri in zunanje povezave

• "Trisopterus minutus". Integrirani taksonomski informacijski sistem.
• »Trisopterus minutus«. FishBase, ur. Froese, Ranier & Pauly, Daniel. Različica: november 2005.

Glyskolja (Trisopterus minutus) är en fisk i torskfamiljen.

Utseende

Glyskoljan blir upp till 30 centimeter lång och kan nå en vikt av 0,3 kilogram. Fisken är tämligen slank, ljusbrun på ovansidan, mer silverfärgad på sidorna till rent vit på buken. Den har 3 ryggfenor och 2 analfenor som, till skillnad från hos skäggtorsken, som den liknar, ej möts vid basen. Den har en tydlig skäggtöm under hakan.

Utbredning

Den lever i östra Atlanten från Sydnorges kust, runt Brittiska öarna, i Skagerrak och söderut längs Nordafrikas kust till norra Marocko. Även vid Danmark och Västsverige.

Vanor

Glyskoljan lever i mindre stim på 15-250 meters djup nära botten. Ungfiskarna uppehåller sig i grundare vatten.

Glyskoljan livnär sig på bottenlevande kräftdjur, blötdjur och mindre fiskar.

Den kan bli upp till 5 år gammal, dock sällan mer än 3 år.

Fortplantning

Glyskoljan leker under vår och tidig sommar på 50-100 meters djup. I Medelhavet kan leken börja redan under vintern. Ägg och yngel är pelagiska. Den blir könsmogen vid omkring 1 års ålder.

Källor

• Kai Curry-Lindahl 1985. Våra fiskar ISBN 91-1-844202-1
• Per Pethon, Ulf Svedberg 1995 Fiskar i färg ISBN 91-1-923132-6
• Bernt J Muus, Jørgen G Nielsen, Ulf Svedberg 1999 Havsfisk och fiske i Nordeuropa ISBN 91-518-3505-3
• Delling, B., M. Noren, S.O. Kullander & J.A González. 2011. Taxonomic review of the genus Trisopterus (Teleostei: Gadidae) with recognition of the capelan Trisopterus capelanus as a valid species. Journal of Fish Biology, 79: 1236-1260.

細長臀鱈為輻鰭魚綱鱈形目鱈科的其中一種，分布於東大西洋區，從法羅群島至地中海、摩洛哥海域，棲息深度1-440公尺，本魚下巴觸鬚發達，身體呈棕黃色，背部變得蒼白腹部暗斑在胸鰭基地，體長可達40公分，棲息在泥底質海域，喜群游，屬肉食性，以甲殼類、多毛類、軟體動物、小魚等為食，可作為食用魚。

外部連結

細長臀鱈的圖片

參考文獻

• Froese, Rainer & Daniel Pauly, eds. (2012). Trisopterus minutus in FishBase. 2012年6月版本