nimet breadcrumb-navigoinnissa
Neotoma és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids. El seu registre fòssil es remunta fins al Miocè superior, amb formes com ara N. minutus i N. sawrockensis.[1] Les espècies N. anthonyi, N. bunkeri i N. martinensis, s'extingiren en temps més recents. L'àmbit de distribució d'aquest grup s'estén des del nord-oest del Canadà fins a Nicaragua. Segons l'espècie, tenen una llargada de cap a gropa de 150–230 mm, una cua de 75–240 mm i un pes de 199–450 g. El nom genèric Neotoma significa 'tall nou' en llatí.[2]
Aquest gèneres està dividit en 3 subgèneres, que inclouen 19 espècies.
Neotoma és un subgènere de rosegadors de la família dels cricètids.[1] Les seves espècies, que són 17 de les 19 que conformen tot el gènere Neotoma, es diferencien de les altres dues espècies del gènere per tenir la cua nua o amb pocs pèls.
Neotoma és un subgènere de rosegadors de la família dels cricètids. Les seves espècies, que són 17 de les 19 que conformen tot el gènere Neotoma, es diferencien de les altres dues espècies del gènere per tenir la cua nua o amb pocs pèls.
Neotoma és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids. El seu registre fòssil es remunta fins al Miocè superior, amb formes com ara N. minutus i N. sawrockensis. Les espècies N. anthonyi, N. bunkeri i N. martinensis, s'extingiren en temps més recents. L'àmbit de distribució d'aquest grup s'estén des del nord-oest del Canadà fins a Nicaragua. Segons l'espècie, tenen una llargada de cap a gropa de 150–230 mm, una cua de 75–240 mm i un pes de 199–450 g. El nom genèric Neotoma significa 'tall nou' en llatí.
Die Amerikanischen Buschratten (Neotoma) sind eine Gattung der Neuweltmäuse, von denen 22 bis 23 Arten bekannt sind.
Die Körperlänge beträgt je nach Art zwischen 150 und 230 mm, die Schwanzlänge zwischen 75 und 240 mm und das Gewicht zwischen 199 und 450 Gramm. Das Fell kann sowohl weich als auch etwas rau sein. Die zarte Färbung der Oberseite variiert von hell, grau-sandfarben bis dunkelgrau und zimt-sandfarben. Die Unterseite ist reinweiß, hellgrau oder sandfarben. Die Art Neotoma chrysomelas zeigt eine leuchtend rötlichbraune Fellfärbung.
Amerikanische Buschratten sind in weiten Teilen Nord- und Mittelamerikas beheimatet, ihr Verbreitungsgebiet erstreckt sich vom nordwestlichen Kanada bis Nicaragua. Sie bewohnen unterschiedliche Habitate, einschließlich heiße, trockene Wüsten, feuchte Dschungel und felsige Hänge.
Manche Arten der Amerikanischen Buschratten legen komplizierte Baue oder Behausungen an, die sie mit Zweigen, Stängeln, Laub, Knochen, Steinen oder anderem Material auspolstern. Die Behausungen sind oft auf dem Boden, an Felsen oder an der Basis von Bäumen platziert. Sie werden von mehreren Generationen bewohnt und können im Verlauf der Jahre sowohl in der Höhe als auch im Durchmesser Ausmaße von zwei Metern erreichen. Die Baue sind so angelegt, dass Fressfeinde kaum in sie eindringen können, ohne sich zu verletzen. Amerikanische Buschratten sind nachtaktive Einzelgänger. Sie können sehr gut klettern, steigen aber gewöhnlich nicht hoch in die Bäume. Ihre Nahrung besteht aus Wurzeln, Stängeln, Blättern und Samen. Gelegentlich bereichern Wirbellose das Nahrungsangebot. Die Amerikanischen Buschratten trinken nicht oft Wasser und in den heißen Wüstenregionen decken sie ihren Flüssigkeitsbedarf aus dem Wasser, das in Kakteen oder anderen Pflanzen gespeichert ist.
Die Geschlechtsreife tritt im Alter von zwei Monaten bei der Art Neotoma lepida und im Alter von zwei Jahren bei der Art Neotoma cinerea ein. Die Fortpflanzungszeit erstreckt sich über das gesamte Jahr. Je nach Art variiert die Anzahl der Würfe von eins bis sieben. Die Tragzeit beträgt 30 bis 40 Tage. Die Jungen öffnen nach 21 Tagen die Augen und sind nach vier Wochen entwöhnt. Nach acht Wochen erreichen sie das Gewicht der Erwachsenen.
Einige Arten sammeln mit Vorliebe glänzende Objekte für ihre Nester. Sehen sie ein schöneres Ding als das, was sie gerade tragen, lassen sie das alte liegen und nehmen das neue mit. Dieser Eigenschaft verdanken sie im Englischen die Namen „trade rats“ oder „pack rats“ – eine Bezeichnung, die auch auf Personen mit dem Messie-Syndrom angewandt wird.
Mehrere Arten, die auf kleinen Inseln endemisch sind, sind akut bedroht. Dazu zählen Neotoma anthonyi und Neotoma bunkeri, die beide möglicherweise bereits ausgestorben sind. Die Gründe dafür liegen in der Zerstörung ihres Lebensraums und der Nachstellung von eingeschleppten verwilderten Katzen.
Der versteinerte Unrat der Amerikanischen Buschratten (Rattenabfallhaufen) spielt eine zentrale Rolle in der paläoökologischen und paläoklimatischen Forschung über den amerikanischen Südwesten.
Musser und Carleton (2005) unterteilen die Gattung in drei Untergattungen mit folgenden Arten:
In aktuellen Systematiken (Ceballos, 2014[1]; Pardiñas et al., 2017[2]) wird auch die Insel-Buschratte (Neotoma insularis) als eigenständige Art betrachtet. Während der letzten Suche im Jahr 1997 wurde sie nicht mehr gesichtet und gilt möglicherweise als ausgestorben. Sie war auf der Isla Ángel de la Guarda im Golf von Kalifornien endemisch.
Die Magdalena-Ratte (Xenomys nelsoni) und Allens Buschratte (Hodomys alleni) werden manchmal ebenfalls in diese Gattung eingegliedert.
Ferner sind zwei fossile Arten bekannt: Neotoma pygmaea und Neotoma findleyi aus dem Jungpleistozän.[3]
Die Amerikanischen Buschratten (Neotoma) sind eine Gattung der Neuweltmäuse, von denen 22 bis 23 Arten bekannt sind.
A pack rat or packrat, also called a woodrat or trade rat, are any species in the North and Central American rodent genus Neotoma. Pack rats have a rat-like appearance, with long tails, large ears, and large, black eyes. Pack rats are noticeably larger than deer mice, harvest mice, and grasshopper mice, and are usually somewhat larger than cotton rats.[1]
Neotoma includes three subgenera:[2]
Daggers mark extinct species.
Woodrats reach their greatest diversity in the deserts of the western United States and northern Mexico. Several species are also found in the deciduous forest of the east coast, juniper woodlands in the southwest, oak woodlands along the coastal western United States and in the Sonoran Desert, and in the forest and rocky habitats of the western United States and western Canada.[5]
Each species of pack rat is generally restricted to a given type of habitat within its range. Pack rats live anywhere from low, hot, dry deserts to cold, rocky slopes above timberline. Pack rats build complex houses or dens made of twigs, cactus joints, and other materials. These contain several nest chambers, food caches, and debris piles. Dens are often built in small caves or rocky crevices, but when close by human habitations, woodrats will opportunistically move into the attics and walls of houses. Some Neotoma species, such as the white-throated woodrat (N. albigula), use the bases of prickly pear or cholla cactus as the sites for their homes, using the cactus' spines for protection from predators. Others, like the desert woodrat (N. lepida) will build dens around the base of a yucca or cactus, such as jumping and teddy-bear chollas. The largest species, Neotoma cinerea, has a bushy, almost squirrel-like tail. Bushy-tailed woodrats Neotoma cinerea occupy a range of habitats from boreal woodlands to deserts. They are cliff-dwellers and are often found on isolated, high-elevation exposed boulder areas under a variety of temperature and moisture conditions.[6] They require adequate shelter among the rocks, though they are occasionally found inhabiting abandoned buildings as well.
Pack rats are nest builders. They use plant material such as twigs, sticks, and other available debris. They are particularly fond of shiny objects. A peculiar characteristic is that if they find something they want, they will drop what they are currently carrying—for example, a piece of cactus—and "trade" it for the new item. They can also be quite vocal and boisterous. Getting into everything from attics to car engines, stealing their treasures from humans, damaging electrical wiring, and creating general noisy havoc can easily cause them to become a nuisance.[7]
Bushy-tailed woodrats feed primarily on green vegetation, twigs, and shoots. Mexican woodrats eat seeds, fruits, acorns, and cactus.[8] The pack rat microbiome has symbiotic roles in digestion, recycling endogenous nitrogen, and the detoxification of dietary toxins.[9] The bacterial composition of the pack rat’s gut microbiome is affected by what it eats, and by association, the geography of where the animal is from. However, while the bacterial composition of the pack rat microbiome is influenced by diet and geography, it is the animals’ genetics that has the most influential role on bacterial composition.[10]
Adult bushy-tailed woodrat males usually weigh 300–600 g (11–21 oz), with an average of 405 g (14.3 oz), and adult females usually weigh 250–350 g (8.8–12.3 oz), with an average of 270 g (9.5 oz). These ranges are relatively large because this species occupies a large geographic range, and its body size is closely correlated with climate.[11] Average males range in size from 310 to 470 mm (12 to 19 in), with the average being 379 mm (14.9 in), and average females range from 272 to 410 mm (10.7 to 16.1 in), with the average being 356 mm (14.0 in).
Reproductive habits of rodents are variable in the wild. Offspring are born naked and helpless and must be cared for in nests called middens. Some female pack rats have been known to deliver up to five litters per year with each litter having as many as five young. The offspring may open their eyes between 10 and 12 days after being born and are usually weaned between 14 and 42 days. After around 60 days, most become sexually mature.[7] Populations may cycle approximately every 8 years due to variation in reproduction and juvenile survival.[12] Female annual survival rates vary by age from 0.42 for juveniles to 0.71 for 1–2 year olds,[12] and very few females (less than 5%) live beyond 3 years of age.[12]
A pack rat midden is a debris pile constructed by a woodrat. A midden may preserve the materials incorporated into it for up to 50,000 years, thus may be analyzed to reconstruct their original environment, and comparisons between middens allow a record of vegetative and climate change to be built. Examinations and comparisons of pack rat middens have largely supplanted pollen records as a method of study in the regions where they are available.[13]
In the absence of rock crevices or caves, the dens are often built under trees or bushes. The pack rats will also use plant fragments, animal dung, and small rocks in building the den. The vast majority of the materials will be from a radius of several dozen yards of the nest. Woodrats often urinate on the debris piles; sugar and other substances in the urine crystallize as it dries out, creating a material known as amberat,[14] which under some conditions can cement the midden together, and can encase plant fragments, pellets and other debris in an amber-like matrix. The resilience of the middens is aided by three factors. The crystallized urine dramatically slows the decay of the materials in the midden; the dry climate of the American Southwest further slows the decay; and middens protected from the elements under rock overhangs or in caves survive longer.
Zoologists examine the remains of animals in middens to get a sense of the fauna in the neighborhood of the midden, while paleobotanists can reconstruct the vegetation that grew nearby. Middens are considered reliable "time capsules" of natural life, centuries and millennia after they occurred. Woodrat middens are composed of many things, including plants, macrofossils, and fecal pellets.
Paleo-ecologists have used a variety of techniques to analyze the plant and animal material in pack rat middens describe paleo-communities and infer paleo-climate. For example, the plant species present in middens, and the carbon isotope ratios on material in middens have been widely studied.[13] The analysis of middens was key in understanding the biota around Pueblo Bonito, thus helping to explain its history.
One form of midden analysis examined the size of fecal pellets in pack rat middens.[15] The size of woodrat pellet is proportional to the size of the woodrat. By measuring the pellets, the approximate size of the woodrat was determined based on data from a study of field-trapped woodrats. From Bergmann’s rule, differences in climate then can be determined. According to Bergmann’s rule, the body size of vertebrates is closely related to the average ambient air temperature in the region in which the vertebrate lives, so organisms in warmer regions are typically smaller than members of the same species in colder regions.
A pack rat or packrat, also called a woodrat or trade rat, are any species in the North and Central American rodent genus Neotoma. Pack rats have a rat-like appearance, with long tails, large ears, and large, black eyes. Pack rats are noticeably larger than deer mice, harvest mice, and grasshopper mice, and are usually somewhat larger than cotton rats.
Neotoma es un género de roedores que pertenecen a la familia Cricetidae.[1] Agrupa a 22 especies nativas de América del Norte y América Central.
Se reconocen las siguientes especies:[1]
Neotoma es un género de roedores que pertenecen a la familia Cricetidae. Agrupa a 22 especies nativas de América del Norte y América Central.
Neotoma Cricetidae animalia familiako generoa da[1], karraskarien barruan sailkatua.
Neotoma Cricetidae animalia familiako generoa da, karraskarien barruan sailkatua.
Neotoma est un genre de rats de la famille des Cricetidae.
Les espèces de ce genre se rencontrent au sud de l'Amérique du Nord.
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (6 oct. 2010)[1] :
Neotoma est un genre de rats de la famille des Cricetidae.
Neotoma (Say & Ord, 1825) è un genere di roditori della famiglia dei Cricetidi comunemente noti come ratti mercanti.
Al genere Neotoma appartengono roditori di medie e grandi dimensioni, con lunghezza della testa e del corpo tra 150 e 230 mm, la lunghezza della coda tra 75 e 240 mm e un peso fino a 450 g.[1]
Il cranio presenta un rostro appuntito ed una regione inter-orbitale notevolmente ristretta, le creste sopra-orbitali sono solitamente ben sviluppate, le placche zigomatiche variano notevolmente tra le varie forme ma sempre troncate superiormente. I fori palatali sono lunghi e larghi, la bolla timpanica è relativamente grande. I denti masticatori hanno la corona elevata e appiattita, sono di aspetto prismatico, in maniera simile a quello delle arvicole. Il primo molare superiore ha due rientranze su ogni lato, gli altri due hanno invece una sola rientranza sul lato interno. Il primo molare inferiore ha due rientranze sul lato esterno e tre su quello interno, il secondo ha due rientranze su entrambi i lati, mentre il terzo una soltanto su ogni lato.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 0 0 1 1 0 0 3 3 0 0 1 1 0 0 3 Totale: 16 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;L'aspetto è quello di un robusto ratto ricoperto da una pelliccia talvolta soffice altre volte ruvida. Le parti dorsali variano dal giallo-grigiastro al grigio scuro o bruno-rossiccio mentre le parti ventrali sono bianche, giallo-brunastre o grigio chiare. Il muso è appuntito, gli occhi sono grandi. Le orecchie sono relativamente grandi. Le zampe posteriori sono grandi e lunghe, il quinto dito del piede è relativamente allungato. Le piante dei piedi in alcune specie sono densamente ricoperte di peli. La coda è lunga quanto la testa ed il corpo, può essere completamente priva di peli e rivestita di scaglie o densamente ricoperta di peli, talvolta cespugliosa. Le femmine hanno due paia di mammelle.
Sono costruttori di nidi. Usano materiale vegetale come ramoscelli, bastoni e altri detriti disponibili. Sono particolarmente attratti da oggetti lucenti. Una caratteristica peculiare è che se trovano qualcosa che vogliono, lasciano cadere quello che stanno attualmente trasportando, per esempio un pezzo di cactus, e lo scambiano con il nuovo oggetto. Pertanto può capitare che una persona che lascia del cibo in un posto dove uno di questi animali è riuscito a intromettersi può trovare al suo posto un mucchietto di piccoli oggetti svariati. Questo comportamento è all'origine del loro nome comune di "ratto mercante".
Si tratta di roditori terricoli diffusi nell'America settentrionale, dallo Yukon fino al Messico.
Il genere comprende 22 specie.[2]
Neotoma (Say & Ord, 1825) è un genere di roditori della famiglia dei Cricetidi comunemente noti come ratti mercanti.
Miškiniai žiurkėnai (lot. Neotoma, angl. Wood rats, Brushrats, vok. Buschratten) – žiurkėninių (Cricetidae) šeimos graužikų gentis.
Paplitę Šiaurės Amerikos vakarinėje dalyje. Gentyje yra apie 20 rūšių:
ir kt.
Neotoma is een geslacht van zoogdieren uit de familie van de Cricetidae.
Neotoma is een geslacht van zoogdieren uit de familie van de Cricetidae.
Multimedia w Wikimedia Commons Nowik[6] (Neotoma) – rodzaj ssaka z podrodziny nowików (Neotominae) w rodzinie chomikowatych
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce Północnej[7].
Do rodzaju należą następujące podrodzaje wraz z gatunkami[7][6]:
Nowik (Neotoma) – rodzaj ssaka z podrodziny nowików (Neotominae) w rodzinie chomikowatych
Neotoma é um gênero de roedores da família Cricetidae.
Os roedores do género Neotoma são por vezes chamados de "ratos trocadores", porque tendem a acumular objetos (nomeadamente itens brilhantes) nos seus ninhos, e quando estão a carregar um objeto para o ninho e encontram outro objeto que os atrai, largam no local o objeto inicial para recolher o novo.[1]
Neotoma é um gênero de roedores da família Cricetidae.
Egentliga skogsråttor (Neotoma) är ett släkte i familjen hamsterartade gnagare med omkring 20 arter som förekommer i Central- och Nordamerika.
Det vetenskapliga släktnamnet är sammansatt av de grekiska orden neos (ny) och tomos (skära, gnaga). Det syftar på en ny upptäckt form av gnagare.[1]
Arterna når en kroppslängd (huvud och bål) mellan 15 och 23 cm samt en svanslängd av 7,5 till 24 cm. Vikten är 200 till 450 gram. Pälsen kan vara mjuk eller grov. Ovansidan har en ljusgrå till sandfärgade eller kanelfärgade päls, undersidan är ännu ljusare eller helt vit. Undantaget är arten Neotoma chrysomelas som har en tydlig rödbrun färg. Utformningen av svansens hårbeklädnad varierar mellan arterna.[2]
Utbredningsområdet sträcker sig från nordvästra Kanada till Nicaragua. Egentliga skogsråttor vistas i många olika habitat som till exempel torra öknar, fuktiga skogar eller klippiga bergstrakter.[2]
Arterna är främst aktiva på natten och de håller ingen vinterdvala. De vistas vanligen på marken eller i lägre delar av träd och buskar. Vuxna individer lever utanför parningstiden vanligen ensamma eller i små grupper. Födan utgörs främst av växtdelar som rötter, frön, stjälkar, kaktusväxter och blad samt av några ryggradslösa djur.[2]
Egentliga skogsråttor bygger sina bon av grenar, rötter, ben, stenar och andra lämpliga föremål som de hittar under sina vandringar. Flera arter bygger boet på marken, ofta gömt mellan större rötter och klippor. Hos andra arter ligger boet i träd, till exempel i mangroveträsk. Boet används vanligen av en enda individ men övertas ofta av en individ från nästa generation och byggs vidare. Så kan boet få en diameter upp till två meter.[2]
Könsmognaden infaller för ungdjur av arten Neotoma lepida efter två månader och för arten Neotoma cinerea efter två år. Honor kan para sig hela året men får vanligen endast upp till tre kullar per år (sällan upp till sju). Efter dräktigheten som varar 30 till 40 dagar föds upp till fyra blinda ungar. Ungarna öppnar ögonen efter två till tre veckor och fyra veckor efter födelsen slutar honan med digivning. En individ i fångenskap levde 7 år och 8 månader.[2]
När individerna samlar material för sina bon tar de gärna skimrande föremål. Hittar de något som är mer åtråvärt lämnar de det första föremålet på plats och tar det nya.[2] Därför betecknas de på engelska även som "trade rats" eller "pack rats". Likadant betecknas personer som lider av samlarsjuka.
Egentliga skogsråttor skapar med tiden stora avfallshögar. Avfallshögar från tidigare epoker kan vara förstenade och de används av biologer och paleoklimatologer för att få en bild av de ekologiska och klimatiska förhållandena under gångna tidsperioder.[3]
Flera arter med begränsat utbredningsområde, främst på öar, är hotade i beståndet genom habitatförstörelse och införda fiender. Några arter listas redan som utrotad (se listan).[4]
Enligt Wilson & Reeder (2005) utgörs släktet av 22 arter fördelade på tre undersläkten.[2][4][5]
Magdalenaråttan (Xenomys nelsoni) och Allens skogsråtta (Hodomys alleni) som vissa zoologer räknar till släktet står enligt Wilson & Reeder i sina egna släkten.
Wikimedia Commons har media som rör Egentliga skogsråttor.
Egentliga skogsråttor (Neotoma) är ett släkte i familjen hamsterartade gnagare med omkring 20 arter som förekommer i Central- och Nordamerika.
Det vetenskapliga släktnamnet är sammansatt av de grekiska orden neos (ny) och tomos (skära, gnaga). Det syftar på en ny upptäckt form av gnagare.
Neotoma là một chi động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Say and Ord miêu tả năm 1825.[1] Loài điển hình của chi này là Mus floridana Ord, 1818.
Chi này gồm các loài:
Bài viết liên quan đến họ gặm nhấm Cricetidae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Neotoma là một chi động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Chi này được Say and Ord miêu tả năm 1825. Loài điển hình của chi này là Mus floridana Ord, 1818.
Лесные хомяки (лат. Neotoma) — род грызунов, встречающийся в Северной Америке, в частности на юго-западе США и севере Мексики. Животное размером чуть меньше обыкновенной крысы, с длинным пушистым хвостом.
Лесные хомяки, обитающие поблизости от людей, ведут преимущественно ночной образ жизни. Собирают мелкие предметы для строительства гнезда.
Род включает следующие виды[1]:
Лесные хомяки (лат. Neotoma) — род грызунов, встречающийся в Северной Америке, в частности на юго-западе США и севере Мексики. Животное размером чуть меньше обыкновенной крысы, с длинным пушистым хвостом.
Лесные хомяки, обитающие поблизости от людей, ведут преимущественно ночной образ жизни. Собирают мелкие предметы для строительства гнезда.
林鼠屬（Neotoma），哺乳綱、囓齒目、倉鼠科的一屬，而與林鼠屬（白喉林鼠）同科的動物尚有火山鼠屬（火山鼠）、穎鼠屬（穎鼠）、納氏林鼠屬（納氏林鼠）、泳鼠屬（泳鼠）等之數種哺乳動物。 林鼠（pack rat）原產於北美洲與中美洲的大型鼠。體色呈現灰褐，腹部下側色蒼白。尾裸或具叢毛。隨意築巢，甚至會使用人造材料。又稱trade rat和wood rat。
林鼠屬（Neotoma），哺乳綱、囓齒目、倉鼠科的一屬，而與林鼠屬（白喉林鼠）同科的動物尚有火山鼠屬（火山鼠）、穎鼠屬（穎鼠）、納氏林鼠屬（納氏林鼠）、泳鼠屬（泳鼠）等之數種哺乳動物。 林鼠（pack rat）原產於北美洲與中美洲的大型鼠。體色呈現灰褐，腹部下側色蒼白。尾裸或具叢毛。隨意築巢，甚至會使用人造材料。又稱trade rat和wood rat。
숲쥐속(Neotoma)은 쥐상과 비단털쥐과에 속하는 설치류 속의 하나이다. 현존하는 19종으로 이루어져 있다. 긴 꼬리아 큰 귀, 넓고 검은 눈을 갖고 있다. 사슴쥐속과 아메리카멧밭쥐속 그리고 메뚜기쥐속과 비교하여 숲쥐속 종들은 현저히 크며, 보통 목화쥐속 쥐들보다 다소 크다.[1]
