El ratpenat constructor de Davis (Uroderma magnirostrum) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids. Viu a Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, El Salvador, Guatemala, Guaiana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Perú i Veneçuela. El seu hàbitat natural són zones humides, com els boscos de fulla caduca i perenne i prop de l'aigua de les regions àrides. No hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
El ratpenat constructor de Davis (Uroderma magnirostrum) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids. Viu a Bolívia, el Brasil, Colòmbia, l'Equador, El Salvador, Guatemala, Guaiana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Perú i Veneçuela. El seu hàbitat natural són zones humides, com els boscos de fulla caduca i perenne i prop de l'aigua de les regions àrides. No hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
The brown tent-making bat (Uroderma magnirostrum) is a bat species from South and Central America.[3]
The brown tent-making bat (Uroderma magnirostrum) is a bat species from South and Central America.
Uroderma magnirostrum es una especie de murciélago de la familia Phyllostomidae.
Se encuentra en Sudamérica y América Central.
Uroderma magnirostrum es una especie de murciélago de la familia Phyllostomidae.
Uroderma magnirostrum Uroderma generoko animalia da. Chiropteraren barruko Stenodermatinae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Uroderma magnirostrum Uroderma generoko animalia da. Chiropteraren barruko Stenodermatinae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Uroderma magnirostrum (Davis, 1968) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso in America centrale e meridionale.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 54 e 70 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 41 e 45 mm, la lunghezza del piede tra 9 e 12 mm, la lunghezza delle orecchie tra 13 e 17 mm e un peso fino a 21 g.[3]
Le parti dorsali sono marroni o bruno-grigiastre con la base dei peli più chiara, mentre le parti ventrali sono bruno-grigiastre. Una striscia dorsale bianca poco visibile si estende dalla nuca fino alla groppa. Il muso è allungato e largo. La foglia nasale è ben sviluppata, brunastra e lanceolata. Due strisce bianche indistinte sono presenti su ogni lato del viso, la prima si estende dall'angolo esterno della foglia nasale fino a dietro l'orecchio, mentre la seconda, spesso del tutto assente, parte dell'angolo posteriore della bocca e termina alla base del padiglione auricolare. Le orecchie sono larghe, triangolari con l'estremità arrotondata, ben separate, marroni e con i margini più chiari alla base. Il trago è piccolo, affusolato e con il margine posteriore dentellato. Le ali sono attaccate posteriormente alla base dell'alluce. È privo di coda, mentre l'uropatagio è ridotto ad una membrana priva di peli e con il margine libero a forma di U lungo la parte interna degli arti inferiori. Il calcar è corto. Il cariotipo è 2n=36 FNa=60 o 62.
Si rifugia in gruppi fino a 5 individui all'interno di grandi foglie arrotolate di alberi come la palma Astrocaryum murumuru. I due sessi tendono a formare colonie separate.
Si nutre probabilmente di frutta e in misura minore di insetti, parti di fiori, nettare e polline.
Femmine gravide sono state catturate in El Salvador nel mese di giugno, in Nicaragua a marzo e luglio, in Bolivia a settembre e in Brasile a giugno.
Questa specie è diffusa negli stati messicani meridionali di Guerrero, Oaxaca, Veracruz e Chiapas; Guatemala meridionale, Honduras e Nicaragua occidentali; El Salvador, Panama, Colombia, Venezuela, Guyana, Ecuador orientale, Perù, Brasile settentrionale, centrale e orientale, Bolivia settentrionale e centrale.
Vive nelle foreste sempreverdi, foreste decidue e in prossimità di specchi d'acqua all'interno di zone aride fino a 800 metri di altitudine.
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica U.magnirostrum come specie a rischio minimo (LC).[1]
Uroderma magnirostrum (Davis, 1968) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso in America centrale e meridionale.
Uroderma magnirostrum is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Davis in 1968.
Bronnen, noten en/of referentiesUroderma magnirostrum é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Pode ser encontrada no México, Belize, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicarágua, Costa Rica, Panamá, Colômbia, Venezuela, Guiana, Suriname, Guiana Francesa, Brasil, Equador, Peru e Bolívia.[2]
Uroderma magnirostrum é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Pode ser encontrada no México, Belize, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicarágua, Costa Rica, Panamá, Colômbia, Venezuela, Guiana, Suriname, Guiana Francesa, Brasil, Equador, Peru e Bolívia.
Uroderma magnirostrum[2][3][4] är en däggdjursart som beskrevs av Davis 1968. Uroderma magnirostrum ingår i släktet Uroderma och familjen bladnäsor.[5][6] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade.[5]
Denna fladdermus har två från varandra skilda utbredningsområden. Det första från södra Mexiko till Nicaragua och det andra från centrala Panama till Bolivia och centrala Brasilien. Arten vistas vanligen i låglandet eller i låga bergstrakter. Habitatet utgörs allmänt av städsegröna skogar. Uroderma magnirostrum uppsöker även torra områden när det finns floder eller andra vattenansamlingar.[1]
En grupp av flera individer vilar i en självbyggd konstruktion av blad som liknar ett tält. Arten äter huvudsakligen frukter samt nektar, pollen och några blommor.[1]
Uroderma magnirostrum är en däggdjursart som beskrevs av Davis 1968. Uroderma magnirostrum ingår i släktet Uroderma och familjen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade.
Denna fladdermus har två från varandra skilda utbredningsområden. Det första från södra Mexiko till Nicaragua och det andra från centrala Panama till Bolivia och centrala Brasilien. Arten vistas vanligen i låglandet eller i låga bergstrakter. Habitatet utgörs allmänt av städsegröna skogar. Uroderma magnirostrum uppsöker även torra områden när det finns floder eller andra vattenansamlingar.
En grupp av flera individer vilar i en självbyggd konstruktion av blad som liknar ett tält. Arten äter huvudsakligen frukter samt nektar, pollen och några blommor.
Довжина голови і тіла від 54 до 70 мм, довжина передпліччя між 41 і 45 мм, довжина задньої стопи від 9 до 12 мм, довжина вух від 13 до 17 мм і вага до 21 гр. Спинна частина коричнева або сірувато-коричнева з світлішою основою волосся, черевна частина сірувато-коричневого кольору. Біла спинна смуга простягається ледь помітно від шиї до куприка. Морда довга і широка. Лист носа добре розвинений, коричнюватий, ланцетоподібний. Є дві нечіткі білі смуги на кожній стороні обличчя. Вуха великі, трикутні із закругленими кінцями, добре розділені. Каріотип 2n = 36, FNa=60 чи 62.
Країни поширення: Болівія, Бразилія, Колумбія, Еквадор, Сальвадор, Гватемала, Гаяна, Гондурас, Мексика, Нікарагуа, Панама, Перу, Венесуела. Зустрічається зазвичай не вище 1000 м над рівнем моря. Часто пов'язаний з вологимм місцями проживання, живе у листяних і вічнозелених лісах і поблизу води в посушливих регіонах.
Лаштує сідала під пальмовим або банановим листям. Часто кусає жили листя, згинаючи його, тим самим забезпечуючи дах над головою. В основному плодоїдні, але деколи споживають комах. Імовірно їдять також нектар або частини квітки.
Немає серйозних загроз по всьому ареалу. Зустрічаються в природоохоронних районах у Мексиці.
Uroderma magnirostrum là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Davis mô tả năm 1968.[1]
Uroderma magnirostrum là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Davis mô tả năm 1968.
갈색천막박쥐(Uroderma magnirostrum)는 주걱박쥐과(신세계잎코박쥐과)에 속하는 박쥐의 일종이다. 남아메리카와 중앙아메리카에서 발견된다.[3]