nimet breadcrumb-navigoinnissa
Distribucion General: Desde México hasta Guyanas, sureste de Brasil, Paraguay, norte de Argentina, Perú; Trinidad e Isla Margarita (Venezuela). Se localizan sólo en tierras bajas.
Grande, alisado y musculoso. La parte dorsal es usualmente negruzca o café oscuro, en raras ocasiones llegan a tener un color anaranajado brillante. La parte ventral es ligeramente más descolorida que la superficie dorsal. El pelaje es corto y aterciopelado. Las orejas son triangulares con los extremos punteados. La herradura de la hoja nasal, no está fusionada al labio superior. La barbilla es acanalada y está bordeada por verrugas conspícuas. Las membranas, orejas y la piel del rostro son negras. El calcáneo es tan largo como la pata.
El ratpenat de llança pàl·lid (Phyllostomus discolor) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids que viu a Amèrica del Sud i Centreamèrica.[2] Tot i que la seva validesa ha estat qüestionada, se'n reconeixen dues subespècies:[3]
Aquesta és una espècie de ratpenat relativament robusta. La longitud total del cos i el cap dels adults varia entre 8 i 11 centímetres i tenen una envergadura d'ala d'uns 42 centímetres. Els mascles tenen un pes mitjà de 45 grams, mentre que el de les femelles és de 40 grams. El color del pelatge del cos és variable, poden ser des d'un marró groguenc pàl·lid fins a un color gairebé negre. El pit i el ventre és molt més pàl·lid, poden ser des de gairebé blanc fins al gris.[1]
Les seves ales són grans, i tenen un allargament de 7,13 i una càrrega alar de 13,6 pascals.[4] L'uropatagi és gran, estenent-se fins al turmells, i unes tres vegades la longitud de la cua, l'extrem de la qual es projecta des de la cara superior de la membrana. El rostre és ample, amb un musell curt i un crani arrodonit, que cobreix un gran cervell amb hemisferis cerebrals ben desenvolupats. La protuberància en forma de fulla està ben desenvolupada i té una projecció llarga i ample en forma de llança a la cara superior. Les orelles també són amples i prou llargues com per arribar a la punta del musell quan les projecten cap endavant. Els mascles tenen unes grans glàndules a la gola, les quals estan gairebé totalment absents a les femelles.[1]
Aquesta espècie viu des del sud de Mèxic fins al nord del Perú, Bolívia i Paraguai, i al sud-est del Brasil. Els registres de la seva presència del nord de l'Argentina estan en controvèrsia, ja que es basen en un únic individu que posteriorment no fou tornat a veure. Viu a foscos de les terres baixes i zones agrícoles, en elevacions fins als 610 metres per sobre del nivell del mar.[1]
El ratpenat de llança pàl·lid és un animal nocturn que passa el dia en forats als arbres o les entrades de coves, on viu en colònies de fins a 400 individus. Dins de cada colònia, els individus s'ajunten en petits grups, formats per només mascles o un mascle dominants i fins a 15 femelles. La composició dels harems varia, ja que les femelles canvien de grup en funció dels mascles. Les femelles d'un harem sovint es netegen l'una a l'altre, encara que són agressives amb els estranys.[1]
Mentre s'alimenten, aquests ratpenats sovint viatgen en grups de fins a 12 individus, volant en fila i agafant torn per visitar les flors.[5] Per obtenir el nèctar, volen constantment endavant i enrere fins que han drenat la flor, aterrant només molt breument abans de tornar a enlairar-se.
Un tret destacable d'aquest ratpenat és que sembla que és capaç de jutjar la forma dels objectes a partir del sons reflectits de manera independent a la seva mida. Aquesta habilitat podria estar estesa entre els ratpenats que fan servir l'ecolocalització, encara que en el cas d'aquesta espècie aquesta facultat està ben documentada.[6] De fet, mostren un repertori vocal rarament complex, format per fins a 20 sons diferents, similar al de molts primats no humans.[1] A més de la comunicació vocal, els mascles deixen marques odoríferes als nius fent servir les secrecions de les glàndules de la seva gola. Ambdós sexes poden reconèixer específicament als mascles només per la seva secreció[1]
Són animals omnívors, que s'alimenten principalment de nèctar, pol·len i flors.[7] S'ha documentat que són pol·linitzadors, especialment de l'espècie Caryocar coriaceum. Encara que la majoria d'informes estan d'acord que s'alimenten principalment de nèctar i altres parts de les plantes,[8] en algunes parts de la seva àrea de distribució, els insectes poden representar una part significativa de la seva font d'aliment.[9] En alguns casos, poden alimentar-se de nèctar durant l'estació seca i canviar als insectes, com els coleòpters, els hemípters, les mosques o les arnes, durant l'estació de pluges.[1]
L'aparellament té lloc principalment dins dels harems, encara que les femelles de vegades poden ser perseguides per mascles de fora del grup abans de la còpula. La temporada d'aparellament, si existeix, és variable en funció de la zona on viuen, estant restringida a l'estiu a Guatemala,[10] encara que aparentment tenint lloc tot l'any al Brasil. El període de gestació també pot ser variable.[1]
El jove neix gairebé sense pèl, encara que ja té vibrisses i alguns pèls a les potes i a l'uropatagi. Inicialment la mare el porta amb ella mentre s'alimenta, però al cap d'uns dies, el comença a deixar al niu, on altres adults de l'harem toleren la seva presència, podent-se, fins i tot, aferrar al mascle de l'harem. Els joves poden volar a les 5 o 6 setmanes i són completament deslletats als 3 mesos. Quan són separats dels adults emeten crits de socors, encara que no fan ús de l'ecolocalització fins als 10 dies després de néixer. Aquests crits són inicialment més llargs i de més baixa intensitat, canviant als dels adults quan comencen a volar.[1]
El ratpenat de llança pàl·lid (Phyllostomus discolor) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids que viu a Amèrica del Sud i Centreamèrica. Tot i que la seva validesa ha estat qüestionada, se'n reconeixen dues subespècies:
Phyllostomus discolor discolor - la majoria a Colòmbia, l'est d'Equador, Veneçuela, les Guaianes, Bolívia, Perú, Paraguai i Brasil Phyllostomus discolor verrucosus - Mèxic, Amèrica Central, i Colòmbia i l'oest d'EquadorDie Kleine Lanzennase (Phyllostomus discolor) ist eine Fledermausart aus der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae).
Die Kleine Lanzennase ist eine mittelgroße Fledermaus mit einer Kopf-Rumpf-Länge von 7,5 bis 10,0 cm und einer Flügelspannweite von durchschnittlich 46 cm. Das Fell ist meistens dunkelbraun bis dunkelgrau mit einer hellen Bauchpartie. Wie die meisten Vertreter der Blattnasen besitzt auch die Kleine Lanzennase ein auffälliges Nasenblatt.
Kleine Lanzennasen nutzen hohle Bäume und Höhlen als Schlafplätze. Die Kolonien können bis zu 400 Tiere umfassen und bestehen aus ausgewachsenen Männchen, welche je einen Harem mit 1 bis 15 Weibchen gegen Konkurrenten verteidigen. Im Gegensatz zur Großen Lanzennase bestehen die Weibchengruppen nicht aus gleichaltrigen Tieren, und die Zusammensetzung kann innerhalb des Harems variieren. Neben den Harems gibt es reine Männchengruppen, welche aus meist jüngeren Tieren ohne Harem bestehen. Die Mitglieder einer solchen Gruppe bzw. eines Harems hängen dicht beieinander, wobei zwischen den Gruppen ein Abstand eingehalten wird.
Während der Futtersuche fliegen die Tiere oft in Gruppen von zwei bis zwölf Individuen. Kleine Lanzennasen sind Allesfresser (Omnivoren), bevorzugen jedoch meistens pflanzliche Bestandteile mit einem hohen Anteil an Nektar, Früchte sowie Insekten. Die Kleinen Lanzennasen sind dafür bekannt, dass sie über 40 Pflanzenarten bestäuben und für die Verbreitung von Samen eine wichtige Rolle spielen.
Die Paarungszeit variiert geographisch, je nach Region kommen die Weibchen ein- oder zweimal im Jahr in die Östrusphase. Die Länge der Tragezeit ist bisher unbekannt. Während der ersten Tage nach der Geburt werden die Jungtiere von der Mutter bei der Futtersuche mit herumgetragen. In der Zeit danach verbleiben die Jungtiere meist für mehrere Stunden allein im Hangplatz, wo sie nach der Rückkehr anhand des Geruchs und individueller Rufe von der Mutter erkannt werden. Die Männchen sind gegenüber Jungtieren nicht aggressiv. Es gibt Beobachtungen, wonach Haremsmännchen sogar schlafende Jungtiere auf ihrem Rücken tragen.[1]
Die Verbreitung der Kleinen Lanzennase reicht vom südlichen Mexiko über Peru, Paraguay und Bolivien bis ins südöstliche Brasilien, wo sie in einer Vielfalt von Habitaten anzutreffen sind, vor allem im primären und sekundären tropischen Regenwald, jedoch auch in anderen Wäldern, Plantagen und Gärten.
Die IUCN schätzt den Bestand der Art als nicht gefährdet ein.[2]
Die Kleine Lanzennase (Phyllostomus discolor) ist eine Fledermausart aus der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae).
The pale spear-nosed bat (Phyllostomus discolor) is a species of phyllostomid bat from South and Central America.[2]
Pale spear-nosed bats are relatively robust for bats. Adults range from 8 to 11 centimetres (3.1 to 4.3 in) in total length, with an average wingspan of 42 centimetres (17 in). Males are significantly larger than females, weighing an average of 45 grams (1.6 oz), compared with 40 grams (1.4 oz). The fur is variable in colour, and may range from a pale yellowish brown to a much darker, almost blackish shade, over most of the body. The chest and belly are much paler, varying from near white to frosted grey.[3]
The wings are large, with rounded tips, and have an average aspect ratio of 7.13 and a wing loading of 13.6 pascals (0.00197 psi).[4] The uropatagium is large, extending to the ankles, and is about three times the length of the tail, the tip of which projects from the upper surface of the membrane. The face is broad, with a short snout and rounded cranium, which encloses a large brain with well-developed cerebral hemispheres. The nose-leaf is well developed, with a long and broad spear-like projection from the upper surface, while the ears are also broad, and long enough to reach the tip of the snout when projected forward. Males have a large, glandular sac in the throat region, which is almost entirely absent in females.[3]
The species ranges from southern Mexico to northern Peru, Bolivia, and Paraguay, and across to southeastern Brazil.[2] Reports of its occurrence in northernmost Argentina are controversial, being based on only a single specimen, which was subsequently lost. It inhabits lowland forests and agricultural areas, at elevations up to 610 metres (2,000 ft).[3] Two subspecies are currently recognised, although whether or not they are genuinely distinct has been questioned:[5]
Pale spear-nosed bats are nocturnal, spending the day roosting in hollow trees or the mouths of caves. They live in colonies of up to 400 individuals. Within each colony, individual bats cluster together in smaller groups, which are either all-male, or consist of a single breeding male and up to 15 females. The composition of these harems varies, with females moving between different groups in response to the displays of males. Resident females within a harem frequently groom one another, but are aggressive towards outsiders.[3]
They are omnivorous, with a substantial portion of their diet consisting of nectar, pollen, and flowers.[6] While visiting flowers, they have been reported to be important pollinators, especially of soari trees. Although most reports agree that they feed primarily on nectar and other plant material,[7] in some parts of their range, insects may be a more significant food source.[8] In some cases, they may feed on nectar during the dry season, and switch to insects, such as beetles, bugs, flies, and moths, during the wet season.[3]
While foraging, pale spear-nosed bats often travel in groups of up to 12 individuals, flying in single file and taking it in turns to visit flowers.[9] To obtain nectar, they constantly flying back and forth until they have drained the flower, landing only very briefly before taking off again.
One remarkable feature of this bat is that it seems to be able to judge the shape of objects from reflected echoes in a manner that is independent of object size. This ability may be widespread among echolocating bats, but in this species that faculty is well documented.[10] Background noise, however, does appear to disrupt echolocation-based object recognition in the species.[11] Pale spear-nosed bats show an unusually complex vocal repertoire, with up to 20 different calls, similar to that of many non-human primates.[3] In addition to vocal communication, males also scent-mark their roosting sites using their throat glands, and both sexes are able to recognise specific males by their scent alone.[3]
Mating occurs primarily within the harem groups, although females may sometimes be chased by non-harem males before copulation. The mating season, if any, is variable across the bats' range, being restricted to the summer in Guatemala,[12] but apparently occurring year round in Brazil. The gestation period may also be variable.[3]
The young are born nearly hairless, although they already have whiskers and some hairs on the limbs and uropatagium. The mother initially carries the young about with her as she forages, but after a few days, begins to leave them behind at the roost, where other adults in the harem tolerate their presence, and young may even cling to the harem male. They are able to fly at five to six weeks of age, and are fully weaned by three months. Young bats make ultrasonic distress calls if separated from adults, but do not begin to make echolocation calls until about ten days after birth. The calls are initially longer in duration, and with more intense lower harmonics, but change into the adult form by the time they begin to fly.[3]
The pale spear-nosed bat (Phyllostomus discolor) is a species of phyllostomid bat from South and Central America.
El murciélago de nariz de lanza, Phyllostomus discolor, es una especie de quiróptero que se encuentra en los bosques húmedos y plantaciones de Centroamérica y el norte de Sudamérica.
El pelaje es aterciopelado y corto. En el dorso es negruzco a marrón o castaño, a veces con tonos anaranjados. Presenta hoja nasal y la herradura de su base no está fusionada al labio superior. La longitud de la cabeza con el cuerpo alcanza entre 10,3 y 12,4 cm, la de la cola entre 1 y 2,9 cm, la longitud del pie de 1,9 a 2,5 cm, la de la oreja de 2,8 a 3,4 cm y la longitud del antebrazo entre 8 y 9,3 cm. Pesa entre 78 y 110 g.[3]
Se alimenta de insectos, carne, frutos, néctar y polen.[3]
El murciélago de nariz de lanza, Phyllostomus discolor, es una especie de quiróptero que se encuentra en los bosques húmedos y plantaciones de Centroamérica y el norte de Sudamérica.
Phyllostomus discolor Phyllostomus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Phyllostomus discolor Phyllostomus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Phyllostome coloré
Le Phyllostome coloré (Phyllostomus discolor) est une espèce de chauves-souris de la famille des Phyllostomidae.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (22 décembre 2015)[1] :
Cette espèce vit en Amérique centrale et en Amérique du Sud.
Phyllostome coloré
Le Phyllostome coloré (Phyllostomus discolor) est une espèce de chauves-souris de la famille des Phyllostomidae.
Phyllostomus discolor (Wagner, 1843) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso nell'America centrale e meridionale.[1][2]
Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 66 e 97 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 60 e 68 mm, la lunghezza della coda tra 12 e 17 mm, la lunghezza del piede tra 14 e 18 mm, la lunghezza delle orecchie tra 16 e 24 mm e un peso fino a 51 g.[3]
La pelliccia è corta, liscia e vellutata. Le parti dorsali sono bruno-grigiastre, marroni o talvolta arancioni, spesso cosparse di peli biancastri e con la base dei peli bianca, mentre le parti ventrali sono grigio brizzolato, dovuto alla punta ed alla base dei peli bianca. Il muso è allungato, la foglia nasale è lanceolata, con la porzione anteriore non saldata al labbro superiore. Sul mento è presente un solco longitudinale contornato da due cuscinetti verrucosi. Nei maschi è presente una sacca ghiandolare sulla gola, più rudimentale nelle femmine. È provvisto di una lingua estensibile e rugosa, adatta a prelevare il polline e il nettare dai fiori. Le orecchie sono larghe, triangolari e separate tra loro. Il trago è lungo circa un terzo del padiglione auricolare ed appuntito. Le membrane alari sono nerastre. La coda è corta e fuoriesce con l'estremità dalla superficie dorsale dell'ampio uropatagio. Il calcar è più corto del piede. Il cariotipo è 2n=32 FNa=60.
Emette ultrasuoni con impulsi di breve durata a frequenza modulata e multi-armonici tra 45 e 100 kHz.
Si rifugia nelle cavità degli alberi e talvolta nelle grotte, dove forma colonie fino a 400 individui, suddivise in piccoli harem di un maschio e 12 femmine e in piccoli gruppi di maschi solitari. L'attività predatoria inizia subito dopo il tramonto ed avviene in piccoli gruppi.
Si nutre nella stagione piovosa di insetti, particolarmente di coleotteri, mentre nel resto dell'anno predilige nettare, polline e parti di fiori di Calliandra, Ceiba, Crescentia, Opchroma e Pseudo-Bombax.
Gli accoppiamenti avvengono durante tutto l'anno. Femmine gravide o in allattamento sono state catturate in guatemala nei mesi di agosto e settembre, in Perù a giugno e novembre e in Colombia a febbraio e ottobre. Maschi sessualmente riproduttivi sono stati invece osservati in Brasile nei mesi di febbraio, giugno, agosto, settembre e dicembre.
Questa specie è diffusa dagli stati messicani meridionali di Oaxaca e Veracruz attraverso tutta l'America centrale fino probabilmente all'Argentina settentrionale e il Brasile sud-orientale. È presente anche sulle isole di Trinidad e Margarita.
Vive nelle foreste primarie e nelle aree agricole.
Sono state riconosciute 2 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica P.discolor come specie a rischio minimo (LC).[1]
Phyllostomus discolor (Wagner, 1843) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso nell'America centrale e meridionale.
De bonte lansneusvleermuis (Phyllostomus discolor) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Wagner in 1843.
Bronnen, noten en/of referenties
Phyllostomus discolor é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Pode ser encontrada na América Central e na América do Sul, possuindo grande abrangência.[2][4] É uma espécie onívora.[4]
Trata-se de espécie relativamente robusta. Os adultos variam de 8 a 11 centímetros (3,1 a 4,3 in) de comprimento total, com uma envergadura média de 42 centímetros (17 in). Os machos são significativamente maiores do que as fêmeas, pesando em média 45 gramas (1,6 oz), em comparação com 40 gramas (1,4 oz). O pelo é variável em sua coloração e pode variar de um marrom amarelado claro a um tom muito mais escuro, quase preto, na maior parte do corpo. O peito e a barriga são muito mais claros, variando de quase branco a cinza fosco.[5]
As asas são grandes, com pontas arredondadas.[6] O uropatágio é grande, estendendo-se até os tornozelos, e tem cerca de três vezes o comprimento da cauda, cuja ponta se projeta da superfície superior da membrana. O rosto é largo, com focinho curto e crânio arredondado. As orelhas também são largas e longas o suficiente para alcançar a ponta do focinho quando projetadas para frente. Os homens têm um grande saco glandular na região da garganta, quase totalmente ausente nas fêmeas.[5] Possui 32 dentes.[7]
A espécie pode ser encontrada desde o sul do México ao norte do Peru, Bolívia e Paraguai e ao sudeste do Brasil.[1] Relatos de sua ocorrência no extremo norte da Argentina são controversos, sendo baseados em apenas um único espécime, que foi posteriormente perdido. Habita florestas de várzea e áreas agrícolas, em altitudes de até 610 metros (2 000 pé).[5] Duas subespécies são atualmente reconhecidas, embora se questione se são ou não genuinamente distintas:[8]
Trata-se de uma espécie noturna, que passa o dia empoleirada em árvores ocas ou na boca de cavernas.[5] Também habita construções humanas.[4] Vivem em colônias de até 400 indivíduos. Dentro de cada colônia, agrupam-se em grupos menores, que são todos machos ou consistem em um único macho reprodutor e até 15 fêmeas. A composição desses haréns varia, com as fêmeas movendo-se entre grupos diferentes em resposta às exibições dos machos. As fêmeas que convivem em determinado harém costumam cuidar umas das outras, mas são agressivas com as de fora.[5]
São onívoros, com uma parte substancial de sua dieta consistindo de néctar, pólen e flores.[9] Ao visitar flores, são considerados importantes polinizadores, sendo uma espécie polinizadora de mais de 30 espécies de plantas na América do Sul, especialmente de árvores soari.[10][4] Embora a maioria dos relatos concorde que se alimentam principalmente de néctar e outros materiais vegetais,[10] em algumas partes de seu alcance, os insetos podem ser uma fonte de alimento mais significativa.[11] Em alguns casos, podem se alimentar de néctar durante a estação seca e mudar para insetos, como besouros, percevejos, moscas e mariposas, durante a estação chuvosa.[5]
Enquanto forrageando, costumam viajar em grupos de até 12 indivíduos, voando em fila única e revezando-se para visitar as flores.[12] Uma de suas características notáveis é a de aparentemente ser capaz de julgar a forma dos objetos a partir dos ecos refletidos de uma maneira que independe do tamanho do objeto. Esta habilidade pode ser difundida entre os morcegos ecolocalizadores, mas nesta espécie esta faculdade e está bem documentada.[13] O ruído de fundo, no entanto, parece atrapalhar o reconhecimento de objetos baseados na ecolocalização da espécie.[14] Possuem um repertório vocal incomumente complexo, com até 20 chamados diferentes, semelhante ao de muitos primatas não humanos.[5] Além da comunicação vocal, os machos também marcam com cheiro seus locais de descanso usando as glândulas da garganta, e ambos os sexos são capazes de reconhecer machos específicos apenas pelo cheiro.[5]
O acasalamento ocorre principalmente dentro dos grupos que compõem o harém, embora as fêmeas possam às vezes ser perseguidas por machos não pertencentes ao harém. A temporada de acasalamento, se houver, é variável em toda a área de alcance dos morcegos, sendo restrita ao verão na Guatemala,[15] mas aparentemente ocorre o ano todo no Brasil. O período de gestação também pode ser variável.[5]
Os jovens nascem quase sem pelos, embora já tenham vibrissas e alguns pelos nos membros e uropatágio. A mãe inicialmente carrega os filhotes consigo enquanto forrageia, mas depois de alguns dias, começa a deixá-los no poleiro, onde outros adultos do harém toleram sua presença e os filhotes podem até se agarrar ao harém macho. São capazes de voar com cinco a seis semanas de idade e estão totalmente desmamados aos três meses. Morcegos jovens fazem pedidos de socorro ultrassônicos se separados dos adultos.[5]
Phyllostomus discolor é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Pode ser encontrada na América Central e na América do Sul, possuindo grande abrangência. É uma espécie onívora.
Phyllostomus discolor[2][3] är en fladdermusart som beskrevs av Wagner 1843. Phyllostomus discolor ingår i släktet Phyllostomus och familjen bladnäsor.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.[2]
Arten når en absolut längd av 90 till 102 mm, inklusive en 9 till 17 mm lång svans. Underarmarna är 60 till 66 mm långa, bakfötternas längd är 16 till 20 mm, öronen är 17 till 22 mm stora och vikten ligger mellan 30 och 45 g. Liksom hos andra bladnäsor förekommer en hudflik (bladet) på näsan med en grundform som liknar en hästsko samt en spetsig övre del. Pälsens grundfärg är allmänt rödbrun. Hos hannar blir framsidan vitaktig på grund av den vita vätskan från en körtel på bröstet. Svansen är helt inbäddad i den smala svansflyghuden.[6]
Arten förekommer i Central- och Sydamerika från södra Mexiko till Bolivia och området kring São Paulo i Brasilien. Fladdermusen kan anpassa sig till flera olika habitat.[1] Den hittas främst i låglandet upp till 600 meter över havet och ibland upp till 1160 meter.[6]
Phyllostomus discolor jagar insekter och äter frukter, nektar samt pollen. Den vilar i trädens håligheter och i grottor. En koloni med upp till 25 exemplar består av en eller flera haremsgrupper med en hanne och upp till 12 honor. Allmänt förekommer ingen fast parningstid. I några regioner som Costa Rica föds ungarna oftast vid början av regntiden.[6]
Hanne
Wikimedia Commons har media som rör Phyllostomus discolor.
Wikispecies har information om Phyllostomus discolor.
Phyllostomus discolor är en fladdermusart som beskrevs av Wagner 1843. Phyllostomus discolor ingår i släktet Phyllostomus och familjen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.
Phyllostomus discolor (Листконіс блідий) — вид родини Листконосові (Phyllostomidae), ссавець ряду Лиликоподібні (Vespertilioniformes, seu Chiroptera).
Країни поширення: Беліз, Бразилія, Колумбія, Коста-Рика, Сальвадор, Французька Гвіана, Гватемала, Гаяна, Гондурас, Мексика, Нікарагуа, Панама, Перу, Суринам, Тринідад і Тобаго, Венесуела. Мешкає у всіх видах місць проживання.
Phyllostomus discolor (Листконіс блідий) — вид родини Листконосові (Phyllostomidae), ссавець ряду Лиликоподібні (Vespertilioniformes, seu Chiroptera).
Phyllostomus discolor là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Wagner mô tả năm 1843.[2]
Phyllostomus discolor là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Wagner mô tả năm 1843.
엷은색창코박쥐(Phyllostomus discolor)는 주걱박쥐과(신세계잎코박쥐류)에 속하는 박쥐의 일종이다.[2] 남아메리카와 중앙아메리카에서 발견된다.[3]
엷은색창코박쥐는 비교적 튼튼한 박쥐이다. 성체의 전체 몸길이는 8~11cm, 평균 날개폭은 42cm이다. 수컷의 평균 몸무게는 45g으로 암컷의 40g에 비해 훨씬 크다. 몸의 털 대부분이 엷은 누르스름한 갈색부터 좀더 진한 거의 검은 색까지 다양한 색을 띤다. 가슴과 복부 쪽은 거의 흰색부터 탈색된 회색까지 더 연한 색을 다양하게 띤다.[4] 날개는 크고, 끝이 둥글며 평균 종횡비는 7.13이고 익면하중은 13.6Pa이다.[5]
엷은색창코박쥐는 멕시코] 남부부터 페루 북부와 볼리비아, 파라과이까지 그리고 브라질 남동부에 걸쳐 분포한다.[3] 아르헨티나 북단에서도 발견된 기록이 있지만, 현재는 사라진 단 한점의 표본에 기초한 것이서 논란이 있다. 해발 고도 최대 610m 높이의 저지대 숲과 농경지에서 서식한다.[4]
2종의 아종이 알려져 있지만, 이 두 종이 서로 구별되는 아종인지는 의문의 여지가 있다.[6]
.jpg){kind=small}
