nimet breadcrumb-navigoinnissa
The body length of Pteromyscus pulverulentus ranges from 22 to 29 cm, tail length from 18 to 23 cm, hind foot length from 38 -45 mm, and ear length from 17 to 23 mm (Medway, 1978). Muul and Lim (1971) gave the weight as 134 to 252 g. The dental formula is 1/1 0/0 2/2 3/3. The upperparts are dark brown to blackish, the basal hairs are grey with buffy or whitish subterminal bands, giving a frosted appearance. The underparts are buffy white, the feet are light brown, and the cheeks are grey. The tail exhibits longer hairs on sides than on the top or bottom, giving it a slightly flattened profile, but not as pronounced as in Glaucomys species. The bushy tail is greyish brown with blackish hairs at the tip.
Range mass: 134 to 252 g.
Average mass: 0 g.
Range length: 22 to 29 cm.
Average length: 0 cm.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Pteromyscus pulverulentus primarily occupies lowland primary forests (Niethammer, 1988). It is less common in higher elevations up to 3.000 ft. (Nowak, 1991).
Range elevation: 1000 (high) m.
Habitat Regions: tropical
Terrestrial Biomes: rainforest
Pteromyscus pulverulentus is found throughout the Malay Peninsula, Sumatra, and northern Borneo (Sabah and Sarawak).
Biogeographic Regions: oriental (Native )
This species is believed to feed on plant material including leaves, buds, blossoms, and young shoots (Muul and Lim, 1978).
Plant Foods: leaves; fruit
Primary Diet: herbivore (Folivore )
Status: IUCN - Lower risk: near threatened.
Muul (1989, in Nowak, 1991) warned that human exploitation of the primary forest habitat of Pteromyscus could seriously threaten this unique genus, resulting in its disappearance from Thailand and Malaysia.
US Migratory Bird Act: no special status
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: endangered
Perception Channels: tactile ; chemical
Aeromys tephromelas, the Black Flying Squirrel, is a similar species. It is larger, with a rounded, fluffy tail, and has greyish, fluffy hair on its underparts (Payne et. al. 1985).
Pteromyscus pulverulentus individuals breed and give birth in Malaysia in all months of the year (Medway, 1978). The litter size is 1 to 2, with an average of 1.3. Litters and pregnant females are found throughout the year, though only in small numbers.
Breeding season: Smoky Flying Squirrels breed throughout the year.
Range number of offspring: 1 to 2.
Average number of offspring: 1.3.
Key Reproductive Features: iteroparous ; year-round breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; fertilization (Internal ); viviparous
Parental Investment: altricial
L'esquirol volador fumat (Pteromyscus pulverulentus) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu a Brunei, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia. Es tracta d'un animal nocturn. El seu hàbitat natural són els boscos primaris de gran alçada. Està amenaçat per la destrucció del seu entorn.[1] El seu nom específic, pulverulentus, vol dir 'polsegós' en llatí.
L'esquirol volador fumat (Pteromyscus pulverulentus) és una espècie de rosegador de la família dels esciúrids. Viu a Brunei, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia. Es tracta d'un animal nocturn. El seu hàbitat natural són els boscos primaris de gran alçada. Està amenaçat per la destrucció del seu entorn. El seu nom específic, pulverulentus, vol dir 'polsegós' en llatí.
Das Rauchgraue Gleithörnchen (Pteromyscus pulverulentus) ist eine südostasiatische Art der Gleithörnchen. Es lebt in tropischen Regenwäldern der Malaiischen Halbinsel, Sumatras und Borneos und ist der einzige Vertreter der Gattung Pteromyscus.
Das Rauchgraue Gleithörnchen ist ein mittelgroßes Gleithörnchen und erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von 20 bis etwa 29 Zentimeter, die Schwanzlänge beträgt 17,7 bis 24 Zentimeter. Die Tiere wiegen etwa 134 bis 315 Gramm. Es ist damit etwa doppelt so groß wie das Nordamerika lebende Nördliche Gleithörnchen (Glaucomys sabrinus).[1] Das Fell ist oberseits rauchgrau bis braun oder schwarz mit weißer Sprenkelung gefärbt, die Unterseite ist weißlich und die Kehle gelblich. Der Schwanz entspricht in der Farbe dem Rückenfell, die Unterseite der Gleithäute und das Gesicht sind hellgrau bis grau-braun gefärbt und der Rand der Gleithäute ist gelblich-weiß.[2]
Das Rauchgraue Gleithörnchen lebt in tropischen Regenwäldern der Malaiischen Halbinsel vom südlichen Thailand bis Malaysia sowie auf Sumatra und Borneo.[3]
Über die Lebensweise der Tiere liegen nur sehr wenige Informationen vor. Wie andere Gleithörnchen ist das Rauchgraue Gleithörnchen dämmerungs- bis nachtaktiv und baumlebend. Es legt sein Nest in Baumhöhlen oder auf Ästen der hohen Bäume im ungestörten Primärwald unterhalb von 3000 Metern Höhe an.[3] Die Tiere ernähren sich omnivor sowohl von Insekten wie auch von Beeren und Samen.[1]
Die Fortpflanzung findet wahrscheinlich während des ganzen Jahres mit einem Höhepunkt zwischen April und Juni statt, allerdings wurden bislang nur wenige trächtige Weibchen gefangen. Die Weibchen bekommen ein bis zwei Jungtiere pro Wurf.[2][3]
Das Rauchgraue Gleithörnchen wird als einzige und eigenständige Art innerhalb der damit monotypischen Gattung der Kleinstgleithörnchen (Pteromyscus) eingeordnet.[4] Die wissenschaftliche Erstbeschreibung stammt von Albert Günther aus dem Jahr 1873 als Sciuropterus pulverulentus anhand eines Individuums von der malaiischen Insel Penang.[4][1] Die Gattung Pteromyscus wurde 1908 durch den britischen Zoologen Oldfield Thomas erstmals beschrieben und etabliert. Sie entstand bei einer Aufteilung der Gattung Sciuropterus, die später mit Pteromys synonymisiert wurde, in mehrere neue Gattungen. Thomas nutzte dabei zur Abgrenzung der Gattungen untereinander vor allem verschiedene Zahnmerkmale. Als nomenklatorischer Typus diente Pteromyscus pulverulentus. Zugleich beschrieb er in der Arbeit Pteromyscus borneanus als neue Art, das heute als Unterart betrachtet wird.[5] Eine nähere Verwandtschaft besteht wahrscheinlich zu den Arten der Gattungen Aeromys, Belomys und Trogopterus, mit denen die Tiere zahlreiche morphologische Merkmale teilen.[2]
Innerhalb der Art werden zwei Unterarten unterschieden:[4][2]
Das Rauchgraue Gleithörnchen wird von der International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN) als „bedroht“ (endangered) eingestuft.[3] Begründet wird dies durch einen starken Rückgang der Bestände von wahrscheinlich mehr als 50 % über die vergangenen Jahre sowie einen rasch fortschreitenden Verlust geeigneter Lebensräume im Verbreitungsgebiet der Tiere.[3] Die Tiere sind selbst in optimalen Lebensräumen im Primärwald nicht häufig und es gibt wahrscheinlich nur zwei als sicher einzustufende Populationen im Mt. Kinabalu Nationalpark und einem weiteren Schutzgebiet in dessen Nähe.[3] In weniger optimalen und gestörten Lebensräumen auf der malaiischen Halbinsel wird die Art teilweise durch das Horsfield-Gleithörnchen (Iomys horsfieldii) verdrängt.[1]
Als Hauptgefährdungsursache wird der Lebensraumverlust durch die Umwandlung von Wäldern in landwirtschaftliche Flächen sowie der Holzeinschlag angesehen.[3]
Das Rauchgraue Gleithörnchen (Pteromyscus pulverulentus) ist eine südostasiatische Art der Gleithörnchen. Es lebt in tropischen Regenwäldern der Malaiischen Halbinsel, Sumatras und Borneos und ist der einzige Vertreter der Gattung Pteromyscus.
The smoky flying squirrel (Pteromyscus pulverulentus) is a species of rodent in the family Sciuridae. It is monotypic within the genus Pteromyscus.[2] It is found in parts of Brunei, Indonesia, Peninsular Malaysia, and southern Thailand, but its range may be more extensive than currently mapped. Their natural habitat is subtropical or tropical dry forests. It is listed as an endangered species because of estimated population loss of 50% in past and future, judging from extensive and rapid habitat loss.
Its average body length[3] ranges from 22 centimetres to 29 centimetres (cm). Their tails range from 18 to 23 centimetres, feet range from 38 to 45 millimetres (mm), and ears range from 17 to 23 millimetres. In total, the smoky flying squirrel weights approximately 5 to 9 ounces (oz).
According to records of sightings from Borneo and Malaysia, the species is only rarely sighted even in primary/pristine forest, although it lives mainly in these conditions. A threat to the smoky flying squirrel population is habitat loss due to low elevational range, restricting or preventing long-distance gliding needed to maintain a large range. Smoky flying squirrels usually eat fruits, nuts, and fungi found on nocturnal forays through the trees.
The smoky flying squirrel (Pteromyscus pulverulentus) is a species of rodent in the family Sciuridae. It is monotypic within the genus Pteromyscus. It is found in parts of Brunei, Indonesia, Peninsular Malaysia, and southern Thailand, but its range may be more extensive than currently mapped. Their natural habitat is subtropical or tropical dry forests. It is listed as an endangered species because of estimated population loss of 50% in past and future, judging from extensive and rapid habitat loss.
Its average body length ranges from 22 centimetres to 29 centimetres (cm). Their tails range from 18 to 23 centimetres, feet range from 38 to 45 millimetres (mm), and ears range from 17 to 23 millimetres. In total, the smoky flying squirrel weights approximately 5 to 9 ounces (oz).
According to records of sightings from Borneo and Malaysia, the species is only rarely sighted even in primary/pristine forest, although it lives mainly in these conditions. A threat to the smoky flying squirrel population is habitat loss due to low elevational range, restricting or preventing long-distance gliding needed to maintain a large range. Smoky flying squirrels usually eat fruits, nuts, and fungi found on nocturnal forays through the trees.
Pteromyscus pulverulentus es una especie de roedor de la familia Sciuridae.[2]
Se encuentran en la península de Malaca, Penang, Sumatra y Borneo (Brunéi, Indonesia, Malasia y Tailandia). La población de Borneo pertenece a la subespecie P. p. borneanus.
Su hábitat natural son: zonas tropicales o subtropicales, de bosques áridos.
Se encuentra amenazada de extinción por la pérdida de su hábitat natural.
Pteromyscus pulverulentus Pteromyscus generoko animalia da. Karraskarien barruko Sciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.
Pteromyscus pulverulentus Pteromyscus generoko animalia da. Karraskarien barruko Sciurinae azpifamilia eta Sciuridae familian sailkatuta dago.
Lo scoiattolo volante grigiofumo (Pteromyscus pulverulentus Günther, 1873), unica specie del genere Pteromyscus Thomas, 1908, è uno scoiattolo volante originario del Sud-est asiatico.
Attualmente, gli studiosi riconoscono due sottospecie di scoiattolo volante grigiofumo[1]:
Lo scoiattolo volante grigiofumo ha una lunghezza testa-corpo di 20,4-29,2 cm, una coda di 17,7-23,5 cm, e pesa circa 134-252 g. La colorazione generale è nero-brunastra; la parte subterminale dei peli, però, è biancastra o giallastra, mentre quella basale è grigia. Le zampe sono marrone chiaro, il petto è giallastro, la zona preanale è arancione e le regioni inferiori sono bianco-camoscio. I peli ai lati della coda sono più lunghi di quelli al di sopra e al di sotto di essa, il che conferisce a questa struttura anatomica un aspetto appiattito, seppur non pronunciato come nelle specie di Glaucomys. La coda, folta in alcuni esemplari, è di colore marrone-grigiastro chiaro con peli nerastri all'estremità. Questa specie, diversamente dallo scoiattolo volante dai piedi pelosi (Belomys pearsonii) è priva di ciuffi di pelo alla base delle piccole orecchie.
Lo scoiattolo volante grigiofumo è diffuso nelle foreste pluviali tropicali della penisola malese, di Sumatra e delle regioni settentrionali del Borneo. In Malaysia questa specie è diffusa per lo più nelle foreste di pianura dello Stato di Johor, ma è più raro nelle regioni montuose.
Lo scoiattolo volante grigiofumo ha abitudini notturne e si nutre soprattutto di frutta, noci e funghi. Non ha una stagione degli amori ben definita e i parti possono avvenire in ogni periodo dell'anno. Ciascuna nidiata è composta da uno o due piccoli.
Sebbene negli anni '70 questo animale fosse ancora numeroso, in seguito all'intenso sfruttamento forestale esso è scomparso da gran parte della penisola malese. La IUCN lo classifica tra le specie in pericolo.
Lo scoiattolo volante grigiofumo (Pteromyscus pulverulentus Günther, 1873), unica specie del genere Pteromyscus Thomas, 1908, è uno scoiattolo volante originario del Sud-est asiatico.
Tupai Terbang Comot atau Tupai Terbang Kotor (bahasa Inggeris: Smoky Flying Squirrel) ialah salah satu daripada haiwan yang terdapat di Thailand Selatan, dan Malaysia sehingga Borneo. Nama sainsnya Pteromyscus pulverulentus. [2]
Malaysia merupakan salah satu daripada 12 negara yang telah diiktiraf sebagai kepelbagaian raya "mega diversity" dari segi bilangan dan kepelbagaian flora dan fauna dengan 15,000 spesies pokok berbunga yang diketahui, 286 spesies mamalia, lebih 1,500 vertebrat darat, lebih 150,000 spesies invertebrat, lebih 1000 spesies rama-rama dan 12,000 spesies kupu-kupu, dan lebih 4,000 spesies ikan laut.
Tupai Terbang Comot boleh didapati di Malaysia.
Tupai Terbang Comot adalah haiwan yang tergolong dalam golongan benda hidup, alam haiwan, bertulang belakang (vertebrat), kelas Mamalia. Dalam aturan : , tergolong dalam keluarga : .Tupai Terbang Comot adalah haiwan berdarah panas, melahirkan anak, menjaga anak, dan mempunyai bulu di badan.
Jantung Tupai Terbang Comot terdiri daripada empat kamar seperti manusia. Kamar atas dikenali sebagai atrium, sementara kamar bawah dikenali sebagai ventrikel.
Sebagai mamalia, Tupai Terbang Comot berdarah panas, melahirkan anak, menjaga anak, dan mempunyai bulu di badan. Tupai Terbang Comot akan menjaga anaknya sehingga mampu berdikari.
Tupai Terbang Comot merupakan haiwan yang dilindungi and memerlukan lesen pemburuan.
Tupai Terbang Comot atau Tupai Terbang Kotor (bahasa Inggeris: Smoky Flying Squirrel) ialah salah satu daripada haiwan yang terdapat di Thailand Selatan, dan Malaysia sehingga Borneo. Nama sainsnya Pteromyscus pulverulentus.
Malaysia merupakan salah satu daripada 12 negara yang telah diiktiraf sebagai kepelbagaian raya "mega diversity" dari segi bilangan dan kepelbagaian flora dan fauna dengan 15,000 spesies pokok berbunga yang diketahui, 286 spesies mamalia, lebih 1,500 vertebrat darat, lebih 150,000 spesies invertebrat, lebih 1000 spesies rama-rama dan 12,000 spesies kupu-kupu, dan lebih 4,000 spesies ikan laut.
Pteromyscus pulverulentus is een zoogdier uit de familie van de eekhoorns (Sciuridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Albert Günther in 1873.
Bronnen, noten en/of referenties
Multimedia w Wikimedia Commons Sundalot przydymiony[3] (Pteromyscus pulverulentus) – gatunek ssaka z rodziny wiewiórkowatych (Sciuridae)[4] występujący endemicznie w Tajlandii, na Sumatrze i Borneo[4][2]. Jedyny przedstawiciel rodzaju sundalot (Pteromyscus)[3][4]. Sundalot przydymiony zamieszkuje dziuple wysokich drzew w niedostępnych, pierwotnych lasach. Wiedzie nocny tryb życia. Najprawdopodobniej istnieją tylko dwie populacje. Jedna na terenie Parku Narodowego Kinabalu, a druga w jego pobliżu. Międzynarodowa Unia Ochrony Przyrody uznaje sundalota przydymionego za gatunek zagrożony wyginięciem[2].
Sundalot przydymiony (Pteromyscus pulverulentus) – gatunek ssaka z rodziny wiewiórkowatych (Sciuridae) występujący endemicznie w Tajlandii, na Sumatrze i Borneo. Jedyny przedstawiciel rodzaju sundalot (Pteromyscus). Sundalot przydymiony zamieszkuje dziuple wysokich drzew w niedostępnych, pierwotnych lasach. Wiedzie nocny tryb życia. Najprawdopodobniej istnieją tylko dwie populacje. Jedna na terenie Parku Narodowego Kinabalu, a druga w jego pobliżu. Międzynarodowa Unia Ochrony Przyrody uznaje sundalota przydymionego za gatunek zagrożony wyginięciem.
O Pteromyscus pulverulentus é um esquilo-voador e a única espécie no gênero Pteromyscus. É encontrado em Brunei, Indonésia, Malásia, e Tailândia. Seu habitat natural são florestas secas subtropicais ou tropicais. Pteromyscus pulverulentus ocupa principalmente as florestas primárias de várzea. É menos comum em maiores altitudes até 910m. Está ameaçado por destruição de habitat. Ele passou de Baixo Risco em 1996 para Em Perigo em 2008.
O comprimento do corpo varia de 22–29 cm, mais o comprimento da cauda que varia de 18–23 cm, o comprimento do pé traseiro varia de 38 –45 mm e comprimento da orelha varia de 17–23 mm. Seu peso varia de 134-252 g. As partes superiores são de marrom escuro a negro. A base dos cabelos são cinza com faixas amarelo-amarronzadas ou esbranquiçadas perto do final. A parte inferior é branco amarelo-amarronzado, os pés são marrom-claro, e as bochechas são cinza. A cauda apresenta mais longos pêlos do que em lugares na parte superior ou inferior, dando-lhe um perfil um pouco achatado, mas não tão acentuada como em espécies do gênero Glaucomys. A cauda peluda é castanho-acinzentada, com pêlos enegrecidos na ponta. Pteromyscus pulverulentus são animais noturnos e são principalmente solitários. Em Sabah passam os dias em buracos de árvores 3 a 4 metros acima do solo. Acredita-se que essa espécie se alimenta de material vegetal, incluindo folhas, folhas recém-formadas ou flores que ainda não se abriram, flores indicativas de frutos e novos brotos.
Pteromyscus pulverulentus reproduz e dá a luz na Malásia, em todos os meses do ano. O tamanho da ninhada é de 1 a 2, com uma média de 1,3. Ninhadas e fêmeas grávidas são encontradas em todo o ano, embora apenas em pequenas quantidades.
O Pteromyscus pulverulentus é um esquilo-voador e a única espécie no gênero Pteromyscus. É encontrado em Brunei, Indonésia, Malásia, e Tailândia. Seu habitat natural são florestas secas subtropicais ou tropicais. Pteromyscus pulverulentus ocupa principalmente as florestas primárias de várzea. É menos comum em maiores altitudes até 910m. Está ameaçado por destruição de habitat. Ele passou de Baixo Risco em 1996 para Em Perigo em 2008.
Pteromyscus pulverulentus är en gnagare i släktgruppen flygekorrar som förekommer i Sydostasien. Djuret lever i tropiska regnskogar på Malackahalvön, Sumatra, Borneo och på några mindre öar i regionen.[1]
Släktet består endast av denna art med två underarter.[2]
Med en kroppslängd (huvud och bål) av 22 till 29 centimeter och en svanslängd av 18 till 23 centimeter är arten en medelstor flygekorre. Arten väger 130 till 250 gram. Pälsen är på ovansidan svartgrå och på buken vitaktig. Även främre halsen är vitaktig. Den yviga svansen har en gråbrun färg med en mörkare spets. Svansen är något avplattad men inte lika tydlig som hos släktet Glaucomys.[3] I motsats till Belomys pearsoni saknar arten tofsar vid öronen.[4]
Individerna är aktiva på natten och lever främst ensamma. De vilar i trädens håligheter som vanligen ligger 3 till 4 meter över marken. Födan utgörs troligen av växtdelar som blad, blommor, knoppar och andra växtskott. Honor kan para sig hela året. Kullarna består av en eller två ungar.[3] Djuret föredrar låglänta områden men det hittas även i bergstrakter.[4]
Fram till 1970-talet var arten inte sällsynt men populationen minskade tydligt på grund av regnskogens avverkning. Pteromyscus pulverulentus listas av IUCN som starkt hotad ("EN").[1]
Pteromyscus pulverulentus är en gnagare i släktgruppen flygekorrar som förekommer i Sydostasien. Djuret lever i tropiska regnskogar på Malackahalvön, Sumatra, Borneo och på några mindre öar i regionen.
Släktet består endast av denna art med två underarter.
Med en kroppslängd (huvud och bål) av 22 till 29 centimeter och en svanslängd av 18 till 23 centimeter är arten en medelstor flygekorre. Arten väger 130 till 250 gram. Pälsen är på ovansidan svartgrå och på buken vitaktig. Även främre halsen är vitaktig. Den yviga svansen har en gråbrun färg med en mörkare spets. Svansen är något avplattad men inte lika tydlig som hos släktet Glaucomys. I motsats till Belomys pearsoni saknar arten tofsar vid öronen.
Individerna är aktiva på natten och lever främst ensamma. De vilar i trädens håligheter som vanligen ligger 3 till 4 meter över marken. Födan utgörs troligen av växtdelar som blad, blommor, knoppar och andra växtskott. Honor kan para sig hela året. Kullarna består av en eller två ungar. Djuret föredrar låglänta områden men det hittas även i bergstrakter.
Fram till 1970-talet var arten inte sällsynt men populationen minskade tydligt på grund av regnskogens avverkning. Pteromyscus pulverulentus listas av IUCN som starkt hotad ("EN").
Pteromyscus pulverulentus là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Günther mô tả năm 1873.[3] Loài này được tìm thấy ở Brunei, Indonesia, bán đảo Malaysia, và nam Thái Lan, nhưng dải phân bố của nó có thể rộng hơp hiện được khoanh định. Môi trường sống của chúng là các khu rừng khô nhiệt đới hoặc cận nhiệt đới. Nó được xếp vào nhóm bị đe dọa do số lượng cá thể ước tính của nó bị mất đi 50% trong quá khứ và tương lai, và được đánh giá là do mất nơi sống.
Pteromyscus pulverulentus là một loài động vật có vú trong họ Sóc, bộ Gặm nhấm. Loài này được Günther mô tả năm 1873. Loài này được tìm thấy ở Brunei, Indonesia, bán đảo Malaysia, và nam Thái Lan, nhưng dải phân bố của nó có thể rộng hơp hiện được khoanh định. Môi trường sống của chúng là các khu rừng khô nhiệt đới hoặc cận nhiệt đới. Nó được xếp vào nhóm bị đe dọa do số lượng cá thể ước tính của nó bị mất đi 50% trong quá khứ và tương lai, và được đánh giá là do mất nơi sống.
煙青飛鼠（學名：Pteromyscus pulverulentus，英語名：Smoky Flying Squirrel）是一種飛鼠，為煙青飛鼠屬（Pteromyscus）內唯一物種。可見於汶萊、印尼、馬來西亞與泰國等地。因喪失棲地而備受威脅。
煙青飛鼠（學名：Pteromyscus pulverulentus，英語名：Smoky Flying Squirrel）是一種飛鼠，為煙青飛鼠屬（Pteromyscus）內唯一物種。可見於汶萊、印尼、馬來西亞與泰國等地。因喪失棲地而備受威脅。
검은날다람쥐(Pteromyscus pulverulentus)는 다람쥐과에 속하는 설치류의 일종이다. 검은날다람쥐속(Pteromyscus)의 유일종이다.[2] 중국의 토착종이다. 인도네시아 브루나이, 말레이 반도, 타이 남부에서 발견되지만, 현재 알려진 것보다 분포 범위가 더 넓을 수 있다. 자연 서식지는 아열대 또는 열대 기후 지역의 건조림이다. 과거에 개체수의 50%가 감소했고, 광범위하고 빠른 서식지 감소 때문에 "멸종위기종" 분류되었다.
보르네오섬과 말레이시아에서 관찰된 기록에 의하면, 일차림과 원시림에서 아주 드물게 발견되지만 주로 아열대 또는 열대 건조림에서 서식한다. 개체수에 대한 위협은 낮은 고도 지역에서 넓은 범위를 유지하는 것이 필요한 긴 거리 활강이 제한되거나 막혀서 서식지 감소 때문에 나타난다. 밤에 나무 사이에서 주로 과일과 견과류, 버섯을 먹는다.
다음은 2002년 토링톤(Thorington) 등의 연구에 기초한 계통 분류이다.[3]
날다람쥐족
