nimet breadcrumb-navigoinnissa
These bats presumably communicate among themselves using the modes of communication widely used in mammals: chemical, auditory, visual, and tactile modes, though this has not been carefully studied in these animals. Males enclose females and their young in their wings while roosting.
These bats use echolocation to help them navigate during flight and prey location. They have been observed using vision to locate prey, which they then capture with a stealthy approach. It has been suggested that they use their sense of smell to locate roosting birds and other prey at night.
Communication Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
Perception Channels: tactile ; echolocation ; chemical
Vampyrum spectrum has been designated as 'Lower risk / near threatened' by the IUCN.
IUCN Red List of Threatened Species: near threatened
There are no known adverse affects of V. spectrum on humans.
The economic importance of V. spectrum to humans is not known.
Vampyrum spectrum are large, predatory bats which impact their prey communities, especially rodents, birds, and other bats.
The diet of V. spectrum includes a number of avian, bat, and rodent species. Preferred birds are usually gregarious, or have a very strong odor, and typically roost on branches as opposed to cavities. Prey is apparently located by scent more than by sight or echolocation, and following location it is carefully stalked before a strike is made. These bats begin feeding around dusk, and may have several feeding periods throughout the night. Adults typically feed solitarily, while their mate stays in the nest with the young. Remains of 84 birds of 18 species were found in a single V. spectrum roost.
These bats were previously thought to feed on blood, hence their common name, "False Vampire". It is thought that they may also eat fruit but a mated pair kept in captivity for 5 years refused any fruit offered to them.
Animal Foods: birds; mammals; insects
Primary Diet: carnivore (Eats terrestrial vertebrates)
Vampyrum spectrum lives primarily in northern South America and Central America. Their range extends from central Brazil and Peru to southern Mexico. They are also found on Trinidad in the Antilles.
Biogeographic Regions: neotropical
They roost in dense, lowland forest below 1,650 m elevation, usually near a river or stream. They are also found in other moist, evergreen forest, yards, secondary growth woodlands, forest edges, and swampy areas. They have been observed roosting in human structures and hollow trees.
Range elevation: 1650 (high) m.
Habitat Regions: tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: forest ; rainforest
Other Habitat Features: riparian
In captivity, V. spectrum can live for up to 5.5 years. Their longevity in the wild is unknown.
Range lifespan
Status: captivity: 5.5 (high) years.
Vampyrum spectrum is the largest bat species in the New World. Adults weigh between 145 and 190 g, and have a wingspan of 762-914 mm (some exceed 1 m). Head and body length is 125 to 135 mm, there is no tail. The ears are rounded and large, extending to the nose when laid forward, they measure 39 to 42 mm in length. The noseleaf is also large, 17 mm in length on average. The majority of the body is reddish brown, with a slightly paler underside. The fur is short and and fine. This large bat species is distinguished from other large phyllostomids by their generally larger size, lack of a tail, and by the presence of 4 upper and lower incisors as compared to 4 above and 2 below in the similar species Chrotopterus auritus and Phyllostomus hastatus. The dental formula is 2/2, 1/1, 2/3, 3/3 = 34.
Range mass: 170 to 180 g.
Range wingspan: 700 to 900 mm.
Sexual Dimorphism: male larger
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Predation on V. spectrum has not been described, although it is likely that young in roosts can be taken by large, arboreal snakes and other arboreal predators, such as coatis and cat species. They may also be taken by large birds of prey, such as owls and eagles, while in flight.
These bats form monogamous pairs, possibly for life.
Mating System: monogamous
The estrous cycle, gestation period, and details of the early growth of young have not been determined for this species. Births have been recorded from May to July but data are scarce. It's possible that births occur at the end of the dry season and beginning of the rainy season in the regions where these bats live.
Breeding interval: These bats breed once yearly.
Breeding season: The breeding season is unknown.
Average number of offspring: 1.
Key Reproductive Features: iteroparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Both adults assist in the rearing of young. Both parents bring food back to roosts for their young and are solicitous of the young until they reach independence. Males are known to wrap their wings around both mothers and their young while roosting.
Parental Investment: male parental care ; female parental care
El fals vampir americà (Vampyrum spectrum) és una espècie de ratpenat, l'única del gènere monotípic Vampyrum. Contràriament al que sovint es creu, no estan relacionats amb la família de ratpenats carnívors dels megadermàtids, que també són coneguts com a falsos vampirs..
Aquesta espècie és la més gran entre els ratpenats natius del Nou món i la més gran de totes les espècies de ratpenat carnívor del món. L'envergadura de l'ala generalment fa entre 60 i 91,4 centímetres, podent arribar a 1 metre. La longitud del seu cos varia entre 12,5 i 13,5 centímetres i el seu pes entre 145 i 190 grams.[1] El pelatge de la parts superiors (l'esquena) és generalment de color marró fosc, marró castany o d'òxid ataronjat i està format per pèls curts i fins. Les parts inferiors (el ventre) estan cobertes d'un pel més curt i de color més pàl·lid, generalment marró grisenc o marró groguenc. Les orelles són molts grans i arrodonides. No té una cua apreciable, encara que la membrana de la cua és gran i ample. Els seus peus grans són robustos i tenen urpes llargues i corbades. Les fosses nasals estan coronades per una protuberància de mida mitjana que fa uns 1,7 centímetres i té forma de fulla.
Aquesta espècie està distribuïda per Centreamèrica, des del sud de Mèxic fins a Panamà, i per la meitat nord de Sud-amèrica, a Colòmbia, Veneçuela, Surinam, Guyana, l'Equador, Perú, el Brasil i l'illa de Trinitat i Tobago. Generalment cerquen refugi a les branques dels arbres, encara que de vegades poden fer-ho a troncs buits o fins i tot a estructures fetes per l'home, a boscos neotropicals densos de les terres baixes, fins a alçades de 1.650 metres. Es troben en major nombre a les àrees riberenques. Mentre s'alimenten, visiten els hàbitats més diversos, podent ser trobats a boscos humits, jardins, boscos de creixement secundari, vores de boscos i zones pantanoses.[2][3]
El fals vampir americà és un caçador aeri nocturn formidable. Mentre que els autèntics vampirs s'alimenten parasitant la sang d'altres animals, sovint mentre aquests dormen i sense causar-los patiment, aquesta espècie caça activament i mata altres animals.[2] Aquest gran depredador s'alimenta principalment de vertebrats relativament grans com petits ocells, petits mamífers (inclosos altres ratpenats) i ocasionalment d'amfibis i rèptils. Les preses són seleccionades entre les que viuen o reuneixen en grups, tenen una forta olor i viuen generalment als arbres en lloc de fer-lo en cavitats. El pes de les preses varia entre 20 i 150 grams, equivalent al seu propi pes. Al refugi d'un fals vampir americà es van descobrir les restes de 84 ocells pertanyents a 18 espècies diferents entre les quals hi havia motmots, colúmbids, trogoniformes, cucúlids, troglodítids i oriòlids.[4] Els insectes també formen part de la seva dieta, especialment els gríl·lids i els cicàdids.[1]
Quan caça, aquesta espècie és extremadament cautelosa volant lent i baix i pot semblar maldestre, però en realitat té molta maniobrabilitat en vol. Sovint observen la presa i després s'abalancen sobre ella des d'una branca més alta o, a l'estil d'una òliba, caçant mentre patrulla cap endavant i enrere al llarg de les vores del bosc i caient de sobte sobre una presa que estigui a terra. Al contrari de la majoria de ratpenats, no sembla que utilitzin la vista o l'ecolocalització per cercar aliment, sinó que sembla que cacen principalment per mitjà de l'olfacte.[4] No obstant això, s'ha documentat que són atrets pels crits d'altres ratpenats més petits que estan caçant.[2] L'estructura de la seva ala els permet enlairar-se en espais reduïts i carregar preses pesants. Es va creure que aquesta espècie complementava la seva dieta amb fruits, encara que una parella captiva va refusar menjar-ne durant més de 5 anys.
El fals vampir americà sol niar en arbres buits amb la seva parella i les cries durant l'any. Encara que hi ha poques dades sobre els detalls de l'aparellament d'aquesta espècie, es creu que els naixements tenen lloc entre maig i juliol, l'inici de l'estació de les pluges. Tot i que s'han registrat fins a 3 cries per any, el més habitual sol ser una sola cria. Sovint el mascle dorm amb la femella i les seves cries, embolcallant-les completament entre les seves ales.[4]
El fals vampir americà sol caçar diverses vegades durant la nit. Durant la temporada de cria, surt en solitari a caçar i torna al refugi portant aliment per la femella i les cries.
De vegades els joves ratpenats poden ser l'aliment de depredadors arboris com algunes serps, els coatís i els felins del gènere Leopardus. Els adults poden ser capturats en vol per les òlibes i les àguiles.
Està catalogada com a espècie gairebé amenaçada, ja que aparentment depèn dels boscos primaris, els quals estan ser molt devastats en algunes parts de l'àrea de distribució.[5]
A la novel·la Silverwing, Goth, el principal antagonista, i el seu company Throbb són falsos vampirs americans. Aquest fet es repeteix en aquesta i les successives novel·les de la sèrie, així com ho declara el seu autor Kenneth Oppel al lloc web de la novel·la.[6]
El fals vampir americà (Vampyrum spectrum) és una espècie de ratpenat, l'única del gènere monotípic Vampyrum. Contràriament al que sovint es creu, no estan relacionats amb la família de ratpenats carnívors dels megadermàtids, que també són coneguts com a falsos vampirs..
Жалган дөө вампир, Лжевампир гигантский (лат. Vampyrum spectrum, L. 1758) – жарганаттардын эн ири бир түрү.
See artikkel räägib liigist suur-vampiir; alamsugukonna või sugukonna kohta vaata artiklit Vereimejalased. Vampiir ehk suur-vampiir (Vampyrum spectrum) on vampiiri perekonna ainus liik. Ta kuulub imetajate klassi käsitiivaliste seltsi lehtninalaste sugukonda.
Vampiir on Ameerika suurim käsitiivaline. Tema tiibade siruulatus on umbes 80 cm, kehapikkus 125–135 mm ja kaal 145–190 grammi. On teada ka suuremaid isendeid, kelle tiibade siruulatus ületab 100 cm.
Vampiir ehk suur-vampiir (Vampyrum spectrum) on vampiiri perekonna ainus liik. Ta kuulub imetajate klassi käsitiivaliste seltsi lehtninalaste sugukonda.
Vampiir on Ameerika suurim käsitiivaline. Tema tiibade siruulatus on umbes 80 cm, kehapikkus 125–135 mm ja kaal 145–190 grammi. On teada ka suuremaid isendeid, kelle tiibade siruulatus ületab 100 cm.
Vampyrum spectrum Vampyrum generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Vampyrum spectrum Vampyrum generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
De grote onechte vampier (Vampyrum spectrum) is een zoogdier uit de familie van de Bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). Het is de grootste vleermuissoort van het Amerikaanse continent.
De wetenschappelijke naam van de soort werd in 1758 als Vespertilio spectrum gepubliceerd door Carl Linnaeus.[2] De grote onechte vampier behoort tot de onderfamilie van lansneusvleermuizen (Phyllostominae) binnen de familie Phyllostomidae. Tot deze onderfamilie behoren meerdere grote, carnivore vleermuizen. De grote onechte vampier is hiervan de grootste en meer dan twee keer zo groot als de twee op één na de grootste soorten, de grote lansneusvleermuis en Chrotopterus auritus.
De grote onechte vampier is de grootste vleermuis van de Nieuwe Wereld met een vleugelspanwijdte van 80 tot 100 cm. De lichaamslengte bedraagt 12,5 tot 15 cm en het gewicht 135 tot 235 gram. De grote onechte vampier heeft relatief korte, brede vleugels, waardoor het traag met grote manoeverabiliteit kan vliegen door dichte bosgebieden. Deze vleermuis heeft geen staart. De schedel is ongeveer 5 cm lang. De schedel en het gebit hebben overeenkomsten met die van roofdieren. De hoektanden zijn lang en worden gebruikt om prooien te doden en te grijpen. De messcherpe kiezen dienen om vlees te scheuren. Een uitgesproken sagittale kam op de bovenzijde van de schedel dient als aanhechtingsplaats voor krachtige kaakspieren. De snuit is lang met een bleek gekleurd neusblad. De oren zijn groot en rond. De vacht is bruin tot oranje- of roodbruin met een onopvallende lichtgekleurde streep over het midden van de rug.
Voorheen werd gedacht dat de grote onechte vampier zich met bloed voedde, maar het is een carnivoor. Dit dier maakt jacht op prooidieren tot 150 gram zwaar, zoals andere vleermuizen, kleine knaagdieren, vogels en hagedissen. Soms worden ook grote insecten zoals cicaden en grote krekels gegeten, evenals fruit. De prooi wordt tijdens de vlucht met de bek gegrepen. Ook kan de grote onechte vampier handig op alle vier poten lopen en zo zelfs ongemerkt prooien zoals muizen besluipen, waarna met een klap de nek wordt gebroken of de schedel wordt verbrijzeld. Mogelijk jaagt de grote onechte vampier deels op basis van reuk. Bij een studie in de Costa Ricaanse provincie Guanacaste werden in het nest van een groep grote onechte vampieren resten van achttien soorten vogels gevonden. Parkieten, duiven, trogons, motmots, koekoeken, winterkoningen en troepialen worden door deze vleermuis gegeten. Het frequentst worden groefsnavelani's en ivooraratinga's gevangen. Daarnaast worden ook kuikens in het nest gegeten. Zo is in de Peñas Blancas-vallei nabij Monteverde in Costa Rica een grote onechte vampier waargenomen op het nest van een Waglers oropendola, die het nest openbrak en vervolgens het kuiken opat. De grote onechte vampier komt ook af op de roep van kleinere vleermuizen, zoals in Panama is waargenomen bij onderzoek van vleermuizen met behulp van mistnetten. De grote onechte vampier vliegt tijdens de schemering uit en keert na een uur of meer foerageren terug naar het nest. Overdag rust de grote onechte vampier in een holle boom, meestal in groepjes tot vijf vleermuizen. Deze groepjes bestaan over het algemeen uit een volwassen paar en hun jongen. Rustplaatsen zijn te herkennen aan resten van beenderen en veren op de grond. Binnen de groep is een sterke sociale band. De oudere dieren jagen, terwijl een "babysitter" achterblijft voor de jongsten. De prooi wordt gedeeld binnen de groep. De paartijd is in juni. Er wordt meestal één jong geboren in het begin van het regenseizoen. Na de zoogperiode worden stukjes voorgekauwd vlees gevoerd aan het jong.
De grote onechte vampier is als toproofdier vrij zeldzaam. De soort komt in bosgebieden van zeeniveau tot op 1.650 meter hoogte, met name voor in laaglandregenwouden en in mindere mate in droogbossen, nevelwouden en draslandgebieden. Het verspreidingsgebied loopt van de zuidelijke Mexicaanse staat Veracruz via Midden-Amerika tot aan Peru, Bolivia en het noorden en zuidwesten van Brazilië. Ook op Trinidad komt de grote onechte vampier voor.
Skelet
Balg
Schedel van opzij
Schedel van boven
De grote onechte vampier (Vampyrum spectrum) is een zoogdier uit de familie van de Bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). Het is de grootste vleermuissoort van het Amerikaanse continent.
Multimedia w Wikimedia Commons Widmowiec wielki[3] (Vampyrum spectrum) – gatunek ssaka z rodziny liścionosowatych[4].
Gatunek po raz pierwszy opisany przez Karola Linneusza w 1758 roku pod nazwą Vespertilio spectrum[5]. Jako miejsce typowe autor wskazał „Siedlisko w Ameryce Południowej”[a] (= Surinam)[5]. Jedyny przedstawiciele rodzaju widmowiec[3] (Vampyrum) opisanego przez Constantine Rafinesque’a w 1815 roku[6].
Występuje w lasach, często w pobliżu ludzkich osiedli od południowego Meksyku, do Peru i Brazylii oraz na wyspach Trynidad i Tobago.
Widmowiec wielki uważany był dawniej za krwiopijcę, jak mniejsze nietoperze z podrodziny wampirów, ze względu na wielkość groźnego dla ludzi. W rzeczywistości jest to drapieżnik, który poluje na gryzonie, ptaki i inne nietoperze. Potrafi bardzo zręcznie biegać na czterech kończynach. Poluje, czatując np. na mysz, po czym zadaje jej jeden śmiertelny cios w głowę, miażdżąc ją, lub skręca kark ofiary.
Okres godowy tych nietoperzy przypada na czerwiec. Samice są bardzo troskliwymi matkami, ponieważ nieustannie liżą swoje młode i pod koniec okresu ssania karmią swoje młode przeżutymi kawałkami mięsa myszy.
Widmowiec wielki (Vampyrum spectrum) – gatunek ssaka z rodziny liścionosowatych.
Vampyrum (po slovensky listonos alebo vampír) je rod z čeľade listonosovité (Phyllostomidae) podčeľade Phyllostominae. Zahŕňa len jeden druh - listonos upírovitý[1] (iné názvy: listonos vampírovitý[1], vampír nosatý[2], netopier upír[3], Linného falošný vampír[4]; lat. Vampyrum spectrum, staršie synonymá: Vampyrus spectrum, Phyllostomus spectrum, Vespertilio spectrum).
Vyskytuje sa v Strednej Amerike a severnej Južnej Amerike. Je to najväčší netopier Ameriky (rozpätie krídiel 1 meter). Váži 150 – 200 g. Dlhý je okolo 14 cm. Neživí sa krvou. Konzumuje napríklad iné netopiere, malé hlodavce a loví niektoré vtáky. Cez deň odpočíva v skupinách tvorených do 5 jedincov v dutých stromoch.[4]
Vampyrum (po slovensky listonos alebo vampír) je rod z čeľade listonosovité (Phyllostomidae) podčeľade Phyllostominae. Zahŕňa len jeden druh - listonos upírovitý (iné názvy: listonos vampírovitý, vampír nosatý, netopier upír, Linného falošný vampír; lat. Vampyrum spectrum, staršie synonymá: Vampyrus spectrum, Phyllostomus spectrum, Vespertilio spectrum).
Vyskytuje sa v Strednej Amerike a severnej Južnej Amerike. Je to najväčší netopier Ameriky (rozpätie krídiel 1 meter). Váži 150 – 200 g. Dlhý je okolo 14 cm. Neživí sa krvou. Konzumuje napríklad iné netopiere, malé hlodavce a loví niektoré vtáky. Cez deň odpočíva v skupinách tvorených do 5 jedincov v dutých stromoch.
Stor spjutnäsa (Vampyrum spectrum) är en fladdermus i familjen bladnäsor som förekommer i Centralamerika och norra Sydamerika.
Den är den enda arten i sitt släkte, Vampyrum, och den största av alla amerikanska fladdermöss med ett vingspann som kan vara nära en meter och en vikt på 145-190 gram. Kroppslängden varierar mellan 12,5 och 13,5 cm. Öronen är långa (cirka 4 cm) och rundade och den cirka 17 mm långa noslappen är spetsig. Ett annat kännetecken är att någon svans inte är synlig.[3] Pälsen är rödbrun med en något ljusare undersida. Stor spjutnäsa har fyra framtänder i över- och underkäken. Närbesläktade fladdermöss har bara två framtänder i underkäken. Tandformeln är I 2/2 C 1/1 P 2/3 M 3/3, alltså 34 tänder.[3]
Dess habitat är skogsområden. Individerna har ett stort hemområde och lever i små och spridda populationer.[1]
Under dagen vilar fladdermössen i små grupper om 1-5 individer i ihåliga träd. En grupps sammansättning är vanligen en fullvuxen hona och hane och deras avkomma. Med början i skymningen ger sig fladdermössen ut för att jaga. Till dess byten hör olika mindre djur, både små däggdjur som gnagare och fåglar. Även andra mindre fladdermöss har observerats ingå i bytesvalet. Om fortplantningen råder ofullständig kännedom, men när ett par bildats håller individerna ihop under lång tid. Honan får en unge åt gången och båda föräldrarna skyddar avkomman.[1] Med människans vård kan stor spjutnäsa leva 5,5 år.[3]
Dess latinska namn kommer från Vampyrus och Spectrum, d.v.s. "vampyr" och "uppenbarelse" (spöke), och dess engelska namn, Spectral bat, betyder "spöklik fladdermus".
Stor spjutnäsa är även känd som stor falsk vampyrfladdermus (antagligen efter Great false vampire bat, vilket är dess alternativa engelska namn), men är ingen blodsugande fladdermus. Den hör också till en helt annan underfamilj inom bladnäsorna, Phyllostominae, än de egentliga vampyrerna (underfamiljen Desmodontinae).[2] Den vanliga vampyrfladdermusen är t.o.m. en av de mindre fladdermöss som den stora spjutnäsan äter.
Wikimedia Commons har media som rör stor spjutnäsa.
Stor spjutnäsa (Vampyrum spectrum) är en fladdermus i familjen bladnäsor som förekommer i Centralamerika och norra Sydamerika.
Den är den enda arten i sitt släkte, Vampyrum, och den största av alla amerikanska fladdermöss med ett vingspann som kan vara nära en meter och en vikt på 145-190 gram. Kroppslängden varierar mellan 12,5 och 13,5 cm. Öronen är långa (cirka 4 cm) och rundade och den cirka 17 mm långa noslappen är spetsig. Ett annat kännetecken är att någon svans inte är synlig. Pälsen är rödbrun med en något ljusare undersida. Stor spjutnäsa har fyra framtänder i över- och underkäken. Närbesläktade fladdermöss har bara två framtänder i underkäken. Tandformeln är I 2/2 C 1/1 P 2/3 M 3/3, alltså 34 tänder.
Dess habitat är skogsområden. Individerna har ett stort hemområde och lever i små och spridda populationer.
Under dagen vilar fladdermössen i små grupper om 1-5 individer i ihåliga träd. En grupps sammansättning är vanligen en fullvuxen hona och hane och deras avkomma. Med början i skymningen ger sig fladdermössen ut för att jaga. Till dess byten hör olika mindre djur, både små däggdjur som gnagare och fåglar. Även andra mindre fladdermöss har observerats ingå i bytesvalet. Om fortplantningen råder ofullständig kännedom, men när ett par bildats håller individerna ihop under lång tid. Honan får en unge åt gången och båda föräldrarna skyddar avkomman. Med människans vård kan stor spjutnäsa leva 5,5 år.
Країни поширення: Беліз, Болівія, Бразилія, Колумбія, Коста-Рика, Еквадор, Французька Гвіана, Гватемала, Гаяна, Гондурас, Мексика, Нікарагуа, Перу, Суринам, Тринідад і Тобаго, Венесуела. Цей кажан зазвичай знаходиться в низовині, вічнозелених лісах, а іноді й у хмарних або листяних лісах або болотистій місцевості.
М'ясоїдний, їсть птахів і дрібних ссавців (іноді амфібій і рептилій) від близько 20 до 150 грамів. Раніше вважалося, що вид харчується кров'ю, звідси й назва. При полюванні політ повільний і низько до землі й мабуть, полюють, в основному, за запахом.
Лаштує сідала в групах від 1 до 5 у дуплах дерев. Групи зазвичай складаються з пари дорослих і їхнього потомства, які висять щільно притулившись разом. Їхні моногамні відносини є тривалими, можливо, на все життя. Коли каженята малі, один з батьків залишається з ними, в той час як інший вирушає на пошуки їжі. Після повернення здобич спільно споживається. Активність починається у сутінках. Зазвичай у самиці народжується одне каженя на рік, хоча відмічали народження й до 3 малюків. Мати зазвичай дуже уважна й ніжна з потомством.
Вороги. Хижаки, що полюють на вампірів — деревні змії, коаті, кішки роду Leopardus, сови. У неволі живе до 5,5 років.
Довжиною 12,5–13,5 см (немає хвоста), маса тіла 145–190 гр. Розмах крил зазвичай знаходиться в діапазоні від 60 до 91,5 см. Хутро досить коротким і тонке, зверху червонувато-коричневого кольору, знизу трошки блідіше. Вуха дуже довгі й округлі. Хвостова мембрана довга і широка. Писок довгий і вузький, зуби сильні.
Vampyrum spectrum là một loài động vật có vú thuộc chi đơn loài Vampyrum trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Chúng được Rafinesque mô tả cấp chi năm 1815[2] và Linnaeus mô tả cấp loài năm 1758.[2]
.png)
,_Natural_History_Museum,_London,_Mammals_Gallery.JPG)
.jpg)
.png)
.jpeg)
Commons ponúka multimediálne súbory na tému 
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Phương tiện liên quan tới Vampyrum spectrum tại Wikimedia Commons
Vampyrum spectrum là một loài động vật có vú thuộc chi đơn loài Vampyrum trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Chúng được Rafinesque mô tả cấp chi năm 1815 và Linnaeus mô tả cấp loài năm 1758.
.png)
Большой листонос[1], или гигантский лжевампир[1][2], или ложный вампир[2], или большой вампир[2] (лат. Vampyrum spectrum) — рукокрылое млекопитающее семейства листоносых летучих мышей. Единственный представитель рода Vampyrum. Самая крупная летучая мышь на американском континенте.
Длина тела от 12,5 до 13,5 см, масса тела 145—190 г. Размах крыльев от 60 до 91,5 см. Мех довольно короткий и тонкий, сверху красновато-коричневого цвета, снизу немного бледнее. Уши большие и округлые. Хвост отсутствует. Морда вытянутая с большим носом, зубы сильные.
Вид распространён в Центральной и Южной Америке от юга Мексики до Перу и центральной Бразилии. Обитает обычно в низменных, вечнозелёных лесах, иногда в туманных, лиственных лесах или болотистой местности.
Плотоядный, ест птиц и мелких млекопитающих (иногда земноводных и пресмыкающихся) массой от 20 до 150 граммов. Живут в группах от 1 до 5 особей в дуплах деревьев. Группы обычно состоят из пары взрослых и их потомства, которые висят плотно прижавшись вместе. Активность начинается в сумерках. Обычно рождается один детёныш в год. Мать обычно очень внимательная и нежная с своим потомством. Пары могут жить вместе всю жизнь. Естественные хищники: древесные змеи, коати, кошки рода Leopardus, совы. В неволе живёт до 5,5 лет.
В цикле книг Кеннета Оппеля «Серебряное крыло» враг главного героя Гот и его сородичи — представители этого вида. Их жизнь показана как подобие жизни и ритуалов индейцев ацтеков, в том числе с ритуалами жертвоприношения летучих мышей других видов и сов.
Большой листонос, или гигантский лжевампир, или ложный вампир, или большой вампир (лат. Vampyrum spectrum) — рукокрылое млекопитающее семейства листоносых летучих мышей. Единственный представитель рода Vampyrum. Самая крупная летучая мышь на американском континенте.
Длина тела от 12,5 до 13,5 см, масса тела 145—190 г. Размах крыльев от 60 до 91,5 см. Мех довольно короткий и тонкий, сверху красновато-коричневого цвета, снизу немного бледнее. Уши большие и округлые. Хвост отсутствует. Морда вытянутая с большим носом, зубы сильные.
Вид распространён в Центральной и Южной Америке от юга Мексики до Перу и центральной Бразилии. Обитает обычно в низменных, вечнозелёных лесах, иногда в туманных, лиственных лесах или болотистой местности.
Плотоядный, ест птиц и мелких млекопитающих (иногда земноводных и пресмыкающихся) массой от 20 до 150 граммов. Живут в группах от 1 до 5 особей в дуплах деревьев. Группы обычно состоят из пары взрослых и их потомства, которые висят плотно прижавшись вместе. Активность начинается в сумерках. Обычно рождается один детёныш в год. Мать обычно очень внимательная и нежная с своим потомством. Пары могут жить вместе всю жизнь. Естественные хищники: древесные змеи, коати, кошки рода Leopardus, совы. В неволе живёт до 5,5 лет.
.png)
美洲假吸血蝠（学名：Vampyrum spectrum），属哺乳綱翼手目葉口蝠科，也是美洲假吸血蝠屬的唯一物种，棲息於墨西哥、中美洲及南美洲。其同科近亲有窄齒長舌蝠屬（窄齒長舌蝠）、纓唇蝠屬（纓唇蝠）、圓耳蝠屬（圓耳蝠）等之數種。
美洲假吸血蝠為新大陸上最大型的蝙蝠，同時也是最大型的肉食性蝙蝠，翼展可達 0.7～1.0米（2.3～3.3英尺）。具有粗壯的頭顱與牙齒，可以透過強大的咬合力殺死獵物，多半以鳥類、囓齒類、昆蟲或其他蝙蝠為食。
和其他大部分的蝙蝠不同，美洲假吸血蝠為單配偶制，群體由一頭成年雄性與一頭成年雌性及牠們的後代所組成，雄性負責將食物帶回巢穴餵養群體，多半位於樹洞（英语：Tree hollow）之中。由於數量稀少加上棲息地破壞的威脅，美洲假吸血蝠已被國際自然保護聯盟標為近危物種。
美洲假吸血蝠為新大陸上最大型的蝙蝠，同時也是世界上最大行的肉食性蝙蝠[2]。翼展可達 0.7～1.0米（2.3～3.3英尺）[3] ，前臂長度為 101～110毫米（4.0～4.3英寸）[4]，拇指長 21.4～22.2毫米（0.84～0.87英寸）[5]，上面具有類似貓的彎曲利爪[3]。全身體長可達 135～147 mm（5.3～5.8英寸），體重約為 134～189 g（4.7～6.7 oz）[6][5]。
總體來說，美洲假吸血蝠的頭顱骨類似於縮小版的犬科或熊科頭顱骨[7]
美洲假吸血蝠的腦相對於身體來說偏大（1:67），其腦部身體質量比（英语：brain-to-body mass ratio）甚至較貓狗還高[8][9]。
美洲假吸血蝠（学名：Vampyrum spectrum），属哺乳綱翼手目葉口蝠科，也是美洲假吸血蝠屬的唯一物种，棲息於墨西哥、中美洲及南美洲。其同科近亲有窄齒長舌蝠屬（窄齒長舌蝠）、纓唇蝠屬（纓唇蝠）、圓耳蝠屬（圓耳蝠）等之數種。
美洲假吸血蝠為新大陸上最大型的蝙蝠，同時也是最大型的肉食性蝙蝠，翼展可達 0.7～1.0米（2.3～3.3英尺）。具有粗壯的頭顱與牙齒，可以透過強大的咬合力殺死獵物，多半以鳥類、囓齒類、昆蟲或其他蝙蝠為食。
和其他大部分的蝙蝠不同，美洲假吸血蝠為單配偶制，群體由一頭成年雄性與一頭成年雌性及牠們的後代所組成，雄性負責將食物帶回巢穴餵養群體，多半位於樹洞（英语：Tree hollow）之中。由於數量稀少加上棲息地破壞的威脅，美洲假吸血蝠已被國際自然保護聯盟標為近危物種。
保全状況評価 NEAR THREATENED
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 哺乳綱 Mammalia 亜綱 : 獣亜綱 Theria 目 : コウモリ目 Chiroptera 亜目 : 陽翼手亜目 Yangochiroptera 下目 : ウオクイコウモリ下目 上科 : ウオクイコウモリ上科 Noctilionoidea 科 : ヘラコウモリ科 Phyllostomidae 属 : チスイコウモリモドキ属 Vampyrum.png)
チスイコウモリモドキ（Vampyrum spectrum）は、哺乳綱 - コウモリ目（翼手目）- ヘラコウモリ科 - チスイコウモリモドキ属に分類されるコウモリ。本種のみでチスイコウモリモドキ属を形成する。
メキシコから南アメリカ大陸北部（ブラジル北部、ペルー、エクアドル、スリナム、ガイアナ）及びトリニダード・トバゴなどの常緑樹林に生息[1]。
体長約13.5 - 15cm、前腕長約10 - 11cm、と大型のコウモリ。形態はヘラコウモリに似るが、長い吻は滑らかな形状である。翼幅は1mに達する個体も存在する。オオコウモリの分布しないアメリカ大陸においては最大級となる。背中の体毛は短く、暗褐色あるいはオレンジがかった茶色。耳は長く伸びる。[1]翼は大きく幅広であるが尾は極めて短く、判別が難しい。肉食ではあるが、歯列は昆虫食のコウモリに似る[2]。
コウモリとしては珍しい肉食の捕食者である。長さに比して幅の広い翼で巧みに飛び回り、獲物を捕食する[2]。獲物は他のコウモリやネズミなど小型哺乳類、ミソサザイやインコ、ウグイスなどの鳥類、そして両生類や爬虫類など。また、大型のコオロギやセミなどの昆虫を捕らえる事もある。これらの獲物は直接口で捕らえ、牙で止めを刺す。[1]
昼間は樹洞などをねぐらとし、五匹ほどの群れをつくる[1]。
広い分布を持つものの、かれらは高次の捕食者であるため、元々個体数は少ない[2]。その上、生息環境が破壊されつつあるため、絶滅が危惧されている[1]。
この項目は、動物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（Portal:生き物と自然／プロジェクト:生物）。 チスイコウモリモドキ（Vampyrum spectrum）は、哺乳綱 - コウモリ目（翼手目）- ヘラコウモリ科 - チスイコウモリモドキ属に分類されるコウモリ。本種のみでチスイコウモリモドキ属を形成する。
.jpg){kind=small}
