nimet breadcrumb-navigoinnissa
Papagomys armandvillei és una espècie de rosegador miomorf de la família Muridae. Es tracta d'un rosegador de gran grandària, considerada vulnerable, que habita a l'illa de Flores (Indonèsia). El cos aconsegueix els 45 centímetres de llarg i la cua un màxim de 70, més o menys el doble de grandària que la rata comuna. Semblant grandària és un exemple del gigantisme insular que afecta a part de la fauna local de Flores i altres illes de tot el món, on els rosegadors tendeixen a augmentar de grandària. Es creu que els seus ancestres de grandària normal arribaren des de Bali o amb menys probabilitat de Borneo, "navegant" sobre basses naturals de branques i troncs flotants.
Les rates gegants de Flores s'alimenten de fruita i tota mena de matèria vegetal, completant la seva dieta amb la ingesta d'insectes. Passen gran part del temps en els seus caus subterranis, i tenen orelles petites, pèl negre i dens i dents de tipus hipsodont.
Durant el Plistocè va coexistir a l'illa una espècie encara major, Papagomys theodorverhoeveni, que fou caçada amb freqüència pel diminut homínid natiu Homo floresiensis i més tard per l'home modern. Les últimes restes fòssils corresponen al tercer mil·lenni abans de Crist, data en què aquesta espècie va haver d'extingir-se.
Krysa floreská (Papagomys armandvillei) je hlodavec patřící do čeledi myšovití (Muridae). Je jediným žijícím druhem patřícím do rodu Papagomys. Jméno získal po nizozemském jezuitském misionáři Korneliovi JF le Cocq d'Armandville. Vyskytuje se na indonéském ostrově Flores, zaznamenán zde byl v části Ratong. Hojně zde obývá zdejší primární, sekundární i narušené lesy. Na délku měří bez ocasu 41 až 45 cm, ocas potom dosahuje délky 33 až 70 cm, dvakrát tedy délkou těla převyšuje běžného potkana, jenž měří 25 cm bez ocasu, který dosahuje délky 15 cm.
Americký zoolog Guy Musser ji popisuje jako tvora s malýma kulatýma ušima, hustě osrstěným tělem a krátkým ocasem, pravděpodobně přizpůsobeného pro pozemní život. Srst je tmavá. Dle analýzy zubů se pravděpodobně živí listy, pupeny či ovocem, konzumuje také asi některé hmyzí druhy.
Mezinárodní svaz ochrany přírody považuje krysu floreskou za téměř ohrožený druh. Mezi nebezpečí patří lov a predace ze strany psů a koček. Příbuzný druh, krysa Verhoevenova (Papagomys theodorverhoeveni), je již pravděpodobně vyhynulý, ale není ani vyloučeno, že stále může na ostrově existovat.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Flores giant rat na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu krysa floreská ve Wikimedia Commons
Krysa floreská (Papagomys armandvillei) je hlodavec patřící do čeledi myšovití (Muridae). Je jediným žijícím druhem patřícím do rodu Papagomys. Jméno získal po nizozemském jezuitském misionáři Korneliovi JF le Cocq d'Armandville. Vyskytuje se na indonéském ostrově Flores, zaznamenán zde byl v části Ratong. Hojně zde obývá zdejší primární, sekundární i narušené lesy. Na délku měří bez ocasu 41 až 45 cm, ocas potom dosahuje délky 33 až 70 cm, dvakrát tedy délkou těla převyšuje běžného potkana, jenž měří 25 cm bez ocasu, který dosahuje délky 15 cm.
Americký zoolog Guy Musser ji popisuje jako tvora s malýma kulatýma ušima, hustě osrstěným tělem a krátkým ocasem, pravděpodobně přizpůsobeného pro pozemní život. Srst je tmavá. Dle analýzy zubů se pravděpodobně živí listy, pupeny či ovocem, konzumuje také asi některé hmyzí druhy.
Mezinárodní svaz ochrany přírody považuje krysu floreskou za téměř ohrožený druh. Mezi nebezpečí patří lov a predace ze strany psů a koček. Příbuzný druh, krysa Verhoevenova (Papagomys theodorverhoeveni), je již pravděpodobně vyhynulý, ale není ani vyloučeno, že stále může na ostrově existovat.
The Flores giant rat (Papagomys armandvillei) is a rodent of the family Muridae that occurs on the island of Flores in Indonesia.[2] It has been recorded in Rutong Protection Forest. The species is found in primary, secondary and disturbed forest over a wide range of elevations.[1] Its head and body length is 41–45 cm (16–17.5 in) and its tail length is 33–70 cm (13–27.5 in). These dimensions are about twice as large as those of a typical brown rat (Rattus norvegicus), which suggests about eight times the body mass.
Papagomys armandvillei is the only extant species in the genus Papagomys. The specific epithet, armandvillei, honours the Dutch Jesuit missionary Cornelis J. F. le Cocq d'Armandville (1846-1896) who was stationed in the Dutch East Indies, and later in New Guinea.[3]
Guy Musser describes the Flores giant rat as having small, round ears, a chunky body, and a small tail, and as appearing to be adapted for life on the ground with refuge in burrows. It has dense dark hair (pelage). Analysis of the teeth suggests a diet of leaves, buds, fruit, and certain kinds of insects as inferred by large hypsodont teeth.[4]
P. armandvillei is listed as Near Threatened by the IUCN Red List. Threats include subsistence hunting and predation by dogs and cats.[1] A related species, P. theodorverhoeveni, is known from subfossil remains from 3,000 – 4,000 years ago. This species is presumed to be extinct, but may still exist on the island.
The Flores giant rat (Papagomys armandvillei) is a rodent of the family Muridae that occurs on the island of Flores in Indonesia. It has been recorded in Rutong Protection Forest. The species is found in primary, secondary and disturbed forest over a wide range of elevations. Its head and body length is 41–45 cm (16–17.5 in) and its tail length is 33–70 cm (13–27.5 in). These dimensions are about twice as large as those of a typical brown rat (Rattus norvegicus), which suggests about eight times the body mass.
Papagomys armandvillei is the only extant species in the genus Papagomys. The specific epithet, armandvillei, honours the Dutch Jesuit missionary Cornelis J. F. le Cocq d'Armandville (1846-1896) who was stationed in the Dutch East Indies, and later in New Guinea.
Guy Musser describes the Flores giant rat as having small, round ears, a chunky body, and a small tail, and as appearing to be adapted for life on the ground with refuge in burrows. It has dense dark hair (pelage). Analysis of the teeth suggests a diet of leaves, buds, fruit, and certain kinds of insects as inferred by large hypsodont teeth.
La rata gigante de Flores (Papagomys armandvillei) es una especie de roedor miomorfo de la familia Muridae.[2] Se trata de un roedor de gran tamaño, considerado vulnerable, que habita en isla de Flores (Indonesia). El cuerpo alcanza los 45 centímetros de largo y la cola un máximo de 70, más o menos el doble de tamaño que la rata común. Semejante tamaño es un ejemplo del gigantismo insular que afecta a parte de la fauna local de Flores y otras islas de todo el mundo, donde los roedores tienden a aumentar de tamaño. Se cree que sus ancestros de tamaño normal llegaron desde Bali o con menos probabilidad de Borneo, "navegando" sobre balsas naturales de ramas y troncos flotantes.
Las ratas gigantes de Flores se alimentan de fruta y todo tipo de materia vegetal, completando su dieta con la ingesta de insectos. Pasan gran parte del tiempo en sus madrigueras subterráneas, y tienen orejas pequeñas, pelo negro y denso y dientes de tipo hipsodonto.
Durante el Pleistoceno coexistió en la isla una especie aún mayor, Papagomys theodorverhoeveni, que fue cazada con frecuencia por el diminuto homínido nativo Homo floresiensis y más tarde por el hombre moderno. Los últimos restos fósiles corresponden al tercer milenio antes de Cristo, fecha en que esta especie debió extinguirse.
La rata gigante de Flores (Papagomys armandvillei) es una especie de roedor miomorfo de la familia Muridae. Se trata de un roedor de gran tamaño, considerado vulnerable, que habita en isla de Flores (Indonesia). El cuerpo alcanza los 45 centímetros de largo y la cola un máximo de 70, más o menos el doble de tamaño que la rata común. Semejante tamaño es un ejemplo del gigantismo insular que afecta a parte de la fauna local de Flores y otras islas de todo el mundo, donde los roedores tienden a aumentar de tamaño. Se cree que sus ancestros de tamaño normal llegaron desde Bali o con menos probabilidad de Borneo, "navegando" sobre balsas naturales de ramas y troncos flotantes.
Las ratas gigantes de Flores se alimentan de fruta y todo tipo de materia vegetal, completando su dieta con la ingesta de insectos. Pasan gran parte del tiempo en sus madrigueras subterráneas, y tienen orejas pequeñas, pelo negro y denso y dientes de tipo hipsodonto.
Durante el Pleistoceno coexistió en la isla una especie aún mayor, Papagomys theodorverhoeveni, que fue cazada con frecuencia por el diminuto homínido nativo Homo floresiensis y más tarde por el hombre moderno. Los últimos restos fósiles corresponden al tercer milenio antes de Cristo, fecha en que esta especie debió extinguirse.
Papagomys armandvillei Papagomys generoko animalia da. Karraskarien barruko Murinae azpifamilia eta Muridae familian sailkatuta dago.
Tikus raksasa flores (Papagomys armandvillei) adalah hewan pengerat dari famili Muridae yang hidup di pulau Flores, Nusa Tenggara Timur, Indonesia.[2] Hewan ini telah tercatat dalam populasi kawasan Hutan Lindung Ruteng. Spesies ini ditemukan di hutan primer, sekunder dan hutan terganggu pada berbagai ketinggian.[1] Hewan ini memiliki ukuran kepala dan tubuh sepanjang 41–45 cm (16-17,5 inci) dan ekor sepanjang 33–70 cm (13–27,5 inci). Ukuran-ukuran ini kurang lebih dua kali lebih besar dari tikus got biasa (Rattus norvegicus). Hal ini menunjukkan bahwa hewan ini memiliki massa tubuh delapan kali lebih besar dari tikus biasa.[1]
Papagomys armandvillei adalah satu-satunya spesies yang masih ada dalam genus Papagomys. Nama spesies armandvillei diberikan untuk menghormati misionaris Yesuit Belanda yang bernama Kornelis J. F. le Cocq d'Armandville yang ditempatkan di Hindia Belanda, dan kemudian di Papua.[3]
Guy Musser, seorang ahli zoologi asal Amerika Serikat, menggambarkan tikus raksasa flores memiliki telinga kecil, bulat, tubuh gempal, dan ekor kecil, dan seolah-olah beradaptasi untuk hidup di dalam tanah yang membutuhkan perlindungan di dalam lubang-lubang. Hewan ini memiliki rambut berwarna hitam pekat. Analisis gigi menunjukkan pola makanan berupa dedaunan, kuncup, buah, dan beberapa jenis serangga tertentu sesuai dengan kesimpulan yang diambil berdasarkan gigi geraham berukuran besar.[4]
P. armandvillei terdaftar sebagai spesies yang mendekati terancam punah dalam Daftar Merah IUCN. Ancaman ini terjadi akibat tindakan perburuan subsisten dan pemangsaan oleh karnivora seperti anjing dan kucing.[1] Spesies terkait, P. theodorverhoeveni, diketahui dari sisa-sisa subfosil yang berusia 3.000 - 4.000 tahun yang lalu. Spesies ini dianggap telah punah pada tahun 1996. Namun, para ahli meyakini bahwa spesies ini mati sebelum 1500 Masehi. Nama ilmiahnya merujuk pada Theodor Verhoeven, seorang pendeta dan paleontolog Belanda yang menemukannya pada tahun 1956.[5] Ekskavasi dilakukan di Liang Toge, sebuah gua di dekat desa lama Ola Bula, Nagekeo, Flores.[5] Spesies ini hanya diketahui dari beberapa fragmen subfosil. Saat ini fosil tersimpan di NCB Naturalis, dahulu Rijksmuseum van Natuurlijke Historie, di Belanda.[5]
Tikus raksasa flores (Papagomys armandvillei) adalah hewan pengerat dari famili Muridae yang hidup di pulau Flores, Nusa Tenggara Timur, Indonesia. Hewan ini telah tercatat dalam populasi kawasan Hutan Lindung Ruteng. Spesies ini ditemukan di hutan primer, sekunder dan hutan terganggu pada berbagai ketinggian. Hewan ini memiliki ukuran kepala dan tubuh sepanjang 41–45 cm (16-17,5 inci) dan ekor sepanjang 33–70 cm (13–27,5 inci). Ukuran-ukuran ini kurang lebih dua kali lebih besar dari tikus got biasa (Rattus norvegicus). Hal ini menunjukkan bahwa hewan ini memiliki massa tubuh delapan kali lebih besar dari tikus biasa.
Papagomys armandvillei adalah satu-satunya spesies yang masih ada dalam genus Papagomys. Nama spesies armandvillei diberikan untuk menghormati misionaris Yesuit Belanda yang bernama Kornelis J. F. le Cocq d'Armandville yang ditempatkan di Hindia Belanda, dan kemudian di Papua.
Guy Musser, seorang ahli zoologi asal Amerika Serikat, menggambarkan tikus raksasa flores memiliki telinga kecil, bulat, tubuh gempal, dan ekor kecil, dan seolah-olah beradaptasi untuk hidup di dalam tanah yang membutuhkan perlindungan di dalam lubang-lubang. Hewan ini memiliki rambut berwarna hitam pekat. Analisis gigi menunjukkan pola makanan berupa dedaunan, kuncup, buah, dan beberapa jenis serangga tertentu sesuai dengan kesimpulan yang diambil berdasarkan gigi geraham berukuran besar.
P. armandvillei terdaftar sebagai spesies yang mendekati terancam punah dalam Daftar Merah IUCN. Ancaman ini terjadi akibat tindakan perburuan subsisten dan pemangsaan oleh karnivora seperti anjing dan kucing. Spesies terkait, P. theodorverhoeveni, diketahui dari sisa-sisa subfosil yang berusia 3.000 - 4.000 tahun yang lalu. Spesies ini dianggap telah punah pada tahun 1996. Namun, para ahli meyakini bahwa spesies ini mati sebelum 1500 Masehi. Nama ilmiahnya merujuk pada Theodor Verhoeven, seorang pendeta dan paleontolog Belanda yang menemukannya pada tahun 1956. Ekskavasi dilakukan di Liang Toge, sebuah gua di dekat desa lama Ola Bula, Nagekeo, Flores. Spesies ini hanya diketahui dari beberapa fragmen subfosil. Saat ini fosil tersimpan di NCB Naturalis, dahulu Rijksmuseum van Natuurlijke Historie, di Belanda.
Il ratto gigante di Flores (Papagomys armandvillei Jentink, 1892) è un roditore della famiglia dei Muridi endemico dell'isola di Flores.[1][2]
Roditore di grandi dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 400 e 435 mm, la lunghezza della coda tra 330 e 360 mm, la lunghezza del piede tra 81 e 88 mm e la lunghezza delle orecchie tra 26 e 31 mm.[3]
Il corpo è robusto ed è rivestito di una pelliccia densa e ruvida, cosparsa densamente di peli spinosi lunghi 30–35 mm. Le parti superiori, incluso il dorso delle zampe, variano dal marrone scuro al bruno-rossiccio, più scuro lungo la parte mediana della testa e della schiena, mentre le parti inferiori sono grigio pallido, con dei leggeri riflessi bruno-rossicci. La linea di demarcazione tra le due parti è più netta sul mento, la gola e sul dorso delle zampe. Le vibrisse sono lunghe e nere. Le orecchie sono piccole e rotonde, marroni scure e ricoperte finemente di piccoli peli brunastri. Le zampe anteriori sono corte e larghe. I piedi sono lunghi e larghi. Tutte le dita sono munite di artigli robusti. La coda è più corta della testa e del corpo, è uniformemente bruno-nerastra con il terzo terminale generalmente bianco ed è ricoperta da 6-7 anelli di grosse scaglie per centimetro.
È una specie terricola.
La sua dentizione fa supporre una dieta a base di foglie, germogli, frutta e alcuni tipi di insetti.
Questa specie è diffusa sull'isola di Flores.
Vive probabilmente in diversi tipi di habitat, incluse aree alterate e le foreste rigenerate.
La IUCN Red List, considerato l'areale ristretto e la caccia a cui è soggetta come fonte alimentare, classifica P.armandvillei come specie prossima alla minaccia (NT).[1]
Il ratto gigante di Flores (Papagomys armandvillei Jentink, 1892) è un roditore della famiglia dei Muridi endemico dell'isola di Flores.
Papagomys armandvillei is een knaagdier uit het geslacht Papagomys dat voorkomt op Flores.
P. armandvillei is een grote rat, met kleine oren, een korte staart, een gedrongen lichaam en een dichte, harde vacht, wat suggereert dat het een op de grond levende rat is die holen gebruikt. De rug is donkerbruin, de onderkant lichtgrijs. De kleine, ronde oren zijn bedekt met fijne, donkerbruine haren. De lichtbruine voorvoeten zijn kort en breed. De bruine achtervoeten zijn lang en breed. De bijna naakte, korte staart is voor het grootste deel donkerbruin. De punt (ongeveer een derde van de hele staart) kan echter zowel wit, lichtbruin als donkerbruin zijn. Per centimeter zitten er zes schubben. Op elke schub zitten drie haren. De kop-romplengte (van volwassen exemplaren) bedraagt 400 tot 435 mm, de staartlengte 330 tot 360 mm, de achtervoetlengte 81 tot 88 mm, de oorlengte 26 tot 31 mm en de schedellengte 75 tot 82 mm.
De rat eet bladeren, knoppen, fruit en bepaalde insecten. Mogelijk is hij de tegenhanger op Flores van Eropeplus canus uit Celebes.
Papagomys armandvillei is een knaagdier uit het geslacht Papagomys dat voorkomt op Flores.
P. armandvillei is een grote rat, met kleine oren, een korte staart, een gedrongen lichaam en een dichte, harde vacht, wat suggereert dat het een op de grond levende rat is die holen gebruikt. De rug is donkerbruin, de onderkant lichtgrijs. De kleine, ronde oren zijn bedekt met fijne, donkerbruine haren. De lichtbruine voorvoeten zijn kort en breed. De bruine achtervoeten zijn lang en breed. De bijna naakte, korte staart is voor het grootste deel donkerbruin. De punt (ongeveer een derde van de hele staart) kan echter zowel wit, lichtbruin als donkerbruin zijn. Per centimeter zitten er zes schubben. Op elke schub zitten drie haren. De kop-romplengte (van volwassen exemplaren) bedraagt 400 tot 435 mm, de staartlengte 330 tot 360 mm, de achtervoetlengte 81 tot 88 mm, de oorlengte 26 tot 31 mm en de schedellengte 75 tot 82 mm.
De rat eet bladeren, knoppen, fruit en bepaalde insecten. Mogelijk is hij de tegenhanger op Flores van Eropeplus canus uit Celebes.
Papagomys armandvillei é uma espécie de roedor miomorfo da família Muridae,[2] de grandes dimensões, que endémico na ilha de Flores (Indonésia). O corpo alcança os 45 centímetros de comprimento e a cauda um máximo de 70 cm, aproximadamente o dobro do tamanho de um rato comum. Este tamanho é considerado um exemplo do fenómeno de gigantismo insular que afecta a parte da fauna local de Flores e outras ilhas de diversas regiões, onde os roedores tendem a aumentar de tamanho face às espécies similares da regiões continentais. Acredita-se que os ancestrais desta espécie, de tamanho normal, chegaram à ilha a partir de Bali ou, com menos probabilidade, do Bornéu, "navegando" sobre balsas naturais de ramos e troncos flutuantes.
Os ratos gigantes da ilha de Flores alimentam-se de frutos outros tipos de material vegetal, completando a sua dieta com a ingestão de insectos. Passam grande parte do tempo nos seus abrigos subterrâneos.
Apresentam orelhas pequenas, pelo negro e denso e dentes de tipo hipsodontal.
Durante o Plistocénico coexistiam na ilha uma espécie ainda maior, Papagomys theodorverhoeveni, que foi caçada com frequência pelo diminuto hominídeo nativo Homo floresiensis e mais tarde pelo homem moderno. Os últimos restos fósseis correspondem ao terceiro milénio antes de Cristo, data em que esta espécie se extinguiu.
|acessodata= (ajuda) Papagomys armandvillei é uma espécie de roedor miomorfo da família Muridae, de grandes dimensões, que endémico na ilha de Flores (Indonésia). O corpo alcança os 45 centímetros de comprimento e a cauda um máximo de 70 cm, aproximadamente o dobro do tamanho de um rato comum. Este tamanho é considerado um exemplo do fenómeno de gigantismo insular que afecta a parte da fauna local de Flores e outras ilhas de diversas regiões, onde os roedores tendem a aumentar de tamanho face às espécies similares da regiões continentais. Acredita-se que os ancestrais desta espécie, de tamanho normal, chegaram à ilha a partir de Bali ou, com menos probabilidade, do Bornéu, "navegando" sobre balsas naturais de ramos e troncos flutuantes.
Papagomys armandvillei[2] är en däggdjursart som först beskrevs av Fredericus Anna Jentink 1892. Papagomys armandvillei ingår i släktet Papagomys och familjen råttdjur.[3][4] IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[3]
Denna gnagare förekommer endemisk på ön Flores som tillhör Indonesien. Den vistas i låglandet och i bergstrakter. Habitatet utgörs av olika slags skogar.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Papagomys armandvillei.
Wikispecies har information om Papagomys armandvillei.
Papagomys armandvillei är en däggdjursart som först beskrevs av Fredericus Anna Jentink 1892. Papagomys armandvillei ingår i släktet Papagomys och familjen råttdjur. IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Denna gnagare förekommer endemisk på ön Flores som tillhör Indonesien. Den vistas i låglandet och i bergstrakter. Habitatet utgörs av olika slags skogar.
Papagomys armandvillei là một loài động vật có vú trong họ Chuột, bộ Gặm nhấm. Loài này được Jentink mô tả năm 1892.[2]
Papagomys armandvillei là một loài động vật có vú trong họ Chuột, bộ Gặm nhấm. Loài này được Jentink mô tả năm 1892.
Флоресская крыса[1] (лат. Papagomys armandvillei) — крупный грызун семейства мышиных, эндемик острова Флорес (Индонезия), один из двух видов рода Papagomys наряду с вымершей крысой Верховена. Объект охоты со стороны местных жителей.
Флоресская крыса описана в 1892 году нидерландским биологом Ф. А. Йентинком как Mus armandvillei; в 1896 году перенесена в род мохнатых крыс (Mallomys), а в 1941 году в новый род Papagomys[2]. Латинское видовое название armandvillei получила в честь другого нидерландца — миссионера-иезуита Корнелиса Лекока д’Арманвилля, ведшего свою деятельность в Нидерландской Ост-Индии и на Новой Гвинее[3].
Флоресская крыса — крупный грызун (одни из крупнейших живых представителей семейства мышиных[4]), реликт позднего плейстоцена. Другие гигантские крысы, обитавшие на Флоресе в этот период, в том числе открытый позднее второй вид того же рода — Papagomys theodorverhoeveni, считаются вымершими. Флоресская крыса достигает в длину 0,45 м при длине хвоста 0,7 м[5]. Тело упитанное, мех густой, грубый, голова, спина и ноги тёмно-коричневые или бурые, нижняя сторона тела светло-серая с бурыми вкраплениями. Хвост в основном буро-чёрный, в последней трети может быть белым или розовым. Передние ступни короткие и широкие, задние длинные и широкие, пальцы голые, на всех пальцах, кроме рудиментарных больших, острые и крепкие когти. Уши маленькие и круглые, покрытые тонкой тёмной шёрсткой, вибриссы длинные, в длину достигают 12 см[6].
Ведёт наземный образ жизни[7], по-видимому, обитая в норах. Анализ зубов позволяет сделать вывод о преимущественно растительной диете (листья, плоды, почки), включающей также насекомых[6].
Флоресская крыса — эндемик индонезийского острова Флорес. Предположительно обитает на высотах от уровня моря и до гористых районов, населяя лесистые местности разных типов, включая вторичные и частично вырубленные леса, но не встречается на расчищенных территориях[7].
В Красной книге виду, в 1996 году носившему статус уязвимого, в 2008 году присвоен статус близкого к уязвимому положению. Общая потенциальная территория его обитания не превышает 15 000 км², кроме того, этот крупный грызун является объектом охоты для местного населения (с доисторических времён — кости флоресских крыс найдены среди кухонных отбросов человека флоресского, датируемых десятками тысяч лет назад[2]), а также домашних собак и кошек, что может представлять потенциальную угрозу для популяции. Однако предполагается, что флоресская крыса высокоадаптивна и её ареал не разбит на маленькие разрозненные участки, поэтому угроза виду оценивается как низкая. Ареал вида включает в себя Рутонгский лес, имеющий статус природоохранной зоны[7].
Флоресская крыса (лат. Papagomys armandvillei) — крупный грызун семейства мышиных, эндемик острова Флорес (Индонезия), один из двух видов рода Papagomys наряду с вымершей крысой Верховена. Объект охоты со стороны местных жителей.
플로레스자이언트쥐(Papagomys armandvillei)는 쥐과에 속하는 설치류의 일종이다.[2] 플로레스자이언트쥐속의 현존하는 유일종이다. 인도네시아 플로레스섬에서 발견된다. 플로레스자이언트쥐는 루통 보호숲에서 발견된다. 일차림과 이차림, 교란된 숲의 넓은 분포 고도에서 발견된다.[1] 머리부터 몸까지 몸길이는 41~45cm이고, 꼬리 길이는 33~70cm로 몸길이가 25cm이고 꼬리 길이가 15cm인 평균 시궁쥐 크기의 약 두 배 정도이다. 학명은 네덜란드 동인도 나중에 뉴기니에 주둔했던 네덜란드 예수회 선교사 르코크 다르만빌(Kornelis J. F. le Cocq d'Armandville)의 라틴어 이름에서 유래했다.[3]
무세르(Guy Musser)는 플로레스자이언트쥐를 작고 둥근 귀, 땅딸막한 몸과 작은 꼬리 그리고 굴을 파서 숨는 땅 위 생활 습성에 적응한 모습으로 기술했다. 무성하고 진한 털을 가지고 있다. 플로레스자이언트쥐의 치아 분석에 의하면 나무의 잎과 새싹, 과일 그리고 곤충 등을 먹기 쉽도록 대형 고위치(hypsodont) 치아를 가지고 있는 것으로 추정된다.[4] IUCN 적색 목록에서 "취약근접종"으로 분류하고 있다. 위협 요인에 포식자 개와 고양이의 위협이 포함되어 있다. 근연종 페르후번자이언트쥐(Papagomys theodorverhoeveni)은 3~4천 년전의 화석으로 남아 있다. 멸종된 것으로 추정되지만, 아직 섬에 존재할 수도 있다.
플로레스자이언트쥐(Papagomys armandvillei)는 쥐과에 속하는 설치류의 일종이다. 플로레스자이언트쥐속의 현존하는 유일종이다. 인도네시아 플로레스섬에서 발견된다. 플로레스자이언트쥐는 루통 보호숲에서 발견된다. 일차림과 이차림, 교란된 숲의 넓은 분포 고도에서 발견된다. 머리부터 몸까지 몸길이는 41~45cm이고, 꼬리 길이는 33~70cm로 몸길이가 25cm이고 꼬리 길이가 15cm인 평균 시궁쥐 크기의 약 두 배 정도이다. 학명은 네덜란드 동인도 나중에 뉴기니에 주둔했던 네덜란드 예수회 선교사 르코크 다르만빌(Kornelis J. F. le Cocq d'Armandville)의 라틴어 이름에서 유래했다.
무세르(Guy Musser)는 플로레스자이언트쥐를 작고 둥근 귀, 땅딸막한 몸과 작은 꼬리 그리고 굴을 파서 숨는 땅 위 생활 습성에 적응한 모습으로 기술했다. 무성하고 진한 털을 가지고 있다. 플로레스자이언트쥐의 치아 분석에 의하면 나무의 잎과 새싹, 과일 그리고 곤충 등을 먹기 쉽도록 대형 고위치(hypsodont) 치아를 가지고 있는 것으로 추정된다. IUCN 적색 목록에서 "취약근접종"으로 분류하고 있다. 위협 요인에 포식자 개와 고양이의 위협이 포함되어 있다. 근연종 페르후번자이언트쥐(Papagomys theodorverhoeveni)은 3~4천 년전의 화석으로 남아 있다. 멸종된 것으로 추정되지만, 아직 섬에 존재할 수도 있다.
